El món extraparlamentari omple l’avinguda Venceslau en protesta contra el govern

(EFE)

El 3 de setembre 70 mil persones van omplir l’avinguda Venceslau de Praga, segons la policia txeca per a protestar contra el govern, l’excés de suport a Ucraïna i la percebuda desatenció de les necessitats de la població, en el context d’inquietud econòmica.

L’avinguda Venceslau és el lloc de totes les revolucions, manifestacions i celebracions col·lectives a Praga des del segle XIX. És on s’ha d’anar si vols ser vist.

Dissabte al peu de l’estàtua del sant hi havia des dels comunistes, que avui són extraparlamentaris, fins a grups d’ultradreta. Protestaven contra les sancions de la Unió Europea a Rússia, demanaven acords amb Rússia.

Txèquia és un país de 10 milions de persones. Ha acollit uns 400 mil ucraïnesos, que és quasi tant com la població de la segona ciutat del país, Brno. Amb una economia comparable a la de Catalunya, és un dels països que en proporció ha enviat més armament a Ucraïna.

Mentrestant la inflació mossega, els salaris s’estanquen i de cara a la tardor i a l’hivern hi ha inquietud. El desbordament emocional dels txecs quan va començar la guerra, del qual vam parlar, deixa pas a un cert cansament. Els manifestants expressen un malestar, un greuge comparatiu: tant d’esforç amb Ucraïna i nosaltres què.

Vol dir això que es gira la truita, i que a la societat txeca torna a Rússia i a Putin? No. El politòleg Petr Drulák, que ha treballat al Ministeri d’Exteriors i ha estat ambaixador a França, ha parlat de les grans orientacions de la política exterior txeca: els atlantistes pro EUA, els continentals (Brussel·les, Berlín), els internacionalistes que miren tant a EUA com a Europa i l’«autonomismus», que són els comunistes, Tomio Okamura, Klaus, els que es volen un pacte estratègic amb Rússia, etc.

Petr Drulák també ha parlat de com els possibles problemes de subministrament energètic que puguin venir són resultats de la guerra econòmica declarada a Rússia, i de com Ucraïna ara mateix ni pot seure a negociar ni pot guanyar la guerra.

Mentrestant, l’aversió històrica a «el rus» existeix a Txèquia. També existeix un anticomunisme banal que forma part de la ideologia hegemònica, la dels liberals conservadors ara al govern. La manifestació del 3 de setembre seria una altra cosa, un símptoma de malestar extraparlamentari, als marges del sistema. Es diu que la llarga mà del Kremlin, sempre per sota de tota sospita, també podria ser part de l’equació.

2 respostes a «El món extraparlamentari omple l’avinguda Venceslau en protesta contra el govern»

  1. El poble a Txèquia, reacciona i planta cara. Enhorabona!

    A Catalunya es diu que tot és culpa de Madrid; mentre que a Espanya, els catalans (com abans els bascos, “los rojos y masones”, els marroquins, els insurrectes de les colònies… o “la pertinaz sequía”) son els culpables de tot plegat.

    Mentrestant, la gent estabornida s’empassa rodes de molí cada cop més grosses. I sense dir ni mu.

    1. Gràcies pel comentari, mirem d’acostar el país a la (petita) comunitat catalana d’aquí i la gent que s’ho vulgui mirar des de Catalunya o des d’on sigui.

      No és “el poble” txec, és un part petita, però sí que és un símptoma de malestar real.

      Quant a l’altra part del seu comentari, perdoni però en aquestes altures l’equidistanisme entre el nacionalisme català i espanyol, o tota crítica genèrica a “els nacionalismes” del “ciutadà del món” de torn, quasi sempre de mentalitat espanyola, amb l’halitosi del nacionalisme espanyol banal, etc., són un insult a la intel·ligència, un acudit que es comenta sol.

      A Catalunya tot ÉS culpa de Madrid, per dècades de drenatge colonial de recursos, però això sí: consentit per una ciutadania sense ambició ni imaginació política, i organitzat amb la complicitat de l’oligarquia i la classe política catalanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.