Arquitectura txeca (1)
Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per la indústria alimentària.
Text i fotos: Elisabet Molist, arquitecta
La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.
El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.
El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.
Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.
L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.
L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.
Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.
Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.
El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.
Continua llegint «La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno»
