Babiš fora, l’esquerra fora, torna la nova vella política (i Zeman malalt)

Les eleccions legislatives txeques del 8 i 9 d’octubre sembla que obren un nou cicle a la política txeca. El primer ministre Babiš ha perdut per molt poc, és un empat tècnic amb el segon. El president Zeman li ha encarregat formar govern, però l’oposició suma 108 dels 200 diputats i ja han dit que volen governar. La malaltia del president Zeman, que és un home gran, amb molts anys a l’esquena de massa alcohol, tabac i proteïna animal, ha vingut de moment a complicar les coses, si més no protocolàriament.

Torna la nova vella política
Spolu, els més votats de l’oposició, són una coalició d’interessos sense més programa que governar (“Spolu” vol dir junts en txec). Ods és el vell partit liberal conservador dels anys noranta, Top és el mateix, però ve d’una escissió històrica dels primers, i Kdu-Čsl són els democristians, la xarxa política i clientelar que domina Moràvia del sud des de sempre. Tota la dreta, bàsicament, ha entès que s’havia d’unir, i els ha anat bé. Mentrestant ha pujat una nova generació de polítics, amb més presència de dones, i han venut canviar l’estat de coses actual, reivindicant el llegat positiu dels vells partits dels anys noranta. Es poden separar-se de la gran corrupció de l’època perquè són una altra generació.

L’esquerra, fora
El cinc per cent de tall ha deixat fora del parlament socialdemòcrates (Čssd) i comunistes (Ksčm). Els comunistes són un aplec indescriptible que es proclama hereu del règim d’abans de 1989, un partit residual, envellit, sense gent de qualitat. Però els socialistes són de la Internacional Socialista, són l’homòleg del Psoe a Txèquia. El fracàs de l’esquerra és cruel, la manca de discurs i gent sembla terminal. Les causes ja s’analitzaran, però es pot apuntar que liberals, conservadors i democristians txecs són formes de dreta europea civilitzada, amb agenda social, i a més tothom és molt “liberal” en la vida privada, en una societat fonamenalment agnòstica. A Praga, i de fet a bona part de Txèquia, hi ha quasi plena ocupació, no sembla que hi ha prou demanda de narratives de lluita i emancipació. També poden tenir alguna cosa a veure aspectes culturals, com ara que la llengua txeca té gènere neutre, de manera que no es pot fer passar per acció política una impostura intel·lectual com el llenguatge dit inclusiu. La temàtica ecologista tampoc arriba: tothom té agenda ecologista i el partit verd pròpiament no arriba ni a l’u per cent.

més

La unió peatonal de Holešovice i Karlín, el 2022

El pont peatonal i ciclista entre Holešovice i Karlín, del qual vam parlar, ja té empresa constructora, pressupost (CZK 300M, EUR 12M) i estarà a punt a finals del 2022. Ho explica Daniel Kotula (en txec), un Api molt eixerit que promociona el seu negoci i fa vídeos amb molta informació regalada generosament, per exemple parla de com pisos per la zona poden costar entre CZK 10M i CZK 16M.

El pont HolKa farà exactament el mateix recorregut que ara fa la barqueta (prívoz) que uneix Karlín i Holešovice passant per l’illa de Štvanice. Tota la part del mercat de Holešovice que dona al riu es reformarà. Mentrestant, a l’altra riba, a tota l’illa de Rohan (Rohanský ostrov) en direcció al pont de Libeň es construeixen oficines i habitatges i està previst un parc dit Maniny, que serà tan gran com el de Vítkov o la Stromovka.

més

L’1 de setembre les proves de COVID deixen de ser gratuïtes

La ràdio pública txeca informa que a partir de l’1 de setembre les proves relacionades amb la Covid seran de pagament. Fins ara la sanitat pública cobria dues PCRs i quatre antígens al mes lliures de pagament per al ciutadà. Com sempre que citem els butlletí de la ràdio txeca, el recomanem.

relacionat

Economia circular: experiències pràctiques

La Delegació del Govern a Europa Central organitza una nova taula rodona empresarial en la línia de l’acte del 12 de març. Dimecres 16 de juny a les 16:30. L’àmbit d’aquesta ocasió és l’economia circular. Els ponents són:
Friedl, Harald: CE Advisory Board, World Economic Forum  
Cañella Grifoll, Mireia: Head of the Sustainable Development Unit, Ministry of Territory and Sustainability 
Martinuzzi, Andre: Professor and Head of the Institute for Sustainability Management, Vienna University for Business & Economics 
Yaneva, Elena: Co-Founder, Hempstatic
Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat.

Alsina vol acabar amb el vot pregat

Victòria Alsina (espanaexterior.com)

Segons el digital España Exterior la consellera d’Exteriors Victòria Alsina vol acabar amb el vot pregat en aquesta legislatura. La nota repassa breument la trajectòria de la nova consellera, però no menciona que acabar amb el vot pregat no depèn d’ella, en tant que part de la Generalitat. La notícia és per tant la declaració d’intencions, i com a tal serà rebuda positivament per la població a l’exterior que es preocupa pel vot.

El vot pregat va semblar una bona idea en un moment donat. En bona part va venir per acabar amb la massa sospitosa de vot llatinoamericà que el PP rebia a les eleccions gallegues. El sistema ha degenerat a la pràctica en la negació del dret de vot a la població a l’exterior, sense cap via de reclamació i solució efectiva. Que la millor reforma del vot pregat sigui suprimir-lo és un bon punt de partida.

Dilluns, 10 de maig, comença la desescalada a Txèquia

Dilluns torna la majoria del comerç i els serveis minoristes, incloses les guarderies per a criatures de fins a tres anys. També s’obren els mercats a l’aire lliure. Torna l’escola primària i els ensenyaments que requereixen presència, com classes de taller i pràctiques clíniques.

També obren els museu i les galeries, com ja vam dir de la Galeria Nacional. En canvi no obren les piscines, els bars i els restaurants i els gimnasos, i els allotjaments.

La màscara continuarà sent necessària en interiors, en teoria hi ha d’haver una distància interpersonal de dos metres, cosa que fa setze metres quadrats, menys un per a la persona quinze metres quadrats per persona.