La derogació del vot exterior s’aprova avui al parlament espanyol

L’altre dia vam parlar de com la derogació del vot exterior arribava al parlament espanyol. Avui la FIEC informa que la cambra baixa aprovarà la derogació del vot exterior avui dijous 9 de juny. Faltarà només la ratificació del senat al setembre i la publicació al BOE. Després caldrà aplicar-ho. Caldrà seguir que consolats i autoritats electorals apliquin el nou sistema com cal.

La derogació del vot pregat arriba al Congrés espanyol

Després d’una llarga trajectòria i de molt treball de diverses entitats, la qüestió del vot pregat arriba al Congrés espanyol i sembla que està ben encaminada l’única «reforma» possible, que és suprimir-lo, i substituir-lo per la descàrrega telemàtica de la documentació. Es podria pensar que la cosa arriba transcorregut quasi un quart del segle en curs, però igualment és una bona notícia. Si la reforma funciona, el vot pregat està cridat a ser rellevant, perquè la comunitat exterior no para de créixer. La normalització a Catalunya i Espanya de l’atur juvenil, l’explotació i els sous baixos a la gent qualificada creen i mantenen per a tot el futur previsible incentius perquè la gent emigri de Catalunya. Podeu llegir aquí tot l’article d’Antoni Moliner, de la FIEC, a exterior.cat.

Dia Internacional de la Catalunya exterior

Avui és el dia de la Catalunya exterior, de la qual a Txèquia som una petita part. En aquesta relació els de Txèquia som en la posició 136 de 147, per tant dels últims inscrits. Podria haver-hi fins a 500 residents, un 0,1% del mig milió que s’estima que hi ha (és una xifra difícil de calcular). Aprofitant el dia el govern reordena i concentra en aquest portal les iniciatives que ja ofereix a la comunitat exterior. L’objectiu declarat és desenvolupar polítiques públiques, canals de participació, el vincle amb la cultura i la realitat catalanes i la promoció internacional. Pot semblar poca cosa, però alguna cosa hi ha, per exemple cobertura sanitària per a les estades temporals o ajudes al retorn, entre altres. També es reordena el que ja existeix, per exemple recursos per a la gestió d’entitats, on hi ha contingut de tercers.

Suport als catalans a Ucraïna des de Viena

La delegació de la Generalitat a Viena ens demana que anunciem que es posa a disposició a la ciutadania catalana que es pugui trobar a Ucraïna o que, retirant-se de la zona, estiguin als països fronterers d’Europa Central i puguin necessitar suport.

Correu: emergencies.exteriors@gencat.cat

Telèfon d’emergència: +43 15123 819

La segona ciutat de Catalunya

La diàspora catalana podria arribar al mig milió i s’ha doblat en deu anys

elpuntavui.cat

El nombre de catalans a l’exterior és difícil de calcular. Segons les darreres estimacions, estaria en una forquilla entre 340 i 700 mil persones, que trobaria la mitjana en un hipotètic mig milió de persones. Una altra cosa que sembla clara és el creixement ràpid de la suma, que s’hauria doblat els últims deu anys, com un reflex de la crisi i la precarització creixents, el tancament de la societat catalana i la falta d’oportunitats fora de determinades xarxes, cosa que obligaria cada cop més gent a emigrar.

A Txèquia és poca gent, però la suma podria estar en els 400. A la veïna Àustria s’estima en 1200. Aquest article de elpuntavui desenvolupa el tema, i s’afegeix al fet que una editorial ha contactat la |REVISTA|KAMPA| mentre prepara una promoció destinada als residents a l’exterior. Ens començaran a fer cas, a les comunitats de l’exterior? Ves a saber, però previsiblement com més organitzades i visibles siguin les diverses comunitats millor per a les persones involucrades.

11 de setembre Viena/Catalunya

Ramon-Frederic de Vilana-Perles (wikimedia.org)

Quan Catalunya va ser annexada a Castella per via militar el 1714 van haver de fugir unes 25 mil persones, catalans i de les terres de la corona d’Aragó. Molts van anar a Viena. La delegació del govern català a Europa Central enllaça aquest 11 de setembre amb aquest episodi.

Se celebrarà l’agermanament d’Oliana, una població de dos mil habitants de l’Alt Urgell, i la població Biedermansdorff, una població de tres mil habitants de la Baixa Àustria. Es recordarà Ramon-Frederic de Vilana-Perles, que va néixer a la primera i va treballar i comprar terres i aixecar edificis a la segona. Va ser un alt funcionari al servei de l’emperador d’Àustria. Es considera que des d’aleshores cap català no ha tingut a Europa tant poder, proporcionalment.

L’acte institucional es farà dissabte 11 de setembre a Biedermansdorff. La delegació a Viena demana confirmació d’assistència abans del 3 de setembre (at@gencat.cat). L’historiador que ha estudiat l’exili austriacista a Viena és Agustí Alcoberro. És un episodi relativament poc conegut i fascinant.

Voluntariat per la llengua a / des de Txèquia

Com ajudar els estudiants txecs de català


El Consorci per la Normalització Lingüística busca voluntaris per formar parelles lingüístiques virtuals, i han contactat el Casal perquè us fem arribar la seva proposta.

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa de pràctica del català a través de la conversa. Es creen parelles lingüístiques: es posa en contacte una persona que parla català bé (“Voluntari”) amb un altra que l’estudia i vol adquirir fluïdesa (“Aprenent”).

El programa va néixer el 2003 i hi han passat més de 150 mil parelles. L’organitza la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per la Normalització Lingüística.

Té el reconeixement de la Unió Europea i l’han adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica).

Era una activitat presencial. La modalitat virtual va arribar el 2017, a través de la videotrucada. La pandèmia ha afavorit aquesta opció, que ara està oberta a tots els expatriats catalans del món.

Ara es pot fer des de Txèquia. Els residents catalans podeu ajudar no solament estudiants txecs de català, sinó de tot el món.

Com participar a la modalitat virtual

Està a obert a qualsevol major d’edat amb coneixements bàsics d’Internet, que es comprometi una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català de manera virtual.

Apuntar-s’hi és  fàcil. S’ha d’emplenar la fitxa d’inscripció i triar la modalitat virtual a https://www.vxl.cat/participa-hi.

més

Una altre debat electoral orientat a la Catalunya exterior

Deixant de banda per un moment que de fet potser molta gent no podrà votar, el fet és que es continuen fent debats orientats a la Catalunya exterior. El pròxim és el 4 de febrer a les 7 de la tarda. L’organitza el Casal Català de Brusseles, que existeix, atenció, des de 1930, amb el suport de la FIEC. Hi ha fins a deu participants, això vol dir que és necessàriament plural: des de l’exiliat Puig fins als eurodiputats unionistes Cañas i López, o representants dels dos partits del catalanisme moderat de perspectives improbables (PDeCat, PNC), i cinc més.

Actes electorals en línia

El 31 de gener a les 19 hores els capítols de l’ANC a Brussel·les, Holanda i Luxemburg organitzen aquest acte electoral en línia per parlar de propostes per a la diàspora catalana. L’acte electoral en línia és l’únic possible per als qui vivim a l’estranger, i ara sembla la pandèmia el normalitza també per als residents a Catalunya. Fora de l’Estat, en conjunt, hi ha més catalans que a quasi qualsevol capital de comarca. Per tant té sentit que tirin la canya. Si comencen per fer efectiu el dret de vot, mitjançant la supressió de totes les traves actuals, oli en un llum.