Kafe a Hrnky

Cafès i bistros originals de Praga (18)

La localització i l’estètica, això és tot.

Al carrer Nerudova 25, a la zona zero de l’horror turístic, hi ha una joia amagada, una combinació de cafè i taller de ceràmica. Heu d’entrar dins de la casa, baixar per unes escales, i sortiu a un pati interior tranquil, aïllat, amb una estètica antiga, d’estuc i pintura escrostonats als murs centenaris, amb herba, tauletes i cadires i un gran arbre. El que valorareu és la sensació de bombolla, de refugi. Els llocs favorits dels locals al centre de Praga acostumen a ser així, a tenir entrades discretes, amb cartells només en txec. L’oferta gastronòmica és l’habitual d’aquests llocs, senzilla i competent, bona cervesa, la dvanáctka de Plzeň, i malinovka, mores matxucades, aigua amb gas, menta. Després hi ha menjars senzills de bistro, pastisseria, etc., aquí teniu el menú, s’hi pot anar a fer el brunch, amén. L’altra «pota» del model de negoci és la ceràmica, que és totalment independent. A Txèquia hi ha una cultura ancestral de la terrissa, la porcellana, la ceràmica, i aquests és un altre dels llocs a Praga on podeu aprendre a fer i pintar la vostra ceràmica, si us interessa.

Abril: cuina o barbàrie (contra la inflació)

Els dinars del club*samfaina (7)

El club*samfaina és un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, en el sentit que l’impulsa un soci del Casal (podeu veure aquí de què va la cosa, però en essència són dinars de pis pagant una contribució de CZK 300 i no portant RES). La |REVISTA|KAMPA| és el mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el d’abril.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar en el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. La magnífica Maria Nicolau acaba de publicar precisament Cuina! O barbàrie, i ho subscrivim punt per punt.

El dinar d’abril l’hem dedicat a la relació entre inflació i gastronomia. Concretament, com es pot treure partit de l’ingredient modest, relativament barat i si pot ser tan local com sigui possible.

Hem començat amb un tambor de risotto de remolatxa amb amanida. La remolatxa és local, barata i fàcilment accessible. La mantega del risotto també és local. La fulla de l’amanida acostuma a ser d’origen italià. Quant a la vinagreta, l’oli d’oliva verge era de l’Empordà, i la mel d’origen txec.

Hem seguit amb un tast de cigrons estofats amb espinacs baby. És difícil de saber d’on ve tot. Però esperem que, mentre no arribi la tercera guerra mundial o la fi del món, la cuina de llegum ens permeti anar fent. El llegum és sagrat.

Hem continuat amb fetge de gall d’indi amb ceba i un toc de mel, tot ingredients locals. En la cuina catalana es faria servir vi ranci. Aquí no hi ha vi ranci. El porto és innecessàriament car. Una cullerada de mel local va bé. L’oli és de girasol, d’origen hongarès, que no està tan lluny.

Al costat del fetge hem servit aletes de pollastre a l’allada, tot local tret de l’oli d’oliva de Jaén. Els txecs estan orgullosíssims dels octans que té l’all txec, i amb raó. Hi hem afegit una cullerada de la mateixa mel txeca que fem servir tota l’estona.

De postres hem servit maduixot andalús amb crema de xocolata. La consistència cremosa (espessa) l’obtindreu fàcilment barrejant la pols de cacau de l’Àfrica occidental que el distribuïdor holandès Albert posa al vostre abast, barrejat amb nata txeca del 30%. En comptes de sucre tenia dàtils del Lidl trinxats, procedents d’Algèria i Tunísia.

Vins: blanc jove de Baviera, negre de Castilla y León. Cafè: Lavazza.

Som el club*samfaina perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Ens reunim per menjar bé i parlar el nostre idioma de coses amb trellat. Que és cuina o barbàrie ho tenim clar des del primer dia. Continuarem informant.

