Com començar amb el txec des del català (6)

Avui veurem les últimes tres diferències, dues d’elles encara dins del sistema verbal.

11)
Una bona notícia, si ho entenem com una problema menys, és que en txec els verbs compostos són mínims, molt pocs, a diferència del català.

12)
Els pretèrits en català tenen persona i nombre. Això vol dir que distingim “vaig escriure” i “vam escriure”. En canvi en txec el singular “vaig escriure” és diferent si soc home “psal jsem” o dona “psala jsem”. Després també hi ha la diferència del singular i el plural.  

13)
Els numerals cardinals txecs tenen de l’1 al 5 variacions incomprensibles per als parlants d’un altre idioma, d’aquelles que els professors resolen dient “és així” perquè l’alumne accepti la realitat i tiri endavant. En català hi ha “un llibre” i després dos, tres, quatre llibres i fins a l’infinit. En txec hi ha “jedna kniha”; entre el 2 i el 4 hi ha “dvě knihy, tři knihy, čtyři knihy”, que és genitiu singular. A partir del 5 és “pět knih”, el genitiu plural.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Cinema italià

(filmitalia.org)

Últimament sortim a festival de cinema per setmana. Després del festival francès i del festival aussie-kiwi, ara s’està fent el dels italians, fins al 3 de desembre. El mateix format simple, en línia, a un preu assequible. Sí, es fan desenes de milers de pel·lícules a l’any a tot el món. No poden ser totes bones, o simplement passables. De fet moltes seran un bunyol. Però endavant: trieu i remeneu.

Šakalí léta (1993)

Cinema txec després de 1989 (1)
Després de la sèrie de deu pel·lícules de cinema txec dels anys seixanta en comencem una altra sobre el cinema després de 1989. La tria és subjectiva i limitada i podria ser tota una altra.

Els cineastes txecoslovacs van entrar en la democràcia i el capitalisme en estat de xoc. El finançament públic es va acabar de cop, i fins que no va tornar van passar uns anys durs. Un dels primers èxits dels nous temps va ser Šakalí léta (Els anys de xacal, 1993).

L’acció passa el 1959 al voltant de l’Hotel Intercontinental i el mateix barri de Dejvice. L’hotel encara existeix, és una baluerna que replica un model de Moscou. Monumental, d’una escala excessiva, decorat amb l’estil de realisme socialista, una monstruositat d’estètica estalinista que només els anys han naturalitzat.

El 1959 l’edifici és nou i és un símbol del nou poder, del règim comunista, que portava deu anys: prou per demostrar que seria permanent, però no prou encara com per haver acabat de transformar la societat. En aquest sentit Dejvice, que havia estat un barri benestant, encara estava ple de la petita burgesia derrotada. Mentre la gent gran s’adaptava, els joves, alguns, van trobar en el primer rock de l’època una via de revolta.

més

Descobrint la gastronomia txeca

Faisà a la salsa de vi (czechspecials.cz)

Els ingredients de la cuina txeca són bona carn de porc, vaca, pollastres i ànecs, però també el senglar, el cèrvol i la caça. El peix és de riu, carpes i truites. En la fruita local hi ha una poma petita i molt gustosa, i una varietat de pera verda. A l’estiu hi ha una gran varietat de fruits de bosc. Al final de l’estiu i a la tardor els bolets són molt importants, els txecs són boletaires obsessius. La verdura que creix aquí és la patata, el nap, la remolatxa, la carbassa. Es cuina amb mantega, nata i crema agra i altres lactis, però per alguna raó no hi ha tradició de formatges destacables.

L’aproximació a la gastronomia txeca es reinventa amb la sensibilitat actual a favor de conceptes com el producte de proximitat o la qualitat dels ingredients. Per exemple la producció de sidra a Txèquia ha renascut modernament, i té una lògica òbvia donada l’abundància de la poma.

La visió de l’estranger està molt mediada per una hostaleria amb un servei que molt sovint és millorable. Però hi ha molt per explorar i descobrir. Internet està ple i saturat de receptes i recursos, però el govern txec es gasta els diners del contribuent en una web molt completa, amb l’autobombo i la propaganda que tenen aquestes coses, i també amb receptes i restaurants acreditats.


Com començar amb el txec des del català (5)

Avui veurem tres diferències més de les tretze que vam trobar, relacionades amb els verbs.

8)
En txec l’esmorzar del dia en curs i el sopar d’ahir es diuen amb la mateixa forma verbal, és irrellevant la llunyania del passat en relació amb el moment present. Hi ha el passat, el present i el futur, i de temps compostos i perifràstics entre poc i gens.

9)
En català “beure” vi com un hàbit o “beure” vi en un moment donat, fins a acabar la copa o l’ampolla, són sempre la mateixa paraula. En txec en canvi és “pít” i “vypít”. Els verbs txecs tindran tot de partícules al principi, al final o incrustades dins per expressar aquests matisos.

