Arròs amb conill i pebrot de l’abuela Teresa

Els dinars de l’OFF-samfaina (25)

El pebrot reduït i confitat un parell d’hores, el conill fet en l’oli barrejat amb els sucs del pebrot, l’arròs fet en l’aigua calenta.

Eh que érem estrictes amb la regla de l’últim dissabte de mes? Bé, doncs ens l’hem petat i ens hem trobat el PRIMER dissabte, perquè ha aparegut un cuiner nou, amb el seu estil i el seu bagatge, i hem assajat noves tècniques i tecnologies, com un difusor de fogons de gas que assegura magnífics arrossos i fideuàs per a Samfaines futures. Això és l’OFF-Samfaina, fora de les reunions regulars, per experimentar. Però TAMBÉ ens trobarem l’últim dissabte de mes com sempre, si Déu vol.

Què hem fet, avui, en aquesta Samfaina no oficial? Un homenatge a l’abuela Teresa i el seu arròs amb conill i pebrot. Que la cuina de les àvies i les mares és el pilar de la civilització mediterrània ho sabem o ho intuïm tots. Així doncs, l’abuela Teresa feia un foc entre tres pedres, en un racó de parets socarrades del seu pati. Els ingredients els havia plantat o criat ella al seu hort. Ho posava tot al foc, mentre feia altres coses, anava i venia, perquè tenia tot i tothom al cap, i vigilava l’arròs com si res, i li donava un toc aparentment descuidat, però el resultat era perfecte, excels, o almenys és el record d’una infantesa feliç i plena d’amor.

Avui hem assajat el mateix no en un foc entre tres pedres, sinó amb un difusor en fogons de gas, per repartir el calor de forma uniforme i fer, d’entrada, una reducció del pebrot roig i verd. Dues hores, slow food. El pebrot tenyeix i perfuma l’oli. El pebrot es reserva, i sobre l’oli es fregeix el conill.

La reducció del pebrot.

Un cop fregit el conill es torna a posar el pebrot i salsa de tomàquet, que s’ha fet abans, i es fa una mica de lloc i s’hi posa l’arròs. Aquest arròs s’ha de sofregir en l’oli perfumat pels sucs del pebrot, i després s’hi afegeix aigua calenta, res de brou, no cal, i s’acaba fent tot.

Les amanides, les postres i els vins
Al voltant d’aquest plat principal hem organitzat el menú. Un parell d’amanides: la waldorf, un clàssic, que té api, poma, raïm negre, panses i nous, i fulla variada, i una vinagreta d’oli, llet, llimona, sal i pebre. En segon lloc, una amanida treta d’Ottolenghi, amb enciam, cebeta tendra, raves, càperes, tomàquet sec, i una vinagreta d’oli, all, suc de llimona, sal i pebre.

De postres, Itàlia, que no falla mai. La Colomba és una preparació de Setmana Santa que recorda molt el panettone, perquè té la mateixa base de massa mare, però amb un altre disseny. Vins? Un Veltlínské Zelené txec, per fer honors al vi local. Un blanc portuguès, Douro, Porca de Murça. Un Ribera del Duero, doble RR.

L’OFF-Samfaina és la prova d’un èxit, perquè amb un sol dissabte al mes no n’hi ha prou: calen més dies per provar més tècniques i més procediments. Definitivament, el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el primer dinar experimental de març.

El pollastre rostit és fabulós

Els dinars del club*samfaina (24)

Pollastre rostit amb prunes, orellanes i pinyons, un clàssic del corpus de la cuina catalana.

La primera samfaina de l’any després de la pausa de Nadal ha transcorregut entre la placidesa del retrobament i l’agradable rutina de tenir algun punt de referència a la ciutat. Es comenten les últimes coses de la feina de cadascú, i sentint parlar l’expat català a Praga es constata una cosa que no per sabuda deixa de sorprendre: la quantitat de psicòpates tarats i degenerats que es poden trobar en els nivells alts dels organigrames a les multinacionals i les organitzacions governamentals.

A més de les dinàmiques de la feina, el segon gran centre d’interès és una mena de consultori fiscal i residencial, és a dir es parla molt d’impostos i de lloguers i de com es passen els propietaris de Praga, que estan desbocats. En general avui dia al món s’exalta la innovació i l’emprenedoria, però de fet el parasitisme rendista és de fet una de les activitats econòmiques més rellevants.

La conversa continua amb sociologia i antropologia pop, perquè els membres del club*samfaina tenen, per regla general, un interès sincer pel país i van amb els ulls oberts, intentant entendre on són. A partir d’aquí s’intercanvien experiències, històries i anècdotes. El patró es va repetint i en aquest cas la gràcia està en el repetició.

Quant al menú, avui ha anat tal com s’explica a continuació.

Sopa de cigrons, tomàquet i pa / VEGETARIÀ
Oli i ceba i bulb de fonoll, en làmines, una estona curta. Després pastanaga i branca d’api, en rodanxes, una estona curta.

Quan està tot tou, passata de tomàquet, una altra estona curta. Un quart de litre de vi blanc, una estona més. Compreu tomàquet en conserva sencer, el talleu a trossos, l’afegiu. Herbes: llorer, farigola, julivert, orenga. Tot ha de bullir en un litre de brou de verdura, una mitja hora.

Els últims minuts uns cigrons bullits. Xafeu-ne uns quants per espessir, però la majoria han de quedar sencers. Finalment crostons de pa, millor de massa mare, passats pel forn.

