Haver de canviar de casa i moure mobiliari amunt i avall és una experiència amb què tard o d’hora es troba l’expatriat. A Praga els de Man With Van són del millor i més flexible que us podeu trobar. Tenen aquest formulari perquè expliqueu el que necessiteu. Treballen anglès per si teniu la barrera lingüística.
La foto d’un voluntari marcant una ruta al bosc, trobada al Twitter txec, pot fer pensar que ara que anem de cara al bon temps és més factible sortir a caminar pel bosc. N’hem parlat bastant: els boscos txecs tenen des dels anys vuitanta del segle XIX rutes marcades, que avui arriben als 42 mil quilòmetres, i penseu que de Karlovy Vary a Ostrava hi ha uns 500 km. Vam publicar aquest article del Vítek Groesl sobre el tema. Aquí podeu veure el kit de pintor d’un d’aquests voluntaris, i tenim la crònica d’una excursió seguint una d’aquestes rutes. El senyor de la fotografia diu que renova quatre o cinc quilòmetres al dia.
Arquitectura txeca (1)
Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per la indústria alimentària.
Text i fotos: Elisabet Molist, arquitecta
La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.
El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.
El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.
Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.
L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.
L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.
Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.
Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.
El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.
Continua llegint «La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno»Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.
Consulteu la web del festival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.
Per poc que viatgeu pel país txec veureu com en l’horitzó es destaquen els campanars en forma de ceba i les façanes del barroc. El ritme i l’harmonia de l’estil és a tot arreu als pobles i als nuclis històrics de les ciutats. Un dels grans noms del barroc tardà va ser Jan Blažej Santini Aichel, conegut com Santini. La cultura txeca en celebra el 2023 el tercer centenari de la mort. Fill de picapedrer italià i mare txeca, molt arrelat al país: batejat a la catedral de Praga, enterrat al cementiri de Malá Strana, a Smíchov.
Cafès i bistros originals de Praga (27)
Donada la gran quantitat de llocs de cuina asiàtica que no paren de sortir per la ciutat orientar-se no és del tot fàcil. Vam parlar d’un bistro de fusió asiàtica a Holešovice, amb elements de diversos països. per això ens alegrem que als bons llocs els vagi bé i prosperen. Ara hem tornat al Bon, a Náměstí Míru, al costat del Teatre de Vinohady. Fa temps que ofereix, en un lloc petit i acollidor, els bàsics japonesos udon-ramen-soba, amb un enfoc simple i bé de preu. Com passa sovint en els establiments que van bé es preocupen per créixer, i han saltat a l’altre costat del riu, a Anděl i a Letná. Els bols són potents, la pasta i els ingredients són frescos i gustosos. No, no us ho fareu a casa.
Si residiu a Praga o a Txèquia i pagueu impostos aquí us pot interessar el certificat de domicili fiscal (CDF). És un document que certifica que viviu a Txèquia i sou contribuents aquí, i us pot servir contra l’agressivitat de la burocràcia espanyola.
Si voleu conèixer el problema aquí ja vam recollir testimonis de l’assetjament de la hisenda espanyola a catalans de la diàspora. Bàsicament és que a gent que està en transició entre els dos països, però ja treballa i paga a Txèquia, la hisenda espanyola sempre dispara primer i pregunta després, és a dir obliga a pagar en cas de dubte, i si de cas el contribuent ja s’ho farà reclamant, amb el que comporta de perdre temps, energies i diners.
El CDF us resol el problema. Pagar impostos aquí exclou pagar-ne allí. Sou residents fiscals a Txèquia si hi viviu 180 dies l’any com a mínim, la meitat de l’any i teniu feina i residència demostrables. Aquí teniu el formulari, que es pot dur personalment o enviar de forma telemàtica. Si demostreu que pagueu aquí els d’allà us han de deixar en pau.
Us demanem que feu arribar tota experiència rellevant sobre aquesta qüestió i l’anirem posant aquí i actualitzant la informació, al servei de la comunitat.
Està molt bé que ens arribi gent nova. Anem de camí d’haver de penjat el cartell de complet cada vegada. Sortiran més cases i més cuiners? Ja veurem.
Mentrestant, la samfaina d’abril ja és més primaveral, hem fet la clàssica escalivada amanida i el risotto de remolatxa amb pèsols i espàrrecs, un vell conegut. Surt millor amb arròs de varietats italianes, és qüestió de sofregir i ofegar la ceba en vi blanc, afegir l’arròs, afegir mitja remolatxa trinxada, daus de remolatxa amb un bull, talls d’espàrrec i pèsols. Què dir del risotto: és una manera tractar l’arròs i ho aguanta tot, o casi. Millor un formatge dur (parmesà, etc.) ratllat que mantega. Vi blanc austriac.
Continua llegint «A l’abril risotto de primavera, vedella amb peres, maduixes»
Des del penúltim cap de setmana d’abril l’autobús K serveix per descobrir Praga 6 a través d’un circuit. Està fora de les tarifes del transport, val CZK 300 (200 amb descomptes) si voleu pujar i baixar diverses vegades. Surt de Strahov, els caps de setmana (horari), però també passa per Dejvické náměstí, el kulaťák. Praga 6 és un districte sobretot residencial de la ciutat, antic i ric, d’un urbanisme molt consolidat, i molt verd.
Hem celebrat Sant Jordi començant amb una sessió de Casalet. Un taller de fer dracs de tela farcits de cotó. Fer patrons, retallar, cosir omplir, amb manetes traçudes. Ens han acollit els amics de Božská Lahvice.
Ha presentat l’acte la presidenta del Casal, la Natàlia Soler. Ens ha honrat la visita de Krystyna Schreiber, la delegada del govern a Viena, que ha explicat com fan molta música amb poc, des del Bàltic de Polònia al Mediterrani d’Eslovènia. Sant Jordi experimenta un rebranding: al concepte de festa del llibre s’afegeix festa de l’amor. La imatge atractiva de la diada, juntament amb la necessitat de promocionar la lectura, podria estar fent créixer la diada en nous països, com Eslovàquia? En aquest país la delegació de Viena col·labora directament amb el sector local del llibre.
Continua llegint «Sant Jordi a Praga»