Set notes sobre les eleccions regionals txeques

Els dies 2 i 3 hi ha hagut eleccions regionals a Txèquia i s’ha renovat part de Senat. Si no te n’has assabentat, o t’ha importat poc, no et preocupis: a més de la meitat dels txecs tampoc. La participació no arriba per poc a un 38%.

Una. Babiš guanya. A causa de l’abstenció massiva, amb només 604.000 vots (un 21,8%) en un país de més de 10 milions d’habitants podria controlar tots els governs regionals i els corresponents pressupostos. La seva imatge, falsa, d’empresari d’èxit, la compra de mitjans i una densa xarxa clientelar el posicionen bé per guanyar les pròximes eleccions generals. L’enorme visibilitat de l’oposició a Babiš a Praga no es veu a les urnes fora de Praga. Amb tot, hi ha qui diu que Babiš haurà de treure majories absolutes, perquè els seus aliats socialdemòcrates i comunistes estan baixant. Pot acabar sent el més votat, però alhora pot unir tota l’oposició contra ell.

Dues. Èxit dels Pirates, en segon lloc, amb 333 mil vots (el 12%). És clarament el que està més viu i més puja del panorama polític. El vot jove el tenen ells, amb un programa basat en solucions d’optimisme tecnològic, transparència contra la corrupció i sensibilitat social i ecològica.

Tres. Els socialdemòcrates, amb el 4,9%, continuen baixant, són una banda sense nord de lobbistes i professionals del poder. La socialdemocràcia no es renova a Txèquia. A diferència del que passa a Espanya i a Europa occidental, no sembla haver prou base per crear un establishment acadèmic i polític i entorn del feminisme institucional i les sexualitats no normatives. Probablement contribueix a això que l’idioma txec té gènere neutre. A més el ressentiment socioeconòmic té poc marge quan hi ha gairebé plena ocupació a Praga i les ciutats i en alguns sectors. Pel que fa a les sexualitats no normatives a ningú li importen un rave. Derives com l’homofòbia de Polònia a Txèquia són inimaginables.

Quatre. Els comunistes (4,8%) completen l’enfonsament de l’esquerra clàssica. Són un partit més que ranci, amb tots els problemes dels socialdemòcrates i a més a més envellits. Són fabulosament incompetents, mai no s’han distanciat ni tan sols simbòlicament del pitjor de la seva herència històrica, de l’assassinat i el robatori, de l’empresonament, la tortura, l’exili dels que van fugir per salvar el coll, la devastació econòmica de país. Res de res, al contrari: n’estan orgullosos.

Cinc. Èxit del racista Okamura, amb 170 mil vots (6,1%). Que un fill de japonès i txeca, un senyor amb cara asiàtica, faci carrera política contra els immigrants dona una idea del nivell de mendacitat i deliri del seu projecte, i de fins a quin punt el sistema polític txec és disfuncional. Per si fos poc, la premissa que hi hagi una “invasió” d’immigrants a Txèquia és falsa, la presència de migrants al país és estadísticament irrellevant. Els experts diuen que el resultat del populisme feixistoide baixarà quan hi hagi més participació.

Sis. ODS continua “tornant” amb 193 mil vots (7%), va perdre alguna cosa en relació amb les elecions regionals prèvies, però continua. Es va salvar de la desaparició provocada per la corrupció massiva dels seus dirigents en els anys noranta. S’ha renovat personalment, la biologia ha donat pas a una nova generació, però no obstant això no acaba de fer el salt a causa de l’atomització de l’espectre polític. A Praga 1, la senyora Miroslava Němcová ha tret el 48,5%, per poc no ha guanyat l’escó al Senat directament, a la primera volta. Amb 68 anys, no es pot dir que sigui una nouvinguda, viu de la política des dels anys noranta. El fet que arrasi a Praga 1, on hi ha la major concentració d’edificis històrics i lloguers exorbitants, dona una idea de com els agrada als rendistes sentir parlar de cultura de l’esforç, emprenedoria, meritocràcia i tots els mites, llegendes urbanes de la vulgata neoliberal.

Set. La fragmentació de l’espai liberal-conservador continua, amb diversos subjectes que no acaben ni de créixer, ni de desaparèixer de mapa. D’una banda els alcaldes i independents de STAN pugen alguna cosa, amb 167 mil vots, el 6%. Són gent que es presenta sota una marca comuna, però sobre la base de poder local i gestió competent. Un altre partit de base local són els democristians de KDU-CSL, que aquest cop baixen alguna cosa, amb 141 mil vots, el 5%. Estan implantats des de sempre a Moràvia, on el catolicisme té una mica més de pes que a la resta de país.