Categoria: vida

Lucerna Cafe Bar

Cafès i bistros originals de Praga (31)

Al carrer Vodíčková, davant del cine Světozor.

El bar/hospoda del Lucerna Music Bar ha obert aquest mes de novembre una secció de cafè que dona directament al carrer Vodíčková. El lloc no té ben bé res d’especial al menú, l’esperable en un cafè, però és ample i lluminós i està en una localització privilegiada per al públic cultureta que va als cinemes independents de la zona. Té fil musical, perquè la humanitat ha perdut la batalla contra el fil musical, però si esteu pel centre està molt bé. Té esmorzars fins al migdia, després és un bistrot o restaurant senzill, i fins a les dues de la matinada és un bar de copes, amb DJs divendres i dissabte.

L’interior és d’arquitectes txecs joves i emergents, Max Koreis i Roman Mareš, del taller atelier_2takt. L’element dominant són unes làmpades grosses de llautó daurat que fan pensar en instruments de vent, que dialoguen molt bé amb l’esperit musical del Lucerna i les sales de concert que són allí mateix. Una altre element és dominant és al taulell, una gelosia d’elements geomètrics repetitius que no separa res sinó que té paret de llum al darrere. La comunicació visual del lloc l’ha fet Aleš Najbrt, la vaca sagrada del grafisme txec contemporani, enllaçant amb el grafisme existent del Bar Lucerna.

El passatge Lucerna porta més de cent anys sent el lloc clau del centre de la ciutat, sobrevivint a totes les vicissituds amb un continu de destrucció creativa. Inauguracions com aquesta només demostren un caràcter de lloc viu i contínuament canviant.

El pollastre rostit és fabulós

Els dinars del club*samfaina (24)

Pollastre rostit amb prunes, orellanes i pinyons, un clàssic del corpus de la cuina catalana.

La primera samfaina de l’any després de la pausa de Nadal ha transcorregut entre la placidesa del retrobament i l’agradable rutina de tenir algun punt de referència a la ciutat. Es comenten les últimes coses de la feina de cadascú, i sentint parlar l’expat català a Praga es constata una cosa que no per sabuda deixa de sorprendre: la quantitat de psicòpates tarats i degenerats que es poden trobar en els nivells alts dels organigrames a les multinacionals i les organitzacions governamentals.

A més de les dinàmiques de la feina, el segon gran centre d’interès és una mena de consultori fiscal i residencial, és a dir es parla molt d’impostos i de lloguers i de com es passen els propietaris de Praga, que estan desbocats. En general avui dia al món s’exalta la innovació i l’emprenedoria, però de fet el parasitisme rendista és de fet una de les activitats econòmiques més rellevants.

La conversa continua amb sociologia i antropologia pop, perquè els membres del club*samfaina tenen, per regla general, un interès sincer pel país i van amb els ulls oberts, intentant entendre on són. A partir d’aquí s’intercanvien experiències, històries i anècdotes. El patró es va repetint i en aquest cas la gràcia està en el repetició.

Quant al menú, avui ha anat tal com s’explica a continuació.

Sopa de cigrons, tomàquet i pa / VEGETARIÀ
Oli i ceba i bulb de fonoll, en làmines, una estona curta. Després pastanaga i branca d’api, en rodanxes, una estona curta.

Quan està tot tou, passata de tomàquet, una altra estona curta. Un quart de litre de vi blanc, una estona més. Compreu tomàquet en conserva sencer, el talleu a trossos, l’afegiu. Herbes: llorer, farigola, julivert, orenga. Tot ha de bullir en un litre de brou de verdura, una mitja hora.

Els últims minuts uns cigrons bullits. Xafeu-ne uns quants per espessir, però la majoria han de quedar sencers. Finalment crostons de pa, millor de massa mare, passats pel forn.

La sopa es condimenta amb una cullerada de pesto d’alfàbrega, que pot ser comprat o fet a casa: alfàbrega fresca, un toc d’all, avellanes, oli d’oliva i formatge gran Moravia o similars (o pecorino, o parmesà). Font: Ottolenghi.

