El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la Condició Humana i el Lliure Albir. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por: l’home nou que havia de crear la revolució triomfant (és 1921). La fabricació de robots com una refinada analogia de la creació de masses deshumanitzades de proletaris o, éssers fàcils de controlar, simplement garantint-los els aspectes materials de l’existència, com l’aliment, el refugi i tot això tan prosaic.

Čápek escriu en contra el que percep com un perill. Les masses desheretades són conduïdes a la revolta a Rússia, i mentrestant l’intel·lectual humanista, liberal, demòcrata, burgès, ve a dir que no tot són les condicions materials de l’existència.

Avui sabem com va acabar l’oasi de democràcia que va ser Txecoslovàquia entre guerres. El totalitarisme va guanyar. A Catalunya també: Carles Riba i Mercè Rodoreda van passar per Praga el 1938 (veg. article relacionat) i van advertir del perill imminent.

Els robots ja mouen l’economia del món. A la condició humana no li falten artistes i intel·lectuals que li cantin, però d’altra banda el món sembla anar cap a una nova edat mitjana, amb Estats autoritaris i oligarquies tecnocràtiques, i masses controlades amb un combo de repressió policial i judicial i propaganda política, humor i entreteniment subnormaloide infinit i tot de drogues més o menys barates i semilegals. El robot ha evolucionat i s’ha adaptat, però no es pot dir el mateix de l’intel·lectual humanista responsable, com Čápek, que ha desaparegut.

____

Article relacionat

Una resposta a «El robot i l’intel·lectual humanista»

  1. Fantàstic, gran notícia, l’obra publicada en català! La vaig llegir fa molts anys en castellà, així que serà una excusa perfecta per revisar-la. Gràcies per l’article! Natàlia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.