El Palau Clam-Gallas és obert i es pot visitar

Hi heu passat infinites vegades si viviu a Praga, i el veureu segur si veniu de visita: és el casalot que té dos atlants a la porta al cor de la ciutat vella, al carrer Husova. És un palau barroc espectacular. És de l’ajuntament, el gestiona el museu d’història. Fa un any i mig que és obert al públic.

Escalinata…

En un primer pis hi ha art exposat, però a la planta superior s’hi accedeix per una escalinata i s’entra en una successió de salons “de conte de fades”, restaurats i tornats a l’esplendor material amb excel·lència.

Els salons…

Karel Schwarzenberg venia de nen al palau a veure l’àvia
L’altre dia comentàvem aquí el traspàs de Karel Schwarzenberg, que va ser el primer cap de gabinet de Václav Havel, ministre d’Afers Exteriors i un candidat a la Presidència de la República que no va guanyar però va ser molt votat. Un home conegut, prou popular i ja desaparegut, però viu en la memòria de la majoria de la població del país.

Doncs bé, Schwarzenberg, nascut el 1937, explicava que de nen venia al palau a veure l’àvia que hi vivia, la senyora Eleonora Clam-Gallas. Aquesta connexió entre una persona coneguda i un monument com el palau és part de l’imaginari col·lectiu i problement funciona, en la societat txeca culta hi ha un gran consens transversal a l’hora de conservar i mantenir viu el patrimoni.

Així l’àvia de Schwarzenberg ja tenia a casa el ministeri d’Hisenda de la Primera República. Després l’Estat li va posar a casa direcció de Correus. A finals de la Segona Guerra Mundial l’arxiu muncipal va dipositar-hi materials, i gràcies a això es van salvar de l’incendi que va destruir l’arxiu principal, quan els fets de la revolta contra l’ocupant alemany, el maig de 1945.

Els anys cinquanta les sales a la segona planta del palau van ser la seu de l’arxiu municipal. L’edifici es va anar degradant per manca de manteniment. Entre 1981 i el 1994 es va reformar sense deixar de ser la seu de l’arxiu, amb els documents apilats a tot arreu, fins i tot a les escales.

Finalment, el 2013 l’arxiu va abandonar el palau per permetre una costosa reconstrucció general finançada per l’ajuntament de Praga. Avui el palau és propietat de l’ajuntament, que el fa servir per celebrar trobades socials i actes representatius. El en 2022 va confiar la gestió al museu municipal d’història.

Continua llegint «El Palau Clam-Gallas és obert i es pot visitar»

Memòria històrica a Žižkov: de Koněvova a Hartigova

Ivan Stepànovitx Kónev, el comandant soviètic que va participar en l’alliberament de Praga, i Karel Hartig, el primer batlle de Žižkov (cs.wikipedia.org)

Un dia de l’estiu de 2012 uns companys de feina em van convidar a anar a veure una pel·lícula al cinema Aero. En aquella època encara no m’havia adonat que el cicle hormonal fa que un cop cada quatre setmanes la meva personalitat s’alteri, i tot m’irritava: la pel·lícula, les butaques del cinema… I sobretot el fet que l’organitzador de la trobada no hagués buscat un bon lloc a la zona per anar a sopar després de la pel·lícula. Davant d’això, vam agafar Koněvova en direcció al centre a veure què trobàvem, i jo no parava de preguntar-me per què m’havien portat a un dels carrers més lletjos de Praga a intentar trobar el restaurant més poc horrible de la zona.

Poc m’imaginava que a aquesta estada curta a Praga en seguiria una d’indefinida, i que uns anys més tard em mudaria a Praga 3 i cada dia travessaria aquell tros del carrer per anar a la feina. Des de l’autobús vaig començar a trobar que de fet el carrer tenia prou personalitat i m’entretenia mirant els vianants i els establiments, especialment els cartells en rus de negocis estrafolaris oferint assegurances de salut per a estrangers.

