Etiqueta: cafès

Cafès i bistros originals de Praga (25)

Els amants d’aquestes cuines semítiques estan d’enhorabona, a a Vinohrady, en una carrer perpendicular a les vies rectes (U Kanalky, 5) hi ha una petita joia de cuina libanesa. Tot és fresc, bo i interessant i ho van canviant, i és més que el bàsic que tothom coneix. El baba ganuix té el toc fumat de quan l’albergínia es fa amb llenya, el humus i el tahini són de primera, el pa àzim calentó, acabat de fer, i les infusions. Després hi ha plats més complexos, com ara una sopa d’arròs pollastre i jute. Tot és d’aquella zona, d’aquella barreja d’influències. El lloc és molt petit, hi ha setze cadires, i el personal és importat d’aquelles terres, són noies molt amables. De fet el lloc és tan autèntic que ni parlen txec. Busqueu-lo i feu reserva, surt a totes les webs de valoració de restaurants, de repartidors a domicili, etc.

Cafès i bistros originals de Praga (24)

És un dels cafès bistro que han sobreviscut dels anys noranta, acollit en un edifici històric, amb un interior cuidat, acollidor i de disseny original (facebook, zomato), i una oferta consolidada de cafè, cervesa i menjars senzills i assequibles, clientela jove i clientela ja no tan jove de la zona, que ja uns anys que hi va. S’hi pot anar a esmorzar, a menjar alguna cosa a migdia, a la tarda a fer un cafè i a la nit de copes. És al carrer Zborovská 68, prop d’Újezd a Malá Strana, però els turistes pel seu compte no hi arriben.

Cafès i bistros originals de Praga (23)

Un dels secrets més ben guardats de Praga 2, tocant al carrer Sázavská, tocant a Náměstí Míru, és un el bistro Spoko, que té una estufa amb foc aquests dies d’hivern i un pati interior verd i fresc per als mesos de calor. Tot el projecte d’interiorisme està fet per algú amb els sants bemolls de fer una làmpara amb un tambor de rentadora. La proposta gastronòmica és cervesa, cidra i destil·lats artesans i de proximitat, i cuina barata i honesta per a estudiants, però potser alguna cosa més. Inclou el repertori del pastís fornejat casolà, i molt més, és sorprentment ric, amb moltes opcions de verdura i carn.

Cafès i bistros originals de Praga (22)

A Praga prolifera el «bistro», el restaurant petit, de carta reduïda i simplificada. La paraula ve del francès, i en català ens cal. No som al bar ni al cafè, ni tampoc al restaurant de xef. És una versió simplificada, i segurament és una via de supervivència per al sector. Sopa cada dia, la que sigui, bon pa, de massa mare, i només un plat de carn. El humus no pot faltar, de cigrons i més llegums, baba ganuix, ous remenats amb oli de trufa, carbassa al forn, remolatxa, diversos formatges. Hi ha labneh, una amanida libanesa. Mezi Srnky és un lloc que fa anys que és obert a Vinohrady, i en vam parlar. També tenen un lloc a Smichov, en la mateix tònica. És un lloc eminentment vegetarià, però no solament, amb una discurs d’ingredients de qualitat, de proximitat, etc.

Cafès i bistros originals de Praga (21)

Es pot triar un cafè només per les vistes? La resposta curta és «evidentment que sí». El Cafè Nona és el cafè de la Nová Scena del Teatre Nacional. La Nová Scena és aquella mena de peixera que hi ha al costat de l’edifici històric. És un edifici de 1983, que podeu veure aquí. És on es fan per exemple els espectacles de Laterna Magika.

Al Cafè Nona hi entreu des del Passeig Nacional, cal pujar a un tercer pis, per ascensor o unes escales de pedra verda, amb una decoració escultòrica de vidre que és un perfecte exemple de l’encant camp del modern antiquat, del vintage dels setanta i els vuitanta.

Un cop a dalt hi tenim un cafè senzill, de quiches i cuscús, cervesa Pilsen, tes i llimonades. No hi anireu per la gastronomia, sinó per les vistes a Národní Třída, el Passeig Nacional. Tant si esteu de visita a Praga com si hi viviu la ubicació del lloc és estratègica, al centre. Durant el fort de l’estiu acostuma a estar tancat, perquè va amb la temporada teatral. Durant la tardor i l’hivern veureu passar el públic, que flueix d’acord amb l’assistència a les funcions teatrals.

