L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort, poc després d’Oriol Bohigas, el fet biològic acaba amb una generació i una època. Bofill deixa mil projectes, trenta-cinc ciutats a tot el món, i també el tenim a Praga, en la renovació d’un antic edifici industrial a Karlín, l’any 2000, aquí el teniu el projecte presentat a l’inventari de la web del seu taller. Té elements del Bofill més tardà, com l’aeroport de Barcelona o el Teatre Nacional, amb tota aquesta estructura de vidre sobre el vell edifici. Bofill va ser un arquitecte eclèctic, amb una llarga carrera, diversos estils, llenguatges. Aquestes grans figures del passat deixen una sensació de buit, però de fet són irrepetibles. L’època passa, els hiperlideratges depredadors, la captura de rendes a l’ombra del poder polític i econòmic, potser donen pas a un món de més treball en equip, sense tant d’estrellat.