A l’agost és el Prague Pride Festival

Logo del Prague Pride Festival (praguepride.cz)

Del 3 al 9 d’agost la comunitat LGTBI celebra l’Orgull a Praga, amb un programa extens d’espectacles, cultura i serveis, que també inclou transmissions per internet, la pandèmia obliga.

El llarg camí recorregut des de 1989 es pot resseguir en una exposició. És cert que el règim comunista, a part de tots els crims coneguts, era d’un puritanisme extrem i d’un masclisme neandertal, per molt que la dona txeca ja avortava i conduïa tractors quan les nostres àvies mediterrànies no podien ni anar a la cantonada sense el permís del marit. És cert que en un règim que es basava en destruir la individualitat més íntima, en mantenir la població submissa i humiliada, la gent de sexualitats alternatives ho va passar pitjor, i arribat el moment de la democràcia i la llibertat ho van celebrar amb més entusiasme que ningú.

Avui el moviment té una retòrica que no s’escapa d’un cert victimisme, però tant històricament com si es compara amb la situació delirant de països veïns, Polònia i Hongria, estan molt millor del que estaven. Això no vol dir que ho tinguin tot fet, encara treballen per aconseguir el matrimoni homosexual i en aquest sentit es recullen signatures. El país txec és molt liberal en el bon sentit de la paraula, tolerant i pragmàtic, el gruix de la societat no s’hi fica.

Agost a Praga amb la Revista Kampa

Continuem. Al fort de l’estiu, que en el clima txec és més suau, ens posarem turístics i locals alhora. Al cap i a la fi, la conversa pública txeca està plena de publicitat institucional de regions i ciutats del país que volen animar el turisme intern. Mirarem de sortir de Praga: ja hem parlat de Kutná Hora i de l’exposició de Stanislav Diviš al GASK, però n’hi ha molt més. Segur que molta gent catalana expatriada està ara mateix en algun platja mediterrània o viatjant. Però si t’has quedat per Praga mirarem de fer-te companyia (i si no estàs a Praga perdona’ns el centralisme, però no arribem a més). La sèrie dels cafès i bistros autèntics continuarà. Hem parlat de la Kavárna Hlína, del Roesel i del Club Cafè Mišenská a Malá Strana, però és que de llocs amb encant a Praga n’hi ha un fum, i venen més de gust que mai. Mirarem de parlar també de terrasses, pícnics i cinema a la fresca. Com sempre, gràcies per seguir-nos i us desitgem una lectura inspiradora.

Prígl, sarcasme txec per a sibarites

(prigl.cz)

En temps d’estupidesa triomfant i contra la dictadura cuqui, la web Prígl (en txec) és una espècie de miracle. Publica dos o tres articles l’any i té milers de likes i extensos comentaris, encara que mai serà un producte per a les masses. És un antídot fantàstic contra la xerrameca esotèrica i les pseudosavieses asiàtiques, el fast food new age californià, els memes kitsch a la Coelho; és una cosa que exèrcits de terapeutes, xarlatans, coachs i venedors d’unguent de pell de serp de tot tipus preferirien pensar que no existeix i actuaran de fet com si no existís. Però existeix: el poder alliberador del sarcasme. El poder de mirar la realitat a la cara. Després d’això, la compassió i l’empatia són el veritable acte de coratge. Però això sí, fora de l’escenari. Anem a veure l’últim article, sobre la quarantena.

més

Kasárna Karlín: encara no està decidit

Encara estan parlant (kasarnakarlin.cz)

L’altre dia escrivíem que a la Kasárna Karlín s’ha acabat el bròquil. Hem de rectificar, no està tan clar. Dèiem que l’actual operador ha de deixar el concepte actual perquè la concessió l’ha guanyat algú altre. Hem escrit directament a l’operador de la Kasárna, i expliquen que els mitjans han creat la sensació que tot està dat i beneït, però no és així. De moment, el guanyador de l’últim concurs està en negociacions amb l’Estat i encara no s’han posat d’acord. Mentrestant els actuals operadors parlen amb gent de tot l’espectre polític, perquè els polítics en principi volen que tot continuï igual com està. Tot el conflicte ve de la contradicció entre tentacles de l’Estat. D’una banda l’organisme que administra la propietat immobiliària vol treure’n el màxim de diners. De l’altra, els polítics, sobretot municipals, a nivell del districte, volen beneficiar-se de la popularitat del lloc. El destí de la Kasárna Karlín depèn de la pugna entre uns i altres. En continuarem parlant.

Deu pel·lícules actuals d’Europa Central i de l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central

«Guerra Freda», de Paweł Pawlikowski.

