L’exemple de Txecoslovàquia per als catalans d’abans de la guerra de 1936-1939
El 6 de juliol de 1932 uns catalans d’una entitat dita Palestra havien de participar a Praga en una desfilada de celebració de caràcter esportiu, patriòtic i cívic organitzada per una entitat txeca, el Sokol. Els organitzadors txecs els van demanar que no exhibissin banderes pròpies i la delegació catalana es va retirar en protesta. Més tard els txecs els van confessar que hi havia hagut pressions de la diplomàcia espanyola, que probablement ja era lleial a l’Estat republicà espanyol proclamat poc més d’un any abans.
Ho explica Amadeu Serch, que ho va viure, en un llibret, L’exemple de Txecoslovàquia, publicat el mateix any per Editorial Barcino. Serch tenia 28 anys, era excursionista, professor de català, pioner de l’escoltisme, barceloní, un dels fundadors de Palestra, entre altres activitats. El 1932 la delegació de Palestra arriba a un país que fa només catorze anys que existeix. Txecoslovàquia és un referent de prestigi a Catalunya, igual que altres independències posteriors a la Primera Guerra Mundial, com Irlanda, Polònia o Finlàndia.
Que ès el Sokol i d’on ve
El Sokol és una organització de la societat civil txeca que encara existeix. Declara tenir 150 mil membres i estar present a municipis i districtes de ciutats fins a més de mil localitzacions. És responsable que tot el país estigui ple d’instal·lacions esportives en edificis nobles, sovint centenaris, com ara al barri vell de Praga, a Malá Strana, amb piscina inclosa.
El fundador va ser Miroslav Tyrš, el 1862. Venia d’una família de parla alemanya al nord de Txèquia, prop de la frontera actual. Va ser crític i historiador de l’art, però acabaria dedicat a temps complet al moviment. De Praga es va anar estenent per tot el país. En principi feien gimnàstica i esport, però de seguida surt el teatre d’aficionats, els cicles de conferències, entre altres.
D’aquesta manera, quan va arribar la independència el 1918 ja hi havia hagut unes quantes generacions que havien viscut una rica vida social i cultural en llengua txeca. Recordem que el país era una província d’Àustria, on les elits econòmiques, polítiques i culturals eren part d’un espai de parla alemanya molt més gran i potent.
L’exemple del Sokol i l’articulació d’una societat civil devia interessar molt Josep Maria Batista i Roca, que va ser un altre líder catalanista, fundador de l’antropologia a Catalunya i introductor de l’escoltisme, i també un dels fundadors de Palestra, com Amadeu Serch, però deu anys més gran.
Eren gent que venia de la lluita contra la dictadura de Primo Rivera. El primer president de Palestra va ser Pompeu Fabra, un home més gran, ja per la seixantena, i una figura de prestigi i autoritat per als activistes. Els homes de Palestra van voler formar gent encara més jove, futurs líders, material humà. Van organitzar cursos de llengua i cultura, conferències amb especialistes en economia, geografia, història, dret, cercles de debat entre socis, accions d’obra social, però també excursionisme, atletisme, navegació, aviació sense motor. També van obrir una secció femenina, cosa típica de l’època.
Palestra o l’intent de fer un Sokol català
A part dels incidents provocats per l’agressivitat de la violència dels diplomàtics espanyols, Serch fa grans elogis del tracte rebut a Praga per part dels amics txecs del Sokol. El seu llibret és un producte d’aquella època. Explica el cas txecoslovac al lector català culte del moment. Repassa la història i la geografia del país. Dedica una atenció especial a la recuperació de la consciència nacional, des dels primers antecedents a mitjans del segle XVIII fins a la Primera Guerra Mundial.
A partir d’aquí explica amb detall i admiració el treball de Tomáš Garrigue Masaryk, el primer president. El pare de la pàtria txeca va ser federalista fins a 1914, però la geopolítica de l’època el va fer passar-se a l’independentisme. Va contribuir a organitzar divisions militars autònomes txeques a França, Itàlia i Rússia, els enemics d’Àustria i Alemanya a la guerra. Serch explica l’organització de la propaganda nacionalista, la simpatia de la població txeca pels aliats, el procés de lluita política i diplomàtica.
A continuació Serch explica en un altre capítol el creixement i el funcionament del Sokol en el moment de publicar-se el llibre, des de 265 persones el 1862 fins a 663 mil persones el 1930. Explica els ideals i els valors del Sokol: el conreu de la cultura física i l’educació integral, l’ús general el tuteig, dels termes “germà” i “germana” entre els membres, i sempre en llengua txeca. Tot allò devia tenir una connotació ben republicana i igualitària, en una societat on el cap d’Estat era un emperador, i on la maquinària burocràtica i policíaca parlava alemany. L’últim capítol del llibre explica la vida en la Txecoslovàquia independent, amb tot de xifres i sota una llum molt positiva.
Des del primer dia els Sokol de cada municipi fan trobades anuals o periòdiques a Praga. En temps de Tyrš les autoritats austríaques intenten prohibir-les, però a la llarga és fútil. En aquestes trobades és on es troben en un clima festiu activistes i nacionalistes gimnàstics de tots els racons del país, i en la de 1932 és quan arriba Serch i la delegació de Palestra, i on els diplomàtics espanyols pressionen perquè els catalans no desfilin amb bandera pròpia.
Palestra ha caigut en l’oblit, però va ser un intent de reproduir el model del Sokol a Catalunya. No cal dir que la guerra va acabar amb tot. Fabra va morir el 1948, Batista i Roca es va exiliar a Anglaterra, Serch es va ocupar dels escoltes en la clandestinitat franquista i encara va viure molts anys.
Antoni Ferrando
Editor de la |REVISTA|KAMPA|