Rotunda victòria de Pavel

Pavel obté el 58 per cent dels vots. | Les generacions de votants més joves, decisives. | Pavel treu el 76 per cent a Praga, el 68 per cent a Brno i el 63 per cent a Plzeň. | L’era de Babiš no s’acaba.

El president de la República Txeca serà el general retirat Petr Pavel. Ha guanyat per 16 punts, amb un 58 per cent dels vots, més encara a Praga i les ciutats grans, quasi 3,4 milions de vots, quasi un milió més que Babiš. La participació ha arribat al 70 per cent i es considera molt alta.

En la primera entrevista a la televisió pública Petr Pavel ha continuat construint un personatge tranquil, conciliador i positiu. Diu que vol visitar les regions sense cerimònia ni protocol, i que vol tenir bones relacions amb els països veïns. Diu que Txèquia sola no va enlloc. La presidenta eslovaca Suzana Čaputová ha passat per Praga la mateixa nit de les eleccions a donar suport a Pavel, en un gest bastant insòlit.

En els primers moments després de les eleccions hi ha reaccions positives dels Estats veïns i de la Unió Europea, però no del Kremlin. Els mitjans russos ho consideren una mala notícia.

Petr Pavel ha fet una entrevista dient que els txecs podrien estar tranquils i satisfets amb els seus país com les nacions escandinaves; que la situació no és tan greu com podria semblar pels mitjans i les xarxes socials; que té molt de respecte per la gent que no l’ha votat. Es presenta com un home de compromís, pràctic, tranquil, pragmàtic, acostumat a solucionar problemes i a parlar de «fets». Un funcionari militar, un buròcrata bona persona i tranquil.

Andrej Babiš, molt lluny d’enfonsar-se, ha tret dos milions de vots. A diferència de Pavel és un home amb partit i estructura territorial. Podria treure bons resultats a les eleccions legislatives. El problema, per a ell, és que apel·la de forma oportunista a un descontentament desorganitzat i sense programa. Per a una part substancial de la població és un populista i oportunista que aprofita el descontentament per guanyar poder que l’ha fet milionari.

Les presidencials s’embruten

Pavel és el favorit, segons les enquestes i les cases d’apostes

La segona volta de les eleccions és divendres i dissabte fins a les dues del migdia. Dues hores després ja hi haurà una idea clara de qui ha de ser el cap d’Estat el pròxim quinquenni.

El general Pavel té el suport de Nerudová i els candidats que no van passar la primera volta, i que sumen un milió més de vots. El problema, per a Pavel, és que no tots necessàriament han de tornar a votar.

La televisió pública txeca posa Pavel per davant, amb un 46 per cent de votants decidits a donar-li suport, per 29 per cent a Babiš. Les cases d’apostes donen molt més valor a la victòria de Babiš, la qual cosa vol dir que la consideren molt més improbable.

La guerra bruta per les xarxes ha arribat. Hi ha hagut missatges de text denunciant Pavel com un bel·licista capaç de dur a la guerra els txecs, capaç de mobilitzar. No cal dir que de seguida surten veus parlant de la llarga mà del Kremlin i de la voluntat de desestabilitzar Europa Central.

La polarització de la conversa pública a les xarxes és molt forta. Babiš és atacat durament a Twitter per la gent més educada i formada que és partidària de Pavel. Treuen el candidat eslovac en fotografies i talls de vídeo poc afavoridors, on el mostren en banys de masses populistes. Que la gent de més edat, més ignorant i més empobrida de les ciutats petites i els pobles connecti amb un oligarca corrupte és digne d’estudi per a politòlegs, però passa.

El general Pavel és el candidat de l’establishment europeista. Per exemple és partidari de l’Euro, per raons estrictament polítiques i simbòliques, d’enquadrar el país a Occident.

La |REVISTA|KAMPA| no toca assumptes de política de partits en general, i molta gent que la llegeix no és txeca i no votarà a les presidencials, però esperem que surti el general Pavel.

Els edificis de Praga 3 vistos per Violeta Aguiló

L’església del Sagrat Cor de Jesús, a la plaça de Jiřího z Poděbrad vista per Violeta Aguiló.

