Mercats i festivals d’interès familiar: torna la vida a l’aire lliure

Cocomarket a Střelecký Ostrov. El pròxim és el 5 de juny.

Quan torna la calor torna la vida a l’aire lliure a Praga, i més després de la pandèmia. Mercats de tota mena surten com bolets per tota la ciutat i li donen vida. Amb l’arribada del bon temps els txecs (i nosaltres) deixem d’hivernar i comença la vida al carrer.

El diumenge 8 de maig vam visitar el Cocomarket a Střelecký ostrov, l’illa del riu on arribeu pel pont entre del Teatre Nacional i Újezd. Un entorn relaxat al mig del riu Vltava amb vistes al pont de Carles i al Castell, música en directe, food trucks, tallers per nens i paradetes de roba de segona mà i artesania.

També els mercats de segona mà es popularitzen. Una setmana abans vam visitar el mercat de «Nuselské Blešky» al vnitroblok de Mečislavka, organitzat per l’organització «Probuďme Nusle» (Despertem Nusle) de la qual ja vam parlar, per aquí podeu revisar directament la seva web.

És un interior d’illa del barri de Nusle, que obre les portes per unes hores d’un espai privat, veïnal, als ulls del públic curiós que remenen a la recerca d’alguna ganga.

El lloc és a tocar de les vies del tren, però això no el fa menys popular i encantador. Entre les males herbes, del pati poc cuidat, es col·loquen les paradetes amb tot allò que als venedors els sobri per casa. Des de roba de segona mà, vaixelles històriques, joguines, vinils de nadales o Karel Gott fins a utensilis diversos que tot txec pot trobar a la chalupa dels avis.

Així que si teniu ganes de buidar els armaris o trobar alguna relíquia podeu visitar el Cocomarket cada primer diumenge de mes o el pròxim 18 de juny el Nuselské Blešky.

Torna la calor a Praga, torna la vida als carrers de la ciutat. No us ho perdeu. Exploreu les opcions, i compartiu, que hi sortirem guanyant.

Elisabet Molist, arquitecta.

L’Open House de Praga s’avança al maig

El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.

Comença la Primavera de Praga, amb (una certa) sensació de crisi de públic a la cultura

Comença la 77a edició del festival Pražské Jaro, Primavera de Praga, la gran cita de la Praga melòmana. El programa del festival és aquí, però el primer concert és, de forma cerimonial, sempre «Má Vlast», de Bedřich Smetana, a la Casa Municipal. La comunitat catalana a Txèquia té l’al·licient de saber que el concert es retransmet en directe a Catalunya Música i serà un mes a la web de Catalunya música. Les entrades més barates costen uns 120 euros, però la resta dels concerts són molt més accessibles i poden costar 20 euros. Surten veus animant la gent a «anar a la cultura», com es diu en txec. Es comença a notar, en la conversa pública del país, als mitjans, una certa crisi d’assistència a la cultura viva, s’especula que la inflació, sobretot l’increment del preu dels aliments, estaria ja deixant menys renda disponible a les butxaques de la gent.

Jiří Sopko al Museu de Kampa

(sophisticagallery.cz)

El Kampa Museum i l’illa de Kampa són molt a prop del cor d’aquesta publicació per raons òbvies. Si voleu passar per l’illa i entrar al museu perquè us interessa l’art txec teniu, a més de la col·lecció permanent, amb obres de Kupka i Gutfreund, exposicions temporals que sempre són interessants. Fins al 22 de maig continua al Museu Kampa la retrospectiva de Jiří Sopko, amb cent quadres i cinquanta dibuixos, que recullen una panoràmica de l’obra des de 1968. Sopko és un pintor txec de la generació veterana, nascut el 1942, i té un estatus de llegenda viva en l’escena de l’art txec. Té un món propi i una manera de fer inconfusible, de colors acrílics vius, rostres expressius, figures humanes amb extremitats allargades, etc. És sobretot un pintor, tot i que ha fet incursions en la il·lustració i l’escultura. Podeu llegir sobre l’exposició aquí.

