Escudella de kilòmetre zero (a Txèquia)

L’escudella és un bàsic de la cuina catalana. Bullir carn i verdura a veure què. De moment, el club*samfaina es veu obligat a anunciar amb contrarietat que suspèn el dinar de desembre, per prudència sanitària. Dit això, ens envia un comunicat sui generis. La |REVISTA|KAMPA|, en tant que mediálni partner del c*s, el reprodueix íntegrament.

El jelito és el més a prop que podeu arribar de la botifarra negra (cs.wikipedia.org)

Benvolguts samfaines,

El club*samfaina anuncia que, igual que va fer el novembre, també suspèn el dinar de desembre per precaució pandèmica. Alhora, us anima a passar els dies curts de desembre fent escudella de quilòmetre zero, a la txeca, amb ingredients txecs. Per poc que hi penseu descobrireu que els dies més freds i curts de l’any passen millor amb una olla d’escudella per a un dia o dos. Animeu-vos. És bullir carn i verdura. No pot ser més fàcil.

D’entrada la carn a Txèquia no és problema, ja ho sabeu. Tot el contrari. Txèquia és un paradís carnívor. Qualsevol combinació de carn blanca i roja, hi ha moltes carnisseries. Això sí, hem observat que si voleu vedella és probable que l’hagueu d’encarregar. Si compreu carn, aneu al carnisser. Mai a la gran distribució. La carn, al carnisser. Us poden picar qualsevol tros per a fer la pilota. El jelito és el més a prop que podreu arribar de la butifarra negra. Però no ho és pas, té una consistència més tova. N’hi ha prou en posar-ho damunt de l’olla els últims cinc minuts, amb el foc apagat. La calor ja l’escalfa.

La verdura, les herbes i els llegums tampoc són problema als supermercats habituals o als mercats locals: patata, ceba, all, pastanaga, xirivia, llorer. Els cigrons els trobareu cuits, com a mínim, al Lidl i al Dm.

El que sí que és problemàtic és la pasta. Oblideu-vos dels galets. No podrà ser. Tampoc hi ha els fideus exactes. Haureu de buscar aproximacions italianes, i si arriba el cas, no dubteu en trencar espaguetis.

El club*samfaina tornarà el gener amb més idees. Crowdcoking i exaltació de la cuina catalana. Perquè el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant.