Eleccions municipals a Txèquia: avenç de Babiš i el populisme

La participació és del 46%

Les eleccions municipals a Txèquia d’aquest últim cap de setmana de setembre tenen en comú amb les legislatives italianes l’abstenció massiva i l’ascens de la dreta i el populisme.

A Txèquia els partits del govern de centredreta han patit l’abstenció dels seus votants. Mentrestant el partit populista ANO, liderat per l’antic primer ministre Andrej Babiš, ha quedat primer en vuit de les 13 capitals regionals, però ha fet curt a Praga, on ha quedat segon, i a Brno.

Babiš està considerat pròxim al primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Va perdre per poc les eleccions legislatives el 2021. Els resultats d’aquestes municipals indiquen que recupera votants.

Sembla per tant que els escàndols de corrupció no afecten els votants de Babiš, que té un públic que admira les seves maneres de milionari fet a l’ombra de les xarxes clientelars i de l’Estat.

Guanys dels contraris a les sancions a Rússia
El partit de dretes Llibertat i Democràcia Directa (SPD) liderat per Tomio Okamura, també ha tingut guanys substancials a les ciutats més grans. Ha ressonat entre els seus votants la postura agressiva contra les sancions russes, a les quals es culpa de l’augment del preu de l’energia. La manifestació de protesta contra les sancions a l’avinguda Venceslau, de la qual vam parlar, és part d’aquesta demografia.

El partit d’Okamura ha triplicat regidors, de 161 a 492, i ha aconseguit els primers a Praga. Les enquestes també situen l’SPD com el segon més popular a Txèquia ara mateix.

A les ciutats més grans ANO i SPD han guanyat. No obstant això, els partits més antics, com la Unió Cristiana i Democràtica-Partit Popular Txecoslovac (KDU-ČSL) i el Partit Cívic Democràtic (ODS) són els més arrelats a les ciutats més petites i les zones rurals, on tenen oficines de campanya i representants locals. que fa temps que han ocupat els seus càrrecs.

Aquest pot ser un dels motius pel qual, malgrat la pèrdua de moltes de les ciutats, KDU-ČSL encara guanya més regidors de qualsevol partit, igual que fa quatre anys, encara que amb una quota menor. El segon ha estat el Partit Cívic Democràtic (ODS), i el tercer els Alcaldes i Independents (STAN).

Baixen l’esquerra i els independents
En comparació amb els resultats del 2018, el Partit Socialdemòcrata Txec (ČSSD) ha perdut tres cinquenes parts dels regidors, el Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSČM) el 70 per cent i els Alcaldes i Independents (STAN) 747 regidors. L’ODS en perd 306, els Pirates 84 i TOP 09 en per 56.

Tanmateix, com és habitual, els candidats independents en llistes locals ad hoc han guanyat en el global. Segons les dades han guanyat 3.367 regidors més que fa quatre anys.

Un terç dels escons del Senat txec també estaven en joc, però els resultats d’aquestes eleccions són menys clars. Dels 27 escons del Senat en joc, només tres s’han decidit a la primera volta. El proper cap de setmana es decidirà la resta.

Tanmateix, l’ANO de Babiš ha guanyat un escó extra i el partit es dirigeix ​​a la segona volta a 17 districtes. Atès que només un terç dels escons del senat estan disponibles, vol dir que l’actual coalició governant no està amenaçada.

Segons els resultats finals publicats pel web electoral diumenge, el 46,07% dels votants han participat a les eleccions municipals, un punt percentual menys que el 2018.

amplla, extintors revolucionaris

Empreses txeques interessants (2)

Veieu l’extintor? És el cercle vermell (amplla.com)

Una empresa de Hlinsko, prop de Pardubice, ha desenvolupat uns extintors revolucionaris. És un exemple perfecte de com la innovació crea valor: fa cent cinquanta anys que els extintors es pensen i es fabriquen com ampolles industrials, que es pengen i s’amaguen més o menys. Aquí van trencar el paradigma: han creat un cercle i dins té una capsa amb un joc d’equipació de salvament, amb diverses opcions de màscares, ulleres, un desfibrilador, etc. El disseny és ergonòmic i permet fer servir l’aparell amb un braç, com un escut, per mirar de protegir-se en un incendi. També han trencat amb el color vermell canònic a base d’altres acabats i recobriments, de manera que converteixen l’antic extintor convencional en un objecte central del disseny d’interiors. Podeu explorar la web aquí.

El món extraparlamentari omple l’avinguda Venceslau en protesta contra el govern

(EFE)

El 3 de setembre 70 mil persones van omplir l’avinguda Venceslau de Praga, segons la policia txeca per a protestar contra el govern, l’excés de suport a Ucraïna i la percebuda desatenció de les necessitats de la població, en el context d’inquietud econòmica.

