El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la condició humana. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por en determinats cercles: l’home nou “soviètic” que havia de créixer del no res a partir de la revolució triomfant (és 1921).

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (3)

Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.

En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.

Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.

Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.

D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.

D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.

més

La llavor de Brno

Els llibres sobre genètica comentats en aquest article.

Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.

És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.

A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

més

La fotografia impossible d’Erik Johansson

(https://www.erikjo.com/work)

Erik Johansson (1985) és un artista suec resident a Praga. Del que fa n’han dit “fotografia impossible”. No ha passat per cap escola de fotografia, no ha estudiat retoc. La mare era pintora i ve créixer en un medi rural. Als 15 anys va començar a retocar les fotos de la primera càmera digital que va tenir, per passar l’estona. Va estudiar informàtica i es va anar donant a conèixer. Va viure a Berlín i es va quedar a Praga. L’Erik fa tot el procés dels seus muntatges. No fa servir cap material fotogràfic de tercers. Tot és Adobe Photoshop autodidacta i moltes hores. El realisme del material un cop tractat crea imatges irracionals i impossibles.

Com començar amb el txec des del català (7)

El txec s’escriu de forma quasi fonètica, que vol dir que la correspondència entre el so i la lletra és quasi total, o que tot allò que s’escriu es pronuncia.

Com es comparen les vocals i les consonants? Les vocals del txec són les proverbials cinc duplicades en una versió llarga: hi ha una “a” i una “aa”, que s’escriu “á”, i igual totes les altres vocals. També hi ha una “y/ý” semblant a la “i”.

Els diftongs són escassíssims, i els triftongs inexistents. L’únic diftong genuí és “ou” a mouka (farina) i kouř (fum). Hi ha els diftongs “au” i “eu”, però apareixen en paraules internacionals, que us agradaran perquè les entendreu a la primera, com autobus, astronaut, traumatologie, pneumatika, euro.

Les consonants del txec coincideixen majoritàriament amb les del català, n’hi ha de sordes i sonores. La “s” de prosím (si us plau) és sorda, la “z” de muzeum és sonora.

La hac s’aspira, per exemple a la salutació bàsica ahoj. La “j” es pronuncia de forma semblant a la i.

La diferència b/v existeix. Per exemple a bod (punt) i voda (aigua) la pronunciació de “b” i “v” es diferencia. La “g” txeca és la mateixa que en català, seguida de qualsevol de les cinc vocals.

El tret que més us pot cridar l’atenció de l’ortografia és un accent sobre algunes consonants, en forma de be baixa sobre la consonant “ˇ”. Allò que marca és la palatalització, les lletres amb aquest accent es pronuncien amb la llengua a la part alta del paladar.

La “š” és exactament igual que la xeix del català a caixa, i la “ž” és sonora com la ge de gerro, gironí, o la jota a joc, jeu, soja. La “c” sola en txec es pronuncia “ts”, com a potser, i quan té diacrític “č” és com “tx” en català a cotxe. L’ena amb diacrític “ň” sona igual que “ny” a canya.

El diacrític sobre la te, la de i l’ela gràficament sembla un apòstrof, i sona com una petita “i” darrere de la consonstant: “ť “, “ď “, “ľ ” us sonaran a “ti”, “di”, “li”, però és una subtilesa que podeu deixar per a més endavant.

Finalment hi ha l’erra amb diacrític o “ř”, que no sona com res conegut en català. Si l’arribeu a dominar us guanyareu l’admiració dels txecs del vostre entorn.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Božena Němcová i “Babička”

Els llibres i els autors del canon txec (1)

El recordat muntatge del teatre Husa na Provázku, amb Jiří Peha en el paper de l’àvia, va reviure el clàssic com una paròdia el 1997 i el 2014 (gykovy.cz).

Božena Němcová és al currículum escolar i als bitllets de 500 corones perquè va publicar Babička (L’àvia) el 1855. És una novel·la curta que és important històricament perquè és la primera lectura en llengua txeca moderna que arriba en massa a la població.

Fins aleshores la recuperació de la llengua va poc més enllà de cercles militants d’intel·lectuals i erudits. El país és una província d’Àustria. L’elit econòmica i cultural parla alemany.

Per a la majoria el txec és l’idioma matern, del carrer, viu en la vida diària i en la cultura popular. Amb Babička la gent comença a veure que la seva llengua també pot aparèixer en un llibre i contar una història que pot arribar a commoure.

més

cukroví, la galeteta txeca de Nadal

(mojelahve.cz)

El millor és fer-les. Trobar-se, conversar, estar en companyia, anar pastant, tallant, enfornant i espolsant el sucre molt, passant les tardes del dies d’advent. El problema és que després s’han de menjar, normalment n’hi ha massa, i quan són mediocres embafen i cansen, perquè tendeixen a ser farinoses. Pot donar peu a situacions socialment incòmodes. Són els cukroví de la sogra millor que els de la jove? Cal anar-los tastant tots.

N’hi ha desenes de tipus i estan oberts a la creativitat. Hi ha tipus més populars que altres, però no hi ha una llista definitiva i tancada. No és obligatòria la farina: n’hi ha que es fan amb pasta de fruit sec molt. El fruit sec més comú a Txèquia és la nou.

Tradicionalment les mares passaven el know-how a les filles. Avui és més probable que el passin les àvies a les netes. L’orgull de la dona de casa, fent el màxim de cukroví i repartint-los entre parents, avui és arcaic. És habitual comprar-los fets, o fer-los per decisió pròpia, per diversió, oberts a sensibilitats bio, eco, etc.

Pau Casals, Beethoven, Viena

La delegació de la Generalitat a Europa Central celebrarà el 16 de desembre a les 16 hores un acte nadalenc en línia, en honor de l’excepcional violoncelista català Pau Casals. L’acte es farà en alemany amb subtítols en català i anglès per aquest canal. La carrera de Casals va estar molt lligada a Viena. La musicòloga Danièle Lipp parlarà de la relació entre Casals i Beethoven, i hi haurà intervencions del pianista Simon Keßler i el violoncelista Carles Muñoz Camarero.

Com començar amb el txec des del català (6)

Avui veurem les últimes tres diferències, dues d’elles encara dins del sistema verbal.

11)
Una bona notícia, si ho entenem com una problema menys, és que en txec els verbs compostos són mínims, molt pocs, a diferència del català.

12)
Els pretèrits en català tenen persona i nombre. Això vol dir que distingim “vaig escriure” i “vam escriure”. En canvi en txec el singular “vaig escriure” és diferent si soc home “psal jsem” o dona “psala jsem”. Després també hi ha la diferència del singular i el plural.  

13)
Els numerals cardinals txecs tenen de l’1 al 5 variacions incomprensibles per als parlants d’un altre idioma, d’aquelles que els professors resolen dient “és així” perquè l’alumne accepti la realitat i tiri endavant. En català hi ha “un llibre” i després dos, tres, quatre llibres i fins a l’infinit. En txec hi ha “jedna kniha”; entre el 2 i el 4 hi ha “dvě knihy, tři knihy, čtyři knihy”, que és genitiu singular. A partir del 5 és “pět knih”, el genitiu plural.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Cinema italià

(filmitalia.org)

Últimament sortim a festival de cinema per setmana. Després del festival francès i del festival aussie-kiwi, ara s’està fent el dels italians, fins al 3 de desembre. El mateix format simple, en línia, a un preu assequible. Sí, es fan desenes de milers de pel·lícules a l’any a tot el món. No poden ser totes bones, o simplement passables. De fet moltes seran un bunyol. Però endavant: trieu i remeneu.