Grandhotel (2006)

Cinema txec després de 1989 (4)

Tercera pel·lícula del director David Ondříček (1969), amb un guió de Jaroslav Rudiš (1972), l’autor de la novel·la. El director és fill de Miroslav Ondříček, el llegendari càmera de Miloš Forman.

Liberec és la gran ciutat del nord de Txèquia, tocant a les muntanyes que separen el país d’Alemanya i Polònia. La icona de la ciutat és el Ještěd, un edifici singular construït a la muntanya entre 1966 i 1973, que és com un enorme embut capgirat, a la base té un hotel i el coll és una torre de comunicacions.

La pel·lícula Grandhotel passa en aquest hotel de muntanya. Fleischman, el protagonista, és el manetes que ho arregla tot, el generalista de manteniment. El Patko i l’Ílja treballen de cambrers, són parella, però l’Ílja no està satisfeta i parla amb el Fleischman, que és un home tímid. Això no agrada el Patko, i és la situació que mou la història endavant.

Fleischman, quan no treballa es refugia a la part alta de l’hotel, estudiant els núvols i el temps, com un meteoròleg aficionat, i a més a més s’està construint un globus aerostàtic, amb el qual vol fugir de Liberec. Fleischman s’està basicament amagant, de la vida i de les dones.

A Grandhotel s’hi podia veure reflectida la generació de l’escriptor i el cineasta, que tenia vora vint anys quan s’acaba el comunisme, el moment en què li toca passar a la vida adulta i viure de ple els canvis. En la ficció que fan hi ha, generalitzant, una certa poètica del desconsol i el desencís davant el vertigen de la llibertat i de les altres vides possibles. 

El règim comunista impedia la llibertat individual de forma sistemàtica i burocràtica. Aquesta generació es va trobar amb una explosió de possibilitats a la ratlla dels vint anys, i a poc a poc va haver d’anar acceptant que tot era molt més complicat.