Dia de l’arquitectura

Un exemple de l’enfoc més especialitzat del DA: visites guiades a un projecte de reconstrucció d’un edifici al centre històric de Praga, explicat per un arquitecte (www.denarchitektury.cz)

La 12a edició del Dia de l’arquitectura (DA) ha començat avui divendres a Praga i altres ciutats del país, i durarà fins al 6 d’octubre. L’esdeveniment oferirà sota el lema «No enderroquis, transforma!» rutes urbanes, conferències, tallers i esdeveniments per a nens. Aquí podeu seguir el programa a la web. No és solament Praga: mireu-hi la vostra ciutat si no esteu a la capital.

El DA és un festival de popularització i divulgació de l’arquitectura semblant en alguns aspectes a l’Open House, del qual vam parlar, però sembla que amb més rigor acadèmic, amb més atenció als arquitectes i artistes del moment, i amb un batec més actual comparat amb l’altre, més centrat en la visita ocasional a l’edifici històric i en fer cues de gent com més grans millor. El DA també està molt més distribuït per tot el territori, en moltes més ciutats mitjanes i petites.

Enguany el DA està dedicat a una arquitectura ecològica, econòmica i ètica. Mostrarà, per exemple, transformacions d’una fàbrica a un centre cultural, un menjador estudiantil a una galeria d’art, etcètera.

El festival recordarà el llegat de Jože Plečnik, arquitecte eslovè, que va reformar el Castell de Praga als anys vint, de forma genial i perdurable, fins avui mateix. Plečnik va fer igualment un dels edificis icònics de la ciutat, l’església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), a la plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady), entre els barris de Vinohrady i Žižkov.

La plaça Jiřího z Poděbrady i l’església del Sagrat Cor de Jesús de Jože Plečnik (Ondřej Žváček cs.wikipedia.org)

Třeboň: la carpa sagrada, les bicicletes i la música

L’animal sagrat de la vila de Třeboň, a Bohèmia del Sud, és un peix, la carpa, que és una denominació d’origen protegida. La cosa ve de molt lluny: el que era una zona d’aiguamolls va ser convertit, a base de treball ímprobe, des de la baixa Edat Mitjana, en un sistema de llacs per a la cria d’aquest peix.

La carpa sagrada és a la façana artdeco de la caixa d’estalvis.


Els llacs són d’origen artificial, però són prou antics per ser el paisatge de sempre. En alguns pocs trams els marges estan oberts al bany, en una mena de platges. Els creuen barcasses turístiques que quan arriben a l’embarcador són assetjades per ànecs insolents, buscant la molla de pa del turista, mentre una mena de gavines d’aigua dolça, més dignes i altives, s’ho miren a una distància.

La barcassa turística creua el llac.

Els perímetres d’aquest llacs són camins amples i cuidats, flanquejats de roures i bedolls, ideals per a llargues passejades a peu i en bicicleta.

El ciclista local i el ciclista de Praga
La regió amb tants de llacs és del tot plana, la creua una multitud de rutes perfectament conservades i senyalitzades. El turisme de la bicicleta és a tot arreu, i és fàcil de distingir del ciclista local.

El turista ciclista d’entrada ve en cotxe car amb la bicicleta tecnològica al sostre. Va vestit amb malles, du un d’aquests cascs aerodinàmics que es compren per una il·lusió de seguretat sense cap base, i ulleres de sol no menys aerodinàmiques. Fa els kilòmetres del dia i acaba bevent cervesa.

Fàbrica de cervesa i biergarten, el lloc on aturar-se després de fer ics kilòmetres en bici.

En canvi el local, home o dona, va vestit com una persona normal i va del punt a al punt be en una bicicleta senzilla o vella, amb un cistell penjat al manillar que conté per exemple un carbassó.

En teoria per aquests camins dels llacs i més enllà es podria arribar a peu (o en bicicleta, o a cavall) fins a Viena, perquè la idea és que Bohèmia del Sud es fongui sense solució de continuïtat amb el cantó austríac. Si hi ha un paradís del turisme ciclista és semblant a aquesta zona.

