Cafès i bistros originals de Praga (11)
És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.
mésAl parc de Výšehrad el cap de setmana que ve es fa un festival destinat als més petits, amb tot d’activitats. Amb una mica de sort el clima encara acompanyarà i el dia es podrà allargar en un pícnic. El parc de Výšehrad s’hi presta esplèndidament. Aquí teniu tot el programa.
Cafès i bistros originals de Praga (10)
En aquesta revista tenim debilitat pel cafè bombolla, o cafè refugi, illa de tranquil·litat enmig del brogit urbà. Tocant a Anděl, un dels centres més frenètics de la ciutat, hi ha la vil·la Portheimka, del Dientzenhofer fill. Ell i el pare han deixat una pila d’edificis singulars de la Praga barroca. Aquest edifici deliciós el va construir per a la família, amb un jardí que arribava fins al riu i avui és en part un parc. El lloc avui té una bona oferta de cafè i pastes, i té la particularitat que el porta una gent que es torra el seu cafè i promou la cultura del cafè i la xocolata.
L’estiu es va acabant, el clima és erràtic, però encara teniu temps de trobar algun festival. Des de demà fins diumenge hi ha un festival de teatre infantil i de marionetes a Kladno, i el cap de setmana següent hi ha el Worldfest, un festival que es defineix com de world music, música alternativa i teatre no tradicional, tot alhora, a Jičín, a l’espai barroc restaurat de la llotja de Valdštejn. L’oferta de festivals d’estiu a Praga i a tot el país és enorme, exhuberant.
___
Una lectora ens recorda que fins al 31 d’agost hi ha a Praga el festival de nou circ Letní Letná, i té tota la raó.
___
Parlem de coses que ja han passat: el 20 i 21 d’agost es va celebrar a Praga 4 el festival Hrabovka: un espai reduït, un jardí d’una parròquia amb una església de fusta dels anys trenta, amb concerts d’una varietat d’estils: una polifonia georgiana, un parell de músics alternatius txecs que viuen a Berlín i venen i fan el seu concert (foto).
El festival Hrabovka té escenari gran, escenari petit, l’església i una sala, i estands amb menjar de festival txec, com la inevitable salsitxota, i coses més sanes; no hi falta un estand d’una fàbrica de cervesa artesana; hi ha parades de llibres per a nens, de l’editorial Baobab, i estands amb artesanies. Però sobretot, crida l’atenció veure molts nens i nenes i pares i mares descalços sobre l’herba. Transmet tranquil·litat i pau. Estan passant un dia d’estiu en família, gaudint de l’art.
La quantitat de gent que a Txèquia canta, recita, fa música, és inabastable. Pocs s’hi deuen guanyar la vida: no els importa. Arriben, fan el concert i es queden al festival, mirant altres artistes. D’altra banda a qualitat tècnica i organitzativa del festival és impecable, tots els detalls estan pensats, hi ha lavabos químics i fonts efímeres d’aigua potable, instal·lades per a l’ocasió. Els festivals d’estiu a Txèquia són una mostra de civilització: doneu-los un marge de confiança i us compensarà.
Cafès i bistros originals de Praga (9)
El Nový Svět (Nou món) adjacent al barri del Castell és un dels llocs més pintorescos de Praga. Les antigues cases dels servents són avui residències privilegiades. No hi podia faltar un cafè com aquest, amb el nom del lloc. Té bon nivell de cafè i dolços domèstics (facebook). Té un balcó amb una terrassa que dona a un jardí molt bonic, però és molt difícil seure-hi sense reserva. És un lloc útil per si passegeu o feu turisme per la zona, bàsicament perquè és l’únic que hi ha.
El director i guionista Michal Nohejl, que ve de la publicitat, ha aconseguit estrenar aquest agost Okupace, una pel·lícula sobre la invasió soviètica de 1968 i el final de la Primavera de Praga. El guió també l’ha escrit Marek Šindelka, que és un dels escriptors txecs joves més reconeguts. Esperem parlar-ne aviat, però de tota manera no deixa de ser un indici de com el 68 txec interessa noves generacions d’artistes. Aquí en vam parlar dins de la sèrie del calendari txec.
Relacionat
El Jakub Rubeš, l’Honest Guide, ha fet un dels seus vídeos revisitant el centre de Praga pensant els més petits. Us pot interessar si en teniu a casa, ja heu tornat i encara teniu alguns dies per “omplir” abans de tornar a l’escola. Parla (en anglès) de llocs dels quals hem parlat aquí, com el museu del cinema i l’Skautský Institut, entre molts altres.
L’altre dia parlàvem de cursos i botigues per accedir a Praga a l’altra cuina mediterrània, del Magreb i del Mediterrani oriental. Hi ha més coses. A Žižkov hi ha l’empresa Halal Meat, uns palestins que venen carn halal d’origen txec i tenen a més de la web botiga al carrer Bořivojová i a Praga 2 botiga al carrer Štěpanská, amb carn i més productes.
El pont peatonal i ciclista entre Holešovice i Karlín, del qual vam parlar, ja té empresa constructora, pressupost (CZK 300M, EUR 12M) i estarà a punt a finals del 2022. Ho explica Daniel Kotula (en txec), un Api molt eixerit que promociona el seu negoci i fa vídeos amb molta informació regalada generosament, per exemple parla de com pisos per la zona poden costar entre CZK 10M i CZK 16M.
El pont HolKa farà exactament el mateix recorregut que ara fa la barqueta (prívoz) que uneix Karlín i Holešovice passant per l’illa de Štvanice. Tota la part del mercat de Holešovice que dona al riu es reformarà. Mentrestant, a l’altra riba, a tota l’illa de Rohan (Rohanský ostrov) en direcció al pont de Libeň es construeixen oficines i habitatges i està previst un parc dit Maniny, que serà tan gran com el de Vítkov o la Stromovka.
La revista La Mira és per a lectors que tenen ganes de veure Catalunya, el territori i la societat, amb una mirada nova, connectada a la realitat sense estar esclavitzada a l’actualitat. Completa el projecte un fotoperiodisme de molta qualitat. La Mira és una publicació més disponible per als qui vivim a l’estranger, i aquesta mirada diferent, renovada i total del país potser no és tan diferent a la que acabem tenint alguns expatriats. Ara La Mira ens ha sorprès amb aquest excel·lent perfil de la Stania Kuspertova, escrit per Noemi Vilaseca Casals. La Stania va néixer a Txèquia i ha anat a parar al Solsonès, on s’ocupa de protegir i curar espècies animals. Diu, entre moltes altres coses, que en un moment donat entenia millor els piulets dels pollets de falcó que els seus fills.