Cafès i bistros originals de Praga (20)

Primer de tot un aclariment lingüístic. El nom del lloc vol dir, en txec, «ànec calent». L’ànec té un protagonisme en la cuina asiàtica. Alhora, «calent, calenta» (en txec «teplý, teplá») vol dir càlid o calent, però també, en argot, homosexual. La parella formada per dues dones que hi ha darrere del lloc va voler fer aquesta broma, però en el fons això no té cap importància.

La idea de fer fusió asiàtica a Praga és brillant. Xina, Japó, Corea, etc., tota l’Àsia diguem-ne budista, tot junt, en un sol establiment, amb una carta plena de termes incomprensibles, que el servei us aclarirà amb molt bona voluntat. Per la naturalesa dels ingredients i els processos, la cuina asiàtica no us la fareu mai a casa amb resultats ni remotament comparables als que obté qui s’hi dedica professionalment. Per tant, si teniu curiositat, aneu-hi. Des d’ànecs rostits per a grups fins a plats-mostra, amb tastets de moltes coses, ideals per a tastaolletes. El jardí, pati o terrassa interior és deliciós, les lones subjectes per cables us protegeixen del sol, hi ha heura, verdor, frescor i una estatueta d’un Buda panxut vetllant per tots els comensals.

Cafès i bistros originals de Praga (19)

Els escoltes txecs van decidir a principis dels noranta que s’adaptarien als nous temps fent-se més presents en la societat, sortint del seu àmbit tradicional i obrint-se a la societat, a fi i efecte de guanyar nous adeptes i transmetre els valors del moviment, etc. Amb aquesta intenció van obtenir un edifici magnífic al cor de la Praga vella i el van convertir en una mena d’hotel d’entitats, amb un interessant programa cultural i no cal dir que el bar/bistro. En vam parlar aquí.

Ara han ampliat la idea i han obert amb la mateixa idea a l’illa de Kampa. Al pis de dalt hi ha un espai amb activitats diverses, però que semblen estar molt orientades al treball manual. Així hi ha pintura i ceràmica, però també reparació i reciclatge de tecnologia digital, enquadernació de llibretes, creació de composicions vegetals decoratives. Aquí teniu el programa, i no cal dir que les activitats són en txec.

Fora d’això, al marge de les activitats, podeu seure a la vora del riu, en taules i cadires o en bancs municipals, i beure la cervesa de qualitat habitual, alternatives nealko i menjars senzills i barats, pa amb coses i pastissos fets a casa d’algú, o això sembla, una teca bàsica molt de pis d’estudiants.

Cafès i bistros originals de Praga (18)

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Cafès i bistros originals de Praga (17)

Neustadt, ciutat nova en alemany, és precisament dins de l’ajuntament històric de la Ciutat Nova, una de les viles de la Praga medieval, avui un districte de la ciutat. Queda la closca externa de l’edifici i bastant de l’estructura, modernitzada als anys seixanta i setanta amb parets d’acer i de vidre, el conjunt es dedica a usos administratius de la ciutat, però a la planta baixa hi ha aquest cafè i bistro. Podeu seguir el detall del menú a Facebook (la web està en construcció), és cuina cuqui i assequible, instagramable, no hi falta el tofu i les llavors germinades, però també alternatives amb (una mica de) carn d’inspiració mexicana. El públic és jove, per al visitant l’interès està en la localització cèntrica.

Cafès i bistros originals de Praga (16)

França i Txèquia tenen una llarga relació que ve de molt enrere, per exemple de quan Praga va ser, després de París, una de les primeres capitals europees on més aviat va ressonar el surrealisme i es van començar a col·lecionar obres com els Picassos que el doctor Vincenc Kramář acabaria donant a la Galeria Nacional. Avui hi ha una important inversió francesa, una escola oficial de primària i secundària, un institut oficial de culture i, per exemple, a Dejvice hi ha À table, un bistro francès, amb cuiner i servei francès. Aneu-hi a dinar al migdia si us trobeu per la zona, aprecieu el beuf i la quiche excel·lent, i feu-vos posar un got de vi de cuvée provençal. Fan menú diari francès, però per exemple en l’època de l’oca, quan el calendari txec diu que toca l’oca de Sant Martí, ells fan una fusió francesa i hi posen peres i castanyes, com es pot apreciar a la foto.