Atenció, torna el Casalet d’Art. Dos dissabtes al mes. Aquí teniu comentaris i imatges de sessions anteriors. Aquí podeu llegir sobre art teràpia i sobre la Marga Omedes.
Etiqueta: casal
Pinetells!
La temporada boletaire continua
Ens diuen els boletaries que el prime cap de setmana han tornat al lloc i la temporada continua esplèndia, la novetat és l’aparició dels pinetells.
El Casal et porta l’oli
S’organitzen comandes col·lectives
Ets a Praga/Txèquia i saps que no l’oli d’oliva, com l’internet i l’aigua calenta, és una de les poques coses fonamentals.
Vas al supermercat i t’escandalitza el preu.
Vas a botigues gurmet i és pitjor.
Què es pot fer?
Organitzar comandes col·lectives.
Garrafes de cinc litres. L’oli surt a la meitat que al supermercat.
En què es diferencia de la compra ordinària.
1) Pagues per avançat.
2) T’esperes.
3) El vas a buscar.
Per tant, no és la compra instantània ordinària. És una compra destinada al rebost. A crear-se una reserva d’oli a casa.
Què suggerim?
1) Si estàs al Casal demana ser a la llista de l’oli.
2) Si no, fes-te del Casal aquí i demana ser a al llista de l’oli.
Les compres i per tant la pròxima comanda depenen de l’interès de més gent. L’origen de l’oli i els preus poden anar variant.
Com organitzar dinars amb crowdcooking a les comunitats catalanes al món
MANUAL D’INSTRUCCIONS
Diem “crowdcooking” perquè amb la paraula en anglès queda més fi i crida l’atenció, però en essència consisteix en contribuir a un cistell de compra, una suma igual, i dinar un cop al mes, en grup.
A continuació una experiència exposada en indicacions, per si inspira altres comunitats catalanes al món.
No s’ha d’entendre com regles, és una exposició ordenada del que ha funcionat en l’experiència original. Cada comunitat s’ho adaptarà a la seva circumstància.
Beneficis comprovats
1) Reunions informals, d’esperit democràtic i transversal: gent de diverses generacions, procedències i perfils socioprofessionals, intercanviant experiències i informació pràctica.
2) Rebuda a gent que porta menys temps al país.
3) Parlar català, ambient relaxat.
4) Els dinars són més oberts a la participació que els sopars: no exclouen la gent amb nens petits i permeten als comensals disposar de la resta del dia.
5) Creació i enfortiment de vincles d’amistat i de comunitat, sobretot a partir de l’assistència reiterada.
Continua llegint «Com organitzar dinars amb crowdcooking a les comunitats catalanes al món»Ara, bolets.
Hem tornat al mateix indret que l’any passat ens va proveïr d’un munt de bolets: Želízy, a Kokořínsko.
Amb un accés còmode per transport públic, a quasi una hora Praga, s’ha convertit en el meu referent boletaire per assegurar l’èxit de la sortida.
Aquesta vegada però era massa aviat per trobar pinetells (en txec ryzec pravý), i hem trobat sobretot mataparent clivellat (hrib zlutomasy o més popularment: babka), molleric de làrix (klouzek sličný), i el clàssic cep (hřib smrkový).
Com a bolet curiós del dia destaca la greixa (Kotrč kadeřavý), amb una pinta extranya però culinariament molt apreciat, amb alguns disposats a pagar milers de corones per quilo.
La temporada alta de bolets continua fins a finals d’octubre i hi tornarem segur. Esteu convidats! Feu-vos del Casal, seguiu el Grup Via. També organitzem sortides a la muntanya, a l’hivern i a l’estiu, en funció de la demanda.
Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec|Grup Via
_____
El Grup Via és la secció excursionista del Casal Catalanotxec, publiquen aquí les notes del que van fent. Si estàs per Praga/Txèquia i t’interessa l’excursionisme, fes-te soci del Casal, entra al grup, proposa, participa.
La Diada 2025 a Viena
La delegació del govern a Viena va organitzar el divendres 12 la celebració institucional de la Diada a la seu de Cupra a la capital austríaca. Aquest marca d’automòbils, creada i fabricada a Catalunya, ha entrat fa poc al mercat austríac. En representació del Casal Catalanotxec hi va assistir la presidenta, Natàlia Soler.
El director de màrqueting de Cupra al país, Sr. Timo Sommerauer, va iniciar els parlaments fent referencia a la seva visió europea de futur i el seu esperit innovador, descrivint analogies amb el poble català, i emfasitzant l’aposta de Cupra per les noves tecnologies i la mobilitat sostenible.
