La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno

Arquitectura txeca (1)

La vista des del jardí contrasta amb la senzillesa de la vista des del carrer.

Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per la indústria alimentària.


Text i fotos: Elisabet Molist, arquitecta

La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.

El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.

El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.

Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.

L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.

L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.

Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.

Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.

El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.

Continua llegint «La vil·la Tugendhat de Mies van der Rohe, a Brno»

Ja ve l’Open House

Ens agrada molt l’arquitectura de Praga i per això ens agrada el festival Open House i aquí en parlem regularment. Es fa en diverses ciutats de tot el món, incloent no solament Praga, sinó també Barcelona i altres ciutats catalanes. L’objectiu del festival és obrir les portes d’edificis emblemàtics, històrics i contemporanis al públic. Ofereix visites gratuïtes i dona l’oportunitat de descobrir l’arquitectura i el disseny d’aquests llocs.

Consulteu la web del festival a Praga, el programa és del 15 al 21 de maig, els edificis es poden visitar el cap de setmana del 20-21 de maig. És impossible visitar-ho tot, heu de triar necessàriament. El festival Open House ofereix als visitants l’oportunitat de conèixer edificis destacats que generalment no són accessibles o que demanem una entrada. Es tracta d’una experiència educativa i cultural, fan coses específiques per a nens. És tota una celebració de l’arquitectura i la ciutat.

El 2023 és l’any Santini a Txèquia

Església de Nostra Senyora del Perpetu Socors al carrer Nerudova de Praga (cs.wikipedia.org)

Per poc que viatgeu pel país txec veureu com en l’horitzó es destaquen els campanars en forma de ceba i les façanes del barroc. El ritme i l’harmonia de l’estil és a tot arreu als pobles i als nuclis històrics de les ciutats. Un dels grans noms del barroc tardà va ser Jan Blažej Santini Aichel, conegut com Santini. La cultura txeca en celebra el 2023 el tercer centenari de la mort. Fill de picapedrer italià i mare txeca, molt arrelat al país: batejat a la catedral de Praga, enterrat al cementiri de Malá Strana, a Smíchov.

L’obra de Santini a la Vysočina, vídeo de l’ens regional de turisme (www.vysocina.eu/en)
Continua llegint «El 2023 és l’any Santini a Txèquia»

Sant Jordi a Praga

Hem celebrat Sant Jordi començant amb una sessió de Casalet. Un taller de fer dracs de tela farcits de cotó. Fer patrons, retallar, cosir omplir, amb manetes traçudes. Ens han acollit els amics de Božská Lahvice.

Ha presentat l’acte la presidenta del Casal, la Natàlia Soler. Ens ha honrat la visita de Krystyna Schreiber, la delegada del govern a Viena, que ha explicat com fan molta música amb poc, des del Bàltic de Polònia al Mediterrani d’Eslovènia. Sant Jordi experimenta un rebranding: al concepte de festa del llibre s’afegeix festa de l’amor. La imatge atractiva de la diada, juntament amb la necessitat de promocionar la lectura, podria estar fent créixer la diada en nous països, com Eslovàquia? En aquest país la delegació de Viena col·labora directament amb el sector local del llibre.

Continua llegint «Sant Jordi a Praga»

Festival de cinema europeu a Praga, Brno i Ostrava

Podeu veure Alcarràs (a Brno), dins del festival de Cinema Europeu.

Avui comença el festival anual de cinema europeu, i fins al dia 30 (aquí totes les pel·lícules). N’hi ha més de quaranta, entre elles Alcarràs (però a Brno). Us ho porten els fons europeus, el Ministeri de Cultura, els ajuntaments de Praga i Brno i la regió de Moràvia-Silèsia.

Azyl 78

La carpa del circ (www.azyl78.cz)

D’abril a juny hi ha el festival Azyl 78. És un esdeveniment liderat per Jatka 78, el teatre que té la seu al mercat de Holešovice. De cara a la primavera i l’inici de l’estiu creen un lloc amb la intenció de crear un espai aïllat per deixar estar per un moment les preocupacions. És una carpa de circ i un bar i se serveixen experiències culturals, i es crea un ambient molt agradable de cara al bon temps, també apte per els més petits. El primer espectacle és HORÁČEK GEN XYZ. Diu que és apte a partir dels sis anys, i s’anuncia amb aquest text: «Un concert? Sí i no. Una obra de teatre? Sí i no. Un cabaret? Sí i no. Un musical? Sí i no. Un circ? Sí i no. Poesia? Sí i no. Dansa? Sí i no. Una experiència? Sens dubte!». Els espectacles es van succeint fins al juny. Aquí teniu el programa de tot el festival, amb al venda d’entrades, les d’aquest primer espectacle comencen costen entre CZK 390 i 1290. No cal dir que si no esteu per espectacles, el bar, l’ambient i el lloc son prou agradables per completar una passejada pel parc de la Stromovka.