Confitura de ceba a Újezd

Als mercats internacionals està etiquetat en anglès (ibsabierzo.com)

Unes cullerades de confitura de ceba és el truc que els vostres sofregits i les vostres truites de patates estaven esperant. A Praga es pot trobar com a mínim a Újezd (240 g CZK 70), en un lloc que que podríem definir com la večerka gourmet: Bacona Market. Ho elabora Ibsa, un fabricant del Bierzo, que és una regió que pot sonar tan remota com Nàrnia, però existeix, és a la Castella-Lleó profunda, al límit amb Galícia. Els ingredients de la confitura de ceba els podria entendre la iaia: ceba 82 per cent, sucre 15 i oli tres, sumen el 100 per cent. A més de ceba hi ha tomàquet, albergínia, carbassa i carbassó. És només una petita tria del catàleg d’Ibsa, un fabricant que sembla molt seriós.

Bacona Market està al costat d’una večerka de les de tota la vida, en el passadís d’entrada d’una casa. La selecció de fruita i verdura és excel·lent. El personal és servicial i seriós, com sol passar, són vietnamites, treballen sempre, a penes parlen txec. Però Bacona Market està portat probablement pels fills, que han nascut a Txèquia, i parlen un txec impecable.

Bacona Market o la večerka gourmet.

Bacona Market té una cartera de productes amplíssima. Hi ha rebosteria industrial francesa i pasta italiana. Hi ha pesto, tahini, kimchi, tofu, curry. Sopes instantànies asiàtiques. Hi ha gelats vietnamites, begudes posh, no alcohòliques i alcohòliques. Hi ha coses estranyes, com les famoses galetes de gingebre Lotus en forma de pasta untable, mochi japonès en tots els gustos, també en versió de gelat. No hi ha cap criteri clar més enllà d’acumular i crear una gran varietat de totes les fantasies de les indústries alimentàries de mig món. El model de negoci no pot estar més lluny de la botiga de coses ecològiques, sanes i de proximitat.

És un «tot s’hi val»: si els productes d’Ibsa són naturals i comprensibles i tenen una història de proximitat, en canvi el Kit Kat és un ultraprocessat de multinacional i és reconeixible, però el tenen en paquets familars retolats en japonès, amb colors i gustos desconeguts a Europa. Hi ha coses que tenen Pokemons a l’envoltori i són sopes instantànies (o no!). El criteri sembla ser tenir de tot, i anar ajustant segons les vendes. La concentració i la varietat, en un espai tan petit, són increïbles.

Café Neustadt

Cafès i bistros originals de Praga (17)

(facebook.com/cafeneustadt)

Neustadt, ciutat nova en alemany, és precisament dins de l’ajuntament històric de la Ciutat Nova, una de les viles de la Praga medieval, avui un districte de la ciutat. Queda la closca externa de l’edifici i bastant de l’estructura, modernitzada als anys seixanta i setanta amb parets d’acer i de vidre, el conjunt es dedica a usos administratius de la ciutat, però a la planta baixa hi ha aquest cafè i bistro. Podeu seguir el detall del menú a Facebook (la web està en construcció), és cuina cuqui i assequible, instagramable, no hi falta el tofu i les llavors germinades, però també alternatives amb (una mica de) carn d’inspiració mexicana. El públic és jove, per al visitant l’interès està en la localització cèntrica.

Dinar de març: el Mediterrani exòtic


Els dinars del club*samfaina (6)

Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, continuen decidits a formar una bona tradició. Reunir-se en una casa particular, cuinar seriosament i no portar res, solament una contribució a les despeses, i quedar alliberat de retornar res és l’essència del crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa). La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el de març.