L’avinguda Venceslau és el lloc de totes les revolucions, manifestacions i celebracions col·lectives a Praga des del segle XIX. És on s’ha d’anar si vols ser vist.

Dissabte al peu de l’estàtua del sant hi havia des dels comunistes, que avui són extraparlamentaris, fins a grups d’ultradreta. Protestaven contra les sancions de la Unió Europea a Rússia, demanaven acords amb Rússia.

Txèquia és un país de 10 milions de persones. Ha acollit uns 400 mil ucraïnesos, que és quasi tant com la població de la segona ciutat del país, Brno. Amb una economia comparable a la de Catalunya, és un dels països que en proporció ha enviat més armament a Ucraïna.

Mentrestant la inflació mossega, els salaris s’estanquen i de cara a la tardor i a l’hivern hi ha inquietud. El desbordament emocional dels txecs quan va començar la guerra, del qual vam parlar, deixa pas a un cert cansament. Els manifestants expressen un malestar, un greuge comparatiu: tant d’esforç amb Ucraïna i nosaltres què.

Vol dir això que es gira la truita, i que a la societat txeca torna a Rússia i a Putin? No. El politòleg Petr Drulák, que ha treballat al Ministeri d’Exteriors i ha estat ambaixador a França, ha parlat de les grans orientacions de la política exterior txeca: els atlantistes pro EUA, els continentals (Brussel·les, Berlín), els internacionalistes que miren tant a EUA com a Europa i l’«autonomismus», que són els comunistes, Tomio Okamura, Klaus, els que es volen un pacte estratègic amb Rússia, etc.

Petr Drulák també ha parlat de com els possibles problemes de subministrament energètic que puguin venir són resultats de la guerra econòmica declarada a Rússia, i de com Ucraïna ara mateix ni pot seure a negociar ni pot guanyar la guerra.

Mentrestant, l’aversió històrica a «el rus» existeix a Txèquia. També existeix un anticomunisme banal que forma part de la ideologia hegemònica, la dels liberals conservadors ara al govern. La manifestació del 3 de setembre seria una altra cosa, un símptoma de malestar extraparlamentari, als marges del sistema. Es diu que la llarga mà del Kremlin, sempre per sota de tota sospita, també podria ser part de l’equació.

La resistència a l’especulació urbanística a Žižkov

Nákladové nádraží Žižkov (cs.wikipedia.org)

Žižkov és un dels districtes cadastrals més coneguts de Praga, i sinònim de pubs, la torre de televisió i una certa brutícia. Ara bé, per molts praguesos, la meitat est és com si no en formés part: és més lluny del centre, més residencial i familiar, i allà Žižkov es dilueix i es transforma en petits barris com Vackov, Jarov, Balkán…

En aquesta meitat est de Praga 3 s’han construït prop de 2000 pisos nous en els últims 10 anys. Això ha donat un ús nou a solars, descampats i antigues fàbriques, però ha causat saturació en alguns serveis; a tall d’exemple, les escoles públiques de primària de la zona ja no poden absorbir tots els nens que hi viuen, i algunes famílies es veuen obligades a portar els fills a escoles que es troben a més de dos quilòmetres de distància.

Encara s’ha de construir més
El creixement de població causat per tota aquesta obra nova és una minúcia comparat amb el que es preveu en els propers deu anys a causa de la transformació de l’antiga estació de trens de càrrega, la famosa Nákladové nádraží Žižkov.

Inaugurada l’any 1936, va funcionar durant 66 anys abans de transformar-se en un lloc singular: una zona de 30 hectàrees en una localització privilegiada (pràcticament al centre geogràfic de la ciutat i a 12 minuts en tramvia del centre històric) que acull un grapat de petits negocis com ara botigues de mobles antics i pensions indignes d’un país desenvolupat.

Inevitablement, les grans constructores es van fixar en l’enorme potencial de la zona; després de molts anys de negociacions, compra-venda dels terrenys i incertesa, la seva transformació en un enorme barri nou de Žižkov ha començat.

Contra l’especulació
En tota l’àrea de Nákladové nádraží Žižkov, es preveu que es construeixin uns 7500 pisos nous on viuran unes 20000 persones, fet que suposarà un increment aproximat d’un 25 per cent sobre la població actual de Praga 3. Un 25 per cent!

Malgrat la promesa de les constructores involucrades d’introduir parcs i de revitalitzar l’antic edifici de l’estació i donar-hi finalitats no lucratives (galeries, centres culturals, oficines governamentals), la xifra inquieta els residents de la zona, que temen problemes associats com ara increments del trànsit o saturació dels serveis i de les zones verdes.

