La web del cens ja funciona

El govern txec espera de la població resident que s’inscrigui al cens. El llindar de residència és baix, es considera resident a qui porta més de 90 dies. Com vam dir es va habilitar una web que va petar, i s’ha allargat el termini fins a l’11 de maig.

Hem fet el procés i funciona. Demanen un document d’identitat txec però el vam fer amb el permís de residència permanent (el llibret verd). Amb això l’usuari queda identificat.

L’enquesta demana coses com si viviu en una casa o un apartament, si teniu caldera pròpia (bojler) o us ve calor de central tèrmica. També heu d’indicar la professió per sectors genèrics.

La web està a més d’en txec en anglès, alemany, rus i idiomes de minories nacionals presents al país (vietnamites, ucraïnesos). És tot clicable i està pensat perquè duri uns quinze minuts. No és un procés voluntari, es parla de multes, etc.

De l’import de les multes i de com s’ho farà l’Estat per trobar els infractors i cobrar si de cas en parlarem més endavant.

Křetínský compra mig Caprabo

Daniel Křetínský (forbes.cz)

Ahir Vilaweb recollia, citant l’ACN, que el fons del milionari txec Daniel Křetínský ha comprat mig Caprabo, en el que sembla una injecció de capital en una empresa molt endeutada però amb potencial. La història empresa catalana era propietat del grup Eroski.

Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.

La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.

L’epidèmia estable

La xifra que estem seguint és la mitjana setmanal mòbil de casos confirmats per milió. L’últim mes mostra la dificultat de baixar dels mil casos a Txèquia, on la pressió sobre el sistema sanitari ara mateix és greu. El primer ministre Babiš potser comença a pagar la mala gestió. A Espanya l’estabilitat es manté en uns 150 casos, per si volem donar valor a la xifra tot i les diferències regionals.

Babiš perd suport en un panorama polític remogut

De tant en tant cal parlar de política txeca, encara que el tema no entusiasmi gaire les comunitats estrangeres, en general. Últimament, de cara a les eleccions legislatives previstes aquesta tardor, el panorama polític del país està remogut perquè el primer ministre Babiš perd suport. El que dèiem al juny s’ha capgirat. L’oligarca convertit en polític i primer ministre, que no fa tant semblava invencible, comença a tenir competència.

Una discutida imatge d’èxit
Babiš s’ha fet ric després de 1989, treient profit durant el capitalisme del coneixement i els contactes acumulats durant el règim comunista, amb pràctices oligopòliques i comprant mitjans de comunicació per la influència. Va entrar en política amb una imatge construïda pels spin doctors, d’home “fort i competent” decidit a “posar ordre”. Sumada a unes maneres de nou ric, és una imatge que li ha creat un públic i una massa de votants suficient per guanyar eleccions i anar esquivant a les enquestes escàndols relacionats amb els ajuts europeus. El seu grup empresarial, dins la indústria agroalimentària, és dels primers terratinents del país i receptor de diners de Brussel·les, i a Txèquia és difícil menjar sense que hi guanyin diners.

més

Taula rodona empresarial el 12 de març

Els reptes del món actual, des del canvi climàtic fins a la Covid-19, demanen un nou enfocament sobre el rol que han de tenir les col·laboracions público-privades en el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

S’organitza una taula rodona sobre la qüestió, a càrrec de la Delegació del Govern de Catalunya a Europa Central i el SciTech Diplohub, en col·laboració amb Barcelona Alumni, i dins d’un cicle de taules rodones que se centraran en l’anàlisi i el debat d’un model econòmic més sostenible després de la pandèmia. 

Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat o des del web de la Delegació. La Delegació farà arribar a cada persona que confirmi una invitació a la plataforma Zoom.

L’acte es farà en anglès. Seguirà un panell moderat amb els experts David Jensen (UNEP), Mercè Labordena (SolarPower Europe), Alexis Roig (SciTech DiploHub), i s’acabarà amb un torn de preguntes. La sessió serà moderada per Gertraud Leimüller (Winnovation).  

El newsletter internacional de la ràdio pública txeca

La ràdio pública txeca emet en anglès, francès, alemany, rus i espanyol. La programació tendeix necessàriament a l’excés de detall, com si n’hi hagués prou en traduir informació ultralocal per a fer-la interessant a públic internacional. En canvi sí que tenen un servei de newsletter oberts a la subscripció que són molt interessants pel que tenen de tria i resum breu d’actualitat. Aquí us hi podeu subscriure.

A Txèquia la pandèmia es desboca, a Espanya millora

(ourworldindata.org/coronavirus)

Hem posat a la pàgina de recursos sobre la Covid l’accés a un voluntari txec hispanòfil que està traduint a l’espanyol els comunicats del govern txec i penjant-ho al seu FB.

Mentrestant continuem amb la xifra que estem seguint sobre la pandèmia, la mitjana mòbil a set dies dels casos per milió; les objeccions de mètode són al gràfic mateix (si fas més o menys testos tens més o menys casos).

Tot i amb això, el gràfic mostra com la pandèmia s’ha desbocat a Txèquia, mentre que al conjunt d’Espanya sembla que millora, en sintonia amb la resta d’Europa. Si voleu llegir (en txec) sobre la pandèmia a Txèquia hi ha les notes de Jan Kulveit, un científic txec al Regne Unit. En vam parlar a l’octubre, aquí vam donar el seu FB, i avui hem sabut que la Cnn el cita com una font sobre la realitat txeca per parlar de la Covid a Txèquia en un article interessantíssim (en anglès) sobre com el país s’ha enfonsat en una gestió catastròfica del problema.

Junts guanya el vot exterior

(twitter: @FIEC1)

La participació del cens exterior no ha passat d’un 4,2 per cent, amb una escandalosa anulació de 460 vots a Barcelona. Ha guanyat JxCat amb un 25,5 per cent del vot emès, seguit del PSC (18,1) i ERC (17,9). Hi ha una coincidència en les tres primeres posicions, però no es pot parlar d’empat tècnic. Els cinc partits següents també són els que han entrat al Parlament, i el PDeCAT també és el més votat dels restants.