Etiqueta: cinema

La Fundació Calvert 22 de Londres la va iniciar la economista russa a Londres Nonna Materkova per promoure el talent en «Eastern» Europe. Per als anglòfons la zona comença a l’est de Viena i Berlín, de manera que expulsen d’Europa Central Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria. La Fundació inclou a més en el seu àmbit d’interès tot l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central. En aquesta selecció les pel·lícules són de Polònia, Geòrgia, Macedònia de el Nord, Rússia, Sèrbia i Azerbaidjan. La de la foto que il·lustra aquesta nota, la polonesa «Guerra Freda», és una història d’amor i música commovedora, d’una gran bellesa i força. Les altres no les hem vist. Cada pel·lícula està comentada i s’indica en quina plataforma o web està. (Via Diego Fandos)

A Txèquia ja ha aparegut el primer biopic nostàlgic sobre Havel, el gran home: és un bunyol. Es queda a mig camí entre la biografia dramàtica i el documental (IMDB). No arriba enlloc. L’espectador veu la recreació filmada de fotos icòniques, una darrere l’altra. Una enorme atenció s’ha dedicat a cuidar les variacions del bigoti i el pentinat de l’actor que fa de Havel.

més

Cinema txec dels anys seixanta (5)

A la Txecoslovàquia dels anys seixanta, durant el règim comunista, no arribava gaire còmic occidental i anava dedicat sobretot a nens i preadolescents, com ara el gos Pifík (de l’original francès Pifou) a la revista ABC o Sedmička pionýrů, per a joves. Les revistes Čtyřlístek i Kocour Vavřinec arribaven a uns tiratges massius.

El còmic de Kdo chce zabít Jessii? (Who Wants to Kill Jessie? a IMDB) era d’un estil més adult. L’autor era Karel Saudek, també il·lustrador i pintor. La diferència estava en l’erotisme o en la sensualitat de la protagonista, Olga Schoberová.

més

Cinema txec dels anys seixanta (4)

Limonádový Joe aneb Koňská opera (Joe Llimonada o una Òpera de Cavalls, Joe Lemonade a IMDB, i a la base de dades de l’spaghetti western) és una altra joia del cinema txec dels anys seixanta que us proposem descobrir. És una paròdia deliciosa del western clàssic. El dolent és un borratxo violent, lleig, cruel i mig idiota, va brut i fa pudor. El bo és més alt i més guapo, no perd mai la calma, va de blanc i net com una patena i és abstemi. Només beu un refresc de cola que promociona (en txec «limonáda» és el substantiu genèric del refresc no alcohòlic).

més

Cinema txec dels anys seixanta (3)

Lásky jedné plavovlásky (Els amors d’una rossa, Loves of a Blonde a IMDB) es la segona pel·lícula txeca de Miloš Forman. El 1967 va ser una de les pel·lícules de parla no anglesa nominades a l’Òscar. La teniu en línia al cinema Aero. La rossa és l’Andula. És obrera en una fàbrica de sabates. Apareix un noi al ball diferent al tipus d’home casat que abunda a la fàbrica. És prim i refinat, du americana, toca el piano.

més

Cinema txec dels anys seixanta (2)

La temporada de balls a l’hivern és una institució de la vida social txeca. En ciutats petites, la institució que fa el ball amb més poder de convocatòria són els bombers. Hi ha música de banda tocant polka i aires folkòrics (en txec «dechovka»), es fan tómboles i hi ha menjar i beure en abundància. Hoří, má panenko («The Firemen’s Ball» a IMDB) la tercera pel·lícula de Miloš Forman, és una comèdia agredolça. Comença amb els preparatius d’un d’aquests balls de bombers de poble. La teniu al cinema Aero en línia.

més

Cinema txec dels anys seixanta (1)

«Starci na chmelu» («The Hop Pickers» a IMDB) és un bon punt per començar a descobrir el cinema txec. És un musical i això pot rebaixar la barrera lingüística a qui li calgui. Les cançons (les lletres es poden buscar) els txecs se les saben de memòria, sobretot a partir d’una certa edat. L’Arxiu Nacional del Film txec (NFA) l’ha restaurat i la podeu veure en línia al cine Aero.

més