Kasárna Karlín: encara no està decidit

Encara estan parlant (kasarnakarlin.cz)

L’altre dia escrivíem que a la Kasárna Karlín s’ha acabat el bròquil. Hem de rectificar, no està tan clar. Dèiem que l’actual operador ha de deixar el concepte actual perquè la concessió l’ha guanyat algú altre. Hem escrit directament a l’operador de la Kasárna, i expliquen que els mitjans han creat la sensació que tot està dat i beneït, però no és així. De moment, el guanyador de l’últim concurs està en negociacions amb l’Estat i encara no s’han posat d’acord. Mentrestant els actuals operadors parlen amb gent de tot l’espectre polític, perquè els polítics en principi volen que tot continuï igual com està. Tot el conflicte ve de la contradicció entre tentacles de l’Estat. D’una banda l’organisme que administra la propietat immobiliària vol treure’n el màxim de diners. De l’altra, els polítics, sobretot municipals, a nivell del districte, volen beneficiar-se de la popularitat del lloc. El destí de la Kasárna Karlín depèn de la pugna entre uns i altres. En continuarem parlant.

Plega la Kasárna Karlín

S’ha acabat! (kasarnakarlin.cz)

Vam parlar de la Kasárna Karlín i vam dir que de moment tenia èxit però futur incert. Ara es van confirmant els pitjors rumors i ja se sap que tal com està s’acaba després de l’estiu. Ondřej Kučera (ex Nákladové Nádraži Žižkov, ex vaixell Altenburg 1964 a Holešovice) ofereix a les arques estatals CZK 145 mil al mes i s’ho emporta. La confusió al voltant del fet és gran. Els actuals operadors de la Kasárna no estaven pagant lloguer i al·leguen que aquest era l’acord, que mentrestant han rehabilitat i regenerat l’espai. L’organisme de l’Estat que administra l’edifici diu que a més de no pagar lloguer estan fent activitats lucratives (vol dir cafès i bars i entrades de cinema). Els operadors diuen que les activitats han de generar ingressos per pagar costos, que la gent no treballa gratis. Si (comença l’especulació) l’Estat s’ha aprofitat d’uns il·lusos que hi inverteixen temps i diners i quan la iniciativa es consolida inviten un tercer a participar (fins aquí l’especulació), la història es podria explicar. De moment no hi ha cap pla ni garantia del que ha de fer el nou operador.

Club Cafè Mišenská, a Malá Strana

Llocs de Praga més autèntics (3)

Cafè-refugi, el concepte. Al voltant d’un pati interior.

De nou el cafè refugi, molt prop dels punts més densos del centre. El cafè no té ni nom, potser és N, potser Club, o el nom del carrer, Mišenská (és a l’extrem del carrer allunyat del Pont Carles). La llibreria del passadís d’entrada, a mà esquerra, és una cementiri de llibres morts. Decorar amb llibres és una tendència de l’interiorisme dels cafès a Praga. La part clau del lloc és el pati interior amagat i fresc. El concepte gastronòmic és bàsic: cafè, cervesa i “coses amb ruca” que pot fer un estudiant darrere la barra pagat per hores. Però la clau d’aquest lloc no és el menjar, sinó la sensació de bombolla: molt a prop hi ha locals plens de turistes i el mateix Pont de Carles.

El Roesel, a Malá Strana

Llocs de Praga més autèntics (2)

El Roesel, encara que sigui pel pati fresc i amagat i per pensar que la casa està documentada al segle XIV.

El turisme i la calor van tornant al centre de Praga. Ho reconeguin o no, el turista o el visitant accidental es trobaran l’excés de soroll, vulgaritat i extensions de carrer colonitzat per massa taules, massa juntes, tot sigui pel benefici. Ara bé, a la mateixa zona zero del turisme, al carrer Mostecká 20, tocant al Pont de Carles per la banda de Malá Strana, hi ha un dels secrets més ben guardats de la zona, el Roesel.

més

Kampus Hybernská / Zmrzlina Hlína

Llocs de Praga més autèntics (1)

Cafè del Kampus Hybernská

La REVISTA KAMPA amb el suport del Casal Catalanotxec inicia una nova sèrie per presentar llocs de Praga més autèntics. Allò que el turista probablement no veu i qui porta poc aquí potser està a punt de descobrir. Si tens algun lloc que creus que hi hauria de ser ens pots fer arribar la informació al correu de l’editor que tens sota el “Qui” del menú.

El Kampus Hybernská, al número 4 del carrer del mateix nom, és un antic espai industrial o comercial, una mena de pati interior amb edificis que són antics tallers, fàbriques o magatzems. Es diu “Campus” perquè en ell la Universitat Carolina busca connectar la vida i les inquietuds dels estudiants a la ciutat. Les intencions del projecte les podeu llegir aquí, i per a una idea de la vida del lloc mireu el seu FB.

A la pràctica això vol dir que l’efervescència de la vida cultural i social dels estudiants, els festivals, les exposicions, etc. s’obre a la ciutadania. Podeu seguir programes si us ve de gust, o simplement podeu aprofitar el cafè bar.

més

Tanquen el Café Jedna després del confinament.

Amb consternació lamentem haver d’anunciar el tancament del Café Jedna, del qual vam parlar. Podeu llegir (en txec) explicacions sobre el tancament, però es pot dir que no ha sobreviscut el tancament provocat per la plaga.Sembla ser una qüestió del resultat del confinament i de la falta d’acord entre els gestors i la propietat, que és la Galeria Nacional. Previsiblement sortirà algun altre llogater amb un nou concepte, encara que sigui perquè poca cosa més se’n pot fer, de l’espai.

Kasárna Karlín: una història d’èxit (de moment)

Del dia de la inauguració, el 2017 (kasarnakarlin.cz)

Si viviu a Praga i coneixeu la Kasárna Karlín aneu-hi perquè igual enguany la tanquen. O no! Està per veure. Si no la coneixeu, descobriu-la. Hi ha bars, cafès, clubs, cinema d’estiu, sauna (!), vòlei platja, sorra per als menuts, galeria d’art, exposicions i més. Per què es podria acabar tot en un tres i no res? Perquè Matěj Velek, el kulturní developer i cap visible de l’equip promotor, és un rellogat del Ministeri de Justícia, que va comprar la caserna a l’Exèrcit pensant en fer-hi algun dia Tribunals i altres instal·lacions. Aquest article va de Kasárna Karlín com un cas de col·laboració público-privada en la gestió i la producció cultural a Praga.

més

El Café Louvre

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

més