El Café Louvre

Cafès i bistros originals de Praga (11)

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

més

Českavárna Portheimka

Cafès i bistros originals de Praga (10)

En aquesta revista tenim debilitat pel cafè bombolla, o cafè refugi, illa de tranquil·litat enmig del brogit urbà. Tocant a Anděl, un dels centres més frenètics de la ciutat, hi ha la vil·la Portheimka, del Dientzenhofer fill. Ell i el pare han deixat una pila d’edificis singulars de la Praga barroca. Aquest edifici deliciós el va construir per a la família, amb un jardí que arribava fins al riu i avui és en part un parc. El lloc avui té una bona oferta de cafè i pastes, i té la particularitat que el porta una gent que es torra el seu cafè i promou la cultura del cafè i la xocolata.

Cafè Nový Svět

Cafès i bistros originals de Praga (9)

Entrada al cafè Nový Svět (tripadvisor.com)

El Nový Svět (Nou món) adjacent al barri del Castell és un dels llocs més pintorescos de Praga. Les antigues cases dels servents són avui residències privilegiades. No hi podia faltar un cafè com aquest, amb el nom del lloc. Té bon nivell de cafè i dolços domèstics (facebook). Té un balcó amb una terrassa que dona a un jardí molt bonic, però és molt difícil seure-hi sense reserva. És un lloc útil per si passegeu o feu turisme per la zona, bàsicament perquè és l’únic que hi ha.

Més pastisseria oportunista (o no)

Dels creadors del pastís del virus arriba un vaccí amb una base de biscuit, mousse de plàtan i farcit de plàtan i maduixa. L’ampolleta té ginebra a la maduixa. Si és oportunista o frívol i divertit ho deixarem, naturalment, a la consideració dels lectors. La casa assegura que les existències estan assegurades, i amb la dosi va inclòs un certificat. Més informació.

(cernamadona.com)

Covid de mores, xocolata i nata

Cafès i bistros originals de Praga (8)

(cernamadona.com)

És un cor de melmelada de mores, voltat d’una escuma de nata i festuc, una closca de xocolata i mores seques. Pot ser vist com un excés turístic i no tothom veurà amb simpatia el preu (CZK 150). Ho trobareu a Černá Madona, a la casa del Cafè Cubista i del Museu Cubista que hi ha al carrer Celetná. Que anys enrere va ser una llibreria i avui és una pastisseria també diu bastant de la decadència d’Occident, si així ho voleu. Però d’altra banda és una variació més agradable sobre la maleïda qüestió del virus, per qui s’ho vulgui permetre.

Super Tramp Coffee, cool postindustrial

Cafès i bistros originals de Praga (7)

Un pati interior, accessible pel passatge que uneix Spálená i Opatovická.

És un lloc de cafè excel·lent, galetes casolanes i baristes que es prenen l’ofici molt seriosament, potser una mica massa, i és sobretot un pati interior en un bloc d’edificis envellit, que desgraciaran el dia que algú hi inverteixi i el restaurin. Unes garlandes de llum, un jardinet ben cuidat, taules i cadires de fusta i ja està. En pocs establiments es veu més clara la importància de la localització i de la vibració que transmet (vibe, onda). És al pati interior d’un complex d’edificis on encara hi ha llogaters, però que va viure els seus millors temps en el passat. Durant el comunisme hi va haver magatzems de l’empresa estatat de distribució de llibres, poca broma. És una illa de pau que està a un minut d’un dels carrers més sorollosos de Praga, Spálená. S’hi pot entrar per aquí o per Opatovická, és un passatge que travessa el pati interior.

Kavárna Mlýnská

Cafès i bistros originals de Praga (6)

Una entrada mig secreta, un interior còmode, un taulell dedicat a la memòria d’una generació.

