Enric Moner, un antifeixista català afusellat a Txèquia el 1945

Memòria de la Segona Guerra Mundial

Enric Moner (sites.google.com/view/memo-hradischko)

El 8 de maig és festiu a Txèquia, se celebra la revolta contra l’ocupant nazi (aquí en vam parlar), no podia ser el dia 9 perquè és la data que celebren els russos. Enric Moner va ser un figuerenc fill de pagesos afusellat a Txèquia pels alemanys el 1945. És una connexió catalana i antifeixista amb l’efemèride d’aquests dies.

La seva memòria, juntament amb la de més deportats, la revindica un grup de memòria històrica. L’Enric Moner va néixer l’any 1900, als vint anys va fugir a França, va tornar quan la República, se’n va anar a l’exili, va lluitar a la resistència francesa. Va tenir sis fills, dos nois i quatre noies. Podeu llegir aquí la seva vida.

L’11 d’abril es va fer un acte de record al crematori i cementiri de Strašnice a Praga (fotos). Els antifeixistes morts a Europa i els seus descendents van tenir més sort que els encara avui enterrats a les fosses comunes a Espanya. Gràcies a testimonis del crim, els Estats francès i l’alemany, que no necessiten proclamar contínuament que són democràcies exemplars, han reconegut pensions a les vídues, i més de setanta anys després envien militars uniformats a actes de pietat i memòria.

L’acte del dia 11 d’abril a Praga va tenir la combinació emotiva, per la presència dels descendents dels assassinats, i institucional i protocolària, per la presència de militars txecs, alemanys i francesos, donada la consideració de caiguts en combat dels homenatjats, més representants polítics i diplomàtics. Els militars espanyols van brillar per la seva absència, com si volguessin demostrar l’anomalia que és Espanya, l’única supervivència de l’Europa de Hitler i Mussolini. Només la circumstància temporal d’un govern de nacionalisme espanyol progressista a Madrid va permetre una petita presència tardana i oportunista de la diplomàcia espanyola.

El representant català va ser Vicenç Villatoro, escriptor i intel·lectual de llarga trajectòria, director del Memorial Democràtic. L’endemà, el 12 d’abril la comitiva va anar a Hradištko (fotos), el lloc del crim, una petita sucursal de camp de concentració. Amb motiu de l’aniversari del final de la guerra hi han renovat el memorial als antifeixistes caiguts. És un llogarret prop de Praga.

Vicenç Villatoro a Praga l’11 d’abril, és el cinquè per la dreta (enricmonercastell.blogspot.com)

2 respostes a «Enric Moner, un antifeixista català afusellat a Txèquia el 1945»

  1. Para los familiares este reconocimiento por parte de las autoridades que en aquel fatídico momento participaron en la contienda es una grata sensación. Saber que les han ofrecido su reconocimiento sin ningún tipo de reticencia, con el más protocolario homenaje los han reconocido como defensores de la libertad…

    1. Por supuesto Antonio, honor y gloria a los antifascistas españoles. La presencia tardía y oportunista de la diplomacia española en los actos de Chequia, porque circunstancialmente hay un gobierno en Madrid de nacionalismo español progresista, no oculta que España es la única supervivencia de la Europa de Hitler y Mussolini. Piensa que si los caídos homenajeados hubieran muerto en España probablemente las viudas nunca habrían recibido una pensión y los huesos estarían en fosas anónimas.

Els comentaris estan tancats.