Dinar de març: el Mediterrani exòtic


Els dinars del club*samfaina (6)

Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el de març.

Estem molt autosatisfets i això no pot ser bo, però ens encanta cuinar seriosament i fer dinars ben organitzats en l’ambient lliure de la casa particular. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

La trobada de març va tenir un accent de Mediterrani exòtic. 
_Sofregit de tomàquet, albergínia rostida, brou de verdura, daus d’albergínia fregida i cuscús magreb, que és el més gruixut de tots, com perletes
_Olla de sofregit de tomàquet, canyella en rama, anís estrellat, brou de verdura, carbassa hokaido, batata, pastanaga, bulb de fonoll, cigrons 
_Amanida de ruca, remolatxa, pebrot rostit, olives negres kalamata, etc.
_Pollastre rostit amb llimona, mandarina, bulb de fonoll, anís estrellat
_Les postres, italianes: sorbet de llimona gelat i un panforte de siena margherita, cedit per un excatalà de Praga traslladat a Siena, una fantasia de cítrics confitats i ametlles
_vins (blanc centreuropeu, rioja), cafè

La tertúlia va estar dominada per la guerra a Ucraïna i les conseqüències. Vam comentar el vídeo del debat moderat per Carlos Brunat, publicat a la Revista Kampa.  Vam estar d’acord que l’odi de tants txecs al rus és comprensible, però és un problema per a l’aproximació racional al problema. A l’hora de les postres vam constatar que no havíem parlat del nostre desgraciat país (i no ho vam trobar a faltar). Al final ens en vam anar a passejar, per aprofitar aquests dies de bon temps.

Botigues de queviures turques?

Com sabeu seguim les possibilitats que la ciutat dona de conèixer els ingredients de les gastronomies del món, que anem buscant i compartim amb vosaltres a la guia. Sabem que Praga ofereix moltes opcions als tastaolletes, i una de les que hem detectat últimament són els turcs. El kebab és la primera experiència de molts amb aquesta gastronomia. És una experiència d’allò que s’entén per street food que molts coneixen fora de l’horari infantil i en circumstàncies poc dignes de menció. Però (això és una especulació) l’existència d’emprenedors que obren llocs de kebab potser havia d’acabar fent arribar a Praga els productes de la indústria alimentària turca. Anatolia Food Market segurament és el colmado turc més visible, és al centre i té e-botiga. Hi ha tots els ingredients orientals habituals, el tahini, les espècies, etc. Hi ha carnisseria, no cal dir que sense porc. El límit que separa el que és processat del que és genuí ho deixarem al vostre criteri, però els turcs són forts sobretot en formatges frescos de cabra i formatge, en purè d’albergínia rostida, en ajvar i en pasta de tomàquet. A més d’Anatolia Food Market, a Žižkov hi ha una cosa més modesta que es diu Istanbul Market, al carrer Koněvova.

La hisenda espanyola reclama impostos a residents catalans a l’exterior

Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal

La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.

La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.

És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.

Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.

Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.

Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.

Calçotada del Casal Catalanotxec: descobrint la tradició.

Els catalans de Praga, integrants del Casal Catalanotxec, ens hem reunit avui dissabte 5 de Març per fer la Calçotada de cada any. El Casal enguany ha volgut fer arribar la tradició a altres persones a la comunitat txeca, i ha introduït la idea de la calçotada “s přítelem”, o sigui amb un amic. I així ha estat: avui també s’han embrutat els dits amb calçots rostits gent de Txèquia, Euskadi, Galícia, Alemanya, Itàlia i Kenya, i han après com es mengen el calçots, d’on provenen i com es cuinen amb encert.

A primera hora un amic basc preguntava com es diu “calçot” en castellano, i li hem hagut de dir noi, hauràs de dir “calsot”, res de “cebolleta”, per l’amor de Déu. Eh que “pizza” i “taco” tampoc es tradueixen?

El Pep de les Guilleries i la Marta de Sabadell. Calçotada power rangers a Praga.

El lloc és el càmping de Žižkov. Agrada perquè té atraccions per als nens petits, és un perímetre tancat i segur i té un bar perquè cadascú es pagui el que vol beure, cosa que facilita dràsticament l’organització de l’acte al Casal. El càmping proporciona el lloc del foc i el carbó per un preu mòdic, i té sobretot l’incentiu de la caixa del bar.

Dit això, al principi sempre domina la sensació que costa arrencar el foc. Per sort el Pep de les Guilleries ha arribat a temps. Sota la mirada responsable i rigorosa del Dídac Jabaloy, el seny administrador, el Pep ha demostrat amb fets que la gent de ciutat som uns inútils, i s’ha ocupat del foc i de rostir els calçots i ho ha salvat, les coses com siguin. La salsa triomfant de la Marga Omedes ha acabat d’arrodonir la proposta. La Natàlia Soler no ha pogut venir per Covid (encara) i ha treballat des de casa, comprant ingredients per a carnívors i vegetarians per un servei d’internet.

més

Nou dinar d’hivern

Els dinars del club*samfaina (5)

Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, es reuneixen en una casa particular, cuinen seriosament i no porten res, solament una contribució a les despeses, i queden alliberat de retornar res. És el crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa). La |REVISTA|KAMPA| n’és l’orgullós mediální partner. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el de febrer.