L’aversió a tot allò soviètic (o rus?)
Koněvova és el carrer més llarg i conegut de Praga 3. Acull des del pub més antic de Žižkov al gimnàs d’una antiga estrella del porno, a qui van cremar el cotxe poc després de ser portada del diari oficial del districte. Ivan Kónev va ser el militar soviètic responsable d’alliberar amplis territoris d’Europa de l’Est durant la Segona Guerra Mundial, i de Praga mateixa. El carrer va adoptar el nom el 1947 sota el mandat del partit comunista.

La figura d’Ivan Kónev no està exempta de polèmica. El comandant va tenir un paper destacat en la supressió de la revolució hongaresa de 1956, en la invasió de Txecoslováquia el 1968 i en la construcció del mur de Berlín. Una bona part de la població txeca amb prou edat el veu com un símbol de l’opressió durant l’era soviètica.

En una hàbil maniobra, les autoritats de Praga van retirar una estátua de Koněv l’abril de 2020… en ple estat d’emergència per l’epidèmia de covid! Dos anys després, l’agressió russa a Ucraïna va fer revifar el debat sobre la conveniència del canvi de nom del carrer de Praga 3.

Política de símbols, o canvis en el nomenclàtor
La primavera de 2022 el govern municipal va efectuar unes consultes entre la població on es preguntava sobre la preferència entre mantenir el nom actual o rebatejar el carrer com a Hartigova. Els resultats van ser poc concloents: habitants del carrer i propietaris de negocis es mostraven majoritàriament en contra, però la participació en la consulta havia estat baixa. En canvi, la proposta del govern rebia més suport per part dels altres habitants del districte. L’equip de l’alcalde va tirar pel dret i l’1 d’octubre de 2023 el carrer va canviar de nom oficialment.

I per què Hartigova? Karel Hartig es va convertir en el primer alcalde de Žižkov el 1876 després que aquesta zona de la ciutat, que encara no pertanyia a Praga, s’independitzés de Vinohrady. Era un constructor i un patriota txec que es va involucrar en la construcció del monument a Jan Žižka a Vítkov, i que va rebatejar nombrosos carrers de la zona en honor a les tradicions hussites.

Habitants del carrer i propietaris de negocis tenen sis mesos per actualitzar els documents de franc. El que encara no està clar és quin sobrenom acabarà adoptant el carrer. Hartigovka? Hartička?

Maria Saumell
Praga

Palestra i el Sokol

L’exemple de Txecoslovàquia per als catalans d’abans de la guerra de 1936-1939

El 6 de juliol de 1932 uns catalans d’una entitat dita Palestra havien de participar a Praga en una desfilada de celebració de caràcter esportiu, patriòtic i cívic organitzada per una entitat txeca, el Sokol. Els organitzadors txecs els van demanar que no exhibissin banderes pròpies i la delegació catalana es va retirar en protesta. Més tard els txecs els van confessar que hi havia hagut pressions de la diplomàcia espanyola, que probablement ja era lleial a l’Estat republicà espanyol proclamat poc més d’un any abans.

Ho explica Amadeu Serch, que ho va viure, en un llibret, L’exemple de Txecoslovàquia, publicat el mateix any per Editorial Barcino. Serch tenia 28 anys, era excursionista, professor de català, pioner de l’escoltisme, barceloní, un dels fundadors de Palestra, entre altres activitats. El 1932 la delegació de Palestra arriba a un país que fa només catorze anys que existeix. Txecoslovàquia és un referent de prestigi a Catalunya, igual que altres independències posteriors a la Primera Guerra Mundial, com Irlanda, Polònia o Finlàndia.