La delegada del Govern, Sra. Krystyna Schreiber, va presentar el programa i va donar les gràcies a les institucions culturals, empreses i associacions i representants polítics assistents (diputats nacionals i regionals, ministre federal d’economia, representants de les ambaixades austríaca, francesa, alemanya, hongaresa i georgiana). Va posar en rellevància els paral·lelismes del model de negoci de Cupra amb la visió emprenedora dels catalans i la importància de la Diada.
L’Hble. Sr. Jaume Duch Guillot, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern de Catalunya, va fer el parlament en alemany i en anglès, subratllant la seva aposta per un model d’estat federal i amb una Catalunya reconeguda dins la pluralitat d’Espanya i oberta a Europa. Tot seguit es va dirigir en català als representants dels casals assistents a l’acte. Va indicar que l’experiència de viure fora és de gran valor, i vol ser integrada en el dia a dia del Govern, tot recordant-nos que els catalans a l’exterior tenim les portes de la Delegació obertes per fer-ho possible.
El còctel va continuar a peu dret amb plaers culinaris que ens acostaven el caràcter i el sabor de Catalunya a mossegades. Els noms dels canapès eren mostra de bon gust: onada i solc, silenci de la collita, l’ambre i la neu, el secret de la cala… amb aquesta poesia en boca ens vam emocionar sentint la Míriam Luna cantant que “venia d’un poble vora el mar, d’allà on tothom somriu i d’on el sol cura la pena”. L’intèrpret va acompanyar-nos durant el tast. Va continuar la música el duet Jansky, amb una combinació futurista de sons d’insectes i musica electrònica que es compenetrava amb l’entorn tecnològic de Cupra i la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació.
Els Jansky venen de Mallorca i la seva proposta es val de la ciència, de la música clàssica i l’electrònica, i de la poesia per fer-nos arribar un toc d’atenció envers la pèrdua de la biodiversitat i la necessitat de preservar el nostre entorn. Els brunzits, les imatges d’insectes i els sons s’integren de manera innovadora per moure alguna cosa dins de cada un de nosaltres. La representant de Praga, que també és flautista, va intercanviar impressions amb Jansky després del concert.
Delegada Sra. Krystyna Schreiber, consellera Sra. Victoria Wulff, conseller Sr. Jaume Duch, presidenta del Casal Sra. Natàlia Soler i Sr. Bernd Hermann, secretari general UNA-Austria (foto © leadersnet.at / A. Felten).
Durant les converses amb el conseller i la consellera de l’ambaixada espanyola Sra. Victoria Wulff, també present a l’acte, la presidenta del Casal va celebrar la continuïtat de l’equip de la Delegació amb la Sra. Schreiber al capdavant, que van renovar el mandat a l’abril. Es va elogiar la feina feta per l’equip i reconèixer la vàlua dels seus integrants, i es va parlar dels projectes de la conselleria amb els catalans a l’exterior, incloent disposar d’una plataforma online que asseguri la certificació del català pels infants i adolescents i públic en general que viuen als països de la xarxa exterior.
La visita a Viena va continuar dissabte, al Campionat Mundial de Conductors de Tramvia que es feia davant de l’ajuntament (atenció que als top ten hi va quedar Txèquia en sisè lloc, Àustria al capdavant! – tongo?). Fins i tot la BBC se’n va fer ressò. La cirereta final va ser assistir al torneig de futbol familiar que van organitzar els casals catalans a Àustria. Podeu llegir la crònica de la trobada en aquest article.
Les dures proves a superar van incloure bitlles gegants pels tramvies.
Visita als casals d’Àustria: una altra lletra, la mateixa música
Viena, una altra ciutat d’Europa Central. Des de Praga ens sentim veïns de l’antiga capital imperial, la comunicació i l’abundància de connexions per autobús, tren i avió és aclaparadora. Si sou a Praga, visiteu Viena.
Dit això, a Viena també hi ha catalans que hi viuen, i els hem visitat. La lletra potser és diferent, però la música és molt semblant a la que sentim a Praga: sempre ho mouen tot uns pocs, les mares i els pares amb fills petits tenen una tendència quasi natural a mobilitzar-se: la cura de la canalla es “col·lectivitza”, tothom vigila els seus i els altres alhora, i els petits guanyen un nombre indefinit de “cosins” per anar-se veient, jugar i parlar català. Hem passat una tarda de finals d’estiu familiar a Viena que és bàsicament igual al que passa a Praga entre gent de circumstàncies similars.