Avui no estem per allargar-nos massa. Una sopa de Josep Lladonosa, el clàssic, el patriarca de la cuina catalana clàssica, mestre de mestres. Els daus d’albergínia, el brou vegetal i una cullerada de sagí. No pot ser més simple. L’escalivada, un altre pilar, servit en forma d’amanida. Un pollastre amb prunes i panses i salsa de tomàquet. El postre el deixem als italians. Els magnífics sorbets gelats de Grom animats amb fruita i galetes. Visca el crowdcooking!

La biblioteca autoservei del Casal, oberta al Božská Lahvice

Es va inaugurar divendres 25 durant la primera “Setkada”

El Casal disposa oficialment d’una biblioteca d’autoservei que quedarà instal·lada al Božská Lahvice de manera permanent. Es tracta d’una capsa contenidor on els usuaris poder fer una donació o emportar-se algun títol en préstec. La idea és que llibres que tenim a casa sense fer-los servir puguin circular entre els catalano-lectors de la nostra comunitat.

La biblioteca auto-servei i portàtil del Casal, entrant al Božská Lahvice
més

Suport als catalans a Ucraïna des de Viena

La delegació de la Generalitat a Viena ens demana que anunciem que es posa a disposició a la ciutadania catalana que es pugui trobar a Ucraïna o que, retirant-se de la zona, estiguin als països fronterers d’Europa Central i puguin necessitar suport.

Correu: emergencies.exteriors@gencat.cat

Telèfon d’emergència: +43 15123 819

Carnestoltes a Malá Strana

Els veïns de Malá Strana i Hradčany, una de les associacions més actives i interessants de la ciutat, fan una desfilada de carnestoltes dissabte a la una davant de la taverna U Černého Vola, a Loretánské náměstí, la plaça del Ministeri d’Afers Exteriors i el santuari de Loreto. Anuncien un camió de bombers i una carrossa amb música. Les activitats continuen per Hradčany i pel carrer Nerudová.

Engeguen les «setkades», la biblioteca del Casal i la calçotada s přítelem

El casal reinicia les trobades mensuals aquest divendres 25 de Febrer al Božská Lahvice on els trobareu cada últim divendres de mes. La primera novetat és la incorporació de “l’anfitrió de guàrdia”, una persona voluntària que es compromet a ser al local i rebre els demés. Us podeu prestar per fer d’anfitrió escrivint el vostre nom al debat d’un dels esdeveniments creats al Facebook. L’altra novetat és que el Božská Lahvice oferirà a la seva denní nabídka alguna especialitat catalana per fer passar la gana.

Divendres 25 es posa en marxa també la biblioteca del Casal! Es tracta d’un servei d’auto-servei (gratuït pels socis, o amb participació de 100 Kč pels que no ho són). Us en farem arribar les normes d’ús després de la inauguració.

Per últim, torna la calçotada revisitada, «s přítelem». El Casal vol fer arribar les nostres tradicions al país que ens acull, per tant té sentit que cada participant convidi a algun amic que no conegui el que són les calçotades. Us encoratgem a portar-hi a algú del vostre entorn! Atenció, les places son limitadíssimes i cal inscriure’s a través del formulari de la web com a màxim fins l’u de març!

Enguany es durà a terme a Žižkov, al Prague Central Camp, els preus són populars (250 Kč socis a partir de 12 anys, 350 Kč pels no socis o amb quota no pagada, nens 8-12 anys 150 Kč, gratuït pels de menys de 8) i es crearan grups de treball per ajudar a organitzar l’acte.

Dinar de febrer: la connexió de la samfaina

Els dinars del club*samfaina (5)

Publiquem íntegrament la nota de premsa dels samfaines, que s’han tornat a reunir (podeu veure aquí de què va la cosa).

El mes de febrer d’aquest falshivern l’hem rebut amb una sopa del gran Josep Lladonosa, mestre de mestres i referent de la cuina tradicional catalana. Un brou de pollastre amb una cullerada de sagí, i daus de carbassó, tomàquet i mongetes blanques fan una sopa tan saborosa com increïblement senzilla.

Hem continuat amb un pollastre Halal rostit amb taronges i llimones, una influència del Mediterrani oriental, acompanyada d’una samfaina feta el dia abans, amb tota la lentitud necessària, en cassola de terrissa, perquè els comensals recordessin les seves iaies i els dinars tradicionals a la cuina, com així ha sigut. Tot és positiu en la samfaina, el plat icònic de la nostra idea, però ens quedem amb la fusió i la connexió de gustos fins a convertir-se en una altra cosa superior a les parts.

L’amanida marca de la casa és bàsicament una escalivada abarrocada: es rosteix el pebrot i l’albergínia, se li posa fulla i es pot complicar amb olives, cors de carxofa i el que calgui, segons la fantasia del cuiner, amb una vinagreta com déu mana.

De postres sorbet de mores de la casa Grom amb mores i nabius, que la combinació d’un gelat o sorbet de X amb el fruit real sempre funciona. Vi: un blanc alemany, un negre de Castella-Lleó.

Ens ve gent nova, anem creixent, encara tenim lloc. Sabem que el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant, tot i que fer cuina catalana és més el nostre punt de partida que el nostre programa. Si demà vens tu i ens fas sushi podria funcionar i tot.

En el fons, l’ingredient més valuós és intangible. La substància de les converses és tan valuosa com la dels plats. La idea és trobar-se, cuinar seriosament, compartir les despeses. Trenca esquemes, però es pot fer.

Ni confirmem ni desmentim que pel març hi haurà bacallà a la llauna…

Stay tuned!