La Fundació Calvert 22 de Londres la va iniciar la economista russa a Londres Nonna Materkova per promoure el talent en «Eastern» Europe. Per als anglòfons la zona comença a l’est de Viena i Berlín, de manera que expulsen d’Europa Central Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria. La Fundació inclou a més en el seu àmbit d’interès tot l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central. En aquesta selecció les pel·lícules són de Polònia, Geòrgia, Macedònia de el Nord, Rússia, Sèrbia i Azerbaidjan. La de la foto que il·lustra aquesta nota, la polonesa «Guerra Freda», és una història d’amor i música commovedora, d’una gran bellesa i força. Les altres no les hem vist. Cada pel·lícula està comentada i s’indica en quina plataforma o web està. (Via Diego Fandos)

Plega la Kasárna Karlín

S’ha acabat! (kasarnakarlin.cz)

Vam parlar de la Kasárna Karlín i vam dir que de moment tenia èxit però futur incert. Ara es van confirmant els pitjors rumors i ja se sap que tal com està s’acaba després de l’estiu. Ondřej Kučera (ex Nákladové Nádraži Žižkov, ex vaixell Altenburg 1964 a Holešovice) ofereix a les arques estatals CZK 145 mil al mes i s’ho emporta. La confusió al voltant del fet és gran. Els actuals operadors de la Kasárna no estaven pagant lloguer i al·leguen que aquest era l’acord, que mentrestant han rehabilitat i regenerat l’espai. L’organisme de l’Estat que administra l’edifici diu que a més de no pagar lloguer estan fent activitats lucratives (vol dir cafès i bars i entrades de cinema). Els operadors diuen que les activitats han de generar ingressos per pagar costos, que la gent no treballa gratis. Si (comença l’especulació) l’Estat s’ha aprofitat d’uns il·lusos que hi inverteixen temps i diners i quan la iniciativa es consolida inviten un tercer a participar (fins aquí l’especulació), la història es podria explicar. De moment no hi ha cap pla ni garantia del que ha de fer el nou operador.

Club Cafè Mišenská, a Malá Strana

Llocs de Praga més autèntics (3)

Cafè-refugi, el concepte. Al voltant d’un pati interior.

De nou el cafè refugi, molt prop dels punts més densos del centre. El cafè no té ni nom, potser és N, potser Club, o el nom del carrer, Mišenská (és a l’extrem del carrer allunyat del Pont Carles). La llibreria del passadís d’entrada, a mà esquerra, és una cementiri de llibres morts. Decorar amb llibres és una tendència de l’interiorisme dels cafès a Praga. La part clau del lloc és el pati interior amagat i fresc. El concepte gastronòmic és bàsic: cafè, cervesa i “coses amb ruca” que pot fer un estudiant darrere la barra pagat per hores. Però la clau d’aquest lloc no és el menjar, sinó la sensació de bombolla: molt a prop hi ha locals plens de turistes i el mateix Pont de Carles.

L’arrossada del Casal Catalanotxec

Un equip valencià imbatible a l’arrossada del Casal (Facebook)

El Casal Catalanotxec que dona suport a aquesta revista també organitza activitats com l’arrossada d’estiu, enguany el 25 de juliol (Fb, Ig), entre altres. Si ets a Txèquia segueix el Casal per les xarxes. Les trobades van de “desvirtualitzar-se” i conversar, passar una bona estona i anar teixint complicitats. Pots trobar iniciatives o crear tu espai per a les teves iniciatives. Dissabte passat l’equip valencià de la foto es va ocupar dels fogons, qualsevol els atura, i així van sortir paelles reglamentàries, com Déu mana. El caldo de peix, de contraban, que a Txèquia no se’n troba.

Jan Palach a HBO internacional

Agnieszka Holland va estrenar a la HBO txeca el 2013 una sèrie de tres capítols sobre el cas de Jan Palach i l’advocada Dagmar Burešová, que ara estrena HBO a tot el món o si més no a Espanya. Jan Palach es va abocar gasolina i es va cremar el 1969 per protestar contra la indiferència que l’ocupació soviètica provocava en els seus conciutadans. Ho va fer just davant del Museu Nacional, darrere del cavall de Sant Venceslau. El lloc està marcat i a vegades algú encara hi deixa flors. Un parlamentari comunista va difamar el noi i la senyora Burešova va acceptar representar la mare en defensa de l’honor de la família. Enfrontar-se al règim comunista el 1969 demanava autèntic coratge. La comparació amb l’anticomunisme histèric de certs polítics txecs d’avui i els seus opinadors prostituïts no podria ser més sagnant. L’espectador català també podrà fer comparacions no menys odioses, davant del coratge de fer front a una tirania de presó dura i pena de mort.

més

Restaurant Field, o l’estrella Michelin a Europa Central

(fieldrestaurant.cz)

Truita de riu, all negre, cogombre, fonoll. El restaurant Field, al cor de la Ciutat Vella de Praga, parteix de l’ingredient propi de la cuina centreeuropea, un peix d’aigua dolça, i el porta a altures d’estrella Michelin. L’estil el podeu veure en aquesta galeria de la web del restaurant. El segon entrant és un vellutat de sèrum de mantega o podmáslí, un subproducte de la mantega, ous, bolets i kopr, o anet (esp. eneldo, Anethum graveolens), que és semblant al fonoll i més propi d’Europa Central també.

més