Deu pel·lícules actuals d’Europa Central i de l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central

«Guerra Freda», de Paweł Pawlikowski.

La Fundació Calvert 22 de Londres la va iniciar la economista russa a Londres Nonna Materkova per promoure el talent en «Eastern» Europe. Per als anglòfons la zona comença a l’est de Viena i Berlín, de manera que expulsen d’Europa Central Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria. La Fundació inclou a més en el seu àmbit d’interès tot l’Est, els Balcans, Rússia i Àsia central. En aquesta selecció les pel·lícules són de Polònia, Geòrgia, Macedònia de el Nord, Rússia, Sèrbia i Azerbaidjan. La de la foto que il·lustra aquesta nota, la polonesa «Guerra Freda», és una història d’amor i música commovedora, d’una gran bellesa i força. Les altres no les hem vist. Cada pel·lícula està comentada i s’indica en quina plataforma o web està. (Via Diego Fandos)

Havel, la pel·lícula: un bunyol

Tothom fumant, tota l’estona. Havel, la pel·lícula.

A Txèquia ja ha aparegut el primer biopic nostàlgic sobre Havel, el gran home: és un bunyol. Es queda a mig camí entre la biografia dramàtica i el documental (IMDB). No arriba enlloc. L’espectador veu la recreació filmada de fotos icòniques, una darrere l’altra. Una enorme atenció s’ha dedicat a cuidar les variacions del bigoti i el pentinat de l’actor que fa de Havel.

més

Kdo chce zabít Jessii? (1966)

Cinema txec dels anys seixanta (5)

A la Txecoslovàquia dels anys seixanta, durant el règim comunista, no arribava gaire còmic occidental i anava dedicat sobretot a nens i preadolescents, com ara el gos Pifík (de l’original francès Pifou) a la revista ABC o Sedmička pionýrů, per a joves. Les revistes Čtyřlístek i Kocour Vavřinec arribaven a uns tiratges massius.

El còmic de Kdo chce zabít Jessii? (Who Wants to Kill Jessie? a IMDB) era d’un estil més adult. L’autor era Karel Saudek, també il·lustrador i pintor. La diferència estava en l’erotisme o en la sensualitat de la protagonista, Olga Schoberová.

més

Limonádový Joe (1964)

Cinema txec dels anys seixanta (4)

Limonádový Joe

Limonádový Joe aneb Koňská opera (Joe Llimonada o una Òpera de Cavalls, Joe Lemonade a IMDB, i a la base de dades de l’spaghetti western) és una altra joia del cinema txec dels anys seixanta que us proposem descobrir. És una paròdia deliciosa del western clàssic. El dolent és un borratxo violent, lleig, cruel i mig idiota, va brut i fa pudor. El bo és més alt i més guapo, no perd mai la calma, va de blanc i net com una patena i és abstemi. Només beu un refresc de cola que promociona (en txec «limonáda» és el substantiu genèric del refresc no alcohòlic).

El tràiler de Limonádový Joe a YouTube.
més

Lásky jedné plavovlásky (1965)

Cinema txec dels anys seixanta (3)

Lásky jedné plavovlásky (Els amors d’una rossa, Loves of a Blonde a IMDB) es la segona pel·lícula txeca de Miloš Forman. El 1967 va ser una de les pel·lícules de parla no anglesa nominades a l’Òscar. La teniu en línia al cinema Aero. La rossa és l’Andula. És obrera en una fàbrica de sabates. Apareix un noi al ball diferent al tipus d’home casat que abunda a la fàbrica. És prim i refinat, du americana, toca el piano.

més

Kasárna Karlín: una història d’èxit (de moment)

Del dia de la inauguració, el 2017 (kasarnakarlin.cz)

Si viviu a Praga i coneixeu la Kasárna Karlín aneu-hi perquè igual enguany la tanquen. O no! Està per veure. Si no la coneixeu, descobriu-la. Hi ha bars, cafès, clubs, cinema d’estiu, sauna (!), vòlei platja, sorra per als menuts, galeria d’art, exposicions i més. Per què es podria acabar tot en un tres i no res? Perquè Matěj Velek, el kulturní developer i cap visible de l’equip promotor, és un rellogat del Ministeri de Justícia, que va comprar la caserna a l’Exèrcit pensant en fer-hi algun dia Tribunals i altres instal·lacions. Aquest article va de Kasárna Karlín com un cas de col·laboració público-privada en la gestió i la producció cultural a Praga.

més

Hoří, má panenko (1967)

Cinema txec dels anys seixanta (2)

Fotograma de «Hoří, má panenko».

La temporada de balls a l’hivern és una institució de la vida social txeca. En ciutats petites, la institució que fa el ball amb més poder de convocatòria són els bombers. Hi ha música de banda tocant polka i aires folkòrics (en txec «dechovka»), es fan tómboles i hi ha menjar i beure en abundància. Hoří, má panenko («The Firemen’s Ball» a IMDB) la tercera pel·lícula de Miloš Forman, és una comèdia agredolça. Comença amb els preparatius d’un d’aquests balls de bombers de poble. La teniu al cinema Aero en línia.

més

Starci na chmelu (1964)

Cinema txec dels anys seixanta (1)

Starci na chmelu: l’estiu, l’amor, etc.

«Starci na chmelu» («The Hop Pickers» a IMDB) és un bon punt per començar a descobrir el cinema txec. És un musical i això pot rebaixar la barrera lingüística a qui li calgui. Les cançons (les lletres es poden buscar) els txecs se les saben de memòria, sobretot a partir d’una certa edat. L’Arxiu Nacional del Film txec (NFA) l’ha restaurat i la podeu veure en línia al cine Aero.

El tràiler (Asociace českých filmových klubů YouTube.com)
més

Miloš Forman al Festival Docs Barcelona (online)

Miloš Forman vist per Helena Třeštíková, el gran cineasta vist per la gran documentalista a Forman vs. Forman, dins del festival de cinema documental Docs, que enguany passa tot ell online a Filmin del 19 al 31 de maig. Aquí podeu llegir la presentació del documental. Miloš Forman (1932-2018) és el gran cineasta, la patum indiscutible del cinema txec. És un home que bàsicament surt del no res de la postguerra, es fa a si mateix, deixa una gran obra i triomfa a Hollywood.

més

Un «cinema boutique» amb bar dins de la sala a Žižkov: Kino Přítomnost

Això és un «cinema boutique» (kinopritomnost.cz)

La gent del cinema Aero s’inventa un un nou cinema a Žižkov, Praga, prop de la Facultat d’Econòmiques, el Kino Přítomnost (Cinema Presència). El confinament va tallar en sec els plans d’inauguració, però està obert online. La particularitat més destacable que té és el bar dins de la sala. Els promotors n’estan dient «cinema boutique». Això i que serà, o és, «cashless», sense efectiu, tot de pagament amb targeta.