Bacallà Party d’estiu

Els dinars del club*samfaina (29) – OFF Samfaina

Barcelona, 9 de juliol, primera hora del matí, mercat municipal de Nostra Senyora de Montserrat, al barri de Prosperitat, Nou Barris, al nord de Barcelona. Pesca Salada Isaac, bacallaner català expert. Explica que el filet de bacallà és més car només perquè és més gruixut. Si obvies el gruix et surt millor de preu i igualment pots fer qualsevol preparat de bacallà. Li’n compro dos trossos que fan 1,8 kilos per 43 euros. Em talla cada tros en tres parts i els empaqueta de forma exemplar. Li explico que em dec al Casal Catalanotxec i al Club Samfaina, expats catalans que estan esperant el bacallà i el “menjar normal”. Li explico com funcionem, i ho aprova.

Barcelona, 1o de juliol, primera hora del matí. Soc a l’aeroport del Prat, malalt de l’ansietat que em provoquen els putos aeroports, en general. Un senyor alt i gras escaneja la meva maleta i em diu “QUÉ ÉS ESO CABALLERO”, així, en espanyol, que fa més por, perquè al seu escàner no reconeix el bacallà embolicat per l’Isaac. Jo m’encongeixo deu centímetres i amb un fil de veu li dic “bacalao”, perquè som un país ocupat i no soc capaç de fer-li un mantinc el català. Ell em fa un gest que vol dir “va, passa”, i no vol ni obrir-me la maleta.

Així ha arribat el bacallà a Praga. L’hem fet de quatre maneres. Primer, una esqueixada. El tomàquet és de Polònia, la ceba és txeca.

Després de l’esqueixada hem fet bacallà a la llauna amb pimentó d’Hongria.

També hem fet bacallà amb samfaina i bunyols de bacallà, que tot i ser deliciosos estèticament no han quedat bé, i per tant no en publicarem fotos. Hem begut vi blanc italià, un Pinot Grigio venecià, ben gelat.

La glòria del bacallà melós acabat de fer és el més substancial que ens hem endut a casa els assistents en aquesta sessió del Club Samfaina. Tots i totes els qui aneu i veniu entre Catalunya i Txèquia podeu, si voleu, venir amb bacallà a la maleta des de Barcelona.

Si la vida us porta a Praga i us interessa menjar bé, feu-vos socis del Casal Catalanotxec i entreu al Club Samfaina.

_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” et pots fer soci del Casal Catalanotxec i venir als dinars del club*samfaina. Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes, o bé qualsevol altre dissabte, si així s’acorda, en un off-samfaina, com és el cas d’aquesta festa d’exaltació del bacallà. Es menja en una casa particular però no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar.

Travessa a Albània

Als Balcans hi ha una ruta circular de llarga distància, d’uns deu dies de recorregut, que travessa Albània, Montenegro i Kosovo. Es diu “Pics dels Balcans” i s’està popularitzant força, perquè ofereix una combinació d’alta muntanya de nivell accessible i el descobriment de països amb cost de vida relativament baix i turisme encara no massificat.

Inspirant-nos en aquesta travessia, aquest juliol hem fet una versió reduïda de tres dies, del 29 de juny a l’1 de juliol. Vam volar a Tirana, i vam conduir fins al poble de Theth per a fer la ruta. Per dormir vam buscar al moment cases d’hostes al arribar al poble de destí.

• Primer dia: Theth – Valbonë. Ruta popular amb molts punts d’avituallament
• Segon dia: Valbonë – Vusanje. Aquest dia va ser dur. Vam fer un cim opcional que la va convertir en una ruta molt forta i a més no hi havia cap font d’aigua en molts quilòmetres.
• Tercer dia: Vusanje – Theth. Dia ben variat, pujant suament la montanya amb canvis de paisatge i baixant per una tartera molt empinada.

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

Viatget a Eslovàquia!

A Eslovàquia, molt recomenables les dues zones. Els Tatres com a alta muntanya ben maca i més assequible que els Alps. El paradís eslovac per a excursions originals per rius, plataformes i escales.
Al Paradís Eslovac, escales i passarel·les per superar passos difícils.
  • 4 dies efectius complets, del 12 al 17 de juny
  • anada i tornada amb tren nocturn

Sortida dimecres a la nit de Hlavní Nádraži i arribada a les 6:30 del matí a Poprad. El tren té preus molt econòmics compartint camarot o es pot pagar més en solitari.

El primer dia ens el vam prendre de descans per Štrbské pleso. Es un poblet turístic, com tots els de la zona, on s’arriba còmodament amb un trenet que surt de la mateixa estació de Poprad i vertebra tota aquella vesant de la serralada.

La primera excursió és per tant el segon dia. Intentem fer una ruta circular que surt del mateix poble. El camí puja sense pressa però sense pausa, canviant de bosc a prat, passant per una cascada, fins que va desapareixent l’herba i van arribant les roques nues i la neu.

A quasi la meitat del recorregut però encara a 200 metres verticals del punt més alt de la ruta, decidim abandonar fent marxa enrere, ja que les forces flaquegen i a l’alta muntanya convé la prudència de saber dir prou.

Enfilem cap a Poprad, i d’allí en taxi, perquè els busos son poc freqüents, cap a un càmping a Hrabušice, on comença el parc nacional del Paradís Eslovac.
Aquesta zona natural és ben diferent dels Alts Tatres. Aquí les rutes destaquen per estar ben preparades, amb guixeta a l’entrada inclosa, per anar resseguint rius muntanya amunt.

Hi ha trams on s’ha de saltar de pedra en pedra i anar canviant de vora del riu. Quan es complica, hi ha instal·lades passarel·les i escales per a superar el desnivell. Les rutes son més assequibles físicament que no pas als Tatres, i ben divertides.

