Un emperador boig, alquimistes i astròlegs, un rabí i un humanoide de fang

L’emperador al logo dels antiquaris (asociace.com)

Una associació d’antiquaris txeca (Asociace starožitníků) té l’efígie de Rodolf II al logo. L’emperador instal·lat a Praga, a cavall dels segles XVI i XVII, va acumular una enorme quantitat d’obres d’art i objectes preciosos, d’aquí que tingui sentit que els anticuaris txecs el vegin com una mena de patró laic.

Rodolf II era de la família Habsburg que regnava a les Espanyes, Felip II el seu oncle. A la cort de Madrid Rodolf es va educar o va passar una adolescència traumàtica, segons com es miri. Va sobreviure el fred cerimonial i les intrigues madrilenyes abocant-se a estudiar amb una autèntica bulímia pel saber: matemàtiques, astronomia, astrologia, alquímia dels metalls i els cristalls, joieria, rellotges, mecància, pintura, escultura i arts en general, tot li va interessar.

Tot, o quasi, ho van robar pocs anys després els soldats suecs invasors. Però va quedar el mite, que a més de l’emperador col·leccionista inclou, entre altres, alquimistes buscant la pedra filosofal i el rabí Löw, creador del Gòlem, i acaba amb l’emperador destituït pel seu germà, al·legant malatia mental.

Rodolf es va va establir a Praga convidat per la Dieta de Bohèmia o el parlament local. Els astrònoms, els astròlegs, els alquimistes i els artistes li van interessar més que els cortesans i els ambaixadors. Tycho Brahe, Johannes Kepler o el pintor Arcimboldi van trobar refugi a Praga entre molts altres.

La fama de la ciutat com la cort imperial va créixer, artistes, xarlatans i timadors de tot el món conegut van córrer a la capital de Bohèmia, mentre els agents de l’emperador van recórrer Europa comprant art i joguines mecàniques.

Jan Werich caracteritzat com Rodolf II a El forner de l’emperador (Cisárův pekář, 1951), una comèdia històrica clàssica del cinema txec. Probablement ha quedat en la memòria com la imatge icònica de l’emperador (tv-archiv.sk).

Rodolf va mirar de posar pau entre catòlics i protestants , però no se’n va sortir. La línia que dividia Europa entre catòlics i protestants passava just per Praga. Poc després de la mort de l’emperador a la ciutat va esclatar la Guerra dels Trenta Anys.

Els vicis i capricis de l’emperador contribuïa a finançar-los el rabí Löw, de l’antiga comunitat jueva de la ciutat. Se’l recorda gràcies al Gòlem, un humanoide de fang que també forma part de la mitologia de Praga. Apareix a la Bíblia i el Talmud, hi ha documentats rituals cabalístics del segle XIII que li donen vida.

Feia un metre i mig d’alt i era una mica curt de gambals, però tenia una força sobrehumana i no parlava. Servia una mica per a tot, li feia les feines de casa al rabí i defensava els jueus, fins que un dia el rabí es oblidar de desconnectar-lo i va començar a trencar coses.

El rabí Löw dona vida al Gòlem, vist pel pintor txec Mikoláš Aleš (occult-study.org)

A principis del segle XX escriptors com Gustav Meyrink, Egon E. Kisch i E.T.A Hoffman van escriure sobre el Gòlem, hi ha una pel·lícula de 1915, mig perduda, dins de l’estètica expressionista de l’època.

Per alguna raó el Gòlem no va sortir de la literatura, no va prosperar com un personatge de terror a Hollywood, com Dràcula, Frankenstein i companyia.