Els residents catalans poden votar a les eleccions municipals a Txèquia

El 23 i 24 de setembre hi ha eleccions municipals a Txèquia i es renova una part del Senat. Us recordem que els residents podeu votar a la part municipal de les eleccions, des del municipi on esteu oficialment. De fet podríeu presentar-vos, tècnicament és dret al sufragi actiu i passiu. En aquesta pàgina del Ministeri de l’Interior hi ha una primera informació, però bàsicament haureu de trobar el lloc on inscriure-us a una llista de votants, que us servirà fins que canviï la vostra situació, per canvi d’adreça o per acabament de la residència a Txèquia. La inscripció es pot fer fins a 48 hores abans de les eleccions.

Cafè Nona: sí, només per les vistes

Cafès i bistros originals de Praga (21)

L’edifici de l’Acadèmia de la Ciència, l’asseguradora Praha, el tramvia que passa.

Es pot triar un cafè només per les vistes? La resposta curta és «evidentment que sí». El Cafè Nona és el cafè de la Nová Scena del Teatre Nacional. La Nová Scena és aquella mena de peixera que hi ha al costat de l’edifici històric. És un edifici de 1983, que podeu veure aquí. És on es fan per exemple els espectacles de Laterna Magika.

Al Cafè Nona hi entreu des del Passeig Nacional, cal pujar a un tercer pis, per ascensor o unes escales de pedra verda, amb una decoració escultòrica de vidre que és un perfecte exemple de l’encant camp del modern antiquat, del vintage dels setanta i els vuitanta.

Una escala que sembla un decorat de pel·li de James Bond de la primera època (foto: Natàlia Soler)

Un cop a dalt hi tenim un cafè senzill, de quiches i cuscús, cervesa Pilsen, tes i llimonades. No hi anireu per la gastronomia, sinó per les vistes a Národní Třída, el Passeig Nacional. Tant si esteu de visita a Praga com si hi viviu la ubicació del lloc és estratègica, al centre. Durant el fort de l’estiu acostuma a estar tancat, perquè va amb la temporada teatral. Durant la tardor i l’hivern veureu passar el públic, que flueix d’acord amb l’assistència a les funcions teatrals.

Juliol: pa amb tomàquet i pernil, escalivada, arròs negre

Els dinars del club*samfaina (10)

Una idea va pel bon camí quan els seguidors la milloren. El dinar de juliol l’han enriquit una recepta d’allioli ràpid i triomfal i l’aportació de pernil i una master class de pa amb tomàquet: tot ofert pels comensals.

Hem començat amb uns musclos al vi i amb la tradicional escalivada amanida del club, aquesta vegada amb un convidat especial: mozzarella txeco-italiana. Què vol dir, això? Doncs que són italians el know-how i el venedor eixerit i simpatiquíssim que te la ven al mercat i et fa tastar dues coses més, però en canvi el producte no és búfala sinó llet de vaca txeca. O sigui, un compromís intel·ligent. El pebrots de l’escalivada ens han dit al mercat que eren d’Hongria, que des d’aquí és quasi local.

Després ha arribar l’arròs negre. Què hem de dir. Volíem posar al títol “arròs racialitzat”, però després hem pensat que en aquests temps en què la realitat supera la paròdia algú ho podia trobar bé i fins i tot elogiar-nos.

Els ingredients venen del proveïdor habitual. Precisament en ingredients costosos, com el marisc, és on la idea del crowdcooking brilla, com una forma de cooperació perquè la suma sigui superior a les parts. La tinta és de la mateixa botiga.

L’allioli és un gra d’all trinxat, un ou sencer i 25 cl d’oli de girasol o d’oliva fluix. Un cop de batedora i es produeix la transubstanciació, el miracle, l’epifania. L’all txec té molts octans, o sigui que aneu amb compte i poseu-vos d’acord abans, sobretot en cas de sopar romàntic.

De postres meló, albercocs, préssecs, maduixes, tret del meló tot de per aquí. Vins: un tramín txec semidolç, gentilesa d’un dels comensals, rísling alemany i un sauvignon blanc wine of Spain, no deia d’on.

La tertúlia s’ha allargat molt. La ventilació creuada de la casa i efectes especials com vídeos de gavines i onades a You Tube provoquen un curiós efecte “passeig marítim” que tothom es pren irònicament, no cal dir-ho. El perfil dels comensals (empresarial, financer, matemàtic) ha assegurat una amanida de temes de gran interès, amb temps i tot per a parlar del nostre dissortat país.

No coregem eslògans, però recordeu que ens guien els principis “el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant” i “cuina o barbàrie”, seguint les ensenyances del llibre de l’any a Catalunya.

