Segons Czech Radio, que cita declaracions del comissari Reynders a la televisió txeca, Txèquia serà un dels països on es començarà a provar a partir de mitjans de maig el passaport sanitari europeu, amb la intenció de permetre viatjar lliurement des del juny. La vaccinació a Txèquia progressa adequadament, a finals d’abril estava aplicada a un milió de persones, amb els contagis més baixos des de setembre. El gràfic que hem anat comparant aquí, de casos confirmats per milió, mostra que l’epidèmia està als dos Estats a un nivell similar, entorn dels 200.
Repetim aquest gràfic, l’últim mes, per mostrar la comparació dels dos països: l’estabilitat a Espanya, tot i la situació catastròfica de Madrid, i la millora a Txèquia. Més informació i més opcions a la nostra pàgina de recursos sobre la pandèmia. De tota manera, segons aquesta notícia del web del la televisió estatal espanyola, Txèquia és el primer país del món en morts per milió d’habitants, Espanya el dissetè, segons elaboració pròpia, a partir de les dades de la universitat John[sic] Hoskins i el Banc Mundial.
Hem fet el procés i funciona. Demanen un document d’identitat txec però el vam fer amb el permís de residència permanent (el llibret verd). Amb això l’usuari queda identificat.
L’enquesta demana coses com si viviu en una casa o un apartament, si teniu caldera pròpia (bojler) o us ve calor de central tèrmica. També heu d’indicar la professió per sectors genèrics.
La web està a més d’en txec en anglès, alemany, rus i idiomes de minories nacionals presents al país (vietnamites, ucraïnesos). És tot clicable i està pensat perquè duri uns quinze minuts. No és un procés voluntari, es parla de multes, etc.
De l’import de les multes i de com s’ho farà l’Estat per trobar els infractors i cobrar si de cas en parlarem més endavant.
Incorporem a la pàgina de recursos aquest portal que concentrat tota la informació oficial. Està en txec i en anglès. Descriu el pla de vaccinació fins ara i condiciona totes les fases a la disponibilitat de vacunes. Com que a Txèquia també tenen retards tot el calendari s’endarrereix. Fins al juny és altament improbable que la gent no prioritària es pugui començar a vacunar.
Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.
La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.
Després del col·lapse de la web del cens el termini s’ha allargat fins a l’11 de maig. Heu d’omplir el formulari els no txecs que ens llegiu i teniu la residència permanent o porteu 90 dies al país en el moment de la convocatòria.
Al marge de la situació amb el subministrament del material, és a dir, de quin vaccí estarà disponible i quan, que és una altra qüestió, alguns metges de capçalera a Txèquia estan començant a fer llistes dels pacients que tinguin interès en rebre’l, per poder-los avisar quan estigui disponible.
Com sabeu, el metge de capçalera (praktický lékař) i els especialistes són independents, s’estableixen pel seu compte i s’ocupen de les seves despeses. L’usuari final, el ciutadà, normalment paga una cotització sanitària, ja sigui directa o a través de l’empleador, i llavors pot triar lliurement on va, que seran metges privats amb acords amb asseguradores sanitàries, les quals paguen directament al metge.
Aquesta xarxa té una gran capil·laritat per tot el territori i pot ser important en l’estratègia de vaccinació. Si el vostre praktický lékař no us ho ofereix de forma directa proveu de preguntar-li, deixar clar el vostre interès i potser pot acabar sent una pre-reserva de vaccinació a través d’ell o ella.
La xifra que estem seguint és la mitjana setmanal mòbil de casos confirmats per milió. L’últim mes mostra la dificultat de baixar dels mil casos a Txèquia, on la pressió sobre el sistema sanitari ara mateix és greu. El primer ministre Babiš potser comença a pagar la mala gestió. A Espanya l’estabilitat es manté en uns 150 casos, per si volem donar valor a la xifra tot i les diferències regionals.
De tant en tant cal parlar de política txeca, encara que el tema no entusiasmi gaire les comunitats estrangeres, en general. Últimament, de cara a les eleccions legislatives previstes aquesta tardor, el panorama polític del país està remogut perquè el primer ministre Babiš perd suport. El que dèiem al juny s’ha capgirat. L’oligarca convertit en polític i primer ministre, que no fa tant semblava invencible, comença a tenir competència.
Una discutida imatge d’èxit Babiš s’ha fet ric després de 1989, treient profit durant el capitalisme del coneixement i els contactes acumulats durant el règim comunista, amb pràctices oligopòliques i comprant mitjans de comunicació per la influència. Va entrar en política amb una imatge construïda pels spin doctors, d’home “fort i competent” decidit a “posar ordre”. Sumada a unes maneres de nou ric, és una imatge que li ha creat un públic i una massa de votants suficient per guanyar eleccions i anar esquivant a les enquestes escàndols relacionats amb els ajuts europeus. El seu grup empresarial, dins la indústria agroalimentària, és dels primers terratinents del país i receptor de diners de Brussel·les, i a Txèquia és difícil menjar sense que hi guanyin diners.
Els reptes del món actual, des del canvi climàtic fins a la Covid-19, demanen un nou enfocament sobre el rol que han de tenir les col·laboracions público-privades en el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
S’organitza una taula rodona sobre la qüestió, a càrrec de la Delegació del Govern de Catalunya a Europa Central i el SciTech Diplohub, en col·laboració amb Barcelona Alumni, i dins d’un cicle de taules rodones que se centraran en l’anàlisi i el debat d’un model econòmic més sostenible després de la pandèmia.
Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat o des del webde la Delegació. La Delegació farà arribar a cada persona que confirmi una invitació a la plataforma Zoom.
L’acte es farà en anglès. Seguirà un panell moderat amb els experts David Jensen (UNEP), Mercè Labordena (SolarPower Europe), Alexis Roig (SciTech DiploHub), i s’acabarà amb un torn de preguntes. La sessió serà moderada per Gertraud Leimüller (Winnovation).