És a l’illa de Kampa d’on hem pres el nom, a la part sud, en un antic molí que conserva la roda, al braç del riu entre l’illa i la riba. No té cap marca, ni rètol ni senyal, només la pissarra amb l’oferta. S’hi accedeix per un pont. Un cop dins té una terrassa-balcó sobre el riu. L’interior té un sostre encoixinat que deu ser bo per a l’acústica, perquè no tens la sensació que has de cridar per fer-te sentir, com passa en altres locals. El concepte gastronòmic és simple, de cervesa i vins txecs i del menjar que els acompanya, el párek o “salsitxa de frankfurt”, o la tlačenka, que és la versió txeca de l’embotit de cap de senglar, més opcions vegetals, modernitat i sentit comú obliguen. Una peça central del lloc és el taulell. L’artista David Černý, del qual hem parlat, va acumular un munt d’0bjectes de la vida diària i els va unir en una placa de resina epòxica que forma el taulell del bar i és un monument a la memòria de la generació que ara té uns cinquanta anys. A partir d’aquí buscar i identificar objectes és un tema obligat i agraït de conversa, si més no les primeres vegades.

Skautsý Institut, al cor de la Ciutat Vella

Cafès i bistros originals de Praga (5)

Amagat en un primer pis, a la zona zero del turisme.

Atenció als (pocs) turistes que us passegeu pel centre de Praga. Hi ha un refugi al centre de la ciutat que us pot anar molt bé per descansar. A la Malé náměstí (La plaça Petita) hi ha l’Skautský Institut. És un edifici que controlen els Escoltes txecs i l’omplen de desenes d’activitats accessibles cada mes, i no pot faltar al cafè. S’ha de trobar, s’ha de pujar al primer pis. El lloc no podria ser més aliè a l’esperit comercial del turisme que satura el carrer. A més del cafè hi ha un fresc pati interior per conversar, llegir, prendre la fresca. Al pati s’hi fan moltes coses, com ara cursos de swing.

Conversar, llegir, prendre la fresca i aprendre a ballar swing, tot al pati de l’Skautský Institut.

Mezi srnky, a Vinohrady

Cafès i bistros originals de Praga (4)

Mezi srnky: no gaire més gran que un menjador d’apartament normal

“Mezi srnky” vol dir en txec “entre cabirols”. El nom ve d’un joc de paraules, abans hi havia hagut al local un importador de cafè i “mezi zrnky” vol dir “entre grans de cafè”. El canvi no és del tot gratuït, el cabirol menja herba al bosc, i el bistro va d’això, d’un lloc molt petit, modest i natural, amb proveïdors de proximitat, molta verdura, herbes, plats que són exactament com sortirien al gastroporno a Instagram, cuidats i pensats, amb coses com humus de pèsols, amanides imaginatives i gustoses, coberts que us arriben embolicats en cordill, etc. La proteïna animal no és que estigui prohibida com podeu veure al menú. És un lloc molt d’esmorzar tardà d’estiu, freqüentat per estrangers que viuen a la zona o passen pels apartaments turístics, però la rotació és ràpida i l’espera curta. L’aire domèstic ve sobretot per les dimensions del menjador, que no és gaire més gran que el d’un apartament normal, i perquè no hi ha taulell, separant el personal dels clients.

Kasárna Karlín: encara no està decidit

Encara estan parlant (kasarnakarlin.cz)

L’altre dia escrivíem que a la Kasárna Karlín s’ha acabat el bròquil. Hem de rectificar, no està tan clar. Dèiem que l’actual operador ha de deixar el concepte actual perquè la concessió l’ha guanyat algú altre. Hem escrit directament a l’operador de la Kasárna, i expliquen que els mitjans han creat la sensació que tot està dat i beneït, però no és així. De moment, el guanyador de l’últim concurs està en negociacions amb l’Estat i encara no s’han posat d’acord. Mentrestant els actuals operadors parlen amb gent de tot l’espectre polític, perquè els polítics en principi volen que tot continuï igual com està. Tot el conflicte ve de la contradicció entre tentacles de l’Estat. D’una banda l’organisme que administra la propietat immobiliària vol treure’n el màxim de diners. De l’altra, els polítics, sobretot municipals, a nivell del districte, volen beneficiar-se de la popularitat del lloc. El destí de la Kasárna Karlín depèn de la pugna entre uns i altres. En continuarem parlant.