Allí passem els dos dies següents fent dues rutes, i descansant al càmping primer i visitant la ciutat de Spišská Nová Ves el segon dia. D’aquesta manera vam sopar i fer temps per agafar el tren que a les 11 de la nit ens portaria cap a Praga, on arribaríem a primera hora del matí.

_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.

Txèquia és el país de la UE amb menys pobresa i risc d’exclusió social

De tant en tant, de la pluja d’estadística diària que rebem, crida l’atenció alguna cosa. Segons aquest gràfic de l’Eurostat, Txèquia és el país de la Unió amb menys població en risc de pobresa i exclusió, un 12 per cent, seguit d’Eslovènia. A l’altre extrem del gràfic hi ha Romania, amb un 32 per cent, immediatament precedida de Bulgària.

Que els quatre països siguin ex bloc comunista crida l’atenció. Que a la part bona del gràfic hi hagi països d’influència històrica germànica, mentre que a la part dolenta la influència històrica és turca, també crida l’atenció.

Avui dia en la conversa pública hem de suportar tant estalinisme de saló com anticomunisme banal, és a dir una fixació en la ideologia. Però potser la història té més profunditat, tot ve sempre de més lluny i és més complex del que sembla.

La posició d’Espanya, el tercer Estat en la cua de la misèria, també crida l’atenció. Després de quaranta anys de rebre diner europeu i expoliar Catalunya, les Illes i el País Valencià, és a dir l’antiga corona d’Aragó, resulta que l’Estat en conjunt és el tercer en la cua de la misèria europea, i sempre un país oligàrquic, en fallida i fenomenalment corrupte.

Tornant a Txèquia, que és on viviu la majoria dels qui llegiu això, constatem que trenta anys després del canvi de règim el país ha elevat de forma rotunda el nivell i la qualitat de vida, mentre ha mantingut en mínims el que importa, que és la pobresa i l’exclusió social. És, sense cap mena de dubte, un èxit.

Pacifiction, d’Albert Serra, a Praga

El cinema a la fresca al Dox, entre molts altres

A l’estiu Praga s’omple de llocs de cinema a la fresca. Una de les pel·lícules programades és Pacifiction d’Albert Serra. La fan a la terrassa del Dox. Aquí teniu el programa, i més que n’aniran sortint. Si voleu que fem la llista podeu fer servir això per enviar referències, a més de les vies habituals.

Imatge de les sessions de cinema a la fresca del Dox, en una terrassa amb un pendent suau, d’herba artificial (dox.cz)

El juny és el mes de Tanec Praha, un gran festival de dansa

Durant tot el mes de juny se celebra Praga, Brno Plzeň i més ciutats del país el Tanec Praha, un gran festival de dansa de llarga trajectòria. Va començar al teatre Ponec de Žižkov, i ha crescut molt en amplitud i profunditat. Val la pena explorar el catàleg. Al voltant del festival s’ha creat un equip potent. Fa quatre anys vam publicar el projecte de rehabilitar un edifici pròxim a Žižkov, derivat de la mateixa gent de festival. De moment sembla que això no tira endavant, però el festival continua creixent.

Tout va bien, el cafè cuqui de barri

Cafès i bistros originals de Praga (34)

Tout va bien, al carrer Slezská 125, a Vinohrady, és el que el nom indica, la noció que el món és bonic i la vida és cuqui. No hi trobareu res de menjar d’origen animal (vade retro!), però és un cafè petit, més petit que un apartament normal, tot ben pensat i molt ben posat, amb saquets de cafè a la venda i més marxandatge per a esnobs cafeters a un preu exagerat. Però s’hi està molt bé. La concurrència són estudiants i mares joves amb criatura petita passant el matí. La musiqueta és suau, de sonoritat indie, veus de noia sexi i una mica anorèxica, però la posen baixeta. Ideal per a traductors, programadors i gent que pugui treballar d’aquesta manera, o per a fer una pausa de confort si sou per la zona.

Cargol treu banya

Aquest cargol l’ha fet una nena al taller artístic dels nens de la comunitat catalana de Praga. Diuen els tòpics que els nens i els borratxos diuen la veritat, i que la clau de la felicitat és conservar el nen interior. Si no esteu morts per dintre, admeteu que aquestes línies de traç enèrgic capten l’essència del cargol, i els colors de la closca són el reflex de la llum del sol després de la pluja, en aquest maig cada dia un raig que tenim a Praga, on tot està verd i ufanós i fa bona olor. Vegeu en aquest vídeo més cargols…

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article

Arreglar calçat, bosses, modificar roba, copiar claus, etc. a Praga

Hi ha una certa barrera d’idioma, però aquesta botiga del carrer Panská, al centre de Praga, concentra tots aquests serveis manuals que costa de trobar. És el lloc on portar a arreglar calçat que encara podria servir o la cremallera de la motxilla que no volem llençar. Aprofiteu per anar a peu als llocs i parlar amb gent.

Júlia Bacardit a l’est de Viena

Un bloc sobre Europa Central i de l’Est

Fotografia d’Oliver Marce.

Hem detectat un nou recurs per seguir la vida a la regió. L’escriptora Júlia Bacardit està publicant aquest bloc de títol prou descriptiu, a l’est de Viena, sobre la vida a Europa Central i de l’Est. A Praga no som a l’est de Viena, però bé. Hi ha articles sobre un tema, com l’últim que parla de La Pasqua romanesa, l’òpera dels 350 gitanos expulsats i la visita de Xi Jinping a la zona. Dona una visió global, de regió, molt àgil i molt ben escrita, des d’una posició molt local, està sobre el terreny.