Cervesa, vinobráni, burčák
La cervesa local és la Regent, diu que hi són des de 1379, tot i que l’edifici industrial obert a les visites turístiques és del segle XIX. Al davant hi ha un extens biergarten de taules grans i bancs i bicicletes aparcades a l’entrada.

La plaça major de Třeboň en una foto de promoció turística, és a dir anormalment buida, s’ha d’imaginar plena de gent i parades. Les façanes són d’un estil característic dit barroc popular, propi del sud de Bohèmia (trebonsko.cz)

El turisme de setembre, al final de l’estiu, també està connectat amb les fires de vi, el vinobráni, del qual hem parlat. Arriba el burčák: és un most de raïm que ja ha començat a fermentar, o sigui que és dolç i fàcil de beure segons com, però ja té alcohol.

Què dir dels vinaters txecs: han fet el canvi generacional, proliferen les explotacions familiars petites. Han après a fer vinyetes atractives, ben dissenyades. Fan blancs i rosats de mèrit, negres no.

Les parades dels vinaters continuen en el mercat habitual: coixins, roba de casa, llibres, tasses panxudes per a infusions, estris tallats en fusta, cistells de vímet per a bolets i més i més objectes sense sentit.

Hi ha un escenari i actuen senyoros de cabell gris i panxeta, tocant estàndards del heavy metal de fa vint o trenta anys, a un volum desaforat, i el algú del públic s’ho mira, amb les copes de vi a la mà, però la majoria ho ignora.

El Renaixement, la carpa i els bolets
La vila de Třeboň en si mateixa, el casc antic, té un aspecte fixat pel llegat renaixentista del segle XVI, pel castell dels senyors de la zona, els Rožemberk, que es pot visitar. El símbol del llinatge és una rosa de cinc pètals que apareix per tot arreu, en l’ornamentació de les façanes i en el logo rústic de la piscifactoria local Rybařství Třeboň, que avui declara ser el primer productor europeu de peix d’aigua dolça.

Els jardins del palau fan sis hectàrees perfectament cuidades, un pulmó verd, una illa de calma, patrimoni públic. (zamek-trebon.cz)

La carpa és des de sempre, una font important de proteïna per a la població, i tota una riquesa. La regió proveïa de peix Praga i tot el país, des de la baixa Edat Mitjana. Avui hi ha una escola secundària de formació professional on es formen els tècnics que aquesta indústria necessita.

«La carpa de Třeboň és l’orgull de tota cuina», diu l’eslògan. Les basses pel que sembla són vivers, on el peix va creixent des de l’ou fecundat fins que és prou gran per ser transportat al llac.

Encara avui el výlov és la pesca de la carpa de cara als mercats de Nadal. Es fa a l’octubre i s’anuncia com una cerimònia i un festival. Les carpes arriben vives a Praga i les ciutats, com un senyal de frescor innegable, es venen al carrer, però hi ha qui diu que la tradició va de baixa.

La carpa en ella mateixa és un peix que el paladar mediterrani criat amb peix de mar difícilment podrà acceptar en la mateixa lliga. Tot i amb això un restaurant de talent txec com és Supina a Šupinka treballa en reivindicar la carpa, la truita i el peix d’aigua dolça.

Exposició de bolets «caçats» el mateix dia en una dependència del castell renaixentista o palau de Těboň. Tot i les aparences el fet és que en podeu comprar tants com sigui.

El final de l’estiu és també l’època dels bolets. Els txecs són molt boletaires, això fa que els cistells de vímet encara es facin i es venguin. Els bolets s’exposen i es fotografien, es fan concursos, receptes, part dels bolets s’asseca, és una subcultura obsessiva.

El quartet de corda Janáček és una marca amb setanta anys d’història, amb uns virtuosos que es van renovant. De qualitat excepcional, han viatjat per tot el món i te’ls pots trobar en concerts per a cent persones a la comarca txeca (operaplus.cz).

