Bezobalu, entre el canvi
cultural i el negoci

Comprar aliments i drogueria d’origen conegut, sobretot local, a granel, sense envasos. Us podeu portar el pot, i si no ja us el donen. Peseu el pot, imprimiu una etiqueta amb el pes i l’enganxeu al pot; ompliu-lo de producte i us descomptaran el pes de l’etiqueta, perquè pagueu el pes net de l’arròs, la civada, els cigrons o el que sigui.

Bezobalu en principi és això (web, en txec). Darrere hi ha una iniciativa que existeix com un negoci. Han de ingressar més del que gasten, però alhora el model de negoci depèn d’un canvi cultural que s’esforcen en promoure. Diguem que l’eficiència econòmica que porta al benefici se sotmet al principi superior de contribuir a reduir els 500 quilos de brossa a l’any que li corresponen a cada persona a Txèquia. Idealista? Per descomptat.

Pesar el pot, comprar a granel.

Funcionen des de 2013, tenen tres botigues pròpies a Praga, vint més d’emprenedors formats per ells a la capital, i fins cent vint a tot el país. No són una franquícia. No hi ha vincles contractuals. La comunitat de col·laboradors, empleats i associats la mantenen a base de comunicació molt poc jeràrquica i les xarxes, i amb trobades periòdiques. Tot i amb això es reserven un cert control: donen formació a qui vulgui obrir una botiga, però si en voleu obrir una prop d’on ja n’hi ha una altra no us faran cas.

Gairebé deu anys és molt, més encara si rondes la trentena. Jiří Sedlak (1990) és el líder visible. Insisteix en una cultura de lliure associació entre gent que comparteix uns valors. S’inspira en el llibre Reinventing organizations. No hi ha, per exemple, una central de compres imposant un producte a una xarxa. No s’impedeix que, per dir alguna cosa, una botiga de qualsevol ciutat petita arribi a un acord amb una explotació agrícola familiar del poble del costat, perquè els subministrin pastanagues només a ells.

Connexió hispanoparlant
La Pavla Čevelová és de l’equip de Bezobalu a la botiga de Praga 6. S’ocupa de les compres i la relació amb els proveïdors. Si quedeu amb ella abans us pot atendre i us explicarà el projecte amb una gran generositat i en un espanyol fluid. Li encanta parlar de menjar i de fet li encanta parlar, de manera que és una guia òptima.

La trajectòria de la Pavla comença treballant per a l’exportació agroalimentària d’Andalusia a Txèquia. Ha acabat en l’altre extrem, que és l’aliment de proximitat. No del tot, perquè de la península ibèrica encara arriben oli i ametlles i cert pimentó vermell fumat.

Accessoris, ingredients de la cosmètica, drogueria…

La botiga de Bezobalu de Praga 6 té unes 900 referències. Van començar volent vendre arròs, bulgur, cereals, llegums i coses que no costa imaginar a granel. Amb el temps van considerar que el client volia més en una sola parada, de manera que han ampliat: verdura local bio, pans integrals, productes lactis, productes i ingredients de cosmètica natural, drogueria, algun llibre sobre la matèria, i accessoris necessaris de la sostenibilitat: capses per endur-se el dinar a la feina, canyes per a begudes de vidre i acer inoxidable, etc.

Canvi generacional i cultural
El projecte Bezobalu apel·la un client jove, educat i conscient. El menjar local sempre serà una mica més car, perquè no pot tenir els descomptes que la gran distribució extreu dels productors. Alhora cal que el menjar sigui assequible perquè la majoria de la gent guanya poc. Iniciatives com Bezobalu s’instal·len en aquesta tensió i intentaran créixer per aquí, educant la gent a consumir de forma conscient menjar de qualitat.

Per això tenen un bloc, participen en conferències, xerrades. Imparteixen cursos a qui s’interessa pel tema: escoles, empreses privades, entitats públiques. Porten a terme projectes que transformen espais públics generadors de residus en espais nets. Per exemple: van a xiringuitos i restaurants, implementen sistemes de contenidors reutilitzables, en comptes d’envasos d’un sol ús.

Entre els plans de futur de Bezobalu està reforçar la venda per Internet, per pragmatisme. Sí, no hi ha res més sostenible que anar-se a buscar l’aliment en el propi pot, però no tothom pot arribar-hi, ni es pot arribar a tothom, de manera que cal vendre per Internet, no és incompatible amb donar suport a la producció local. L’altre projecte és el llançament d’una wiki oberta, perquè es difongui el coneixement acumulat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.