Els dinars del club*samfaina (38)
Ets a Praga i vols tastar un montadito de baguet torradeta, pebrot i albergínia escalivats, tonyina i anxova, i passar quatre o cinc hores parlant català, en un ambient amic? Fes-te del Casal Catalanotxec i segueix el club*samfaina, que és la seva secció gastroesnob. Les “pretaules” són estupendes, els dinars “nivell iaia”, i les sobretaules un viatge de converses fascinants, que van des del ritual catòlic quan es mor el Papa fins al liberalisme (en el sentit de llibertat de costums) sexual dels txecs. En el Casal Catalanotxec es troben catalans que ja eren a Praga un any en el qual altres catalans que venen al dinar no havien ni nascut. Precisament aquesta diversitat generacional i d’orígens és la gràcia de l’invent, avui hem estat gent de les quatre províncies del Principat, i hem tingut també gent nova, que ve per primera vegada.
Som a finals d’abril, als inicis de la primavera. Fa bon temps, els dies s’allarguen, tot està florit, i el bitcoin torna a pujar, cosa que els nostres comensals inversors no poden deixar de celebrar. La primavera a Praga, després del dur i llarg hivern, no arriba sinó que es proclama. Aquesta amanida que ho celebra era nova en el repertori del club*samfaina. Es basa en una recepta del gran xef israelià Yotam Ottolenghi, un dels nostres referents. La vinagreta té comí negre, gra de mostassa, llavor de coriandre, bitxo i pela de llimona. Després hi ha una barreja de fulla, brot de creixen de granja, ceba roja i verdura al vapor: pèsols, soja fresca eda mame i mongetes, i també espàrrecs blancs de Grècia. La fascinació pel ritual i el vestuari catòlic ha vingut en relació amb la mort i el funeral del Papa.
Hem fet un arròs molt senzill, basat en el sofregit de tomàquet, amb llorer, sucre, sal i pimentó, i arròs de gra rodó o curt. Després s’hi afegeix brou vegetal de pastilla, curcuma, i les mateixes verdures al vapor de l’amanida: pèsol, soja, mongeta, espàrrec. Al final, rodanxa de tomàquet fresc i oliva grossa migpartida, que s’escalden amb el calor residual de l’arròs tapat, quan reposa, i donen frescor, fixeu-vos que és un plat totalment vegà. El liberalisme sexual d’algunes dones txeques joves ha arribat a la conversa per una amiga catalana d’aquestes dones: treballen, tenen família, controlen els seus homes i mantenen els seus matrimonis sexualment oberts, que no afectivament. A nosaltres, fills del sud d’Europa, ens costa entendre-ho: el catolicisme ho ha podrit tot, i sobre aquesta putrefacció el puritanisme intolerant de cert feminisme progressista.
Després de l’arròs una mica de pollastre rostit amb prunes, orellanes i pinyons, fet el dia abans. Se’ns ha afegit gent amb nens a la sobretaula, hem llegit un conte i hem sentit un melodia d’una violinista de set anys tímida, que s’ha amagat al rebedor, però que estem segurs que ens oferirà grans concerts en el futur.
Hem acabat amb un punt dolç de maduixes amb nata. Els vins: un rosat català, un blanc xilè i un negre italià, més els cafès, etc. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament. El nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant.
_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” et pots fer soci del Casal Catalanotxec i venir als dinars del club*samfaina. Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes, o bé qualsevol altre dissabte, si així s’acorda, en un off-samfaina. Es menja en una casa particular però no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí, el dinar d’abril.