Supermercart o art comercial

Dalí i Banksy a Praga

A Praga hi ha dues propostes d’art a mig camí entre el museu, l’exposició i la botiga. Al carrer Opletalova hi havia un col·lecció d’artefactes de Dalí, tancada temporalment a l’espera d’una nova adreça. És bàsicament una botiga de reproduccions de peces de Dalí, des d’estàtues a llibres il·lustrats, cobrant una entrada per qui només vulgui veure sense tocar ni comprar res. És una botiga que es desdobla com un museu. L’entrada de l’adult surt per CZK 300, hi ha descomptes de família i altres.

Més avall, a l’església desacralitzada de Sant Miquel, en plena zona zero del turisme, hi ha una iniciativa d’esperit semblant, amb un preu semblant a Dalí per a l’entrada bàsica d’adult (CZK 360), centrada en la figura del misteriós artista Banksy. Asseguren tenir cent obres i admeten a la pròpia web que Banksy no ho autoritza, però tant se val. Es ven com «immersive experience» i no cal dir que es proposa passar per caixa.

Palestra i el Sokol

L’exemple de Txecoslovàquia per als catalans d’abans de la guerra de 1936-1939

El 6 de juliol de 1932 uns catalans d’una entitat dita Palestra havien de participar a Praga en una desfilada de celebració de caràcter esportiu, patriòtic i cívic organitzada per una entitat txeca, el Sokol. Els organitzadors txecs els van demanar que no exhibissin banderes pròpies i la delegació catalana es va retirar en protesta. Més tard els txecs els van confessar que hi havia hagut pressions de la diplomàcia espanyola, que probablement ja era lleial a l’Estat republicà espanyol proclamat poc més d’un any abans.

Ho explica Amadeu Serch, que ho va viure, en un llibret, L’exemple de Txecoslovàquia, publicat el mateix any per Editorial Barcino. Serch tenia 28 anys, era excursionista, professor de català, pioner de l’escoltisme, barceloní, un dels fundadors de Palestra, entre altres activitats. El 1932 la delegació de Palestra arriba a un país que fa només catorze anys que existeix. Txecoslovàquia és un referent de prestigi a Catalunya, igual que altres independències posteriors a la Primera Guerra Mundial, com Irlanda, Polònia o Finlàndia.

Que ès el Sokol i d’on ve
El Sokol és una organització de la societat civil txeca que encara existeix. Declara tenir 150 mil membres i estar present a municipis i districtes de ciutats fins a més de mil localitzacions. És responsable que tot el país estigui ple d’instal·lacions esportives en edificis nobles, sovint centenaris, com ara al barri vell de Praga, a Malá Strana, amb piscina inclosa.

continua

Curts de cinema català a Praga

Veniu a veure cinema català a Praga. El Casal Catalanotxec organitza la projecció dels cinc curts, el 28 de febrer a les 19 hores, al carrer Řehořova 39, a l’espai prostor 39 de Žižkov. Són els finalistes de la setena edició el premi VOC d’Òmnium Cultural. En vuitanta minuts hi ha un documental, tres ficcions i un experiment avantguardista d’un minut. La iniciativa forma part de la campanya d’Òmnium a favor de l’audiovisual català, s’ha projectat a 80 municipis dels Països Catalans i arriba a Praga i nou ciutats més del món. Hi ha subtítols en anglès per arribar a més gent.

Els curts són una forma d’expressió artística plena, però també és lògic veure’ls com una mostra, un tast, una anticipació de pel·lícules que podrien venir, i de l’estat del talent creatiu del país. La factura tècnica és impecable, i l’escriptura dels guions aporta personatges ben definits i hi ha narració, s’expliquen històries. Ara bé, l’audiovisual ha de reflectir la societat tal com és o ha de vehicular la visió del món que tenen els creadors? La pregunta queda oberta, veniu a veure els curts i arribeu a la vostra pròpia conclusió. A Praga se’n projectaran cinc, dels quinze del catàleg. Hi ha molt de cinema català i molt camp per córrer.

Presentació dels dibuixos de Violeta Aguiló i patriotisme local de Žižkov

La Violeta (samarreta blanca), la intèrpret a la seva esquerra i l’alcalde, a la dreta, amb la samarreta fosca. Un acte de format petit i dinàmic, ben organitzat.

El 7 de febrer es va presentar al centre d’informació de Praga 3 la sèrie de dibuixos de Violeta Aguiló sobre els edificis icònics de Žižkov, de la qual vam parlar. El batlle del districte, Michal Vronský, va passar a dir unes paraules. Va fer notar com els agrada que el districte continuï atraient i inspirant artistes. La Violeta es va posar el públic la butxaca dient que va triar instal·lar-se a viure a Žižkov després de llegir blogs sobre les diverses opcions. Perquè a més d’amics i coneguts va venir públic genuïnament local. En aquest sentit els dibuixos agraden i inspiren sensacions positives per l’originalitat de la tècnica, els colors vius de les superfícies i la precisió del traç de tinta que les perfila, s’aprecia bé en les reproduccions ampliades que s’exposen. Precisament la Violeta va explicar que no recull botigues i negocis perquè van canviant. Per tant es concentra en el que és permanent, de forma intuïtiva acaba oferint una idealització de l’edifici icònic, i això connecta molt bé amb l’orgull patriòtic ultralocal que la gent del barri té i que les institucions promocionen tant com poden. És una dinàmica molt semblant al que passa per exemple al barri de Gràcia, a Barcelona