Tatra T3, el tramvia llegendari

Els tramvies de Praga (2)

(foto: autor)

El Tatra T3 es va fabricar entre 1962 i 1997, amb 14.000 unitats és el tramvia més produït al món, es va distribuir a diferents països de l’est. A Praga avui és el més icònic i popular.

Com els seus predecessors, els T1 i T2, es basa en el concepte PCC: són tramvies unidireccionals sobre bogis. Un bogi és una plataforma amb dos o tres eixos i les rodes corresponents, unida al vehicle mitjançant un pivot vertical que permet que giri a dues bandes en els revolts i dona una certa suspensió.

Cadascun dels dos bogis del T3 té dos eixos motrius i dos motors de 40kW alimentats a 600V, que és la tensió de tota la xarxa de tramvies. Així, una unitat (un «vagó») T3 té quatre motors de 40kW: 160kW en total.

Un T3 no és una màquina estirant d’un vagó, són dues unitats motrius acoblades, malament aniria si la sincronització no fora perfecta. Cada comboi té 160kW per unitat, que són 320kW en la configuració més freqüent del comboi de dos. En algunes rutes amb menys necessitat de capacitat circula un únic vehicle, especialment els nocturns.

El tramvia que puja al Castell té la potència de quatre cotxes
Veient l’aparent facilitat amb què s’enfilen els tramvies de la línia 22 carregats de turistes des de Malostranská cap al castell, vaig voler fer-me una idea de la potència que això significava.

La potència d’un comboi T3 amb 320kW equival a 3.200 bombetes incandescents de 100W enceses. Dit d’una altra manera; els 320kW són uns 432CV (cavalls de potència), un cotxe compacte pot desenvolupar uns 100CV, segons això necessitaríem muntar al comboi més de quatre motors de cotxe. A mi encara em sembla poc.

Praga i Barcelona: tramvies uni- i bidireccionals
Es diu que un tramvia és unidireccional quan té un únic lloc de conducció i quan arriba al final de la línia necessita una rotonda per girar i tornar. Tota la xarxa de Praga té aquestes rotondes als extrems. Els tramvies actuals a Barcelona són bidireccionals: es poden conduir des de cada extrem. Quan s’arriba a un final de la línia es reprèn la marxa en el sentit contrari.

Així funcionen els del Trambaix i Trambesòs, transport públic en mans d’empresa privada, i el Tramvia Blau que ara es desfà a les cotxeres. La línea del Tramvia Blau es va inaugurar el 1901 i els vehicles que recordem són de 1904, construïts per La Industrial Eléctrica.

Seria bonic veure girar els tramvies unidireccionals del Trambaix fent servir la plaça Francesc Macià com una rotonda, wow!

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat

Primer article i presentació de la sèrie «Els tramvies de Praga»