Třeboň és una capital comarcal, interconnectada amb les viles i de l’entorn. Els llacs artificials, els camins, els jardins, els camps, fan una natura molt civilitzada i enjardinada, on podeu arribar seguint tanques de xiprers amb la manicura perfecta fins a una capella mausoleu com la tomba Schwarzenberg, on actua, per exemple, el quartet Janáček, amb programa txec de Janáček, Suk i Dvořák. El públic són poc més de cent persones, al final aplaudeixen llargament. A la zona hi ha també instal·lacions balneàries, d’on potser ve part del públic d’aquest concerts dels últims vespres d’estiu.

Olomouc: art, història i la calma adormida de la província

Olomouc és la capital històrica de Moràvia. Una ciutat antiga, una aglomeració de cent mil persones (com Girona), i una àrea urbana de 400 mil. Ara que es va acabant l’estiu encara hi ha gent de vacances, els estudiants encara no han tornat, hi ha relativament poca gent pels carrers i les places. Els llocs no estan plens, l’ambient és d’una certa calma adormida de província. Pel carrer se sent parlar sobretot txec, només esporàdicament altres idiomes, sobretot rus.

El nucli històric està construït sobre un turó, que devia crear el meandre del riu que li dona la volta. Per dins del meandre hi ha un braç del riu, dit «Rierol dels molins» («Mlýnský potok»), un nom que segurament en delata l’origen artificial i utilitari.

Avui tot és un parc continu, des d’on es veu la part de darrere de la catedral de Sant Venceslau i altres edificis, construïts mirant cap a dins, com «d’esquena», a l’exterior. No es pot entrar la catedral des de fora, s’ha d’entrar abans al nucli històric, al carrer 1 de Maig.

El carrer peatonal Denisova continua com el carrer Primer de Maig. El traçat del camí ancestral, o sigui irregular, el contrari de recte i pla, amb lleugeres voltes i canvis de rasant.

La fortalesa la va consolidar l’emperadriu Maria Teresa al segle XVIII, la mateixa que també va fer arreglar el Castell de Praga. L’estupenda senyora va decidir fortificar Olomouc perquè era una ciutat de frontera per a l’Imperi d’Àustria. Avui es reivindica aquest llegat barroc amb un festival.

(baroknislavnosti.cz)

Més enllà del centre més antic hi ha els enormes edificis de pastitx historicista del segle XIX que avui són tribunals, institucions educatives o edificis d’apartaments. Més enllà encara s’estén l’urbanisme socialista d’avingudes amples i rectes i brutalisme de pilars de formigó i murs cortina de vidre i metall.

Als suburbis hi ha cases unifamiliars i edificis d’apartaments i molta verdor ufanosa, ara que a finals de l’estiu a la tarda i el vespre plou i refresca. Els blocs d’apartaments, els «paneláky», estan rehabilitats, amb els aïllaments millorats i pintats de colors vius. Prop del riu se’n veuen, voltats de verd i zones de joc infantil.

El panelák de vuit o nou pisos, la zona de jocs infantils, la verdor.

Prop del riu també, en alguns trams dels marges, hi ha petites parceles que solen ser de propietat pública, però que la gent lloga per plantar-hi flors i tomateres. Són una subcultura d’horticultors que ja hi era molt abans que comencés a circular el concepte de «hort urbà», i que té adeptes per tot el país.

Les cases unifamiliars amb jardins antics, prop del riu Morava.
Continua llegint «Olomouc: art, història i la calma adormida de la província»

La Galeria Nacional renova l’exposició del segle XIX

(Klimt, a ngprague.cz)

La col·lecció d’art del segle XIX de la Galeria Nacional està reordenada per motius. Així una de les joies de la col·lecció, un autoretrat icònic de Picasso, està al costat d’altres autoretrats o retrats de persones d’altres temps i tècniques. La Galeria Nacional parla de segle «llarg», de 1796 a 1918. Hi ha homes, dones, nus, natures mores, paisatges rurals, urbans, interiors burgesos i proletaris, festes, balls, entre molts altres; es poden comparar els estils, i l’obra d’artistes txecs i europeus. La presentació per motius és més amena que la clàssica presentació cronològica, està explicat aquí.

