Fer la bugada a la bugaderia

pradelny-lavor.cz

A mesura que els preus de l’energia vagin pujant potser surt cada cop més a compte fer la bugada a la bugaderia, tranquil·lament, amb wifi, i en una hora fins a quinze quilos de roba nets i eixuts. La cadena Lavor va obrint sucursals per Praga, també es va expandint com una franquícia. N’hi ha més però aquesta seria la que més es veu. Entre el públic, en una observació subjectiva, sembla que hi ha sobretot la gent jove i professional. Aquests locals permeten, si cal, viure prescindint de la rentadora i del manteniment de la rentadora. Val la pena estudiar-ho.

Una cadena de fleques txeca en expansió.

vasepekarna.cz

Un interessant concepte de fleca txeca està progressant per Praga i per les regions del nord. Es diu Vaše Pekárna, i si viviu a la capital ja en deveu haver vist alguna, aquí tenen la llista de fleques. Són locals de diverses dimensions, però pensats i dirigits des d’un centre, per funcionar també com cafeteries i llocs acollidors. Són franquícies, en diverses formes. Aquí hi ha una llista de productes, hi ha diversos pans i pastisseria tradicional (koláč, etc.). És de destacar per exemple el pa de sègol, sense llavors ni coses, només la farina de sègol, més fosca, que pel que sembla és més sana que la farina refinada blanca de blat.

Bezobalu, entre el canvi
cultural i el negoci

Comprar aliments i drogueria d’origen conegut, sobretot local, a granel, sense envasos. Us podeu portar el pot, i si no ja us el donen. Peseu el pot, imprimiu una etiqueta amb el pes i l’enganxeu al pot; ompliu-lo de producte i us descomptaran el pes de l’etiqueta, perquè pagueu el pes net de l’arròs, la civada, els cigrons o el que sigui.

Bezobalu en principi és això (web, en txec). Darrere hi ha una iniciativa que existeix com un negoci. Han de ingressar més del que gasten, però alhora el model de negoci depèn d’un canvi cultural que s’esforcen en promoure. Diguem que l’eficiència econòmica que porta al benefici se sotmet al principi superior de contribuir a reduir els 500 quilos de brossa a l’any que li corresponen a cada persona a Txèquia. Idealista? Per descomptat.

Pesar el pot, comprar a granel.

Funcionen des de 2013, tenen tres botigues pròpies a Praga, vint més d’emprenedors formats per ells a la capital, i fins cent vint a tot el país. No són una franquícia. No hi ha vincles contractuals. La comunitat de col·laboradors, empleats i associats la mantenen a base de comunicació molt poc jeràrquica i les xarxes, i amb trobades periòdiques. Tot i amb això es reserven un cert control: donen formació a qui vulgui obrir una botiga, però si en voleu obrir una prop d’on ja n’hi ha una altra no us faran cas.

Gairebé deu anys és molt, més encara si rondes la trentena. Jiří Sedlak (1990) és el líder visible. Insisteix en una cultura de lliure associació entre gent que comparteix uns valors. S’inspira en el llibre Reinventing organizations. No hi ha, per exemple, una central de compres imposant un producte a una xarxa. No s’impedeix que, per dir alguna cosa, una botiga de qualsevol ciutat petita arribi a un acord amb una explotació agrícola familiar del poble del costat, perquè els subministrin pastanagues només a ells.

Connexió hispanoparlant
La Pavla Čevelová és de l’equip de Bezobalu a la botiga de Praga 6. S’ocupa de les compres i la relació amb els proveïdors. Si quedeu amb ella abans us pot atendre i us explicarà el projecte amb una gran generositat i en un espanyol fluid. Li encanta parlar de menjar i de fet li encanta parlar, de manera que és una guia òptima.

més

Economia circular: experiències pràctiques

La Delegació del Govern a Europa Central organitza una nova taula rodona empresarial en la línia de l’acte del 12 de març. Dimecres 16 de juny a les 16:30. L’àmbit d’aquesta ocasió és l’economia circular. Els ponents són:
Friedl, Harald: CE Advisory Board, World Economic Forum  
Cañella Grifoll, Mireia: Head of the Sustainable Development Unit, Ministry of Territory and Sustainability 
Martinuzzi, Andre: Professor and Head of the Institute for Sustainability Management, Vienna University for Business & Economics 
Yaneva, Elena: Co-Founder, Hempstatic
Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat.

