Avui veurem tres diferències més de les tretze que vam trobar, relacionades amb els verbs.
8)
En txec l’esmorzar del dia en curs i el sopar d’ahir es diuen amb la mateixa forma verbal, és irrellevant la llunyania del passat en relació amb el moment present. Hi ha el passat, el present i el futur, i de temps compostos i perifràstics entre poc i gens.
9)
En català “beure” vi com un hàbit o “beure” vi en un moment donat, fins a acabar la copa o l’ampolla, són sempre la mateixa paraula. En txec en canvi és “pít” i “vypít”. Els verbs txecs tindran tot de partícules al principi, al final o incrustades dins per expressar aquests matisos.
10)
En txec els verbs de moviment tenen una forma diferent segons si l’acció passa en un moment donat o bé és recurrent. Una nena catalana “camina” ara mateix pel parc mentre el pare parla amb un amic, o bé direm que ja “camina” si l’últim cop que la vam veure anava a quatre grapes. En txec és “jít” quan la nena camina pel parc i “chodít” quan ja ha après a caminar pel seu compte: “dítě už chodí” vol dir que el nen, o la nena, ja camina. Igualment “jet” és el cotxe que va per la carretera ara mateix i “jezdit” és el que fa l’autobús que va, és a dir passa, cada mitja hora. Córrer en un moment donat és “běžet”, com la guilla que corre cap al campament perseguida per un eriçó, en una cançoneta infantil tradicional: “běží liška k táboru…”. Però córrer de forma regular, com l’atleta, és “běhat”.
____
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.