Que ès el Sokol i d’on ve
El Sokol és una organització de la societat civil txeca que encara existeix. Declara tenir 150 mil membres i estar present a municipis i districtes de ciutats fins a més de mil localitzacions. És responsable que tot el país estigui ple d’instal·lacions esportives en edificis nobles, sovint centenaris, com ara al barri vell de Praga, a Malá Strana, amb piscina inclosa.

continua

Els tramvies de Praga: una determinada idea de ciutat i país

Els tramvies de Praga (i 6)

Antigues cotxeres, museu del transport públic de Praga.

Una panoràmica de Praga millora amb un tramvia T3 pel mig, oi? Aquests vells vehicles donant servei em van captivar. I, sempre des de la perspectiva del visitant, vaig començar a imaginar-me que al darrere hi havia la voluntat de què hi continuïn funcionant. En cinc articles he mirat de repassar els principals tipus de tramvia.

Suposo que tant els responsables polítics i tècnics com la ciutadania poden arribar a tenir una gran estima per aquest patrimoni. Per exemple, és significatiu l’esforç per fer una mica més accessibles els vells tramvies i permetre que sobrevisquin. Desballestar un tramvia i construir-ne un de nou té un cost ambiental, de manera que reutilitzar i aprofitar les coses és molt lloable. Per saber-ne més podeu visitar el museu del transport públic.

No són només tramvies circulant per Praga, parlem de tramvies que són de Praga. Tots ells, també els Škoda construïts a Pilsen, van ser dissenyats per a Praga i els prototips van començar a provar-se en els seus carrers.

L’inconvenient dels tramvies és la complexitat tècnica de la xarxa, l’estructura, l’espai que ocupa i la incidència que provoca un vehicle aturat per averia o accident amb els canvis de rutes conseqüents. Per l’altra part, els tramvies són eficients energèticament i poc contaminants per on es mouen, una altra cosa és a on i com es genera l’electricitat que necessiten.

No puc evitar la comparació amb els autobusos de Barcelona. són moderns MAN, Volvo o Mercedes i no hi ha Ferrari perquè els 20 directius de TMB, amb sous superiors a 100.000€, no els han trobat. Desconec si l’empresa de transport de Praga té dèficit, però el de la Barcelona és enorme. També podríem comparar les tarifes i les freqüències de pas en una ciutat i l’altra. Tot en els tramvies de Praga, i la idea de ciutat i de país subjacents, em va semblar digne d’admirar i donar a conèixer.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Un rei txec fals i els catalans

Descobrim una visió de la política espanyola a Catalunya escrita per l’avi matern de Václav Havel el 1908

Frantíšek Lelíček, el fals rei espanyol d’origen txec que sabia «tractar» els catalans. El llibre és de 1908 i la pel·lícula de 1932.

Hugo Vavris va ser el nom de ploma d’Hugo Vavrečka, nascut el 1880. Curiosament va ser l’avi matern de Václav Havel. Vavrečka de jove, entre 1905 i 1911, va escriure uns quants relats satírics i comèdies teatrals. Un dels relats és «Frantíšek Lelíček ve službách Sherlocka Holmesa» (Frantíšek Lelíček al servei de Sherlock Holmes), un relat de 1908 on es narra com Sherlock Holmes ha de trobar un doble txec per a Alfons XIII, el besavi del Borbó actual a Espanya. Troba un txec normal i corrent, un aventurer, simpàtic, barrut, i li ha d’ensenyar espanyol i maneres cortesanes.

La premissa, no cal dir-ho, és absurda, però serveix per posar el plebeu txec, jove, alegre i ple de vida, en l’entorn pompós i encarcarat (i s’entén que antic i corromput) de la monarquia. L’autor es movia en l’entorn del nacionalisme txec de l’època. Alfons XIII va ser tan corrupte, degenerat i banal com qualsevol Borbó abans i després d’ell, però l’autor el fa servir per burlar-se de la monarquia austríaca, de l’emperador a Viena. Després va venir la independència de Txecoslovàquia el 1918, l’autor va entrar a la carrera diplomàtica del nou Estat i la cosa va quedar com un pecat de joventut. El 1932 se’n va fer una pel·lícula, protagonitzada per Vlasta Burian, actor, còmic, cantant i superestrella txecoslovaca de l’època.

