Per entendre el bloqueig polític txec, o intentar-ho

La credibilitat de la Unió Europea es va degradant per la seva passivitat davant la deriva autoritària i la violació de drets fonamentals en països com Espanya, Hongria i Polònia. Passen més desapercebuts els esforços europeus davant el bloqueig polític txec. En bona part és perquè Txèquia crida l’atenció del món entre poc i no res. Al país es viu bé, la pandèmia es gestiona prou bé, etc.

El 19 de juny el Parlament Europeu va aprovar una resolució cridant a dimitir a el primer ministre txec Andrej Babiš o a resoldre els seus conflictes d’interessos. El 29 de juny el govern txec va dir que ni parlar-ne. Babiš domina les enquestes i alhora té una forta contestació. Intentem veure el bloqueig polític txec.

Babiš té conflictes d’interessos? Considerant que controla els ressorts de l’Estat i els sucosos ajuts europeus, i alhora un grup empresarial gran i agressiu, en un sector tan regulat com l’alimentació, es pot dir que està per sota de tota sospita.

A Txèquia és difícil menjar sense que aquest senyor guanyi diners. Els seus productes estan molt presents en tot l’oligopoli de la distribució alimentària. A més és amo de Dnes i Lidové Noviny, les dues capçaleres històriques de la premsa diària txeca. Si el lector espanyol es pot imaginar a l’amo de Mercadona i d’El País combinats en un sol senyor assegut a la Moncloa, seria un cas semblant.

Les conseqüències de l’antipolítica

Babiš (n. 1954) arrasa a les enquestes, tenia un terç del vot al maig. Compta amb un moviment polític propi amb un nom obscenament banal, ANO bude Líp (SÍ tot anirà bé). És una maquinària de poder perfectament greixada. No té més ideologia que guanyar i conservar el poder. Controlar el butlletí oficial i el pressupost, a nivell estatal, regional i municipal.

L’ascens de Babiš és un efecte col·lateral d’una enorme corrupció política. Encara no s’havia assentat la pols de la runa del mur de Berlín i va començar el festí. A la Txèquia dels noranta els bancs només van començar a guanyar diners quan van deixar de controlar-los txecs. El forat el van tapar governs socialdemòcrates amb diners de contribuent, i després els van vendre al capital internacional.

D’aquell cansament de llavors van sortir diversos moviments més o menys pintorescos que van quedar en no res. Només Babiš va aconseguir, gràcies a comptar amb un munt de diners per al màrqueting i comprar diaris, donar una imatge d’eficàcia que està basada en un mite. Babiš era un quadre del comerç exterior de règim comunista. Aquesta elit funcionarial coneixia el capitalisme mundial i tenia experiència i diners el 1989.

Nova i vella política txeca

Un altre moviment sorgit d’aquella onada contra la política tradicional van ser les iniciatives independents municipals. Estan units en un moviment polític amb implantació dispersa. Són vagament liberals, conservadors, tolerants en qüestions que atrauen el votant més jove. Més que en la ideologia l’èmfasi el posen en la gestió local. No treuen gaire a nivell estatal i fragmenten el vot liberal-conservador que històricament tenia ODS. Aquest partit ha renovat persones i programes però com a marca política continua contaminat. Pel maig a penes tenia el 12 per cent de l’vot.

A l’esquerra política clàssica els socialdemòcrates eren al 9 per cent al maig, els comunistes en el 7 per cent. Sols no farien res. Tots dos es veuen superats per la franquícia txeca dels Pirates, que comptava amb un 13 per cent, de vot sobretot jove.

En resum hi ha un partit dominant d’un líder oportunista i sense escrúpols, amb una oposició tan indignada com impotent. Ha de recórrer a proclamar-se moralment superior, amb un anticomunisme estrident que no els està portant a res.

El bloqueig polític txec no sembla que hagi de canviar. Està Babiš per governar sol o triar amb qui governa. L’oposició és molt visible però l’oligarca que fa de polític no s’immuta, és de tefló. Els altres partits a l’hora de la veritat estan perfectament disposats a pactar i tocar poder.

Els grans consensos (Europa, Occident, Estat intervencionista) no estan qüestionats en absolut, de manera que es pot dir que la societat txeca dona senyals de dinamisme no gràcies als seus polítics, sinó malgrat ells.

Antoni Ferrando és editor de la Revista Kampa.