Com començar amb el txec des del català (5)

Avui veurem tres diferències més de les tretze que vam trobar, relacionades amb els verbs.

8)
En txec l’esmorzar del dia en curs i el sopar d’ahir es diuen amb la mateixa forma verbal, és irrellevant la llunyania del passat en relació amb el moment present. Hi ha el passat, el present i el futur, i de temps compostos i perifràstics entre poc i gens.

9)
En català “beure” vi com un hàbit o “beure” vi en un moment donat, fins a acabar la copa o l’ampolla, són sempre la mateixa paraula. En txec en canvi és “pít” i “vypít”. Els verbs txecs tindran tot de partícules al principi, al final o incrustades dins per expressar aquests matisos.

10)
En txec els verbs de moviment tenen una forma diferent segons si l’acció passa en un moment donat o bé és recurrent. Una nena catalana “camina” ara mateix pel parc mentre el pare parla amb un amic, o bé direm que ja “camina” si l’últim cop que la vam veure anava a quatre grapes. En txec és “jít” quan la nena camina pel parc i “chodít” quan ja ha après a caminar pel seu compte: “dítě už chodí” vol dir que el nen, o la nena, ja camina. Igualment “jet” és el cotxe que va per la carretera ara mateix i “jezdit” és el que fa l’autobús que va, és a dir passa, cada mitja hora. Córrer en un moment donat és “běžet”, com la guilla que corre cap al campament perseguida per un eriçó, en una cançoneta infantil tradicional: “běží liška k táboru…”. Però córrer de forma regular, com l’atleta, és “běhat”.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.