Categoria: cultura

Prígl, sarcasme txec per a sibarites

(prigl.cz)

En temps d’estupidesa triomfant i contra la dictadura cuqui, la web Prígl (en txec) és una espècie de miracle. Publica dos o tres articles l’any i té milers de likes i extensos comentaris, encara que mai serà un producte per a les masses. És un antídot fantàstic contra la xerrameca esotèrica i les pseudosavieses asiàtiques, el fast food new age californià, els memes kitsch a la Coelho; és una cosa que exèrcits de terapeutes, xarlatans, coachs i venedors d’unguent de pell de serp de tot tipus preferirien pensar que no existeix i actuaran de fet com si no existís. Però existeix: el poder alliberador del sarcasme. El poder de mirar la realitat a la cara. Després d’això, la compassió i l’empatia són el veritable acte de coratge. Però això sí, fora de l’escenari. Anem a veure l’últim article, sobre la quarantena.

més

Deu pel·lícules actuals d’Europa Central i de l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central

«Guerra Freda», de Paweł Pawlikowski.

La Fundació Calvert 22 de Londres la va iniciar la economista russa a Londres Nonna Materkova per promoure el talent en «Eastern» Europe. Per als anglòfons la zona comença a l’est de Viena i Berlín, de manera que expulsen d’Europa Central Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria. La Fundació inclou a més en el seu àmbit d’interès tot l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central. En aquesta selecció les pel·lícules són de Polònia, Geòrgia, Macedònia de el Nord, Rússia, Sèrbia i Azerbaidjan. La de la foto que il·lustra aquesta nota, la polonesa «Guerra Freda», és una història d’amor i música commovedora, d’una gran bellesa i força. Les altres no les hem vist. Cada pel·lícula està comentada i s’indica en quina plataforma o web està. (Via Diego Fandos)

Jan Palach a HBO internacional

Agnieszka Holland va estrenar a la HBO txeca el 2013 una sèrie de tres capítols sobre el cas de Jan Palach i l’advocada Dagmar Burešová, que ara estrena HBO a tot el món o si més no a Espanya. Jan Palach es va abocar gasolina i es va cremar el 1969 per protestar contra la indiferència que l’ocupació soviètica provocava en els seus conciutadans. Ho va fer just davant del Museu Nacional, darrere del cavall de Sant Venceslau. El lloc està marcat i a vegades algú encara hi deixa flors. Un parlamentari comunista va difamar el noi i la senyora Burešova va acceptar representar la mare en defensa de l’honor de la família. Enfrontar-se al règim comunista el 1969 demanava autèntic coratge. La comparació amb l’anticomunisme histèric de certs polítics txecs d’avui i els seus opinadors prostituïts no podria ser més sagnant. L’espectador català també podrà fer comparacions no menys odioses, davant del coratge de fer front a una tirania de presó dura i pena de mort.

més

Havel, la pel·lícula: un bunyol

Tothom fumant, tota l’estona. Havel, la pel·lícula.

A Txèquia ja ha aparegut el primer biopic nostàlgic sobre Havel, el gran home: és un bunyol. Es queda a mig camí entre la biografia dramàtica i el documental (IMDB). No arriba enlloc. L’espectador veu la recreació filmada de fotos icòniques, una darrere l’altra. Una enorme atenció s’ha dedicat a cuidar les variacions del bigoti i el pentinat de l’actor que fa de Havel.

més

Descobrir la pintura de Stanislav Diviš al GASK de Kutná Hora

Fragments del cicle Květy z ráje (Flors del paradís), que dóna títol a l’exposició. Són quadres d’un a dos metres per costat. (Fragments de fotos del catàleg publicat pel Gask.)

El color intens i vibrant de les flors imaginàries de Stanislav Diviš és la seva reacció a la descoberta dels finestrals de la catedral de Chartres, en concret de la seva vegetació ornamental, altament estilitzada. La gran exposició del GASK és una oportunitat per descobrir aquest artista, una personalitat clau de la pintura txeca contemporània, i de pas la institució. Hi ha temps fins al 13 de setembre.

més

5 de juliol, Ciril i Metodi

El calendari txec (7): 5 de juliol

Ciril, Metodi i l’alfabet (wikimedia.org)

El 5 de juliol és la festa de Ciril i Metodi, dos germans, dos peregrins evangelitzadors dels eslaus, al segle IX. A una societat secular com Txèquia el significat del festiu és històric i cultural, més que religiós. Solament a Moràvia hi ha festivitats eclesiàstiques, amb reunions i misses. És la regió més tradicionalment religiosa del país. La data del 5 de juliol es va instaurar de forma arbitrària al segle XIX.

més

Kdo chce zabít Jessii? (1966)

Cinema txec dels anys seixanta (5)

A la Txecoslovàquia dels anys seixanta, durant el règim comunista, no arribava gaire còmic occidental i anava dedicat sobretot a nens i preadolescents, com ara el gos Pifík (de l’original francès Pifou) a la revista ABC o Sedmička pionýrů, per a joves. Les revistes Čtyřlístek i Kocour Vavřinec arribaven a uns tiratges massius.

El còmic de Kdo chce zabít Jessii? (Who Wants to Kill Jessie? a IMDB) era d’un estil més adult. L’autor era Karel Saudek, també il·lustrador i pintor. La diferència estava en l’erotisme o en la sensualitat de la protagonista, Olga Schoberová.

més

La insuportable lleugeresa de l’anticomunisme txec

Pancarta a l’ajuntament de Praga 2 (Twitter)

Les pancartes en honor de la memòria de Milada Horáková se suposa que honren la memòria del seu assassinat judicial per part del règim comunista el 1950. En realitat són part de la lluita de partits d’avui. L’oposició liberal conservadora recorre a un anticomunisme histèric, estèril, desconnectat de les preocupacions reals de la societat, perquè contempla impotent com el populisme d’Andrej Babiš arrasa a les enquestes, mentre ells estan dividits en un munt de partits, sense líders ni propostes. Les pancartes de Milada Horáková són un intent barroer de canviar aquest marc mental: posi vostè la pancarta, proclami el seu anticomunisme, sigui vostè dels millors, etc., i mentrestant no parlarem dels efectes de la pandèmia, dels sous baixos, de la carestia d’habitatge ni d’altres coses de mal gust o massa complicades, com el canvi climàtic i les migracions.

més

Lenka Dusilová a Kutná Hora en concert familiar d’estiu

Plou i fa sol…

El públic comença a arribar una hora abans. El lloc i l’hora, els jardins del GASK, un diumenge d’estiu a les cinc de la tarda, són propicis a l’entreteniment familiar. Des de pares joves amb nens en bolquers fins a gent d’edat mitjana i més grans. La Dusilová fa anys que actua i ja té públic de més d’una generació. Van ocupant la graderia en semicercle construïda sobre el pendent natural, que s’acabarà omplint fins a unes dues centes persones.

més