Enric Moner, un antifeixista català afusellat a Txèquia el 1945

Memòria de la Segona Guerra Mundial

Enric Moner (sites.google.com/view/memo-hradischko)

El 8 de maig és festiu a Txèquia, se celebra la revolta contra l’ocupant nazi (aquí en vam parlar), no podia ser el dia 9 perquè és la data que celebren els russos. Enric Moner va ser un figuerenc fill de pagesos afusellat a Txèquia pels alemanys el 1945. És una connexió catalana i antifeixista amb l’efemèride d’aquests dies.

La seva memòria, juntament amb la de més deportats, la revindica un grup de memòria històrica. L’Enric Moner va néixer l’any 1900, als vint anys va fugir a França, va tornar quan la República, se’n va anar a l’exili, va lluitar a la resistència francesa. Va tenir sis fills, dos nois i quatre noies. Podeu llegir aquí la seva vida.

L’11 d’abril es va fer un acte de record al crematori i cementiri de Strašnice a Praga (fotos). Els antifeixistes morts a Europa i els seus descendents van tenir més sort que els encara avui enterrats a les fosses comunes a Espanya. Gràcies a testimonis del crim, els Estats francès i l’alemany, que no necessiten proclamar contínuament que són democràcies exemplars, han reconegut pensions a les vídues, i més de setanta anys després envien militars uniformats a actes de pietat i memòria.

L’acte del dia 11 d’abril a Praga va tenir la combinació emotiva, per la presència dels descendents dels assassinats, i institucional i protocolària, per la presència de militars txecs, alemanys i francesos, donada la consideració de caiguts en combat dels homenatjats, més representants polítics i diplomàtics. Els militars espanyols van brillar per la seva absència, com si volguessin demostrar l’anomalia que és Espanya, l’única supervivència de l’Europa de Hitler i Mussolini. Només la circumstància temporal d’un govern de nacionalisme espanyol progressista a Madrid va permetre una petita presència tardana i oportunista de la diplomàcia espanyola.

El representant català va ser Vicenç Villatoro, escriptor i intel·lectual de llarga trajectòria, director del Memorial Democràtic. L’endemà, el 12 d’abril la comitiva va anar a Hradištko (fotos), el lloc del crim, una petita sucursal de camp de concentració. Amb motiu de l’aniversari del final de la guerra hi han renovat el memorial als antifeixistes caiguts. És un llogarret prop de Praga.

Vicenç Villatoro a Praga l’11 d’abril, és el cinquè per la dreta (enricmonercastell.blogspot.com)

Tornen a obrir el Jelení příkop

El Jelení příkop (Fossat dels cérvols) és l’antic fossat del Castell de Praga, al cantó nord. És un parc, molt bonic, soprenentment buit, tocant al bullici del Castell. Potser és perquè ha estat tancat per «raons tècniques», com es diu en txec. Ja no: han obert el cantó nord. S’hi entra per una portella a una tanca de fusta que hi ha a Nový Svět, que dona a una passera de fusta amb barana per a superar el pendent i descendir al fons.

El cantó nord del parc de Jelení příkop

Un cop a baix és un prat tranquil amb un rierol molt petit i enclotat, que sent més que es veu. El parc està dividit en dos sectors, només està obert el de dalt. Els separa el terraplè que hi ha per superar el fossat, és el pont entre la parada de tramvia que dona accés al segon pati del Castell (també es pot entrar al parc des d’aquí).

El cantó nord del parc. Al fons la porta al túnel de Pleskot (ara tancat) i el terraplè que uneix la parada del tramvia amb la porta al segon pati del Castell. Es veu que és un antic fossat, el nivell del terreny és baix i a dalt a la dreta, mig tapats pels arbres, es veuen murs del complex del Castell.

Perforant el terraplè per a unir la part nord i la part sud, amb sortida a Malá Strana, es va fer un túnel, a càrrec de l’arquitecte txec Josef Pleskot, que de moment encara està tancat. És senzill però molt efectiu, d’obra vista, amb una secció alta i oval i uns llums a ran de terra, que li donaven un aire espiritual, com d’església.

