Křetínský compra mig Caprabo

Daniel Křetínský (forbes.cz)

Ahir Vilaweb recollia, citant l’ACN, que el fons del milionari txec Daniel Křetínský ha comprat mig Caprabo, en el que sembla una injecció de capital en una empresa molt endeutada però amb potencial. La història empresa catalana era propietat del grup Eroski.

Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.

La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (3)

Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.

En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.

Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.

Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.

D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.

D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (2)

En l’article anterior vam veure els paral·lelismes i les diferències històriques entre les economies txeca i catalana. En l’article present veurem com des del punt de vista de d’estructura econòmica actual Catalunya i Txèquia s’enfronten el futur des de posicions diferents.

Geografia i connectivitat
La Unió Europea ha portat un gran avenç tant a Txèquia com a Catalunya. Ara bé, Txèquia és al centre de la Unió, mentre que Catalunya és a la perifèria. Txèquia és a 350 kilòmetres del centre geogràfic de la Unió Europea després del Brexit, que és a la població de Gadheim, a Baviera. Barcelona és a 1.400 kilòmetres d’aquest centre. Si considerem el centre econòmic (al voltant del riu Rin), polític (entre Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i financer (Frankfurt), Txèquia també és més a prop.

A la Unió Europea les economies més afavorides són les situades més al centre, en relació amb les perifèriques, perquè les primeres poden participar millor dels intercanvis comercials. Per tant, el factor geografic és clau.

Ara bé, més important que els quilòmetres és la distància en temps real de transport. Les infrastructures són clau a l’hora de fer possible la conectivitat entre mercats. Catalunya té aeroports de primera magnitud europea, que són ràpids, però suposen una connectivitat menys flexible. Catalunya també té ports marítims importants, que Txèquia no té perquè que no ha sabut aprofitar els ports que ha tingut a Hamburg, segons el tractat de Versailles, després de la Primera Guerra Mundial. 

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (1)

En una sèrie de tres articles veurem els antecedents històrics de les economies txeca i catalana, factors de l’estructura econòmica i social actual i algunes perspectives de futur.

Txèquia va tenir el 2019 un PIB per càpita superior al d’Espanya calculat en paritat de poder de compra, tal com va recollir la Revista Kampa. Ara bé, més enllà del simbolisme d’una dada estadística aïllada, és més revelador mirar factors estructurals i comparar dues economies d’un volum similar, com són Txèquia i Catalunya.

Pioners industrials
Les dues economies van ser pioneres en la primera revolució industrial, van tenir una evolució demogràfica molt diferent i van passar un llarg període fosc al segle XX, fins a tornar a l’Europa on pertanyien. Ara s’enfronten al món de després de la Covid des de posicions diferents en el social, l’econòmic, la connectivitat territorial, els intercanvis la captació de talent, entre altres.

Històricament Txèquia es va avançar a Catalunya des de la primera revolució industrial. Podem dir que la mecanització txeca va arribar el 1797 amb Johann Josef Leitenberger. A Barcelona en canvi la primera fàbrica és del 1832, la dels germans Bonaplata. El primer trajecte en tren Břeclav-Brno és de 1838, mentre que Barcelona-Mataró és de 1848.

més

Un economista va aturar la primera onada a Txèquia amb un Excel

Pavel Řehák (seznamzpravy.cz)

Pavel Řehák, un directiu del sector de les assegurances, economista de formació, va fer al principi de l’epidèmia un model senzill, en un document d’Excel, per preveure l’evolució que podia tenir a Txèquia. El model era molt pitjor, en el sentit de molt més dur, que qualsevol altre, i va ser atacat per catastrofista, i perquè venia d’un outsider de la política. Tanmateix el model va arribar a la taula del primer ministre Babiš. Quan es va veure que les previsions es complien va ser adoptat, i per tant va ser clau perquè Txèquia se’n sortís tan bé de la primera onada, tancant i confinant molt d’hora. Pavel Řehák no tenia cap experiència professional en la sanitat, ni cap interès ni militància política reconeguda, ni de fet cap interès en ser conegut. Aquesta seria una de les revelacions d’un llibre sobre pandèmia a Txèquia que acaba de sortir. Podeu llegir més sobre el cas aquí (en txec).

Txèquia ja és més rica que Espanya (segons l’Fmi)

Ja és diguem-ne oficial, si la tendència es veia venir ja hi un punt d’inflexió en les dades. El 2020 la pandèmia i la caiguda del Producte Interior Brut despengen Espanya del lloc 34 al 39 del PIB mundial (38.143 dòlars en paritat de poder de compra, 2020), i fan pujar Txèquia del 35 al 33 (40.293). Txèquia supera fins i tot Itàlia per poc (40.066). És només una xifra, una estadística i hi ha grans diferències regionals dins dels Estats, però ha passat (dades de l’Fmi, via El País). Hi ha l’enorme pertorbació de la pandèmia, però ja es veurà si torna la situació anterior en absolut, i després a Txèquia també ha afectat i s’ha reduït el Pib.

La dada marca un canvi d’època. El sud d’Europa deixa de ser el nou ric. Està per veure si resistirà el seu europeisme de caixer automàtic, si al final resulta que l’europeisme ha durat mentre ha durat el diner europeu, ara que Europa ja no paga i calla en nom d’una cohesió i convergència que no han arribat.

Això per no parlar de les tensions dins dels mateixos països del sud, amb corrupció, clientelisme i elusió fiscal massiva, aparats burocràtics hipertrofiats, economia submergida i regions administratives sacrificades i obligades a endeutar-se per finançar el conjunt, amb les tensions polítiques resultants.

Un economista txec sosté que Catalunya s’endeuta per finançar Espanya

Pavel Kohout

És una de les formulacions més clares del problema fiscal que Catalunya té amb Espanya. La va fer l’economista txec Pavel Kohout, el 31 de maig de 2012 al diari Lidové Noviny. És del tot vigent.

Kohout a Txèquia és un respectat economista «mediàtic» de la corda neoliberal: la democràcia i els drets humans són una vaga nebulosa, o no són la prioritat. El cas espanyol el feia servir en el context de la crisi grega, en una crítica al «federalisme pressupostari» al nivell de la Unió Europea, o la noció que les regions riques subvencionin indefinidament les pobres a costa de suportar impostos alts. L’article és breu i (en txec) és aquí aquí. El títol, «Hold Katalánsku, verze 2012» vol dir «Homenatge a Catalunya, versió 2012», i sí, és una al·lusió al llibre d’Orwell.

més