L’edifici del Palau de Fires, a Holešovice, s’està reformant aquest estiu, però us recordem que la Galeria Nacional té un programa interessant de passis anuals, entrada il·limitada a tot, per un any, més altres avantatges aquí i allà, ho podeu consultar. Per exemple: Friend Plus és 1600 CZK l’any per a dues persones i dos més al 50% sembla el més convenient per a famílies.

Bohumil Hrabal a la Lectora

Continua la sèrie sobre literatura txeca a la revista La lectora, escrita per Elena Casas, que ha estat lectora de català de Brno. La tercera entrega està dedicada a Bohumil Hrabal i Trens rigorosament vigilats, amb una nova traducció. És el llibre més popular, adaptat en una pel·lícula deliciosa de Jiří Menzel, Oscar de 1966. Hrabal és un autor molt més pròxim a l’oralitat i a la cultura popular, amb una poètica més sentimental, comparat per exemple amb el producte més racional i d’alta cultura que és Kundera, el txec més internacional. Hrabal és al món txec, una cosa similar al que, en cinema, és Fellini per al món italià o Berlanga per al món espanyol. És molt interessant Jo he Jo he servit el rei d’Anglaterra, també traduïda.

literatura txeca a la |REVISTA|KAMPA|
Franz Kafka | Jaroslav Hašek | Karel Čapek | Rodoreda a Praga, Čapek a Barcelona |Božena Němcová

Els tramvies 15T de Škoda

Els tramvies de Praga (5)

Škoda 15T (foto de l’autor)

Škoda 15T

El tramvia Porsche va sortir malament, la crítica més important és que els bogis fixos (la plataforma on van les rodes) espatllen els rails i resulten sorollosos. Se’n van comprar menys del previst.

Continuem el repàs amb l’Škoda 15T, anomenat comercialment ForCity, fabricat entre el 2009 i el 2015. Corregint l’experiència negativa de les cinc seccions del 14T es va tornar a les tres plataformes articulades sobre quatre bogis, els dos bogis centrals suporten els enllaços de l’articulació, encara que recorda als Tatra KT8D5R i hi ha diferències importants. Són tramvies unidireccionals amb pis totalment baix i propulsat per 16 motors de 45kW.

Škoda 15T4

Škoda 15T4 (foto de l’autor)

Construïts del 2015 al 2019, són essencialment 15T amb aire condicionat, Wifi i altres petites variacions.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Enguany se celebren 80 anys de l’Operació Anthropoid

Praga 8 commemora els 80 anys amb actes al parc Thomayerovo Sady

El 27 i 28 de maig el districte (Městská cást) de Praga 8 ha organitzat, per darrera del palauet de Libeň (Libeňský Zámecek), un set de pel·lícula ambientat als anys 40. Avions, tancs, cotxes antics i un campament militar de la segona guerra mundial envoltaven el carril bici a l’altura de Palmovka.

Concerts, paradetes de menjar i llaminadures amenitzaven l’estona mentre figurants vestits d’època es passejaven al teu voltant. A les paradetes també podies trobar premsa del 1942 i marxandatge creat per l’ocasió (postals, globus amb els tricolors txecs, imans, xapes i samarretes).

Globus tricolors i cotxes d’època.
Concerts a l’escenari principal.
La seu de la SS.
La simulació del moment del salt en paracaigudes.
Una bella partisana.

