Reflexius i possessius

Com començar amb el txec des del català (8)

(Reprenem aquesta sèrie d’introducció a la llengua txeca des de la catalana. La intenció és fer un pre-curs, o una pista d’aterratge a l’idioma. Va dirigit a qui ja ha pres la decisió de començar a estudiar txec, abans de la primera lliçó.)

En txec el verb reflexiu manté el pronom en totes les persones (se), mentre que en català es modifica segons la persona.

reflexius
jmenuji seem dic
jmenuješ seet dius
jmenuje sees diu
jmenujeme seens diem
jmenujete seus dieu
jmenují sees diuen

En canvi, hi ha casos on el txec canvia els possessius, mentre que el català els manté iguals.

possessius
llegeix el meu llibrečte mou knihu
llegeixo el meu llibrečtu svou knihu

La diferència del possessiu txec ve de si el subjecte i el posseïdor de la cosa són el mateix. Jo puc llegir el meu llibre, i pot ser “meu” perquè l’he escrit jo i/o és un objecte de la meva propietat. També pot funcionar en les altres persones. Ell pot llegir el meu llibre, i direm “meu” perquè l’he escrit jo i/o li he deixat. En canvi en txec aquests dos possessius són diferents.

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.