El mes d’agost tanquem la barraca, fins al setembre.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juliol.

Teplá Kačka: interessantíssim bistro de fusió asiàtica a Holešovice

Cafès i bistros originals de Praga (20)

(teplakacka.cz)

Primer de tot un aclariment lingüístic. El nom del lloc vol dir, en txec, «ànec calent». L’ànec té un protagonisme en la cuina asiàtica. Alhora, «calent, calenta» (en txec «teplý, teplá») vol dir càlid o calent, però també, en argot, homosexual. La parella formada per dues dones que hi ha darrere del lloc va voler fer aquesta broma, però en el fons això no té cap importància.

La idea de fer fusió asiàtica a Praga és brillant. Xina, Japó, Corea, etc., tota l’Àsia diguem-ne budista, tot junt, en un sol establiment, amb una carta plena de termes incomprensibles, que el servei us aclarirà amb molt bona voluntat. Per la naturalesa dels ingredients i els processos, la cuina asiàtica no us la fareu mai a casa amb resultats ni remotament comparables als que obté qui s’hi dedica professionalment. Per tant, si teniu curiositat, aneu-hi. Des d’ànecs rostits per a grups fins a plats-mostra, amb tastets de moltes coses, ideals per a tastaolletes. El jardí, pati o terrassa interior és deliciós, les lones subjectes per cables us protegeixen del sol, hi ha heura, verdor, frescor i una estatueta d’un Buda panxut vetllant per tots els comensals.

Més sobre el gelat a Praga: Puro Gelato

(purogelato.cz)

A més d’Angelato i Crème de la crème, que vam veure l’altre dia, el panorama no estaria complet sense Puro Gelato, més gelat italià, amb moltes botigues per la ciutat i els serveis habituals, es pot comprar en línia, te’l porten. És excel·lent, l’única diferència és una comunicació visual vagament inspirada en els colors vius i les cafeteres cromades i les vitrines dels anys cinquanta.

Gelats a Praga: estat de la qüestió

Zlatko Kebakoski, Biljana Kebakoska, Bojan Dimitrijević, o el cor d’Angelato (angelato.cz)

L’oferta va fer un salt qualitatiu amb Angelato. Avui estan consolidats amb quatre botigues i també us ho porten a casa. Són gelats «amb història» i venen l’esperit de la producció local, artesana i familiar, amb ingredients naturals i lligats a les estacions. La llista de gustos i productes us farà la boca aigua. El nom de l’empresa és italianitzant, però ells són, pels cognoms, gent de l’antiga Iugoslàvia, és part de la llarga relació d’aquelles terres amb les terres txeques.

Honza Hochsteiger, el mestre gelater darrere Crème de la crème (cremedelacreme.cz)

Per acabar d’ampliar l’oferta i fer-nos feliços als llèpols va venir Crème de la crème. Tenen cinc gelateries i una oferta basada en molts més gustos i en coses insòlites, com gelat de fruites de bosc i ortigues, campari, prossecco i formatge parmesà (sí, formatge). L’estrella és Honza Hochsteiger, un home jove que ha dedicat la vida al gelat.

La cadena txeca tradicional, Ovocný Světozor, té fins a 15 botigues per tot Praga, locals més espaiosos i de colors vius, molt pop, que a més de la finestra del gelat per emportar permeten quedar-s’hi una estona, com en els cafès, perquè l’oferta inclou pastissos. Els gelats, a part dels sòlids de cullerada, inclouen točená zmrzlina o gelat d’aixeta, una certa tradició txeca d’un gelat més fluïd, que se serveix des d’un dipòsit amb aixeta directament al con de neula.

Hi ha més coses. A Vinohrady, a la part baixa del carrer Slezská, hi ha Zrmzlinář, un negoci més modest, d’una sola botiga, però amb gelats clàssics estupends. No gaire lluny, al cafè de la plaça Nám. Míru, la finestrella de gelats a peu de carrer és encara més modesta però no menys satisfactòria si teniu pressa.

Si esteu a la capital teniu més gelat del que us podreu acabar.

Juny: paella per celebrar que ha començat l’estiu i no s’acaba el món (de moment)


Els dinars del club*samfaina (9)

Recordeu que en els nostres dinars fem èmfasi en una certa naturalitat i en l’ingredient local? Bé doncs aquesta vegada ho hem ignorat i hem tirat dels musclos, les gambes i els calamars, tan lluny del mar com estem, per a fer una paella o arròs a la paella. Hem volgut tornar al plat icònic per celebrar que comença un altre estiu i que no s’ha acabat el món, si més no de moment.