A dia d’avui, només estan aprovats els plànols de la cantonada nord-oest, així que veïns, partits polítics i organitzacions lluiten per aconseguir una distribució final que garanteixi un nou barri no massificat i amb serveis propis. Un nou centre popular de Praga 3 en comptes d’un barri-dormitori. En aquest enllaç es pot signar la petició de l’organització Arnika.

Maria Saumell (Praga)

Dos txecs al Barça de bàsquet

Una nou gir de les relacions bilaterals és el fitxatge del Barça de bàsquet de dos jugadors txecs. El primer és Jan Veselý (Ostrava, 1990), un pivot de 2,13 m i una carrera a la NBA i a Europa. El segon, per ordre d’arribada, és Tomáš Satoranský (Praga, 1991), un base de 2,01 m, amb que ja havia jugat al Barça i té més experiència europea. Hodně štěstí!

Shakira i Piqué a Txèquia a veure un fill jugar a bèisbol

Fa una mica de vergonyeta fer safareig, però tot s’encomana. Ha passat avui diumenge. Un minut de vídeo a TV Nova del crac de la parella més admirada i envejada de Catalunya. En el llenguatge no verbal potser es nota una certa distància. Fa pensar molt en responsabilitat pel noi, com tantes parelles que ho deixen estar. Potser té a veure amb el partit de la selecció espanyola de futbol masculí a Txèquia, també avui. Al migdia el noi té bèisbol, al vespre o la nit el pare ve a veure la selecció espanyola, perquè no juga.

mmcité, mobiliari urbà

Empreses txeques interessants (1)

Els bancs Stack de mmcité (mmcite.com)

A Txèquia hi ha empreses de gran projecció i creiem que seria interessant seguir-les. Continuen amb una tradició més que centenària d’indústria lleugera, però estan perfectament orientades cap al futur i obertes al món. Una d’aquestes podria ser el fabricant de mobiliari urbà mmcité, a.s. Des d’un llogarret al sud de Moràvia, prop de Zlín, despleguen un catàleg molt ampli, amb intervencions a Itàlia, el Brasil i un munt de països. Molt recomanable també si us interessa aquesta part del disseny industrial.

Txèquia envia tancs a Ucraïna

Txèquia ha enviat tancs a la Ucraïna, d’acord amb l’Otan, la notícia diu que és una donació. És el primer Estat que envia aquest material pesant i respon a la crida del govern ucraïnès. El govern rus actual ja pot considerar Txèquia, dins de la seva lògica imperial, com un país bel·ligerant. Ja hem vist aquí (ho podeu recuperar sota l’etiqueta d’actualitat) com es viu la guerra a Txèquia. El consens és molt ampli, la classe política i l’electorat van en sintonia. L’animadversió al rus és molt forta, la memòria del militarisme soviètic és molt recent. De fet, els russos van entrar a Ucraïna a finals de febrer amb exactament el mateix pla que l’Urss i els aliats van entrar a Txecoslovàquia. Creuar la frontera per diversos punts, ocupar la capital i fer caure el govern va ser l’«Operació Danubi», el nom en codi de la invasió de 1968.

(Twitter del Canal 24h de la televisió pública txeca)

Taula rodona econòmico-empresarial sobre la situació a una Europa en guerra.

Carlos Brunat, un consultor català amb experiència en Europa Central i de l’Est, i col·laborador d’aquesta revista (primer, segon i tercer article), modera un debat o webinari per a la consultora Induing, sobre indústria i energia a Europa, a la llum dels fets actuals. Hi participen Christoph Wolfrum, de l’ambaixada d’Alemanya a Madrid, que dona la visió institucional i la veu d’Alemanya. Leo Gago, un expert en el mercat energètic, prou honest per reconèixer la pròpia perplexitat dels mateixos experts davant dels fets. José Manuel Pazos, de la consultora Omega IGF, és un consultor expert en risc que dona una la visió financera i empresarial, i sosté que estan passant coses que ningú viu no recorda. Posa l’exemple del London Metal Exchange, que regula els preus dels metalls al món i està tancat perquè no «troba» els preus, i assumeix que la situació es pot estendre a l’economia mundial. El vídeo dura més d’una hora i mitja però tot té nivell i claredat. El debat es fa en espanyol.

Els txecs es bolquen amb Ucraïna

Imatge

L’enquesta d’aquesta imatge és del 16-17 de març i té una base més aviat petita, de 801 persones, però dona un suport massiu a l’acollida dels refugiats ucraïnesos (97%) i al suport econòmic de l’Estat a aquests refugiats (73%). Acusar la població de fer diferències entre refugiats segons el color de la pell, etc. pot ser una observació factualment correcta, però del tot irrellevant quant a les conseqüències polítiques.