Violeta Aguiló dibuixa els edificis del paisatge de la ciutat. Va començar a Barcelona, on va néixer, continua a Praga, on viu, a Žižkov. Com tots els creadors visuals és a Instagram. La van trobar els responsables de comunicació del districte de Praga 3 i li van proposar que fes una sèrie de catorze il·lustracions sobre edificis icònics del districte. Se n’ha fet un llibret per acolorir («omalovánky») i un joc de postals. Els dibuixos són expressius i alhora precisos. És com si se centressin en la pell de l’edifici i a vegades en l’entorn, una mica d’arbrat, places i allò que dona caràcter en aquesta part de la ciutat, sempre sense incloure la figura humana. A partir del 2 de febrer els originals estan exposats al centre d’informació del districte, tocant a la plaça Jiřího z Poděbrad. Recordeu que la parada de metro està tancada per obres, aneu a la següent, o veniu en tramvia.

Ganivets, tisores i katanes: nože z vostra

Empreses txeques interessants (3)

(noze-zvostra.cz)

Fabriquen a la Xina ganivets de cuina. El disseny, la selecció dels materials i la maquinària són txecs, i el que fabriquen té preus molt competitius. Tenen tota mena de ganivets de mà, des d’armes mortíferes fins a ganivets per tallar un bolet o un pal al bosc. Alhora importen tota mena de ganivets japonesos de gran qualitat, de molts fabricants, a un preu més alt. Val a dir que tenen katanes i tot. Hi ha servei d’esmolat professional, pagat segons la llargària de la fulla de l’estri esmolat. Tenen botiga a la web i diverses botigues físiques a Praga.

Layla, un bistro libanès petit i amagat a Vinohrady

Cafès i bistros originals de Praga (25)

Gastroporno del facebook del lloc.

Els amants d’aquestes cuines semítiques estan d’enhorabona, a a Vinohrady, en una carrer perpendicular a les vies rectes (U Kanalky, 5) hi ha una petita joia de cuina libanesa. Tot és fresc, bo i interessant i ho van canviant, i és més que el bàsic que tothom coneix. El baba ganuix té el toc fumat de quan l’albergínia es fa amb llenya, el humus i el tahini són de primera, el pa àzim calentó, acabat de fer, i les infusions. Després hi ha plats més complexos, com ara una sopa d’arròs pollastre i jute. Tot és d’aquella zona, d’aquella barreja d’influències. El lloc és molt petit, hi ha setze cadires, i el personal és importat d’aquelles terres, són noies molt amables. De fet el lloc és tan autèntic que ni parlen txec. Busqueu-lo i feu reserva, surt a totes les webs de valoració de restaurants, de repartidors a domicili, etc.

V sedmém nebi, al setè cel

Cafès i bistros originals de Praga (24)

És un dels cafès bistro que han sobreviscut dels anys noranta, acollit en un edifici històric, amb un interior cuidat, acollidor i de disseny original (facebook, zomato), i una oferta consolidada de cafè, cervesa i menjars senzills i assequibles, clientela jove i clientela ja no tan jove de la zona, que ja uns anys que hi va. S’hi pot anar a esmorzar, a menjar alguna cosa a migdia, a la tarda a fer un cafè i a la nit de copes. És al carrer Zborovská 68, prop d’Újezd a Malá Strana, però els turistes pel seu compte no hi arriben.

SCANDI o la panoràmica anual de cinema escandinau

Per exemple «Emigants», sobre la immigració sueca als Estats Units el segle XIX (scandifest.cz)

Avui comença a Praga la panoràmica de cinema escandinau a Praga (programa), una setmana, una de les més regulars, constants i riques que es fan a la ciutat, amb la intel·ligència pràctica que tenen els escandinaus de presentar-se junts de cara al món.

El general Pavel és el favorit a la segona volta

Petr Pavel va guanyar Andrej Babiš per poc més de 20 mil vots, però Nerudová i els candidats que no van passar a la segona volta i donen suport a Pavel representen un milió de vots més, que sobre el paper fan que el general ho tingui tot de cara per esdevenir el quart president de la República Txeca contemporània.

Pavel és el favorit de Brussel·les, que s’estima més un buròcrata conegut que un altre líder autoritari a la polonesa o l’húngara. L’actual govern txec també dona suport a Pavel. El general ha guanyat a Praga per més del 50 per cent, al nord-est i a Brno i Moràvia del Sud.

Mentre que els resultats de Pavel i Babiš reprodueixen de forma bastant fidedigna la divisòria país urbà/rural, els resultats de Danuše Nerudová són més uniformes a tot el territori. La candidata es va felicitar per ser la dona que ha arribat més lluny i va córrer a donar suport a Pavel.

Les bufetades dialèctiques ja han començat. Babiš, que va treballar per a la policia política del règim comunista, ha acusat Pavel de connivència amb el règim comunista. Pavel sosté que Babiš posa en risc el «desenvolupament democràtic».

