Kersko, una colònia forestal

Quan sortiu de la capital txeca us proposem una zona que es diu Polabí, que vol dir als marges (po-) del riu Labe, o Elba (-labí). A prop de trobar-se amb el Vltava, el riu Labe aquí passa per un paisatge bastant pla. En qualsevol altra part de la república no es posa cap atenció als marges del riu, però en aquesta zona és considerat un mirador. No seria una sorpresa que des de fa segles a la gent li venia bé fundar-hi horts i boscos. I colònies, o zones residencials.

N’hi ha una que, al final del segle passat, es va fer coneguda també per a la gent que mai l’ha visitat i no la visitarà en el futur. El fet és que la pel·lícula Slavnosti sněženek va fer entrar la colònia Kersko a la memòria popular dels txecs.

De la pel·lícula Slavnosti sněženek perla del cinema txec, comèdia realista i agredolça dels anys vuitanta, en plena normalització.

La pel·lícula va donar a conèixer el restaurant Hájenka o la tradició caçadora local, però de la colònia val la pena saber-ne més.

Començarem mencionant un dels escriptors moderns txec més famosos, Bohumil Hrabal. No hauria de ser del tot desconegut per al lector català, gràcies a les traduccions de Monika Zgustová de Una solitud massa sorollosa o Qui soc jo, entre altres. Hrabal també és autor del llibre de contes Slavnosti sněženek, en el qual se basa la pel·lícula mencionada.

Casa unifamiliar moderna a Kersko (cs.wikipedia.org)

Un tret marcat de les històries de Hrabal és la connexió amb la seva vida personal. No va situar Slavnosti a la colònia de Kersko per casualitat.

L’inici d’un lligam personal el podem cercar en la infància. Quan tenia cinc anys la família va anar a viure Nymburk, 35 kilòmetres a l’est de Praga. Aquí (veg. galeria de fotos) va viure l’adolescència i, per culpa del tancament de les universitats txeques per part dels nazis, els anys de la Segona Guerra Mundial.

Descobrint els voltants de Nymburk, Hrabal va caminar pels boscos de Kersko. Coneixia bé aquesta zona, per tant no sorprèn que, als 51 anys, va comprar-hi amb la seva muller una cabanya.

De primer hi anava des de Praga a passar els caps de setmana, després, especialment quan es va quedar vidu, s’hi va traslladar de fet. Molts personatges i situacions coneguts de Slavnosti tenen arrels en el temps que Hrabal va passar a Kersko escrivint, bevent al restaurant Hájenka o passejant pel bosc.

Bohumil Hrabal va fer famosa la colònia de Kersko entre els txecs (ct24.ceskatelevize.cz)

La connexió hrabaliana no és tot el que es pot dir interessant sobre Kersko. Més enrere en el temps un altre nom que ens podria interessar és del banquer Josef Hyross.

No és exagerat afirmar que sense la intervenció d’Hyross la colònia semblaria molt diferent. L’any 1934 el financer va dividir els boscos en una xarxa rectangular i va vendre les parcel·les a la gent que volgués fer-s’hi cases de recreació de l’estil modernista.

Algunes cases d’aquelles que han sobreviscut són de fusta perquè havien de ser provisionals, per a allotjar obrers. En canvi el restaurant Hájenka, del qual hem parlat, el van construir de fusta intencionadament.

A més de dividir els boscos, Josef Hyrros també va crear un sistema d’anomenar els carrers inspirat en Manhattan. D’una avinguda principal (Betonka) en surten carrers laterals anomenats pel nombres (imparells a l’esquerra i parells a la dreta).

Hyrros somniava amb desenvolupar a Kersko un poble balneari amb tot el luxe de l’època, però la Segona Guerra Mundial va parar tot el seu esforç. Si després de la guerra hagués tingut alguna esperança de continuar, el president Edvard Beneš va decretar l’expulsió de tot el poble alemany, per tant inclosa la família Hyross.

Bohumil Hrabal i Slavnosti sněženek atreuen molts visitants a la colònia de Kersko, però el cas de Josef Hyrros demostra que la història d’aquest lloc és més ampla i profunda.

I no oblideu anar a la Hájenka. S’hi menja estupendament!

La cerveseria Hájenka (kudyznudy.cz)

Vítek Groesl és membre del grup d’Euskaldun, una petita editorial independent txeca relativament nova. És exalumne del grau de català de Brno.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.