Els estudiants de català de Brno practiquen l’idioma publicant a l’Instagram del grau episodis de true crime del centre d’Europa, seguint amb ironia la fórmula de Crims que tant d’èxit ha tingut a la radiotelevisió pública catalana. Són TRES episodis de cinc o sis minuts narrats per estudiants txecs i eslovacs de català, i algun n’hi ha de rus.
El primer episodi narra un crim a Eslovàquia.
més
Hem publicat articles sobre aquestes dues dates del calendari txec. El 5 de juliol és en honor de Ciril i Metodi, el 6 de juliol és l’aniversari de la mort de Jan Hus.
La dissenyadora txeca Soňa Juríková ha fet (va fer, ja fa un parell d’anys) els emojis de la identitat txeca i els ofereix gratis a la seva web, on explica les possibilitats per a instal·lar-los i fer-los servir les diverses xarxes i sistemes. La identitat txeca en un tranvia, el cap de Havel, una gerra de mig litre de cervesa, un chlebíček i tantes altres coses. De definicions de nació n’hi ha diverses, més o menys solemnes, però això n’incorpora una altra: una nació és un grup humà que es reconeix en el mateix joc d’emojis. Relacionat amb això, recordeu els debats a Catalunya i Espanya sobre els emojis que falten al Whatsapp o aquí o allà: una bandera o altra, una paella, etc. Els txecs en canvi s’han fet els seus emojis. En episodis com aquest, de fer les coses tirant pel dret amb discreció, es pot dir que la txequitud brilla.
Hugo Hromas (aquí el teniu) és cuiner des del 1999, té un currículum admirable, i avui va per lliure, treballa en celebracions privades i per tant no és a l’abast de qualsevol butxaca si el voleu tenir al vostre jardí. Tot i amb això fa llibres, aquest de la imatge és el tercer. Està centrat en el Mediterrani, però en les dues ribes, tant l’europea com l’africana. Conté molta lírica, ja se sap que els cuiners volen ser escriptors, gurús, artistes, etc., però bé, què seria de nosaltres sense la gent que creu apassionadament en allò que fa. Hromas es veu que està molt influït o impressionat per la cuina catalana, i si llegiu en txec i us fa gràcia llegir “kalsotada” no us perdeu aquest llibre. Té també “achoblanko” i “mocho pikon”, i Occitània, Itàlia i el Magreb i el Mediterrani Oriental.
Anifilm és el festival de cinema d’animació per excel·lència a Txèquia, enguany del 22 al 27 de juny a Liberec, presencial i amb mesures de seguretat. Dins del programa hi ha Josep, la coproducció catalano-franco-belga sobre la vida de Josep Bartolí, un pintor i il·lustrador català que passa per la guerra civil espanyola i els camps de concentració de França. L’animació inusual del seus dibuixos i la qualitat emotiva de la història han causat sensació. El 2020 va guanyar el Premi europeu del cinema d’animació. A Liberec la fan el 23 i el 26 de juny.
Jiří Pešek al seu blog es fa ressò en txec del traspàs de Jan Schejbal el proppassat 20 de juny. Aquí li vam fer una entrevista en profunditat sobre la seva vida i obra. El fet és que Schejbal va ser entre els anys seixanta i vuitant del segle passat l’únic traductor al txec de la literatura catalana. Pere Calders i Mercè Rodoreda, però també Quim Monzó i el Jaume Cabré relativament recent (Jo confesso, 2015) van sortir en txec gràcies al seu treball. Descansi en pau i que la terra li sigui lleu.
relacionat
“Národní filmové muzeum” és una exposició permanent al centre de Praga dedicada a la història del cinema, molt interessant sobretot per a nens en edat escolar que parlin txec. Està ben explicada l’evolució de les joguines òptiques arcaiques fins al projector de cinema. Hi ha pel·lícules molt antigues que duren uns segons. S’hi aprèn que als principis del cinema hi havia un presentador que comentava les imatges i ajudava els espectadors a entendre la sintaxi fílmica que començava. Està tot molt plantejat de forma interactiva, els visitants poden fer efectes de so i sonoritzar unes imatges mudes, o poden fer una pel·lícula breu amb stop motion i rebre-la per correu electrònic. Hi ha una experiència de realitat virtual. En un moment donat s’estira una mica massa la noció de cinema i imaginació: es poden sentir amb auriculars tres poemes entre cortines i efectes de llum molt artesanals, com d’habitació d’adolescents, i es diu que la imaginació anava més enllà del que permetia la tècnica de l’època. A la planta de baix es parla d’animació. Hi ha vídeos sobre el treball als estudis de Disney, i un joc d’ombres enginyós amb un tren elèctric. Es veuen curts de l’animació txeca dels anys cinquanta i seixanta, que en el seu moment va rebre premis internacionals com una alternativa al món de Disney. L’exposició és modesta però està feta amb entusiasme i té elements interessants. És un lloc amb un esperit afí al del museu de Karel Zeman, del qual vam parlar.
relacionat
Vols estudiar txec? Hem fet una pista d’aterratge a l’idioma. Una sèrie d’articles que et situaran en el que és l’idioma txec a partir de l’idioma català. La intenció, si tot va bé, és que comencis a estudiar txec amb més bon peu. O sigui, uns exercicis d’escalfament. La sèrie parteix d’una comparació dels dos idiomes a càrrec del professor Vicent Beltran Calvo, de la Universitat d’Alacant.
Per començar el txec és un idioma eslau. Tot i l’aparent dificultat per qui comença, té moltes paraules que s’escriuen i es llegeixen bé i no costen d’entendre.
Hem contat tretze diferències, coses que hi ha en txec i en català no:
mésSi penseu en els pronoms febles catalans, en txec podeu seguir fins a cert punt les mateixes estructures.
Així quan diem “me’l dona”, “me la dona” i “m’ho dona”, en txec es correspon exactament a mi ho, mi ji i mi to. Això es pot anar seguint en les tres persones i en singular i plural.
| mi ho, mi ji, mi to | me’l, me la, m’ho | mně je, mi je | me’ls, me les |
| ti ho, ti ji, ti to | te’l, te la, t’ho | ti je | te’ls, te les |
| mu ho, mu ji, mu to (d’ell) jí ho, jí ji, jí to (d’ella) | li’l, li la, li ho/l’hi | mu je (d’ells) jí je (d’elles) | li’ls, li les |
Es diu Daniel Kotula i és agent de la propietat immobiliària a Praga. Si sabeu txec i us interessa Praga, els vídeos del seu canal de You Tube es poden interessar, perquè a més de les coses de l’ofici, ofereix molta informació tant històrica de certs barris com de projectes urbanístics previstos, fins al punt que els vídeos es poden seguir per sí mateixos. Ho fa amb entusiasme i energia positiva per donar i vendre.