Doncs bé, el cas és que l’obreta còmica té una al·lusió al conflicte entre Castella i Catalunya («Spor Katalánsko-Kastilský»). El consell d’Estat a Espanya, davant la mort sobtada d’Alfons XIII, vol fer passar Frantíšek Lelíček com un doble del rei, per calmar els catalans. Llavors s’explica l’essencial de conflicte, i diu com s’ho va fer Lelíček per doblegar els catalans

Primer, fer grans promeses i no complir-les. Segon, fer-los grans elogis sense afectar els interessos de l’Estat, visitar-los molt i parlar el seu dialecte («mluvit jejich dialektem»). Tercer, fer grans honors als seus líders i donar-los càrrecs molt ben pagats però irrellevants («skvělá, dobře honorovaná místa, jinak ovšem bezvýznamná»). L’objectiu reconegut era desmoralitzar («To znamenitě zdemoralizuje jejich šiky»).

___
Bibliografia: Hugo Vavris, Frantíšek Lelíček ve službách Sherlocka Holmesa. Praha, Česka Expedice, Nakladatelská Společnost Richter, 1991.

Els tramvies 15T de Škoda

Els tramvies de Praga (5)

Škoda 15T (foto de l’autor)

Škoda 15T

El tramvia Porsche va sortir malament, la crítica més important és que els bogis fixos (la plataforma on van les rodes) espatllen els rails i resulten sorollosos. Se’n van comprar menys del previst.

Continuem el repàs amb l’Škoda 15T, anomenat comercialment ForCity, fabricat entre el 2009 i el 2015. Corregint l’experiència negativa de les cinc seccions del 14T es va tornar a les tres plataformes articulades sobre quatre bogis, els dos bogis centrals suporten els enllaços de l’articulació, encara que recorda als Tatra KT8D5R i hi ha diferències importants. Són tramvies unidireccionals amb pis totalment baix i propulsat per 16 motors de 45kW.

Škoda 15T4

Škoda 15T4 (foto de l’autor)

Construïts del 2015 al 2019, són essencialment 15T amb aire condicionat, Wifi i altres petites variacions.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Enguany se celebren 80 anys de l’Operació Anthropoid

Praga 8 commemora els 80 anys amb actes al parc Thomayerovo Sady

El 27 i 28 de maig el districte (Městská cást) de Praga 8 ha organitzat, per darrera del palauet de Libeň (Libeňský Zámecek), un set de pel·lícula ambientat als anys 40. Avions, tancs, cotxes antics i un campament militar de la segona guerra mundial envoltaven el carril bici a l’altura de Palmovka.

Concerts, paradetes de menjar i llaminadures amenitzaven l’estona mentre figurants vestits d’època es passejaven al teu voltant. A les paradetes també podies trobar premsa del 1942 i marxandatge creat per l’ocasió (postals, globus amb els tricolors txecs, imans, xapes i samarretes).

Globus tricolors i cotxes d’època.
Concerts a l’escenari principal.
La seu de la SS.
La simulació del moment del salt en paracaigudes.
Una bella partisana.

Recordem que l’Operació Anthropoid es va dur a terme el 27 de maig del 1942, quan Jan Kubiš i Josef Gabčik van assassinar Reinhard Heydrich, cap del protectorat de Bohemia i Moravia, conegut com «el carnisser de Praga». Els dos soldats formaven part d’un pla aprovat pel govern txec a l’exili liderat per Edvard Beneš, amb la cooperació i entrenament especial de les forces Britàniques. Van llançar-se en paracaigudes amb roba de paisà (diumenge al parc ho van escenificar dins d’un model de bombarder!), per poder infiltrar-se al teixit social i contactar amb la resistència txeca. El 27 de maig van fallar l’intent d’assassinat, Heydrich va quedar ferit, i ells van fugir. Es veu que el carnisser va acabar a l’hospital Bulovka, on es va negar a que li salvessin la vida metges del país. Quan el van atendre metges alemanys de confiança ja era massa tard perquè les ferides infectades li can causar la mort, dies més tard.

