Tešín: dues ciutats en una

Un pont sobre el riu que travessa la ciutat i una frontera estatal (foto: Vítek Groesl)

Těsín és una ciutat a l’extrem est de Txèquia partida per un riu, l’Olše. Un costat és Txèquia (Český Těšín), l’altre és Polònia (Cieszyn). En aquest article us en donarem algunes claus històriques i actuals.

Quan es va acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi Austrohongarès va deixar d’existir i d’una de les parts es va constituir en Txecoslovàquia. La creació del nou Estat va portar la necessitat d’una definició clara de la frontera. Per la història sabem que a cada metre se li dona massa importància, ningú el vol deixar a algú altre.

Těšínsko és la regió al voltant de Těšín, que n’és la capital. El 1918 des de feia segles hi havia viscut població txeca, polonesa i també alemanya o jueva. Sempre s’hi han parlat, fins a avui, diversos idiomes, molta gent avui hi parla una llengua que, simplificant, és alguna cosa entre el txec i el polonès.

Per tant el 1918 no va ser fàcil dibuixar la línia. El conflicte txecoslovaco-polonès va  resultar en una “guerra dels set dies”. L’any 1920 la decisió es va haver de prendre a París, perquè les parts no havien estat capaces de posar-se d’acord. Però ni després del tracte el conflicte va desaparèixer, l’acord de París va ser més formal que definitiu. S’ha de dir que la part polonesa no deixava d’intentar invertir la situació. L’opinió polonesa va ser convençuda que la regió sempre els havia pertanyut cent per cent a ells.

L’any 1938 es va tornar a posar en acció l’exèrcit polonès. Els polonesos van annexar gran part del regió. Al territori hi ocorrien diversos conflictes. La dominació polonesa no va durar gaire. Un any després va començar la Segona Guerra Mundial, que redibuixava tot el mapa d’Europa central.

Formalment el conflicte entre Txecoslovàquia i Polònia a la regió de Těšínsko es va acabar l’any 1958 amb el tractat de pau signat a Varsòvia. Des d’aquell moment la tensió (des de l’any 1993 només txeco-pnolonesa) mai no es va aguditzar fins a la lluita oberta. A nivell polític es van poder veure diversos actes, més o menys simbòlics. En la majoria dels casos es tractava d’una mena de refusar l’estat de coses. L’excepció fou la declaració del president polonès Lech Kaczyński, en el sentit que els polonesos han de demanar perdó per les culpes passades.  

Těšín avui està dividit no solament per la frontera política, sinó també per la frontera natural. Per la ciutat passa el riu Olše (Olza). La part txeca i la polonesa estan unides per quatre ponts. A la txeca hi viuen 24 mil habitants, a la polonesa 10 mil més. El centre històric és a Polònia, a la República Txeca pertany, per exemple, l’estació central de ferrocarril.

La frontera ja està ben definida, però la gent la sol travessar com si no hi fos. Això no significa que no en depengui: en el pensament de moltes persones encara no ha deixat d’existir. Aquesta persistència de la frontera a Těšín és un símbol de la història txeca amb un valor universal innegable.

Vítek Groesl és estudiant del grau de català de Brno.