Cap al retorn de Babiš?

Els populistes sumen el 43%, quatre dels partits de govern el 36%,
el cinquè, Kdu-Čsl, no supera el 5% per entrar.

En política txeca, les primeres enquestes de l’any confirmen que es manté la fortalesa del moviment Ano de Babiš, amb més d’un 33% d’intenció de vot. Si les eleccions fossin ara guanyaria amb rotunditat. Ara bé, només es podria coaligar amb els altres populistes, els de Tomio Okamura i el 10% que els toca ara mateix. Cal dir el nom dels líders carismàtics perquè aquests partits són bàsicament això, organitzacions al voltant d’homes “forts”, i viuen del descontament de les classes populars, a les ciutats petites i els pobles.

Des d’ara fins a les eleccions ja es veurà com evoluciona aquest bloc. El creixement de Babiš podria estar passant en prejudici d’Okamura, perquè serveixen el mateix mercat electoral, de manera que la proporció de vot entre uns i altres podria canviar però el bloc continuaria bàsicament igual.

Mentrestant, la “coalició de coalicions” al govern suma el 36%. Quasi el 39% sumant-hi el cinquè partit, els democristians. Però no és del tot adequat sumar-los, perquè cauen al 2,7% molt lluny del 5% que cal per entrar al parlament.

Les tribulacions de la coalició de govern
La coalició de govern la lidera Ods, però pateix desgast i cacofonia de veus. Hi ha una persistent sensació de crisi al país, sobretot per la inflació i l’empobriment resultant, l’escassesa d’habitatge i la falta del que seria un sentit de direcció estratègica. Ja en vam parlar, hi ha qui considera que el país està atrapat en el que els economistes anomenen “trampa dels ingressos mitjans”.

Continua llegint «Cap al retorn de Babiš?»

Dia oficial de dol a Txèquia

(actualitzat 19:30) Avui dissabte 23 és dia de dol a Txèquia pel tiroteig del 21 de desembre a la Universitat Carolina. Hi ha hagut un funeral a la catedral de Praga, Brno, Plzeň i moltes ciutats. S’ha cancel·lat la part d’actuacions musicals d’alguns mercats de Nadal, i més actes d’aquests dies. La televisió pública ho emet tot en directe, el canal de notícies de 24 hores en va ple.

El rectorat de la Universitat Carolina s’ha convertit en el primer lloc de pietat del país.

Al rectorat de la Universitat Carolina i per tot el país han aparegut llocs de pietat, on la població deixa espelmes, flors i missatges. Per tot el país hi ha hagut minuts de silenci, banderes a mig pal, repic de campanes i actes de pietat.

La resposta pràctica s’ha organitzat ràpidament. S’han obert comptes bancaris per recaptar fons per a les famílies de les víctimes, en 48 hores la gent ha donat CZK 40 milions (uns EUR 1,6 milions). S’han organitzat línies de suport telefònic i s’han desplegat equips de psicòlegs. Ja des del dia dels fets, després de la reunió d’urgència del govern al vespre, el president Pavel va cridar a la contenció (zdrženlivost).

La tristesa i el dolor
Ha transcendit la identitat d’algunes víctimes. A la llista hi ha per exemple una professora, musicòloga, especialitzada en la música medieval. També han mort estudiants que a més d’estudiar estaven implicats en clubs esportius i organitzacions de la societat civil.

S’ha de tenir present que la Filozofická Fakulta és el centre de l’humanisme txec. De fet és una de les facultats fundacionals, ni més ni menys que des del segle XIV.

El drama és pràcticament del tot txec. Han mort 15 persones incloent-hi l’atacant, tots txecs. Entre els 24 ferits, s’ha fet públic que només eren estrangers dos estudiants, un dels Emirats Àrabs i un holandès.

Continua llegint «Dia oficial de dol a Txèquia»

Tiroteig a Praga

Estudiants amagats, aferrats a les cornises de la façana. Una noia ha caigut i s’ha matat (novinky.cz)

Avui dijous 21 de desembre cap a les 15:30 de la tarda David K., de 24 anys, ha matat 14 persones a trets i n’ha ferit 25, 10 de gravetat, a l’edifici d’humanitats de la Universitat Carolina de Praga.

Al vespre la delegació del govern català a Viena no tenia constància de cap estudiant o acadèmic català afectat.

Des del Casal Catalanotxec hem parlat amb TV3 i Catalunya Ràdio i la delegació del govern a Viena, que s’han interessat sobretot en la vivència personal del fet dels qui vivim aquí.