Estem molt autosatisfets i això no pot ser bo, però ens encanta cuinar seriosament i fer dinars ben organitzats en l’ambient lliure de la casa particular. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

La trobada de març va tenir un accent de Mediterrani exòtic. 
_Sofregit de tomàquet, albergínia rostida, brou de verdura, daus d’albergínia fregida i cuscús magreb, que és el més gruixut de tots, com perletes
_Olla de sofregit de tomàquet, canyella en rama, anís estrellat, brou de verdura, carbassa hokaido, batata, pastanaga, bulb de fonoll, cigrons 
_Amanida de ruca, remolatxa, pebrot rostit, olives negres kalamata, etc.
_Pollastre rostit amb llimona, mandarina, bulb de fonoll, anís estrellat
_Les postres, italianes: sorbet de llimona gelat i un panforte de siena margherita, cedit per un excatalà de Praga traslladat a Siena, una fantasia de cítrics confitats i ametlles
_vins (blanc centreuropeu, rioja), cafè

La tertúlia va estar dominada per la guerra a Ucraïna i les conseqüències. Vam comentar el vídeo del debat moderat per Carlos Brunat, publicat a la Revista Kampa.  Vam estar d’acord que l’odi de tants txecs al rus és comprensible, però és un problema per a l’aproximació racional al problema. A l’hora de les postres vam constatar que no havíem parlat del nostre desgraciat país (i no ho vam trobar a faltar). Al final ens en vam anar a passejar, per aprofitar aquests dies de bon temps.

Botigues de queviures turques?

Com sabeu seguim les possibilitats que la ciutat dona de conèixer els ingredients de les gastronomies del món, que anem buscant i compartim amb vosaltres a la guia. Sabem que Praga ofereix moltes opcions als tastaolletes, i una de les que hem detectat últimament són els turcs. El kebab és la primera experiència de molts amb aquesta gastronomia. És una experiència d’allò que s’entén per street food que molts coneixen fora de l’horari infantil i en circumstàncies poc dignes de menció. Però (això és una especulació) l’existència d’emprenedors que obren llocs de kebab potser havia d’acabar fent arribar a Praga els productes de la indústria alimentària turca. Anatolia Food Market segurament és el colmado turc més visible, és al centre i té e-botiga. Hi ha tots els ingredients orientals habituals, el tahini, les espècies, etc. Hi ha carnisseria, no cal dir que sense porc. El límit que separa el que és processat del que és genuí ho deixarem al vostre criteri, però els turcs són forts sobretot en formatges frescos de cabra i formatge, en purè d’albergínia rostida, en ajvar i en pasta de tomàquet. A més d’Anatolia Food Market, a Žižkov hi ha una cosa més modesta que es diu Istanbul Market, al carrer Koněvova.

Nou dinar d’hivern

Els dinars del club*samfaina (5)

Els del club*samfaina, un braç gastronòmic del Casal catalanotxec, es reuneixen en una casa particular, cuinen seriosament i no porten res, solament una contribució a les despeses, i queden alliberat de retornar res. És el crowdcooking, una idea de futur (podeu veure aquí de què va la cosa). La |REVISTA|KAMPA| n’és l’orgullós mediální partner. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el de febrer.

Avui no estem per allargar-nos massa. Una sopa de Josep Lladonosa, el clàssic, el patriarca de la cuina catalana clàssica, mestre de mestres. Els daus d’albergínia, el brou vegetal i una cullerada de sagí. No pot ser més simple. L’escalivada, un altre pilar, servit en forma d’amanida. Un pollastre amb prunes i panses i salsa de tomàquet. El postre el deixem als italians. Els magnífics sorbets gelats de Grom animats amb fruita i galetes. Visca el crowdcooking!

Engeguen les «setkades», la biblioteca del Casal i la calçotada s přítelem

El casal reinicia les trobades mensuals aquest divendres 25 de Febrer al Božská Lahvice on els trobareu cada últim divendres de mes. La primera novetat és la incorporació de “l’anfitrió de guàrdia”, una persona voluntària que es compromet a ser al local i rebre els demés. Us podeu prestar per fer d’anfitrió escrivint el vostre nom al debat d’un dels esdeveniments creats al Facebook. L’altra novetat és que el Božská Lahvice oferirà a la seva denní nabídka alguna especialitat catalana per fer passar la gana.