Continua llegint «El pollastre rostit és fabulós»

El “sopar de picar”, o per què la italianitat és casa

Cafès i bistros originals de Praga (30)

La Tigelleria Mile Lire és un lloc petit i íntim, basat en la “tigella”, que és una mena de crep propi de l’Emília-Romanya i del nord d’Itàlia. Va acompanyat d’una fusta de prosciutto, xorisso, llonganissa, formatges, mel i untables de pancetta i cremes de formatge, més el vi. Són talls de totes aquestes coses bones, sense cap més secret que la qualitat del producte. Ofereix l’experiència del “sopar de picar”.

El lloc és ideal per anar-hi en parella, per portar-hi una cita o en grups petits, de quatre o cinc. El to de fosc de fusta dominant en la decoració acaba de donar-li calidesa. La música és pop italià, el servei té la cordialitat impostada i teatral de la italianitat, de manera que comprovareu que Itàlia per als catalans és casa.

El lloc és petit, té poques cadires, per tant el benefici el poden fer en l’ampolla de vi, que és el més costós, de manera que amb el vi inclòs surt per CZK 800-900.

Una última cosa: segons la seva web, a la primavera i l’estiu us preparen la seva oferta en cistells per anar de pícnic, que és una forma superior de civilització. Precisament, el parc de Riegrovy Sady és molt a prop.

Tió superstar

S’ha fet el tió d’aquest any amb els petits del Casal, amb l’entusiasme de sempre. Les garrotades violentes que ha rebut no li han tret el somriure: legos, coloraines, contes, tota mena de cosetes de colors: n’hi ha hagut per a tothom.

Tió, tió, caga torró…

En tongades successives, el tió ha anat fent el que ha de fer mentre la canalla escalfava els pals i cantava nadales catalanes i txeques.

Mentre el tió fa feina es canten nadales catalanes i txeques.

El tió l’hem fet a la mateixa illa de Kampa que dona nom en aquesta revista, en un espai comunitari que existeix per alguna mena de miracle, i s’escapa de la degeneració i l’avarícia del negoci turístic. El tió és sempre el mateix, què ha de ser, si és una tradició. Però la qüestió es que s’ha fet organitzar per les mares i els pares. Si llegeixes això i acabes d’arribar o portes poc, i t’interessen les activitats per als més petits, no dubtis en posar-te en contacte. Ara mateix es fan sessions de casalet i art que et poden interessar.

Un restaurant al voltant de la patata

Això de fer girar el concepte del restaurant al voltant de la patata no acaba de quedar clar si és seriós o és irònic, però de fet és igual (bramborynapankraci.cz)

Es pot muntar un restaurant amb un concepte basat en la patata? El grup de restaurants Together creu que sí, i així han creat Brambory Na Pankraci, a Pankrác, una zona del sud de Praga amb moltes empreses i moltes oficines, semblant a Karlín.

El grup Together és gran i van forts. El restaurant Brambory és enorme, té moltes taules i molts llocs, i a partir del volum el preu és de 400-600 corones per cap, al voltant de les patates i la carn.

Brambory és una proposta guanyadora perquè parteix de la base de com el txec entén el menjar, que és carn i patates, i li dona un toc modern i divertit. Així, tenen una degustació de cinc maneres de fer la patata per acompanyar la carn que demaneu.

Si hi aneu aprendreu que existeixen diverses varietats de patata noms com longinus, grenaille, diego, laura, annabelle, cheyenne o jacky, entre altres, i que tenen propietats suposadament diferents. O no, perquè la proposta té una certa dimensió irònica, i el que compta és que tot està molt bé, des de la sopa de ceba amb cua de bou fins al pollastre rostit amb aquestes patates quintuplicades.