Els herois es van amagar, i mentre els ocupants els buscaven es van anunciar grans recompenses per a qui sabés res dels “malfactors”, i van perpetrar represàlies, fins a la massacre de Lidice. Els soldats i militants de la resistència es van refugiar a l’església de Sv. Cyrila a Metoděje a prop de la Tančicí dům (Casa que balla). Els van assetjar, van resistir en una batalla feroç, i quan van veure que la captura era inevitable es van llevar la vida.

Aquest capítol es recorda com un gran exemple de la resistència contra els nazis no solament a Txèquia. La premsa internacional s’ha fet fet ressò dels actes commemoratius, sobretot al Regne Unit.

____
Relacionat a la |REVISTA|KAMPA|
La novel·la HHhH de Laurent Binet, sobre els fets de maig de 1942 a Praga, està publicada en català per edicions del 1984.
Article del traductor Michal Brabec sobre els fets, dins de la sèrie sobre el calendari txec.

Enric Moner, un antifeixista català afusellat a Txèquia el 1945

Memòria de la Segona Guerra Mundial

Enric Moner (sites.google.com/view/memo-hradischko)

El 8 de maig és festiu a Txèquia, se celebra la revolta contra l’ocupant nazi (aquí en vam parlar), no podia ser el dia 9 perquè és la data que celebren els russos. Enric Moner va ser un figuerenc fill de pagesos afusellat a Txèquia pels alemanys el 1945. És una connexió catalana i antifeixista amb l’efemèride d’aquests dies.

La seva memòria, juntament amb la de més deportats, la revindica un grup de memòria històrica. L’Enric Moner va néixer l’any 1900, als vint anys va fugir a França, va tornar quan la República, se’n va anar a l’exili, va lluitar a la resistència francesa. Va tenir sis fills, dos nois i quatre noies. Podeu llegir aquí la seva vida.

L’11 d’abril es va fer un acte de record al crematori i cementiri de Strašnice a Praga (fotos). Els antifeixistes morts a Europa i els seus descendents van tenir més sort que els encara avui enterrats a les fosses comunes a Espanya. Gràcies a testimonis del crim, els Estats francès i l’alemany, que no necessiten proclamar contínuament que són democràcies exemplars, han reconegut pensions a les vídues, i més de setanta anys després envien militars uniformats a actes de pietat i memòria.

L’acte del dia 11 d’abril a Praga va tenir la combinació emotiva, per la presència dels descendents dels assassinats, i institucional i protocolària, per la presència de militars txecs, alemanys i francesos, donada la consideració de caiguts en combat dels homenatjats, més representants polítics i diplomàtics. Els militars espanyols van brillar per la seva absència, com si volguessin demostrar l’anomalia que és Espanya, l’única supervivència de l’Europa de Hitler i Mussolini. Només la circumstància temporal d’un govern de nacionalisme espanyol progressista a Madrid va permetre una petita presència tardana i oportunista de la diplomàcia espanyola.

El representant català va ser Vicenç Villatoro, escriptor i intel·lectual de llarga trajectòria, director del Memorial Democràtic. L’endemà, el 12 d’abril la comitiva va anar a Hradištko (fotos), el lloc del crim, una petita sucursal de camp de concentració. Amb motiu de l’aniversari del final de la guerra hi han renovat el memorial als antifeixistes caiguts. És un llogarret prop de Praga.

