La revista La Mira és per a lectors que tenen ganes de veure Catalunya, el territori i la societat, amb una mirada nova, connectada a la realitat sense estar esclavitzada a l’actualitat. Completa el projecte un fotoperiodisme de molta qualitat. La Mira és una publicació més disponible per als qui vivim a l’estranger, i aquesta mirada diferent, renovada i total del país potser no és tan diferent a la que acabem tenint alguns expatriats. Ara La Mira ens ha sorprès amb aquest excel·lent perfil de la Stania Kuspertova, escrit per Noemi Vilaseca Casals. La Stania va néixer a Txèquia i ha anat a parar al Solsonès, on s’ocupa de protegir i curar espècies animals. Diu, entre moltes altres coses, que en un moment donat entenia millor els piulets dels pollets de falcó que els seus fills.
Etiqueta: gent
Pantumaka, kalsotada, orčata i trinčat: Hugo Hromas, el cuiner txec enamorat de la cuina catalana
Hugo Hromas (aquí el teniu) és cuiner des del 1999, té un currículum admirable, i avui va per lliure, treballa en celebracions privades i per tant no és a l’abast de qualsevol butxaca si el voleu tenir al vostre jardí. Tot i amb això fa llibres, aquest de la imatge és el tercer. Està centrat en el Mediterrani, però en les dues ribes, tant l’europea com l’africana. Conté molta lírica, ja se sap que els cuiners volen ser escriptors, gurús, artistes, etc., però bé, què seria de nosaltres sense la gent que creu apassionadament en allò que fa. Hromas es veu que està molt influït o impressionat per la cuina catalana, i si llegiu en txec i us fa gràcia llegir “kalsotada” no us perdeu aquest llibre. Té també “achoblanko” i “mocho pikon”, i Occitània, Itàlia i el Magreb i el Mediterrani Oriental.
Křetínský compra mig Caprabo
Ahir Vilaweb recollia, citant l’ACN, que el fons del milionari txec Daniel Křetínský ha comprat mig Caprabo, en el que sembla una injecció de capital en una empresa molt endeutada però amb potencial. La història empresa catalana era propietat del grup Eroski.
Daniel Křetínský era el tercer txec més ric, amb una fortuna de 78 miliards de corones (segons la revista Forbes), però ara probablement pujarà al segon lloc per la mort recent de Petr Kellner. Entre les propietats de Křetínský, que ha invertit sobretot en comerç minorista, es destaca el club de futbol Sparta, que és important i icònic a Praga. Comprar clubs de futbol és també a Txèquia una forma que tenen el senyors amb molts diners de guanyar influència i renom. L’altre, a Txèquia, seria comprar mitjans de comunicació, com el primer ministre Andrej Babiš o un altre milionari, Zdeněk Bakala.
La notícia d’inversions importants txeques a Catalunya marca fins a quin punt els temps han canviat. Quan es va publicar que la riquesa per càpita dels txecs superava Espanya i Itàlia es va provocar una certa sorpresa a Espanya i a Catalunya. Aquí vam publicar una sèrie més matisada comparant les economies txeca i catalana (un, dos, tres articles). Però sens dubte, que el capital txec entri així en la distribució alimentària a Catalunya és significatiu de com s’ha girat la truita, sobretot per qui recordi els anys noranta i aquell cofoisme gastronòmic de les empreses espanyoles i catalanes, de quan arribaven a Txèquia a guanyar mercats amb el producte, el vi, l’oli, les taronges i el pernil.
Albert Font fa PCRs a Praga
El carrer Albertov prop del centre de Praga està dedicat a la memòria d’un metge insigne i precursor txec del segle XIX. Els txecs respecten la memòria històrica, i avui per la zona hi ha edificis de la Facultat de Medicina de la Universitat Carolina i l’Institut d’Immunologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina (Ústav imunologie a mikrobiologie 1. LF UK a VFN).
Podeu anar-hi a fer-vos la PCR. Pel matí és amb reserva, a la tarda sense, aquí hi ha els detalls (en txec). Us costarà (aprox.) CZK 600 si sou de la Facultat de Medicina, tant per a txecs com per a Erasmus; CZK 1000 per a titulars del carnet ISIC; 1700 si sou públic general.
Un cop al lloc us recolliran cèl·lules de l’epiteli nasofaringi, que vol dir que us embotiran pel nas un bastonet amb punta de cotó. Ho fan estudiants de medicina voluntaris, en una tenda de campanya gran.
mésVenir a Praga a treballar amb contracte: Andrea Ribera, grafista.
Europa és ara mateix el tauler de joc dels joves professionals catalans. La crisi que ve els ho anirà fent entendre. Alguns ja hi són: l’Andrea Ribera (Barcelona, 1991) va arribar a Praga el gener “fitxada”, amb un contracte. Treballa a l’estudi de disseny que dona forma, entre altres coses, a envasos que es compra al supermercat qui ens llegeixi a Txèquia.
mésPassió creadora i mercat: Ricard Tejada, un músic amb estudi de gravació propi.
El Ricard Tejada (Badalona, 1985) és músic, baixista, productor de música i vídeos. Ha estudiat música i belles arts. Va arribar a Praga amb Amparanoia, una cantant amb grup de quan la moda del so mestís, que va iniciar el Manu Chao. Van tocar al club Akropolis de Žižkov, va conèixer qui avui és la mare dels seus fills i es van establir a Praga, on ha obert el seu propi estudi de gravació a l’illa de Libeň.
Des de primers de 2018 a Rovník Records han gravat una cinquantena de cantants i grups, de son cubano, cúmbia, ska, reggae, rock, jazz, country, música gitana txeca i cantants més personals.
més«Jo confesso» en txec: entrevista a Jan Schejbal
Jan Schejbal (nuvol.cat)
Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Recuperem una entrevista publicada el 2016, després de la seva traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. En l’entrevista Schejbal explica amb una certa extensió els orígens i la trajectòria, el que era editar literatura durant el règim comunista. Al final hi ha una relació de les seves traduccions i altres treballs.
Com s’arriba a publicar en txec Jo confesso?
L’èxit editorial a Alemanya li dóna visibilitat davant el sector editorial txec. Una editorial nova, independent, portada per un matrimoni, vol publicar un llibre català, demanen la meva consulta, jo els presento el meu dossier de propostes d’edició, parlem de les possibilitats que hi ha gràcies a l’ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull i ells decideixen publicar Jo confesso. Després de 1989 s’ha traduït molta menys literatura catalana que durant el comunisme. El Jo confesso, si té èxit, pot obrir camí a noves traduccions.
mésL’Eduardo García Salas, la música i la història
L’Eduardo García Salas és un violinista amb vocació d’historiador. Ha descobert un document de 1719 on cert aristòcrata encarrega una música i el compositor signa haver rebut l’encàrrec. El compositor venia del que avui és Itàlia, a la recerca de clients. Era Antonio Vivaldi, el client el comte Morzin i d’aquell encàrrec venen entre altres composicions com les Quatre Estacions. Aquest vídeo de la TV italiana explica la història (min. 16:42).
mésDe la cuina tradicional a la molecular i torna a començar, o el xef David Díaz a Europa Central.
El David Díaz estava cuinant a les dues setmanes d’estar a Praga, on va arribar seguint la parella nativa. Al cap de poc el van fer cap de cuina de La Dégustation, un restaurant important al cor de la ciutat vella. A l’entrevista de treball li van dir cuina alguna cosa aquí, ara, amb el que trobis. Sense cap informació prèvia. Hi havia conill, arròs, bolets. Els va convèncer.
més