El Café Louvre

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

El que no té és Internet. És una decisió de la casa. Per tant la gent parla, sense parar. El Louvre és una institució, interessant solament com un treball de camp per a la sociologia de saló: els praguesos s’hi troben i fan tota mena de reunions, socials i de negocis. Es poden tenir reunions successives i planificar-hi tot un dia de treball. La clientela podria ser un tall de tota la societat, des de l’estudiant fins al senyor amb corbata molt ocupat.

També hi podeu perdre el temps goloriosament, si sou dels qui encara llegeixen diaris de paper, o si voleu tirar de dades o llegir contingut dels vostres dispositius.

La carta es molt llarga, es diu «Café» però de fet és un restaurant. El concepte és txec, centreuropeu i internacional, sense pretensions però sòlid i competent.

Una prova de la solvència del lloc és que hi ha cambrers que hi porten anys i saben treballar a la distància justa, no són ni maleducats ni servils. Supervisen els més joves i els van formant. El que sí que fan, tots, és retirar el plat immediatament, a vegades quan encara estàs mastegant. Això a Txèquia es considera bon servei.