Acampar a la vall de Schladming amb nens petits i educar-los en la frugalitat (sí, tal com sona)

Àustria és el nostre veïnat, des de Praga tard o d’hora es va a Viena. Després hi ha el medi natural, els Alps. Un lector ha anat a la vall de Schladming amb la dona i els nens (6 i 8 anys) d’acampada. Una antiga zona minera a la regió d’Estíria, al sud del país, fronterer amb Eslovènia, avui orientada al turisme verd. Ho explica com un experiment formatiu: educar els fills en els límits i en la frugalitat de l’acampada.

La vall de Schladming a Estíria, Àustria (schladming-dachstein.at/en)

No fa gaire em van preguntar: «com pot ser que els algoritmes no ens hagin avisat del comportament del mercats?». La meva resposta robòtica va ser: «perquè hem basat els algoritmes en dades històriques, però això no havia passat mai».

No es pot preveure el que no es coneix
Observem patrons que es repeteixen, se’ns amunteguen en la memòria i ens ajuden a autocompletar: quan passa A, farem B si hem vist molts cops que B segueix A i tot va bé. Sense ser-ne massa conscients passen les hores, i qui dia passa, anys empeny. [1]

Per contra, artistes, inventors, i a vegades nosaltres mateixos quan cridem «eureka!» a la banyera, creem coses noves. Ara bé, la generació completament original és excepcional: el progrés se sol apuntalar sobre l’associació de conceptes. Per tant, tenir al cap una biblioteca àmplia i variada d’experiències és una recepta raonable per a estimular la inspiració.

Els fills tampoc poden preveure el que no coneixen
Com a pare vull contribuir a ampliar la biblioteca d’experiències dels meus fills, pensant en la seva inspiració futura. Perquè em desespero quan veig que els fills, algoritmes biològics al cap i a la fi [2], són incapacos de fer moltes coses trivials, sobretot durant les vacances.

És precisament en aquests dies anormals quan els algoritmes-fills projecten la seva experiència en escenaris i col·lectius sovint desconeguts. Els resultats poden anar del còmic al frustrant, i acabes entonant una interpretació moderna del «Pare perdona’ls, que no saben el que fan.» [3]

Des d’aquest angle, vull compartir sense cap pretensió el meu experiment. Donat que vivim immersos en un dia a dia d’abundància perenne, amb les butxaques, les neveres i els calaixos plens i reomplerts a la velocitat del clic, vam decidir dormir durant dues setmanes seguides a una cota mitjana alpina.

Vam discutir de manera activa què trobavem a faltar i quins esforços calia fer per aconseguir aigua, un lavabo (o entorn de funcionalitat equivalent, E.F.E.), i com minimitzar la compra de menjar, també els preus i el valor de les coses, i que tot capigués de forma digna a les motxilles.

La potència pedagògica de l’escassesa
Així he comprovat el paper poderós de l’escassesa en la pedagogia dels nens petits. Allò de «d’on no n’hi ha no en raja» és difícil de pair quan tens sempre la panxa plena. Un altre aspecte inesperat, l’adrenalina digital, també l’hem abandonat aquest dies a l’herba de la vall de Schladming. En comptes d’això hem experimentat l’adrenalina gravitacional d’algunes caigudes i de vertígens en alguns camins. Ningú va prendre mal ni va passar gana, i al tercer dia ningú enyorava el YouTube.

Abans que les opinions instantànies omplin la sala, proposo dues preguntes amb impacte professional i ecològic.

La pimera: com pretenem que els fills aprenguin a valorar i gestionar recursos (des de diners fins al pa) si sempre estan exposats a l’abundància? Des del punt de vista algorítmic és poc probable que es desenvolupin habilitats de gestió si mai hi ha escassesa. A Linkedin els valoren prou bé, els «project managers» joves.

La segona: com vols inculcar que s’estalviï aigua si l’aixeta sempre raja a casa i a l’hotel? No falten les notícies de sequera, canvi climàtic i els impactes en el medi i l’agricultura, inclosa la fam.

No hem salvat el món, però alguna cosa hem après. Estic convençut que visualitzar que l’aigua que queda són dos litres aportarà una experiencia i farà emergir espurnes de consciència sobre la necessitat de ser frugals amb l’aigua. El mateix que comprar fuet i formatge a diversos dies vista, mentre els diners de la cartera van minvant.

notes:
[1] Daniel Kahneman, Thinking Fast and Slow.
[2] Yuval Noah Harari, Homo Deus.
[3] Lluc 23:33-34