Sant Venceslau i el cavall mort, by David Černý

Al passatge Lucerna, al centre de Praga, hi ha una estàtua eqüestre de Sant Venceslau cavalcant un cavall mort. Com que l’animal no s’aguanta dret està penjat cap per avall. El resultat és estrany i curiós i crida l’atenció i sempre hi ha algú fent fotos.

Sant Venceslau en un cavall mort (neviditelnypes.lidovky.cz)

Allí mateix, a tres minuts, a l’Avinguda Venceslau, hi ha l’estàtua de veritat, la de tota la vida. Fins a tal punt és una part del paisatge urbà que els praguesos la fan servir per trobar-se i queden «a la cua del cavall».

Sant Venceslau (martinosb.eu)

Qui és l’artista a qui devem el Sant Venceslau en cavall mort? Quin és el sentit últim del seu missatge? Les respostes són, respectivament, «David Černý» i «absolutament cap».

David Černý va saltar a la fama el 1991 pintant de rosa el tanc d’un monument d’homenatge a l’exèrcit de la Unió Soviètica com l’alliberador de Praga. L’enrabiada dels russos va ser indescriptible. 

El tanc rosa o la ironia postmoderna.

El tanc rosa va ser durant anys una imatge icònica de Praga, fins que va ser retirat. La imatge era poderosa. Degradava a través del ridícul tota l’èpica militarista soviètica, antiga, masculina, lligada a la Segona Guerra mundial. Černý era un xitxarel·lo de 24 anys que escandalitzava els vells. L’exèrcit va repintar el tanc de verd i uns diputats el van tornar a pintar de rosa, en un acte de «lluita per la llibertat». Els mitjans en van anar plens. Avui el tanc rosa es va rovellant en algun museu.

L’acció del tanc rosa va marcar la pauta del que faria David Černý. Avui és un artista a qui no cal pintar o esculpir res. L’important és la idea, el concepte. La realització en si es pot deixar a mà d’obra llogada i adequadament supervisada. Allò que compta és que les intervencions en l’espai públic cridin molt l’atenció, causin polèmica, surtin als mitjans. La gent les ha de voler fotografiar. Però buscar-hi un missatge és un malentès. És buidor postmoderna.

El 2009 Černý es va inventar la identitat de vint-i-set artistes i va fer el monument Entropa, encarregat pel govern txec quan va presidir la Unió Europea. La gràcia està en què la idea original era trobar vint-i-set artistes. Černý va acabar dient que no hi havia temps. L’escultura es diu «Entropa» i la podeu veure a Plzeň.

«Entropa», de David Černy (2009). 27 estats europeus representats per 27 artistes inventats fent representacions paròdiques dels seus països. Espanya era un lloc de construcció, en obres, en al·lusió a la bombolla immobiliària (wikpedia.org)

David Černý és la millor obra de David Černý: cultiva una estètica personal alternativa, independent, antisistema. Una aura personal inspirada en l’artista de l’avantguarda històrica, que sí que arriscava la marginació i el morir-se de gana.

És una imatge fraudulenta, destinada a confondre incauts. Černý no podia estar més lluny de tot això: es lucra dels seus contactes personals amb persones del nucli dur del poder. És l’artista contemporani amb més obra a l’aire lliure instal·lada a Praga i altres ciutats del món.

Una de les últimes creacions famoses de David Černý és una sèrie de 42 llesques mòbils d’acer que pesen 39 tones i representa són un cap de Kafka. Algú ho va considerar com una solució ideal per omplir una placeta darrere un centre comercial. En realitat l’artista empresari torna a vendre un concepte que havia col·locat als Estats Units uns anys abans. Demà podria ser un Mickey Mouse de 50 tones de llesques rodants d’acer a Singapur. Per què no, si algú el paga bé. Černý ha entès perfectament de què va això de l’art modern.

Antoni Ferrando