10)
En txec els verbs de moviment tenen una forma diferent segons si l’acció passa en un moment donat o bé és recurrent. Una nena catalana “camina” ara mateix pel parc mentre el pare parla amb un amic, o bé direm que ja “camina” si l’últim cop que la vam veure anava a quatre grapes. En txec és “jít” quan la nena camina pel parc i “chodít” quan ja ha après a caminar pel seu compte: “dítě už chodí” vol dir que el nen, o la nena, ja camina. Igualment “jet” és el cotxe que va per la carretera ara mateix i “jezdit” és el que fa l’autobús que va, és a dir passa, cada mitja hora. Córrer en un moment donat és “běžet”, com la guilla que corre cap al campament perseguida per un eriçó, en una cançoneta infantil tradicional: “běží liška k táboru…”. Però córrer de forma regular, com l’atleta, és “běhat”.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Cinema aussie i kiwi: el festival en línia es normalitza.

Si la setmana passada parlàvem dels francesos, avui podem parlar del festival de cinema d’Austràlia i Nova Zelanda que està en curs, fins al 29 de novembre. Poques pel·lícules (nou), a només CZK 90. La plafatorma DAFilms els va recollint. Sembla que no hi pot haver país, ni ciutat ni regió sense el seu festival de cinema: l’entreteniment és una indústria amb futur. L’experiència d’anar al cinema com l’havíem conegut tota la vida la gent d’una certa edat sembla que va passant a la història.

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (2)

En l’article anterior vam veure els paral·lelismes i les diferències històriques entre les economies txeca i catalana. En l’article present veurem com des del punt de vista de d’estructura econòmica actual Catalunya i Txèquia s’enfronten el futur des de posicions diferents.

Geografia i connectivitat
La Unió Europea ha portat un gran avenç tant a Txèquia com a Catalunya. Ara bé, Txèquia és al centre de la Unió, mentre que Catalunya és a la perifèria. Txèquia és a 350 kilòmetres del centre geogràfic de la Unió Europea després del Brexit, que és a la població de Gadheim, a Baviera. Barcelona és a 1.400 kilòmetres d’aquest centre. Si considerem el centre econòmic (al voltant del riu Rin), polític (entre Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i financer (Frankfurt), Txèquia també és més a prop.

A la Unió Europea les economies més afavorides són les situades més al centre, en relació amb les perifèriques, perquè les primeres poden participar millor dels intercanvis comercials. Per tant, el factor geografic és clau.

Ara bé, més important que els quilòmetres és la distància en temps real de transport. Les infrastructures són clau a l’hora de fer possible la conectivitat entre mercats. Catalunya té aeroports de primera magnitud europea, que són ràpids, però suposen una connectivitat menys flexible. Catalunya també té ports marítims importants, que Txèquia no té perquè que no ha sabut aprofitar els ports que ha tingut a Hamburg, segons el tractat de Versailles, després de la Primera Guerra Mundial. 

més

Com començar amb el txec des del català (4)

Avui veurem quatre diferències més:

4)
En txec no hi ha articles. És cert que això és més un problema per als qui van en direcció contrària a vosaltres, els txecs que aprenen català: a molts els costa Déu i ajuda arribar a entendre i fer servir l’article determinat i l’indeterminat mínimament bé. En canvi vosaltres tot el que heu de fer és ignorar-lo.

5)
Consonants mutants: en català per exemple diem “pluja” i el plural “pluges”, “força” i “forces”. Canvia la lletra (j-g, ç-c) però es manté el so. En canvi en txec prepareu-vos a veure canviar no solament la lletra sinó el so: “pomáhat” vol dir “ajudar”, amb la primera “a” llarga i la hac aspirada. Però a “pomůžu”, que vol dir “ajudo”, la hac aspirada a canviat a “ž”, que sona com j-g a Josep, Girona.

6)
Els noms substantius txecs es declinen, que vol dir que canvien de forma segons la funció en la frase. Per exemple, nosaltres tenim sembre la mateixa “poma” tant si ens mengem una poma com si ens bevem un suc de poma, però en canvi en txec no.

7)
En txec l’adjectiu va normalment davant del nom, anteposar l’adjectiu no té cap funció poètica sinó que és el normal. El joc de “home pobre” i “pobre home” no es pot fer. En txec “persiana verda” es diu “zelená roleta”, i la primera paraula és l’adjectiu.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

El 17 de novembre i la democràcia txeca

El calendari txec (10)

Jan Opletal (wikipedia.org)

El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.

El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.  

Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.

més

Festival de Cinema Francès

Tràiler del documental “Woman”, de Yann-Arthus Bertrand i Anastasia Mikova (Youtube.com)

A Praga hi ha molts festivals de cinema, n’hi ha moltíssims, però al novembre arriben a partir del 19 de novembre els millors en això, els francesos, els amos de la política cultural d’Estat. Aquest any tot en línea, aquí el programa. Tot en línia, a molt bon preu, i amb un format reduït, set pel·lícules en set dies.