Com començar amb el txec des del català (3)

Hem comptat les diferències principals entre el català i el txec i ens en surten tretze. Repassem les primeres tres:

1) El txec té un tercer gènere, el neutre. El “miminko” és el “bebè”, que no té gènere , i “děti” és la denominació genèrica dels humans després de la lactància i abans de l’adolescència. Per tant tot això que s’estalvien els txecs en desdoblaments feixucs, tan de moda en català entre segons qui.

2) El txec té vocals llargues i curtes, per exemple “jim” vol dir “a ells”, però “jím” vol dir “menjo”. L’accent sobre la “i” i les vocals marca que són llargues, o sigui que duren més, us podeu imaginar que n’hi ha dues: “jiim”, però que per no escriure la “i” dos cops hi posen un accent.

3) Els txecs són capaços de dir “vlk” (llop), “krk” (coll), “mlč!” (calla!), “prst” (dit), “trn” (espina) i moltes més. És a dir, són capaços de pronunciar “l” i “r” dins de la síl·laba. En català necessitem la vocal al mig. És un aspecte que haureu de treballar: dir “vlk” sense perdre massa aire pel mig, no dir “valak”, “valk” o “vlak”, sinó “vlk”. Si perdeu massa aire podeu arribar a dir tota una altra cosa, per exemple “vlak” vol dir “tren”, i “valk” és quasi com “válka”, que vol dir “guerra”. De manera que si teniu un txec a mà li podeu dir que us digui en txec la frase “el llop se’n va la guerra en tren”. Sort!

Continuarà… 

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.