Ha coincidit la diada institucional i una visita privada a Viena perquè dos del Casal Catalanotxec passem a veure què fan els catalans d’Àustria. Hi ha un casal a Viena (Instagram), que és el que té més gent, i dos més, a Salzburg i Graz. Un cop l’any es troben per dinar i jugar a futbol.
El futbol es divideix en dos camps, els grans, que fan una lligueta de tres equips, i els petits. Els equips són mixtes i l’entrega és total, amb algun ensurt i tot, que per sort s’acaba només amb una orella vermella per pilotada.
Al final parlaments, diplomes, lectura de textos, fotos de record. També hem cantat Els segadors.
El lloc és SportCenter Donau City, 135 mil metres quadrats de pistes de bàsquet, futbol, vòlei platja, etc. tot perfectament endreçat, gestionat amb la fluïdesa de la civilització centreuropea.
Després del futbol hi ha hagut un berenar (molt merescut), ofert per la delegació del govern. La Krystyna Schreiber, la delegada, ha vingut a saludar i conversar amb tothom.
La col·laboració pràctica entre casals de diferents Estats és difícil, perquè tothom està molt ocupat, etc., però la bona voluntat és gran i l’intercanvi d’experiències i informació pot ser inspirador entre la gent dels casals que s’involucra en la producció d’esdeveniments, és a dir en fer que les coses passin.
La conversa continua, descobrim que el xoc cultural invers també afecta la gent que porta un cert temps a Àustria: viure en un país que funciona i que flueix et condiciona fatalment quan tornes a Catalunya.
Els matrimonis mixtes també són molt freqüents: hem vist criatures que parlen català amb la mare, rus amb el pare (!) i alemany a l’escola (!!). Els grans ens trenquem el cap i pensem massa, però els petits ho viuen amb una naturalitat tan reconfortant com fascinant.
La jornada s’acaba, és dissabte al vespre i la canalla està distreta: les nenes ballen coreografies pop donant-ho tot, i els nens, aprofitant que no hi ha ningú al camp de futbol, han tornat a xutar la pilota a les fosques.
Sopar de la Diada a Praga
El Casal Catalanotxec ha celebrat la Diada amb un sopar a Praga, en un pis privat. Hem sopat un tagin de verdures magrebí, una estupenda empanada de samfaina tarragonina i un deliciós brioix turc anisat regat amb moscatell, perquè els catalans capaços han d’emigrar i troben l’amor on sigui, i si la xicota turca fa coses delicioses apreses de la mare doncs ja està.
Les reunions d’expats catalans bàsicament són reunions d’enginyers. No es parla de política catalana, que fa fàstic i angúnia. A Catalunya sembla que per sobreviure s’ha de passar oposicions del que sigui, però l’expat català està fora de tot això.
Així, en sopars de catalans expats es parla de condicions laborals i contractes de lloguer, perquè sembla que a Catalunya qui val emigra, i els altres passen oposicions, i a viure.
D’altra banda sempre acabem parlant del mateix: desclassament, desarrelament. La gent que té parella autòctona sap que Txèquia és un lloc esplèndid per criar fills. La sanitat i l’ensenyament funcionen, i hi ha seguretat al carrer perquè no hi ha els problemes que provoca la immigració descontrolada.
Quan diem “la sanitat funciona” vol dir que les llistes d’espera són dues o tres setmanes, per exemple.
L’onze de setembre serveix sobretot per demostrar que els catalans de la diàspora continuem existint.
En fi: visca Catalunya lliure.
La secció del Barça del Casal, gaudint i patint amb els nois
Sí, hi vam ser, vam patir i vam gaudir. Si ets a Praga i vols veure el Barça el Casal Catalanotxec té una secció dedicada (els altres equips, amb tot el respecte, no arriben a la televisió internacional). Per la ciutat hi ha un munt de llocs on veure partits, però cal que algú faci la feina de fer la reserva i convocar. Cal algú que ho animi o impulsi. Si ja ets soci del Casal, o si has arribat fa poc i encara no, doncs ja ho saps. El dia a dia de les reserves va per Whatsapp.
Calçotada 2025 a Praga: la força d’una puta ceba
Passa cada any: arriba el febrer i donen senyals de vida. Demanen, amb emoció a penes continguda, si hi haurà calçotada. Es declaren disposats a ajudar en el que sigui, a pagar el que toca.
Se’ls explica que es dona prioritat als socis del Casal… i desapareixen com llàgrimes en la pluja. Són, ai, els individualistes.
El que passa és que la calçotada es fa perquè hi ha gent que regala temps i feina. Cal posar un cotxe per anar a comprar, anar a comprar, assegurar el lloc, fer la salsa, atendre les graelles, netejar.
