
Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.
L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.
Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.
R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la condició humana. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por en determinats cercles: l’home nou “soviètic” que havia de créixer del no res a partir de la revolució triomfant (és 1921).
més