Actes electorals en línia

El 31 de gener a les 19 hores els capítols de l’ANC a Brussel·les, Holanda i Luxemburg organitzen aquest acte electoral en línia per parlar de propostes per a la diàspora catalana. L’acte electoral en línia és l’únic possible per als qui vivim a l’estranger, i ara sembla la pandèmia el normalitza també per als residents a Catalunya. Fora de l’Estat, en conjunt, hi ha més catalans que a quasi qualsevol capital de comarca. Per tant té sentit que tirin la canya. Si comencen per fer efectiu el dret de vot, mitjançant la supressió de totes les traves actuals, oli en un llum.

Els casos a Txèquia baixen i a Espanya pugen

(ourworldindata.com/coronavirus)

La web ourworldindata ofereix, a partir de les dades de la Johns Hopkins, una senzilla aplicació per anar veient dia a dia els casos per milió d’habitants, on podeu anar triant el país. Segons això ara mateix els casos estan baixant a Txèquia després d’una tardor i hivern desastrosos, mentre que a Espanya s’ha desbocat el mes de gener. Quedarà recollit a la nostra pàgina de recursos sobre la Covid.

El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la condició humana. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por en determinats cercles: l’home nou “soviètic” que havia de créixer del no res a partir de la revolució triomfant (és 1921).

més

Amplien el termini per demanar el vot fins al 26 de gener

La Generalitat, la Fiec i molts casals catalans ja es fan ressò per les seves xarxes que el termini per demanar el vot a les eleccions catalanes de 14 de febrer s’ha ampliat fins al 26 de gener. Podeu fer-ho si ja sou al cens (CERA) des d’aquesta pàgina.

Ztory, una altra web amb contingut infantil i juvenil

L’altre dia parlàvem d’iquiosc.cat en el sentit de com el creixement de l’oferta digital impulsat per la pandèmia ens beneficia als que estem escampats pel món. Una altra web amb revistes i tarifa plana és ztory, amb una secció infantil amb contingut en català i en espanyol.

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (3)

Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.

En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.

Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.

Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.

D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.

D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.

més

Revistes i diaris en línia

(iquiosc.cat)

La pandèmia està fent créixer per tot arreu les iniciatives per portar continguts en línia, i com que a Internet és igual Mataró que Moscou el resultat és que la comunitat expatriada guanya opcions. Iquiosc.cat porta totes les revistes a una tarifa plana de 9,99. N’hi ha moltes, i moltes són d’interès local, però també n’hi de temàtiques: cultura, cuina, viatges, música, etc. La revista Sàpiens, dedicada a la divulgació històrica, té també aquest versió infantil, de manera que hi ha material per a tota la família.

La llavor de Brno

Els llibres sobre genètica comentats en aquest article.

Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.

És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.

A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

més

Casalet en línia (1)

Un esquimal perdut en el desert… (YouTube.com)

Bon any nou! El Casalet en línia ha tornat. La primera sessió de l’any (11 gen.) ha estat dedicada a l’esperit del Nadal i dels regals fets i rebuts. Després, com que a Txèquia ens ha nevat molt, s’ha parlat dels ninots de neu i dels jocs a la neu, també amb el conte de l’Amanda i el ninot de neu. Hi ha hagut temps per a les endevinalles, que tenen aquest potencial per estimular la imaginació i el vocabulari. S’ha jugat a imaginar un animal pongui ous, mengi plàtans, tingui plomes etc. i també animals de granja. La cançó del dia s’ha dedicat a cert esquimal perdut en el desert…