El servei és jove, amable i ben entrenat i es preocupa de la comoditat del client. És un lloc adequat per a trobades diguem-ne no íntimes, és a dir de grups grans i dinars i sopars d’empresa, i grups de turistes.

Moda no-nova

En un article sobre les noves vides dels objectes parlàvem de donar i trobar roba de segona mà a Thrift Store i Sue Ryder.

N’hi ha molt més. D’entrada s’ha de tenir present que la línia que separa la roba de segona mà de la roba especial és difusa.

Textil House té onze botigues a Praga també per Bohèmia i Moràvia. És molt gran, aposta pel volum i preus més baixos.

Després hi la roba “upcycled”. El que és un NOT amb un petit retoc passa a un HOT. Hi ha botigues més orientades al públic jove com 1981 o Leepa.

Jersei de llana, CZK 499 (1981.cz)

Aristokrat rescata moda que va dels estils del segle XIX fins a als anys seixanta del segle XX. Aquesta altra també té moda antiga, o sigui “vintage“, i també lloguen roba.

Aquesta altra té de tot, des de marques de luxe fins a coses més senzilles.

Boho rescata moda atemporal i l’exposa i la ven un cafè de Vinohrady. No és barat, però són peces úniques. Hi ha més propostes personals, com Kukmál Hilda (Facebook), Crashily, aquesta i aquesta altra.

(boho.cz)

Finalment, us presentem Punktura, un nom que es comenta sol, amb peces originals modificades i peces vintage.

Tot això és només una petita mostra de com s’ho fa la gent a Praga i a Txèquia (no solament les dones joves, sinó tothom) per resistir el dictat de les multinacionals de la moda fast-food i la inflació.

Si en sabeu més o teniu més referències recordeu que ens les podeu enviar per aquí i anirem fent una llista.

(Special thanks a la lectora A.F., sense tu aquest article no hauria estat possible.)

Knihobot, Thrift Store, Sue Ryder: les noves vides dels objectes

Maletes i bosses, peces d’abric, electrodomèstics petits que han envellit malament, plats i olles desaparellats, llibres que no llegireu mai més: probablement, tot el que us molesta a casa ho podeu regalar perquè tingui una nova vida i aprofiti algú altre. Inversament, buscant bé entre moltes coses lletges i estranyes podeu trobar coses originals i a bon preu.

Knihobot
Tres milions de llibres de segona mà, botiga electrònica en txec, i dels llibres en idiomes que no siguin txec hi ha sobretot títols en anglès. Tenen dues sucursals a Praga. Permet a l’usuari, no cal dir que a canvi d’una comissió, vendre els seus llibres, fer un saldo i cobrar-lo, o comprar nous llibres.

La seu de Knihobot a Holešovice ja sembla una llibreria acollidora.

Thrift Stores
N’hi ha tres a Praga, accepten donacions. Aquí podeu llegir el mission statement. La cosa va de reciclar, reusar, etc. Hi ha de tot, però costa bastant més orientar-se. És el lloc on acaba per exemple l’equipament dels nens petits, que creixen ràpidament i ja no serveix de res. Però s’hi pot trobar una peça d’abric, una estatueta decorativa, un peça de porcellana txecoslovaca, que si la cuideu us durarà tota la vida.

Sue Ryder
El mateix, però dedicat a ajudar la gent gran. Tenen vuit botigues a Praga. Sue Ryder va ser una filantropa anglesa que es va dedicar a ajudar gent amb malalties terminals després de la Segona Guerra Mundial. Aquí podeu llegir com es presenten.

La cultura de la venda de segona mà és molt important a Praga i a les ciutats del país. La tradició ve de la falta de béns de consum durant el comunisme: un jersei o uns texans portats d’Alemanya o “d’occident” tenien més valor i eren més bons. Avui el que hi ha darrere una confluència de la sensibilitat ecologista i l’empobriment provocat per la inflació.

Hi ha moltes botigues de segona mà, sobretot de roba. Si en coneixes alguna, envia’ns l’adreça per aquí i anirem fent una llista.