Pavel fa campanya cultivant la diferència amb l’oligarca tacat d’una sospita permanent de corrupció. No és solament el candidat de l’establishment, sinó que es vol presentar proper al ciutadà, i així exhibeix transparència recollint microdonacions en un compte. La gent li envia CZK 500-1000 (EUR 20-40) i li escriuen missatges de suport.

Els Silly Walks de Brno han tornat

Els Silly Walks de Brno el 7 de gener de 2023. Al fons a l’esquerra, el vostre editor.

Després de dos anys de pausa per pandèmia han tornat els Silly Walks de Brno, dels quals vam parlar. Monty Python té un seguiment de culte a Txèquia, i el 7 de gener, dia internacional de la cosa, a les 14 hores i des de la porta del Tribunal Suprem, unes 300 persones van desfilar pel centre de la capital morava. La cerimònia va començar fa deu anys com una broma d’amics d’institut, i fins avui. Diuen que el 2015 el grup es va posar en contacte oficialment amb ells i els va enviar un testimoni de la seva consideració. Mentrestant han sortit estudis defensant que fer Silly Walks és bo per a la salut.

Eleccions presidencials: Nerudová, Babiš, Pavel

La República Txeca tria cap d’Estat amb tres candidats situats al capdavant: Danuše Nerudová, Petr Pavel i Andrej Babiš. Segons els sondejos cap no superarà el 50 per cent i hi haurà una segona volta, amb Babiš i algun dels altres dos.

Andrej Babiš està en la posició de l’home a abatre. És un oligarca autoritari. Se’l considera proper a Viktor Orbán, l’home fort d’Hongria. En realitat no té més ideologia que conservar i augmentar el poder que l’ha fet milionari. Costa d’entendre una figura així fora de Txèquia. Comparat amb Espanya seria com l’amo del Mercadona, El País i el president del govern en una persona. Va ser president de govern fins a 2021, havent entrat en política per la crisi dels partits tradicionals, com un populista disposat a «pencar» i a «posar ordre». Té una potentíssima maquinària de marketing i comunicació, és a totes les xarxes. Ara vol ser cap d’estat. Que tants de txecs el votin i li facin cas és un fenomen de dissonància cognitiva fascinant per als estudiosos d’aquestes coses. La seva retòrica contra «els poderosos» i «Brussel·les» és fum: és un gran terratinent, l’agroindústria l’ha fet qui és, depèn de subsidis, subvencions i enginyeries fiscals a mesura. Ha trampejat fins ara totes les sospites de corrupció, i és que el lladre que surt impune exerceix una fascinació entre la gent petita i curta molt difícil de combatre, que les classes educades perceben poc, i menys encara admeten.

Per contra, tant Pavel i Nerudová són dos candidats de continuïtat democràtica, sortits de la meritocràcia. El general Petr Pavel es presenta amb l’aval de l’experiència d’alt funcionari militar. Ha ocupat els llocs més alts a l’exèrcit i a l’Otan i té experiència internacional. Té una imatge impecable de figureta d’acció, atlètic, amb cabellera i barba blanca perfectament retallats. Li han retret la pertinença al partit comunista, però s’ho ha espolsat sense problemes. Els txecs van ser massivament còmplices del partit comunista, el relat del patiment sota la dictadura és un mite, la dissidència organitzada va arribar en el millor moment a 1500 persones, la deumil·lèsima part de la població de Txecoslovàquia. La carrera de Pavel en democràcia sembla una preparació per arribar a la presidència de la república, perquè ha passa una part substancial de la carrera a l’Otan i una bona part del rol del cap d’Estat és la representació exterior. La idea força de la seva campanya és precisament això, «experiència».

La Danuše Nerudová és la primera dona que arriba al tram final amb possibilitats, és la més jove, amb poc més quaranta anys. És economista, té experiència en la gestió acadèmica, se sap manegar en el medi i té el favor dels més joves i educats, moltes dones i alguna revista femenina. Se l’ha comparat amb la presidenta eslovaca Čaputová, ha fet bandera de la seva feminitat i joventut, la qual cosa és rellevant si es considera el rol simbòlic que té la presidència de la República. El president, o la presidenta, marca el to de la conversa pública, ha d’inspirar, ha d’intervenir en assumptes a llarg termini. Tenir al Castell de Praga una dona que tenia nou anys quan Havel hi va seure per primer cop sí que marcaria clarament un canvi d’època, i en el seu cas la idea força és «esperança». Per desgràcia per a ella li retreuen precisament això, un cert oportunisme, i és que el feminisme institucional o d’establishment no sembla tenir recorregut a Txèquia, no ven prou.