El túnel entre les dues parts del Jelení příkop, de Josef Peskot, ara mateix tancat (horydoly.cz)

mmcité, mobiliari urbà

Empreses txeques interessants (1)

Els bancs Stack de mmcité (mmcite.com)

A Txèquia hi ha empreses de gran projecció i creiem que seria interessant seguir-les. Continuen amb una tradició més que centenària d’indústria lleugera, però estan perfectament orientades cap al futur i obertes al món. Una d’aquestes podria ser el fabricant de mobiliari urbà mmcité, a.s. Des d’un llogarret al sud de Moràvia, prop de Zlín, despleguen un catàleg molt ampli, amb intervencions a Itàlia, el Brasil i un munt de països. Molt recomanable també si us interessa aquesta part del disseny industrial.

Kafe a Hrnky

Cafès i bistros originals de Praga (18)

La localització i l’estètica, això és tot.

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Abril: cuina o barbàrie (contra la inflació)

Els dinars del club*samfaina (7)

El club*samfaina és un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, en el sentit que l’impulsa un soci del Casal (podeu veure aquí de què va la cosa, però en essència són dinars de pis pagant una contribució de CZK 300 i no portant RES). La |REVISTA|KAMPA| és el mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el d’abril.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar en el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. La magnífica Maria Nicolau acaba de publicar precisament Cuina! O barbàrie, i ho subscrivim punt per punt.

El dinar d’abril l’hem dedicat a la relació entre inflació i gastronomia. Concretament, com es pot treure partit de l’ingredient modest, relativament barat i si pot ser tan local com sigui possible.

Hem començat amb un tambor de risotto de remolatxa amb amanida. La remolatxa és local, barata i fàcilment accessible. La mantega del risotto també és local. La fulla de l’amanida acostuma a ser d’origen italià. Quant a la vinagreta, l’oli d’oliva verge era de l’Empordà, i la mel d’origen txec.

Hem seguit amb un tast de cigrons estofats amb espinacs baby. És difícil de saber d’on ve tot. Però esperem que, mentre no arribi la tercera guerra mundial o la fi del món, la cuina de llegum ens permeti anar fent. El llegum és sagrat.

Hem continuat amb fetge de gall d’indi amb ceba i un toc de mel, tot ingredients locals. En la cuina catalana es faria servir vi ranci. Aquí no hi ha vi ranci. El porto és innecessàriament car. Una cullerada de mel local va bé. L’oli és de girasol, d’origen hongarès, que no està tan lluny.

Al costat del fetge hem servit aletes de pollastre a l’allada, tot local tret de l’oli d’oliva de Jaén. Els txecs estan orgullosíssims dels octans que té l’all txec, i amb raó. Hi hem afegit una cullerada de la mateixa mel txeca que fem servir tota l’estona.

De postres hem servit maduixot andalús amb crema de xocolata. La consistència cremosa (espessa) l’obtindreu fàcilment barrejant la pols de cacau de l’Àfrica occidental que el distribuïdor holandès Albert posa al vostre abast, barrejat amb nata txeca del 30%. En comptes de sucre tenia dàtils del Lidl trinxats, procedents d’Algèria i Tunísia.

Vins: blanc jove de Baviera, negre de Castilla y León. Cafè: Lavazza.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. Continuarem informant.

Dia Internacional de la Catalunya exterior

Avui és el dia de la Catalunya exterior, de la qual a Txèquia som una petita part. En aquesta relació els de Txèquia som en la posició 136 de 147, per tant dels últims inscrits. Podria haver-hi fins a 500 residents, un 0,1% del mig milió que s’estima que hi ha (és una xifra difícil de calcular). Aprofitant el dia el govern reordena i concentra en aquest portal les iniciatives que ja ofereix a la comunitat exterior. L’objectiu declarat és desenvolupar polítiques públiques, canals de participació, el vincle amb la cultura i la realitat catalanes i la promoció internacional. Pot semblar poca cosa, però alguna cosa hi ha, per exemple cobertura sanitària per a les estades temporals o ajudes al retorn, entre altres. També es reordena el que ja existeix, per exemple recursos per a la gestió d’entitats, on hi ha contingut de tercers.