Křetínský compra mig Caprabo

Daniel Křetínský (forbes.cz)

Ahir Vilaweb recollia, citant l’ACN, que el fons del milionari txec Daniel Křetínský ha comprat mig Caprabo, en el que sembla una injecció de capital en una empresa molt endeutada però amb potencial. La històrica empresa catalana era propietat del grup Eroski.

Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.

La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.

Taula rodona empresarial el 12 de març

Els reptes del món actual, des del canvi climàtic fins a la Covid-19, demanen un nou enfocament sobre el rol que han de tenir les col·laboracions público-privades en el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

S’organitza una taula rodona sobre la qüestió, a càrrec de la Delegació del Govern de Catalunya a Europa Central i el SciTech Diplohub, en col·laboració amb Barcelona Alumni, i dins d’un cicle de taules rodones que se centraran en l’anàlisi i el debat d’un model econòmic més sostenible després de la pandèmia. 

Abans de participar-hi cal registrar-se a at@gencat.cat o des del web de la Delegació. La Delegació farà arribar a cada persona que confirmi una invitació a la plataforma Zoom.

L’acte es farà en anglès. Seguirà un panell moderat amb els experts David Jensen (UNEP), Mercè Labordena (SolarPower Europe), Alexis Roig (SciTech DiploHub), i s’acabarà amb un torn de preguntes. La sessió serà moderada per Gertraud Leimüller (Winnovation).  

COCERC, Càmera de comerç espanyola a Txèquia

La presència econòmica catalana a Txèquia està comptabilitzada dins de la presència espanyola. A finals del 2019 es va constitur la càmera de comerç (COCERC, web), i la pandèmia ha frenat els primers passos. Espanya no ha tingut mai una gran presència econòmica a Txèquia, però tampoc negligible del tot. És revelador que la càmera arriba molt tard comparada amb tots els grans Estats de l’entorn, que tenen la seva des dels anys noranta. La COCERC actuarà en el foment de l’assesoria empresarial i el networking, i sembla que té un caràcter molt oficial i institucional, de fet està en les mateixes instal·lacions que l’oficina de comerç a Praga que paga el contribuent espanyol.

Portar l’oli de la família

(facebook.com)

El Juan Carlos i la Lucie Herrera us porten a Txèquia oli de les oliveres de la família d’ell, que són a Baena, Còrdova (web, Instagram, FB). Va començar portant oli a la família i els amics i ha anat creixent més enllà del cercle més immediat de persones. Va arribar un moment en què ja no n’hi havia prou aprofitant algú que va i ve per carretera, i es va haver de transportar professionalment. És un model de parella mixta emprenedora que aprofita bé les fortaleses de cadascuna de les parts. A més de l’oli hi ha olives i artesania de fusta d’olivera. Tenen «botiga de pedra», com diuen en txec, a Letná, a Praga 7.

més

De la cuina tradicional a la molecular i torna a començar, o el xef David Díaz a Europa Central.

(medusarestaurants.sk)

El David Díaz estava cuinant a les dues setmanes d’estar a Praga, on va arribar seguint la parella nativa. Al cap de poc el van fer cap de cuina de La Dégustation, un restaurant important al cor de la ciutat vella. A l’entrevista de treball li van dir cuina alguna cosa aquí, ara, amb el que trobis. Sense cap informació prèvia. Hi havia conill, arròs, bolets. Els va convèncer.

més