Recordem que l’Operació Anthropoid es va dur a terme el 27 de maig del 1942, quan Jan Kubiš i Josef Gabčik van assassinar Reinhard Heydrich, cap del protectorat de Bohemia i Moravia, conegut com «el carnisser de Praga». Els dos soldats formaven part d’un pla aprovat pel govern txec a l’exili liderat per Edvard Beneš, amb la cooperació i entrenament especial de les forces Britàniques. Van llançar-se en paracaigudes amb roba de paisà (diumenge al parc ho van escenificar dins d’un model de bombarder!), per poder infiltrar-se al teixit social i contactar amb la resistència txeca. El 27 de maig van fallar l’intent d’assassinat, Heydrich va quedar ferit, i ells van fugir. Es veu que el carnisser va acabar a l’hospital Bulovka, on es va negar a que li salvessin la vida metges del país. Quan el van atendre metges alemanys de confiança ja era massa tard perquè les ferides infectades li can causar la mort, dies més tard.

Els herois es van amagar, i mentre els ocupants els buscaven es van anunciar grans recompenses per a qui sabés res dels “malfactors”, i van perpetrar represàlies, fins a la massacre de Lidice. Els soldats i militants de la resistència es van refugiar a l’església de Sv. Cyrila a Metoděje a prop de la Tančicí dům (Casa que balla). Els van assetjar, van resistir en una batalla feroç, i quan van veure que la captura era inevitable es van llevar la vida.

Aquest capítol es recorda com un gran exemple de la resistència contra els nazis no solament a Txèquia. La premsa internacional s’ha fet fet ressò dels actes commemoratius, sobretot al Regne Unit.

____
Relacionat a la |REVISTA|KAMPA|
La novel·la HHhH de Laurent Binet, sobre els fets de maig de 1942 a Praga, està publicada en català per edicions del 1984.
Article del traductor Michal Brabec sobre els fets, dins de la sèrie sobre el calendari txec.

Open House Praga en curs

Hotel Graf, visitable dins del festival Open House (openhousepraha.cz).

Torna el festival d’arquitectura d’Open House a Praga. La setmana passada en vam parlar. Després de dos anys de pandèmia, la vuitena edició recupera el format original, a la primavera. Durant aquesta setmana es faran activitats per a grans i petits, des de tallers de Lego, fins a conferències i projeccions cinematogràfiques.

El cap de setmana obriran les portes 101 edificis de la ciutat de manera totalment gratuïta. S’organitzen visites guiades, normalment, per professionals del sector, que fan de voluntaris.

L’idioma de les visites és el txec, encara que aquest any n’hi ha en anglès i en espanyol. Encara podeu visitar l’hotel Ģraf (dijous a les 17.00h), en espanyol.

Una altra novetat són visites guiades especialment dedicades al públic infantil. Consulteu les activitats, us pot interessar per exemple, a més de les visites, si teniu a casa usuaris de Lego, i més coses.

Continua llegint «Open House Praga en curs»

L’Open House de Praga s’avança al maig

El festival Open House de Praga enguany s’avança al mes de maig, del 16 al 22 de maig, amb més edificis al programa que mai. Com molts deveu saber és la franquícia de Praga d’un festival que es fa a més ciutats del món, i que permet accedir a tota mena d’edificis singulars que normalment no són accessibles al públic. Es pot triar realment, segons l’interès per l’arquitectura i/o el possible interès per als nens i les nenes. Per últim, però no menys important, és una activitat gratuïta.

Comença la Primavera de Praga, amb (una certa) sensació de crisi de públic a la cultura

Comença la 77a edició del festival Pražské Jaro, Primavera de Praga, la gran cita de la Praga melòmana. El programa del festival és aquí, però el primer concert és, de forma cerimonial, sempre «Má Vlast», de Bedřich Smetana, a la Casa Municipal. La comunitat catalana a Txèquia té l’al·licient de saber que el concert es retransmet en directe a Catalunya Música i serà un mes a la web de Catalunya música. Les entrades més barates costen uns 120 euros, però la resta dels concerts són molt més accessibles i poden costar 20 euros. Surten veus animant la gent a «anar a la cultura», com es diu en txec. Es comença a notar, en la conversa pública del país, als mitjans, una certa crisi d’assistència a la cultura viva, s’especula que la inflació, sobretot l’increment del preu dels aliments, estaria ja deixant menys renda disponible a les butxaques de la gent.