La fotografia impossible d’Erik Johansson

(https://www.erikjo.com/work)

Erik Johansson (1985) és un artista suec resident a Praga. Del que fa n’han dit “fotografia impossible”. No ha passat per cap escola de fotografia, no ha estudiat retoc. La mare era pintora i ve créixer en un medi rural. Als 15 anys va començar a retocar les fotos de la primera càmera digital que va tenir, per passar l’estona. Va estudiar informàtica i es va anar donant a conèixer. Va viure a Berlín i es va quedar a Praga. L’Erik fa tot el procés dels seus muntatges. No fa servir cap material fotogràfic de tercers. Tot és Adobe Photoshop autodidacta i moltes hores. El realisme del material un cop tractat crea imatges irracionals i impossibles.

Descobrir la pintura de Stanislav Diviš al GASK de Kutná Hora

El color intens i vibrant de les flors imaginàries de Stanislav Diviš és la seva reacció a la descoberta dels finestrals de la catedral de Chartres, en concret de la seva vegetació ornamental, altament estilitzada. La gran exposició del GASK és una oportunitat per descobrir aquest artista, una personalitat clau de la pintura txeca contemporània, i de pas la institució. Hi ha temps fins al 13 de setembre.

més

Kamil Lhoták i la poesia de la màquina i el suburbi

Cartell d’una exposició de Lhoták (turistika.cz)

Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.

més

Festival Uroboros, disseny alternatiu al Dox

El centre Dox (wikipedia.org)

El centre Dox és un lloc imprescindible en l’escenari de la cultura contemporània a Praga. Del 13 al 16 de maig emet en línia el Festival Uroboros de disseny crític. L’uroboros (uròbor) és el rèptil mitològic que es menja a sí mateix per la pròpia cua, considerat pel promotors del festival com un bon símbol del nostre temps. La iniciativa és d’un col·lectiu d’artistes i dissenyadors preocupats per poder continuar parlant d’art i disseny precisament en els temps que corren.

Així comença el manifest:

més

Galeria Nacional, Palau de Fires (Národní Galerie, Veletržní Palác)

El Palau de Fires (prague.eu)

L’edifici principal de la Galeria Nacional va ser un Palau de Fires. Quan es va construir, als anys vint del segle XX, va ser l’estructura funcionalista més gran del món. Avui conté art txec dels segles XIX, XX i XXI, algun Picasso i alguna obra icònica més, procedent de col·leccions. Al primer pis hi ha el Cafè Jedna, molt espaiós i lluminós, i una llibreria orientada a l’art i el disseny.