La sopa es condimenta amb una cullerada de pesto d’alfàbrega, que pot ser comprat o fet a casa: alfàbrega fresca, un toc d’all, avellanes, oli d’oliva i formatge gran Moravia o similars (o pecorino, o parmesà). Font: Ottolenghi.

Continua llegint «El pollastre rostit és fabulós»

Tió superstar

S’ha fet el tió d’aquest any amb els petits del Casal, amb l’entusiasme de sempre. Les garrotades violentes que ha rebut no li han tret el somriure: legos, coloraines, contes, tota mena de cosetes de colors: n’hi ha hagut per a tothom.

Tió, tió, caga torró…

En tongades successives, el tió ha anat fent el que ha de fer mentre la canalla escalfava els pals i cantava nadales catalanes i txeques.

Mentre el tió fa feina es canten nadales catalanes i txeques.

El tió l’hem fet a la mateixa illa de Kampa que dona nom en aquesta revista, en un espai comunitari que existeix per alguna mena de miracle, i s’escapa de la degeneració i l’avarícia del negoci turístic. El tió és sempre el mateix, què ha de ser, si és una tradició. Però la qüestió es que s’ha fet organitzar per les mares i els pares. Si llegeixes això i acabes d’arribar o portes poc, i t’interessen les activitats per als més petits, no dubtis en posar-te en contacte. Ara mateix es fan sessions de casalet i art que et poden interessar.

Escudella!


Els dinars del club*samfaina (23)

Dinar i sobretaula, total cinc hores. El club*samfaina us alegra la vida a Praga.

El fred de novembre a Praga l’hem combatut amb la clàssica escudella, i ja està. Els convidats han començat a arribar i a omplir la casa de perfum i de colors a la una i han marxar a les sis. La vedella, el porc i el pollastre i tota la verdura són locals. Els cigrons són de les botigues musulmanes de Praga, i a la pilota hi hem afegit “baharat”, que és una barreja d’espècies també musulmana. Els galets els va aportar un entusiasta del club, el J.C. Però de tota manera si no hi ha galets sempre hi ha un equivalent italià. El postre va ser flam amb nabius i mores, segons la recepta de la M.O. que va venir el dia del fricandó nacional.

Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament. Aquesta vegada hem hagut de deixar gent fora, perquè un pis normal arriba fins on arriba. Cuineu a casa, convideu gent, compartiu les despeses: ja veureu com tot anirà bé.

Flam, mores, nabius.

______
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar de novembre.

Sortida boletaire, o aquesta era la idea

El 5 de novembre el Grup Via ha sortit a buscar bolets. Sortir a buscar bolets és físicament poc exigent. Està a l’abast d’aquells perfils als qui us provoca horror la idea de matinar el cap de setmana a passar fred i caminar, en excursions més dures, d’aficionats a la muntanya. Aquesta vegada els del Grup Via van anar a veure bosquets per la pintoresca població de Mníšek pod Brdy. Bolets, bolets poca cosa. Però és que els txecs també són boletaires obsessius i no deixen res a l’atzar i està tot molt buscat i es coneixen els seu boscos pam a pam. El grupet català diuen que van trobar pets de llop.

Excursió al llac d’Atersee, a Àustria

El primer cap de setmana d’octubre hem estat de ruta per la zona del llac Attersee, a Àustria. La recomano a qui busqui unes montanyes més altes que les txeques, sense haver d’anar tan lluny ni tan amunt com al cor dels Alps.
El lloc és ben pintoresc, amb el llac de fons i unes parets granítiques imponents. Es poden fer rutes de nivell suau pel bosc o aumentar el nivell pujant al refugi Hochleckenhaus, on no es pot arribar sense pujar i baixar per uns camins ben costeruts. El refugi ens va semblar un pèl car per la qualitat de les instal·lacions i del menjar, però així són els preus austriacs. Vam anar-hi en cotxe, en menys de quatre hores s’hi arriba, però un de nosaltres hi va anar la setmana abans en transport públic, així que també és factible. Aquí i aquí la ruta de cada dia.

Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec

El 12 de novembre, panellets i castanyada!

Foto de l’any passat…

De la Junta del Casal: el diumenge 12 al Prague Central Camp de Žižkov fem taller de panellets i castanyada. El lloc molts ja el coneixeu, va anar bé l’any passat, té un bar perquè cadascú demani el que vulgui i podrem tenir foc per fer les castanyes (i el que cadascú es vulgui portar). És un pèl més tard que el dia 1, però hem pensat que valia més repartir les activitats, perquè els primer cap de setmana hi ha taller d’art. Si sou nous i en voleu saber més, aquí teniu l’any passat

A les 16h ens trobarem els que us apunteu al taller de panallets.
No cal inscripció per venir a la castanyada però si per participar al taller de panallets.

Com es fa la inscripció
Si ets al grup de Whats del Casalet i has declarat interès dona’t per inscrit/a.

Si no, escriu un correu a junta@casalcz.cz

Començarem a fer foc per coure les castanyes i quedaràn les brases disponibles perquè cadascú es cogui carn o el que vulgui portar. Els que vingueu si us plau organitzeu-vos cooperativament: algú porta pa, algú hamburgueses vegetarianes, algú unes costelles de xai.

Les castanyes, un tast de panallets i les brases seran gentilesa del Casal.

El taller de panellets serà també gratuït pels socis però costarà 100kc pels no socis.

El tracte amb el càmping és que les begudes les hem de comprar a ells. Tenen parc infantil i menjador cobert.

Us esperem a tots a la voreta del foc, marrameu!