Els Ringhoffer

Els tramvies de Praga (1)

(foto: autor)

La mirada del visitant a Praga acostuma a ser més curiosa que a casa. Potser per aquesta curiositat, o per intentar esbrinar si el proper tramvia seria d’aquells amb l’escala gairebé impossible pel cotxet de la neta, o per qualsevol altra raó, la primavera de 2019 em vaig començar a interessar pels tramvies de la ciutat.

Com en un safari fotogràfic em vaig llançar a caçar tots els models, segurament un símptoma més del trastorn que patim els col·leccionistes. La història comença amb els primers tramvies el 1875, estirats per cavalls, el primer tramvia elèctric arriba el 1891. A Barcelona per cert va ser molt semblant: el 1872 i el 1899.

Els tramvies més antics avui els podem veure en circulació per ruta turística, són els Ringhoffer, el nom de la família fabricant. D’origen alemany, es van establir a Praga el 1769 fent calderes, i des del 1852 a Smíchov fent vagons de ferrocarril, entre altres activitats. Amb més de 30.000 empleats, va arribar a ser una de les empreses més importants d’Àustria-Hongria.

El 1935 van comprar la fàbrica d’automòbils Tatra Werke AG de Kopřivnice i va passar a dir-se Ringhoffer-Tatra Werke AG. Els Ringhoffer i altres emprenedors, molts d’ells jueus, van fer possible gran part d’una indústria molt potent. La República Txecoslovaca independent de 1918 va heretar el 80 per cent de la indústria d’Àustria-Hongria. La família Ringhoffer es va posicionar al capdamunt d’aquella societat, fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. L’últim responsable empresarial de la dinastia va morir el 1946 per causes desconegudes en un camp especial de la NKVD, organisme de seguretat de la Unió Soviètica.

Ringhoffer-Tatra va ser nacionalitzada el 1945. El 1963 la planta a Smíchov es va denominar ČKD Tatra i es va especialitzar en la fabricació de tramvies. El 1980 el desenvolupament urbanístic de Smíchov va forçar el trasllat a Zličín, encara a Praga.

La planta de Smíchov es va tancar definitivament el 1993. Amb el canvi de sistema econòmic ČKD va entrar en decadència i en fallida a principis de 2000. A la tardor de 2001 els actius van passar al grup Siemens. De la ČKD en van sortir tots els tramvies Tatra que encara veiem per Praga, però ja en parlarem.

Antoni Molist (Barcelona)

___

A.M. escriu sobre els tramvies de Praga i va més enllà. El tema es presta a parlar de la història de la ciutat i de la pròpia vivència de la ciutat. A partir de la mirada de qui no hi viu, però hi ha acabat fet vincles afectius, portat per la vida d’una filla que s’hi ha establert i hi té la vida i la família pròpia. Per aquesta raó a l’Antoni Molist li devem l’etiqueta precisa i entranyable d’«avi remot». També podria ser «praguès discontinu», però «avi remot» és molt millor. Arriba a la ciutat amb la mirada de qui ve de fora, plena de curiositat i sensibilitat genuïnes. Queda recollida en una pàgina pròpia de fotografies de la qual hem parlat i il·lustra aquesta Revista. Amb el mateix esperit va començar a mirar el fenomen dels tramvies. Són el més icònic d’un sistema de transport públic impecable, molt admirat.

Una resposta a «Els Ringhoffer»

  1. Els tramvies «són un amor» pels qui vivim aquí Antoni, en aquesta ciutat es pot criticar tot menys el transport públic, i per Brno i Plzeň si fa no fa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.