Divendres 25 es posa en marxa també la biblioteca del Casal! Es tracta d’un servei d’auto-servei (gratuït pels socis, o amb participació de 100 Kč pels que no ho són). Us en farem arribar les normes d’ús després de la inauguració.

Per últim, torna la calçotada revisitada, «s přítelem». El Casal vol fer arribar les nostres tradicions al país que ens acull, per tant té sentit que cada participant convidi a algun amic que no conegui el que són les calçotades. Us encoratgem a portar-hi a algú del vostre entorn! Atenció, les places son limitadíssimes i cal inscriure’s a través del formulari de la web com a màxim fins l’u de març!

Enguany es durà a terme a Žižkov, al Prague Central Camp, els preus són populars (250 Kč socis a partir de 12 anys, 350 Kč pels no socis o amb quota no pagada, nens 8-12 anys 150 Kč, gratuït pels de menys de 8) i es crearan grups de treball per ajudar a organitzar l’acte.

Un dia d’escudella txeca

Els dinars del club*samfaina (4)
Patrocinat per El Olivar.

La RK és mediální partner del club*samfaina (el nacionalisme no es cura viatjant), una organització dedicada als dinars de pis a Praga per la fórmula del crowdcooking. Reproduïm l’últim comunicat de premsa que ens han fet arribar.

Praga, Europa central. Gener. Neu, fred. Zero graus al migdia. Ve de gust una escudella txeca? Un brou bullint de bou, pollastre, xirivia, pastanaga, ceba, all, llorer, etc. Un brou com el que us feia la vostra iaia? A Praga? Així és com ha anat el dinar de gener del club*samfaina, el braç gastronòmic del Casal Catalanotxec, pel gener hem obviat el puto virus i hem decidit trobar-nos. Aquesta vegada hem tingut patrocinador! El Olivar ens ha regalat vi (Ribera del Duero), un oli verge fabulós i dues variacions d’olives, marinades i trencades. De la gent de El Olivar en vam parlar aquí: olis excel·lents de Còrdova, compreu-ne, val la pena, i més si esteu al Casal Catalanotxec. La resta dels ingredients de l’escudella són txecs, quilòmetre zero. La carn és bou, perquè la vedella arriba a les carnisseries txeques de forma impredictible. El pollastre és local, i la pilota de bou i porc local. La «botifarra negra» no és tal, de fet és el jelito txec, que està elaborat amb el mateix principi, però que no és tan consistent. Els cigrons són del Lidl, la col i la resta de la verdura de l’Albert. Les postres ens les han solucionat els italians, que en gastronomia ho fan tot bé i tenen sempre raó: hem bullit unes peres en almívar i les hem servit amb gelat de tiramisú i unes pastetes seques d’ametlla i amaretto que bàsicament eren una versió italiana dels pets de monja. Madonna della madonna.

Bistro À table: França a Praga

Cafès i bistros originals de Praga (16)

bistroatable.business.site

França i Txèquia tenen una llarga relació que ve de molt enrere, per exemple de quan Praga va ser, després de París, una de les primeres capitals europees on més aviat va ressonar el surrealisme i es van començar a col·lecionar obres com els Picassos que el doctor Vincenc Kramář acabaria donant a la Galeria Nacional. Avui hi ha una important inversió francesa, una escola oficial de primària i secundària, un institut oficial de culture i, per exemple, a Dejvice hi ha À table, un bistro francès, amb cuiner i servei francès. Aneu-hi a dinar al migdia si us trobeu per la zona, aprecieu el beuf i la quiche excel·lent, i feu-vos posar un got de vi de cuvée provençal. Fan menú diari francès, però per exemple en l’època de l’oca, quan el calendari txec diu que toca l’oca de Sant Martí, ells fan una fusió francesa i hi posen peres i castanyes, com es pot apreciar a la foto.