La llavor de Brno

Txèquia tanca el cercle de la genètica als robots: Gregor Mendel converteix Brno en la capital de la genètica moderna. La paraula “robot” la va introduir Karel Čapek el 1921 en l’obra “R.U.R.”. L’any 2010 Josef Průša revoluciona la robòtica amb les impressores 3D i el primer model l’anomena “Mendel”.

Gràcies a les pantalles de què parlavem en l’article anterior molts dels nostres fills ja sabran que els nens no venen de Paris. Havent resolt doncs la part calenta de l’assumpte, suggerim avui una serie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser util mirar als sogres a la cara, i tambe als teus pares, no pas per fugir endavant, sino per que la resposta facil segurament la trobaras mirant endarrera. De fet, la podries trobar plantant un pesol a casa, una activitat per a nens en temps de pandemia que estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pesol es una aplicacio, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant al sol. Queda doncs instalat en aquest envas i anira creixent. I en podrem fer copies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als mes hackers, les podrem combinar com fa molt de temps, mes de 150 anys, va passar en una ciutat txeca on aviat tots podrem anar d’excursio.

Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un raco d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genetica. Mendel no va compartir en vida l’exit de col.legues contemporanis seus com Charles Darwin i va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

Tota aquest fil historic, entrelligat de manera brillant, es pot seguir en el darrer llibre de Siddhartha Mukherjee [3]. Tot i que l’autor es reconegut i actiu investigador en el camp del cancer, el llibre descriu la historia de la genetica des d’un punt de vista factual i periodistic be a traves de la seva recerca historica i bibliografica, com tambe amb nombroses entrevistes a personatges actuals i viatges que es fusionen en la narrativa de manera transparent. El llibre, publicat el 2016, inclou els mes recents avencos i es pot considerar actual en un camp, la genetica i el cancer, que es corren avui en dia a velocitats astronomiques.

Per als lectors que s’atreveixin amb un llibre amb un lleuger grau de detall tecnic i enfocat principalment als avencos en genetica dels ultims anys, Nessa Carey ofereix tres titols dels quals aqui em pogut avaluar nomes el primer cronologicament [4].

Tot i que ofereix una introduccio historica accelerada, va directe a les preguntes calentes de la recerca actual. No pretenem simplifcar ni el treball cientific ni el llibre en particular, pero una pregunta representativa a la que el llibre dona resposta es: “si dos bessons identics tenen el mateix codi genetic, per que no son identics en tot?”. Podrien doncs les diferencies quantificables entre bessons identics determinar els pesos que es poden otorgar a la genetica classica i a la flamant epi-genetica? Podrien tambe il.luminar quins factors afavoreixen l’aparicio de cancer si un besso el sofreix i l’altre no? Es un llibre de lectura agil i rapida.

Per als lectors mes avesats sera una decepcio que el llibre fou publicat el 2012, pero Nessa Carey a publicat dos llibres mes, 2017 i 2019, de caracter incremental segons la critica que ens permetran estar al dia de les ultimes gestes en el camp de la genetica. Restem a l’espera de poder passejar fins a una llibreria a peu, amb calma i tranquilitat per comprar en persona els dos llibres mes recents de Nessa Carey. Esperem que les llibreries puguin obrir, ni que sigui amb aforament limitat, per poder retrobar el plaer d’olorar llibres i buscar sense rumb entre les prestatgeries.

Acabem l’article d’avui amb un llibre de valor historic extraordinari. Erwin Schrodinger, conegut per les seves contribucions a la fisica teorica a la primera meitat del segle XX, te una faceta interdisciplinar menys publicitada. En una compilacio d’unes classes seves a Dublin mentres fugia del regim nazi [5], Erwin s’interna un cop mes en la rotonda que uneix els camps de la fisica, filosofia, biologia, i psicologia.

És un llibre curt però dens. Les pàgines es llegeixen en minuts pero els pensaments reposen durant hores. Admetent que es un intrus en altres disciplines, i despres de llargs i formals paragrafs de disculpa anticipada, Schrödinger llanca prediccions de com ha de ser l’ADN gairebe 10 anys abans que al 1953 fos descoberta la doble helix – i encerta bastant! Connecta amb l’agilitat del guix de la pissarra l’establishment filosofic amb els reptes futurs de, per exemple, l’enginyeria genetica o el lliure albir. I tot amb les eines i coneixements de la primera meitat del segle XX: una reverencia doncs per a un visionari que es va atrevir a trencar els murs de vidre del corporativisme academic. La seva bibiografia “alternativa” es extensíssima i es presenta en forma d’escrits breus. Remenant per biblioteques de Brno, es poden trobar titols que no trobaras ni a Amazon.

La Republica Txeca es una terra de descobriments apassionants tot i que el reconeixement a molts d’ells ha arribat tard i malament. En el proper article parlarem de Josef Prusa, llegenda vivent txeca que ha revolucionat la impressio en 3D. En parlarem des d’una optica educativa i explicarem com aquesta màquina pot ajudar en el combat familiar contra l’actual pandemia de consumisme passiu i digital.

Referències

[1] Us recomanem un passeig fins al carrer Novy Svet, casa numero 1, per observar la placa commemorativa sobre Tycho Brahe. Una joia de la zona del castell, amagada i poc transitada.
[2] Peregrinacio obligada a Mendlovo náměstí, Brno. Un dels llocs de referencia al mon on religio i ciencia es troben i defugen alhora.
[3] Mukherjee, Siddhartha. The Gene: An Intimate History. (ISBN 978-1476733500)
[4] Carey, Nessa. The Epigenetics Revolution. (ISBN 978-0231530712)
[5] Schrödinger, Erwin. What is life? (ISBN 978-1107604667)