Mentrestant a Praga, en conferència de premsa a les 20:30, el cap de la policia i el ministre de l’Interior s’han felicitat de com la rapidesa de la intervenció policial ha evitat més morts. La policia ha dit que l’autor dels fets ha estat eliminat, però també s’ha publicat que s’ha suïcidat.

L’autor dels fets és txec, d’una ciutat de prop de Praga. Han trobat el seu pare mort i la policia sospita que l’ha matat. Li han trobat armes i municions, tot legal, i no tenia antecedents penals.

El llocs del fets, l’edifici de la facultat, és gran i noble, de gran vestíbul i escalinata, i molt cèntric, no gaire lluny de l’icònic pont de Carles. S’han publicat imatges dramàtiques d’estudiants agafats a les cornises de la façana amagant-se de l’assassí, i de turistes corrent per la zona quan s’han començat a sentir trets.

L’edifici té diverses plantes i molts despatxos i aules, la policia ha anat evacuant estudiants i professors i després els experts en explosius hi han buscat bombes, perquè la policia diu que també han trobat a casa de David K. material relacionable amb explosius.

Al carrer s’ha tancat una àrea molt ampla al voltant, amb cintes de la policia, cotxes i agents, i remor constant de sirenes. L’estació de metro s’ha tancat, els metros passaven de llarg.

La notícia ha saltat als mitjans internacionals i al Whatsapp del catalans de Praga. Hem començat a rebre missatges preguntant si estem bé. Estem bé. Els mitjans han estat emetent en directe hores de pas de vehicles amb sirena i el rosari de reaccions, del president de la República i del primer ministre cap avall.

Per a demà hi ha anunciada a les 11 del matí una nova roda de premsa de les instàncies oficials. Hi haurà temps per deixar que la polseguera s’assenti i comencin a arribar les anàlisis. D’entrada fa pensar que és el moment “atemptat de les Rambles” a Txèquia, una societat sense experiència de terrorisme ni en general de violència d’aquest tipus. Però de moment sembla que no és terrorisme, sembla que el noi que ho ha fet és un solitari inadaptat, un incel.

Antoni Ferrando
Revista Kampa
Casal Catalanotxec

Perd vapor l’economia txeca?

Indicis d’estancament i plans del govern

Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.

La trampa dels ingressos mitjans
Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.

Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.

A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.

Els límits del creixement
Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.

L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.

Els plans del govern Fiala
Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.

En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.

El govern català defensa el català a Europa (també en txec)

vídeo de la campanya

El vídeo està en les vint-i-quatre llengües de la Unió Europea. El lema de la campanya és ‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’. La idea és fer valdre la riquesa lingüística del continent i fer un elogi de totes les llengües.

Els vídeos s’ofereixen a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. Es demana suport en la defensa del català com a pròxima llengua oficial a les institucions europees. Defensa el català i el fa intercanviable amb qualsevol dels altres 24 idiomes, per demananar ser el 25è.

La campanya inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública. Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa els principals motius a favor de l’oficialitat del català a la UE. 

Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació

Els impostos són una de les grans qüestions que ocupen la primera part de l’any tant a Catalunya com a Txèquia i de fet a bona part del món. Si ens centrem en el nostre país d’origen i el país que ens acull i fem una mínima comparació veurem dues realitats europees ben diferents. Ens ajudarà a entendre amb força precisió d’on venim, com estem i cap on anem amb gran probabilitat.

Trobeu les diferències
Per començar vegem l’IRPF i els tipus marginals màxims que mesuren la pressió fiscal als individus amb més rendes de treball i capital. A Catalunya és del 50% i a Txèquia del 23%.

A l’IVA no tenim grans diferències, estant el general al 21% amb petites excepcions en segments alimentari i cultural que baixen al 15% i el 10%.

Continua llegint «Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació»

Celebrada l’assemblea de 2023

El Casal va reunir-se el passat divendres 27 de Gener al Božská Lahvice, on se celebren les trobades mensuals.

Aviat es facilitarà als socis l’acta de l’assemblea i els informes anuals presentats, i es donarà més informació de les properes activitats entre les quals es destaca una sessió de curts catalans a la sala Prostor 39 de Žižkov, que es farà el dia 28 de febrer de 19 a 21h, i la propera calçotada el mes de març.

L’altra novetat és la creació de les comunitats al grup de Whatsapp, que asseguren més agilitat i flexibilitat pels membres a l’hora d’unir-se als grups d’interès. Si voleu convidar gent a entrar a la comunitat podeu fer servir un codi que hi ha al tauler d’anuncis del grup de WhatsApp.