Vicenç Villatoro a Praga l’11 d’abril, és el cinquè per la dreta (enricmonercastell.blogspot.com)

Tres tramvies més

Els tramvies de Praga (4)

Tatra T6A5

Pel que sembla el Tatra T6A5 han desaparegut dels carrers de Praga. El 2019 ja era una rara avis, aquest està capturat des de la finestra del McDonald’s d’I.P. Pavlova (foto: autor)

Era un tramvia unidireccional de plataforma alta, poc accessible, fabricat entre el 1991 al 1998 amb quatre motors de 46,8kW i projectat per ser el successor dels T3, però no va poder ser, no el va sobreviure.

Tatra KT8D5R

(foto: autor)

Ara també coneguts com a KT8D5R.N2P, entre altres denominacions segons la versió d’actualització. Són alhora reconstruccions fetes entre el 2004 fins al 2017, dels models KT8D5 fabricats des del 1986 al 1993.

El KT8D5 és un bidireccional, excepte la flota de Praga. Porta vuit motors de 45kW que actuen sobre quatre bogis, vuit eixos en total, que suporten les tres plataformes altes articulades (el segon article s’aquesta sèrie explica què és un «bogi» de tramvia).

La modificació per convertir-los en KT8D5R va consistir en baixar la plataforma intermèdia per aconseguir una parcial accessibilitat. Per alguna raó difícil d’entendre per a l’observador que ve del món exterior els praguesos els anomenen «ànecs».

Škoda 14T

(foto: autor)

El tramvia Škoda 14T el va fabricar Škoda Transportation a Pilsen entre 2006 i 2009. Škoda Transportation (no confondre amb Škoda Auto del grup Volkswagen) és un fabricant de vehicles ferroviaris. Va iniciar la construcció de tramvies el 1998.

Porsche va dissenyar el 14T, i els va sortir raret en tots els aspectes. La participació d’aquest dissenyador de luxe trastoca una mica el concepte que tinc dels tramvies de Praga. És un tramvia unidireccional amb cinc seccions articulades sobre bogis no giratoris, pis parcialment baix i 6 motors de 90kW. Popularment se’ls diu «Porsche» encara que més tars i comercialment se’n va dir «Elektra».

Va rebre moltes crítiques, la més important és que els bogis fixos espatllen els rails i resulten sorollosos. Al meu parer la distribució dels seients dona una certa sensació d’estretor. DPP, l’empresa del transport públic de Praga, en va adquirir 60 unitats, lluny dels 125 que compraria de nous models de Škoda.

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”

Després del T3

Els tramvies de Praga (3)

El Tatra T3R.PLF. El primer vagó, modificat amb una plataforma més baixa afegida al mig, és més llarg, de manera que no es podia fer un un comboi de dos perquè seria massa llarg (foto: autor)

Als vells tramvies T3 els han anat renovant i modificant. Entre altres canvis els han instal·lat altres semiconductors de maniobra de motors, o els han dotat de més comoditat i seguretat als interiors.

Amb l’actualització els han canviat el nom. Els més moderns i nombrosos són els T3R.P, els últims T3 ja van sortir de fàbrica amb aquesta versió. No és fàcil distingir els diferents models de T3.

Tatra T3R.PLF
Els T3 arrosseguen el problema de l’accés. Costa pujar-hi, són alts. Per solucionar-ho parcialment van decidir aprofitar els T3R.P i muntar una plataforma més baixa al centre. Es van renovar entre el 2005 i el 2017, no fa tant.

Si recordem que els T3R.P poden ser T3 també reformats, ens podríem imaginar el Tatra T3R.PLF com un lífting perpetrat el 2017 sobre un xassís que va néixer el 1960, o almenys de concepte del T3.

Els T3R.PLF no es poden unir amb altres de la seva espècie, en tallar-los i tornar-los a enganxar van quedar una mica més allargats, de manera que el comboi de dos T3R.PLF seria massa llarg.

Quan esperes a l’andana amb un cotxet, és convenient posicionar-se per accedir per la porta central del primer vagó, maniobrar i aparcar-lo entre els altres cotxets, fent prevaldre el dret de prioritat del cotxet de la teva neta!

Antoni Molist (Barcelona)

relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”