(No, no entrem en polèmiques absurdes, perquè una de les formes més segures de reconèixer un subnormal irrecuperable deu ser quan algú diu «no és paella, és arròs amb coses».).

D’on ve la fauna de la paella mixta? Els musclos són de granges del mar del nord, les gambes poden ser de l’Atlàntic i del Pacífic, els calamars ves a saber.

El pollastre i el porc són locals i fàcilment accessibles, de conill costa trobar-ne a la carnisseria especialitzada de la cantonada. De fet en la societat txeca hi ha divisió d’opinions sobre la qüestió: penseu que per més d’un jardí dels suburbis pròspers va fent saltirons el conill disneyificat de la petita de la casa.

En els entrants musclos al vi, llorer i julivert i aquests clàssics de la cuina catalana que són l’empedrat i la verdura escalivada. L’empedrat amb mongetes bullides, barates i accessibles a les botigues d’alimentació mediterrània africana i oriental, i al Lidl mateix. Ceba, pebrots, cirerols, olives i julivert, tot tallat ben fi, etc.

L’escalivada (en realitat rostida al forn): pebrot vermell, albergínia i escalunyes. Però l’escalivada clàssica catalana és avorridota, ens agrada convertir-la en amanida, amb olives grosses, ruca i canonges, i una vinagreta d’oli, llimona, mel i herbes provençals. El vi alemany, blanc, sec, fred.

De postres fruita roja, maduixes i cireres del país, i una curiosa mutació mini de la síndria que es troba pels supermercats i fa gràcia, és com una piloteta, però de moment no estan al punt de dolçor.

Temes de conversa: entre altres el bitcoin, Ucraïna, i el nostre desgraciat país. Sobre el bitcoin podem aportar bibliografia, ens ha sortit el llibre La filosofía del bitcoin, una breu (cent pàgines) introducció, centrada en l’essencial.

O sigui bona taula i bona conversa, amb bibliografia i notes a peu de pàgina. Ja ens perdonareu si ens posem estupends, però és que a vegades, només uns moments, costa evitar-ho.

___
Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa, però és l’últim dissabte de mes, la llista es tanca dijous a la nit, els límits són les 10-12 persones que caben en un pis còmodament, l’ordre d’entrada és l’ordre de demostració d’interès). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la de juny.

Com conciliar: les activitats extraescolars

(mothergood.cz)

S’acosta el final de curs escolar, venen les vacances i pares i mares ja hem de començar a organitzar el pròxim curs. Les activitats extraescolars ajuden a conciliar. Qui té fills ja sap que de passar a buscar-los a les 12.30 o bé després de dinar o les 15.00. A les llars d’infants tampoc els agrada deixar els nens gaires hores. Si els reculls més tard quasi et faran sentir malament.

Com es pot fer compatible això amb la feina, amb una jornada laboral de vuit hores? Les extraescolars ens poden ajudar? Ara al juny els pares i les mares ja podem començar a fer un tetris per intentar quadrar les peces dins la logística familiar.

Per sort hi ha una gran oferta d’activitats, en txec es coneixen amb el nom de «kroužky» (petits cercles), però cal saber on buscar.

Al setembre cada districte de Praga organitza un mercat d’activitats extraescolars. És un bon lloc on descobrir noves activitats, però al setembre sovint és massa tard i algunes activitats ja són plenes,

Escoles, llars d’infants i casals
Les mateixes escoles o llars d’infants on ja porteu els fills ofereixen activitats extraescolars i és el primer lloc lògic on buscar.

També hi ha els centres «Dům dětí a mládeže DDM» (Casal de nens i joves), que podeu trobar al vostre barri. Tenen una gran oferta a un preu molt econòmic. Tenen des de tallers de ceràmica, lego, dansa, teatre o fins i tot arquitectura.

Per exemple el de DDM de Praga 2 comparteix edifici amb l’escola de música. El DDM de Praga 3 es diu Ulita i és on s’ha fet aquest any el Casalet.

Dins de l’oferta publica també hi ha els «Rodinné Centrum» o els «Komunitní Centrum». Un de força popular és Rodinné a Komunitní Centrum Paleček, molt a prop de Flora amb una petita cafeteria i «dětský koutek» a preus molt populars. Un molt bon lloc per passar una tarda de pluja o de fred amb nens.

Sokols i oferta privada

Pohyb dětem de Praga 6


Si esteu buscant activitats esportives el Sokol del vostre barri pot ser un bon lloc on anar a mirar. Els Sokol són associacions esportives de barri amb molta història. Podeu consultar per exemple els Sokols de Vinohrady i Vršovice.