Rotunda victòria de Pavel

Pavel obté el 58 per cent dels vots. | Les generacions de votants més joves, decisives. | Pavel treu el 76 per cent a Praga, el 68 per cent a Brno i el 63 per cent a Plzeň. | L’era de Babiš no s’acaba.

El president de la República Txeca serà el general retirat Petr Pavel. Ha guanyat per 16 punts, amb un 58 per cent dels vots, més encara a Praga i les ciutats grans, quasi 3,4 milions de vots, quasi un milió més que Babiš. La participació ha arribat al 70 per cent i es considera molt alta.

En la primera entrevista a la televisió pública Petr Pavel ha continuat construint un personatge tranquil, conciliador i positiu. Diu que vol visitar les regions sense cerimònia ni protocol, i que vol tenir bones relacions amb els països veïns. Diu que Txèquia sola no va enlloc. La presidenta eslovaca Suzana Čaputová ha passat per Praga la mateixa nit de les eleccions a donar suport a Pavel, en un gest bastant insòlit.

En els primers moments després de les eleccions hi ha reaccions positives dels Estats veïns i de la Unió Europea, però no del Kremlin. Els mitjans russos ho consideren una mala notícia.

Petr Pavel ha fet una entrevista dient que els txecs podrien estar tranquils i satisfets amb els seus país com les nacions escandinaves; que la situació no és tan greu com podria semblar pels mitjans i les xarxes socials; que té molt de respecte per la gent que no l’ha votat. Es presenta com un home de compromís, pràctic, tranquil, pragmàtic, acostumat a solucionar problemes i a parlar de «fets». Un funcionari militar, un buròcrata bona persona i tranquil.

Andrej Babiš, molt lluny d’enfonsar-se, ha tret dos milions de vots. A diferència de Pavel és un home amb partit i estructura territorial. Podria treure bons resultats a les eleccions legislatives. El problema, per a ell, és que apel·la de forma oportunista a un descontentament desorganitzat i sense programa. Per a una part substancial de la població és un populista i oportunista que aprofita el descontentament per guanyar poder que l’ha fet milionari.

Les presidencials s’embruten

Pavel és el favorit, segons les enquestes i les cases d’apostes

La segona volta de les eleccions és divendres i dissabte fins a les dues del migdia. Dues hores després ja hi haurà una idea clara de qui ha de ser el cap d’Estat el pròxim quinquenni.

El general Pavel té el suport de Nerudová i els candidats que no van passar la primera volta, i que sumen un milió més de vots. El problema, per a Pavel, és que no tots necessàriament han de tornar a votar.

La televisió pública txeca posa Pavel per davant, amb un 46 per cent de votants decidits a donar-li suport, per 29 per cent a Babiš. Les cases d’apostes donen molt més valor a la victòria de Babiš, la qual cosa vol dir que la consideren molt més improbable.

La guerra bruta per les xarxes ha arribat. Hi ha hagut missatges de text denunciant Pavel com un bel·licista capaç de dur a la guerra els txecs, capaç de mobilitzar. No cal dir que de seguida surten veus parlant de la llarga mà del Kremlin i de la voluntat de desestabilitzar Europa Central.

La polarització de la conversa pública a les xarxes és molt forta. Babiš és atacat durament a Twitter per la gent més educada i formada que és partidària de Pavel. Treuen el candidat eslovac en fotografies i talls de vídeo poc afavoridors, on el mostren en banys de masses populistes. Que la gent de més edat, més ignorant i més empobrida de les ciutats petites i els pobles connecti amb un oligarca corrupte és digne d’estudi per a politòlegs, però passa.

El general Pavel és el candidat de l’establishment europeista. Per exemple és partidari de l’Euro, per raons estrictament polítiques i simbòliques, d’enquadrar el país a Occident.

La |REVISTA|KAMPA| no toca assumptes de política de partits en general, i molta gent que la llegeix no és txeca i no votarà a les presidencials, però esperem que surti el general Pavel.

Ganivets, tisores i katanes: nože z vostra

Empreses txeques interessants (3)

(noze-zvostra.cz)

Fabriquen a la Xina ganivets de cuina. El disseny, la selecció dels materials i la maquinària són txecs, i el que fabriquen té preus molt competitius. Tenen tota mena de ganivets de mà, des d’armes mortíferes fins a ganivets per tallar un bolet o un pal al bosc. Alhora importen tota mena de ganivets japonesos de gran qualitat, de molts fabricants, a un preu més alt. Val a dir que tenen katanes i tot. Hi ha servei d’esmolat professional, pagat segons la llargària de la fulla de l’estri esmolat. Tenen botiga a la web i diverses botigues físiques a Praga.