També hi oferta privada. Per exemple «Pohyb dětem» amb centres per tota la ciutat, on ofereixen activitats per nens de mesos fins als 15 anys. Les seccions són molt elaborades, dinàmiques i utilitzant molt material. Els més petits comparteixen l’activitat amb els pares. Per la meva filla de dos anys és la millor activitat de la setmana.

I pels pares i mares?
No només els nens necessiten activitats sinó també les mares o pares que podem fer baixes maternals fins a tres anys.

Casi tots els estudis de ioga tenen alguna classe on els pares/mares poden compartir la pràctica amb els petits.

Mothergood s’ofereixen classes de fitness per mares i suport emocional mentre els nens juguen per l’espai. És molt interessant. Està sobretot enfocat a mares estrangeres, es tracta de crear una comunitat on poder compartir tant les alegries com les dificultats durant l’embaràs i els primers anys de vida dels nostres fills, tot això acompanyat d’una classe d’exercici i dinamitzat per la Chantelle, mare i entrenadora personal, original de Canadà.

Si teniu més recomanacions les podeu compartir els comentaris i podrem ampliar la informació disponible.

Elisabet Molist, arquitecta.
Special thanks a la lectora Maria Saumell, per la informació addicional

Sant Joan s přítelem i amb els amics gallecs i bascos

El Casal ja va apostar per un nou model de trobades gastroculturals, promovent que cada participant portés un amic autòcton, per fer-li conèixer la tradició i com vivim les dates assenyalades del costumari català.

Ara tornen amb Sant Joan, a més unint forçes anb les comunitats gallega i basca que també existeixen a Praga. Sant Joan es celebra a molts indrets, amb particularitats diverses però mantenint la base de fer xerinola al voltant del foc. Unir forces per a fer un bon sarau amb aquesta prova pilot de cooperació intercomunitària sembla una bona idea, i engrescadora!

També organitzen un taller de coca de Sant Joan divendres 24, a l’adreça Slezská 89, de la que trobareu tota la informació aquí: places limitades a 8 persones i inscripcions fins el 22 a les 20h!

Tots els detalls de la revetlla els detallem més avall i a l’esdeveniment del facebook dels amics organitzadors.

Informació pràctica:
 Quan: dissabte 25 a partir de les 16h i fins a esgotar la llenya. Si, una nit de Sant Joan tradicional seria dijous però la movem a dissabte per a anar sense cap pressa.
 On: zona de pícnic de Braník amb la parada Pobřežní cesta just al davant, inclòs servei nocturn.
 Què hi haurà: hi haurà graelles, foguera i brases. A més, gentilesa de l’organització, degustació de paella, sardines a la brasa i licors regionals.
 I típic d’una revetlla catalana?: els petards serien un bon embolic i no n’hi haurà. Però podrem portar un bocí de coca del taller del dia abans!
 Què he de fer: no cal confirmar, simplement porteu-vos la vostra beguda i menjar.
 Com puc ajudar: A l’esdeveniment del Facebook podeu trobar actualitzat què fa falta i amb què podeu ajudar.

Trobareu informació actualitzada sobre la revetlla a l’esdeveniment del Facebook dels přátele: https://fb.me/e/1NPr7g1nV

Taller de coques de Sant Joan

Inscripcions fins demà a les 20h!

El casal organitza a l’adreça Slezská 89 un taller per fer la vetllada de dissabte una mica més dolça: preparació de coques de pinyons i fruita confitada o similar.

Les places son limitades a 8 persones, així que poseu-vos de seguida en contacte per confirmar assistència. Inscripcions només fins el dia 22 a les 20h. El mateix dia 22 cal fer la comanda d’ingredients.

Coca de Sant Joan
La coca més clàssica, revisitada al taller

El preu del taller és de 30o kc pels que no son socis i 250 kc pels associats, i el podeu fer a dues mans o quatre. Els que hi participin s’enduran cap a casa una coca preparada per ells mateixos.

Si us plau tingueu en compte que la trobada mensual que cau el dia 24 (últim divendres del mes) es trasllada al dia 1 de Juliol!

QUAN? Divendres 24.06.2022 a partir de les 18h. Es prega puntualitat per seguir els temps de fermentació de la massa!

ON? Slezská 89, metro Flora, tranvia 10 o 16 Orionka.

PREU? 300 Kc no socis, 250 socis, a abonar al compte del casal

2800740559 / 2010
Des d’un compte estranger: IBAN: CZ4820100000002800740559

COM? Seguiran (amb variacions) aquesta recepta del Cuines. Aneu-la estudiant!