El calendari txec (4): 28 d’octubre
El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.
més
Quan Catalunya va ser annexada a Castella per via militar el 1714 van haver de fugir unes 25 mil persones, catalans i de les terres de la corona d’Aragó. Molts van anar a Viena. La delegació del govern català a Europa Central enllaça aquest 11 de setembre amb aquest episodi.
Se celebrarà l’agermanament d’Oliana, una població de dos mil habitants de l’Alt Urgell, i la població Biedermansdorff, una població de tres mil habitants de la Baixa Àustria. Es recordarà Ramon-Frederic de Vilana-Perles, que va néixer a la primera i va treballar i comprar terres i aixecar edificis a la segona. Va ser un alt funcionari al servei de l’emperador d’Àustria. Es considera que des d’aleshores cap català no ha tingut a Europa tant poder, proporcionalment.
L’acte institucional es farà dissabte 11 de setembre a Biedermansdorff. La delegació a Viena demana confirmació d’assistència abans del 3 de setembre (at@gencat.cat). L’historiador que ha estudiat l’exili austriacista a Viena és Agustí Alcoberro. És un episodi relativament poc conegut i fascinant.
Těsín és una ciutat a l’extrem est de Txèquia partida per un riu, l’Olše. Un costat és Txèquia (Český Těšín), l’altre és Polònia (Cieszyn). En aquest article us en donarem algunes claus històriques i actuals.
Quan es va acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi Austrohongarès va deixar d’existir i d’una de les parts es va constituir en Txecoslovàquia. La creació del nou Estat va portar la necessitat d’una definició clara de la frontera. Per la història sabem que a cada metre se li dona massa importància, ningú el vol deixar a algú altre.
Těšínsko és la regió al voltant de Těšín, que n’és la capital. El 1918 des de feia segles hi havia viscut població txeca, polonesa i també alemanya o jueva. Sempre s’hi han parlat, fins a avui, diversos idiomes, molta gent avui hi parla una llengua que, simplificant, és alguna cosa entre el txec i el polonès.
més
El 27 de maig és una dia assenyalat del santoral laic txec, l’aniversari de l’atemptat al líder nazi Heydrich. Ja n’hem parlat, en un article de Michal Brabec.
L’episodi inspira la novel·la de Laurent Binet HHhH, publicada en català per edicions del 1984.
El calendari txec (10)
El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.
El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.
Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.
mésEl calendari txec (9)
El 28 de setembre és la festivitat de Sant Venceslau, que és el sant patró de la nació txeca. El dia és un festiu oficial a Txèquia perquè se celebra el dia del fet estatal txec, del fet que la nació txeca està constituïda en Estat (státnosti), és a dir, com a subjecte polític indepent. La independència de 1918 és l’Estat txec modern, la consciència nacional moderna es va formant al segle XIX, dins de l’estructura confederal de l’Imperi Austríac. Venceslau va ser, segons les cròniques, un cabdill del segle X, del clan dels Premíslides, que van controlar el Castell de Praga i el poder, i van regnar a Bohèmia i Moràvia fins a principis del segle XIV. Venceslau té una molt bona reputació d’home sant: amb la mare, Ludmila, van ser instrumentals en la conversió al cristianisme de la tribu. A Venceslau el va matar el germà, per prendre-li el lloc. A la mare la va fer estrangular la jove, la dona de Venceslau, i també la van fer santa. El seu atribut és la bufanda amb què li van treure la vida. A ella està dedicada per exemple l’església neogòtica de Náměstí Míru, a Praga.
Ens posarem ultralocals i descobrirem el barri de Vlasta, a Vršovice, que és una zona de Praga amb el nom de l’antiga vila absorbida. A Praga hi ha Jižní město o Černý most, a Plzeň Vinice, a Most hi ha Chánov, cada ciutat mitjana o gran txeca té barris coneguts a tot el país. Vlasta no és un d’ells, només l’identifiquen els veïns de Vršovice i poca cosa més.
«Vlasta» en txec és un nom de dona i s’assembla a «vlast» (pàtria). Els noms dels carrers són Magnitogorská, Uzbecká, Kazašská, etc., topònims soviètics. La connexió amb el temps en què va ser construït dona la clau per a entendre associacions interessants.
més
Ha aixecat una gran polseguera en la conversa pública txeca. Alguns l’acusen de treure pes als crims del règim comunista, però no és veritat. En realitat, ha acabat amb el relat únic de la “Transició” txeca com una lluita anticomunista. Aquest article va de l’efecte Pullmann.
mésEl calendari txec (5)
El 21 d’agost és l’aniversari de la invasió soviètica de 1968 que va acabar amb la Primavera de Praga o l’intent de reformar el comunisme. Fotografies dels fets com les de Josef Koudelka són icòniques. En el relat amb què els txecs s’expliquen a si mateixos, el 68 seria l’últim episodi tràgic de la petita nació atrapada entre els colossos germànic i rus, abans sotmesa per l’Imperi fins a 1918, ocupada per l’Alemanya nazi i “alliberada” per la Unió Soviètica una generació abans del 68. El gener de 1969 un estudiant es va calar foc per protestar contra la indiferència amb què els conciutadans acceptaven la invasió. Hi ha una sèrie txeca a HBO sobre l’episodi.
mésAgnieszka Holland va estrenar a la HBO txeca el 2013 una sèrie de tres capítols sobre el cas de Jan Palach i l’advocada Dagmar Burešová, que ara estrena HBO a tot el món o si més no a Espanya. Jan Palach es va abocar gasolina i es va cremar el 1969 per protestar contra la indiferència que l’ocupació soviètica provocava en els seus conciutadans. Ho va fer just davant del Museu Nacional, darrere del cavall de Sant Venceslau. El lloc està marcat i a vegades algú encara hi deixa flors. Un parlamentari comunista va difamar el noi i la senyora Burešova va acceptar representar la mare en defensa de l’honor de la família. Enfrontar-se al règim comunista el 1969 demanava autèntic coratge. La comparació amb l’anticomunisme histèric de certs polítics txecs d’avui i els seus opinadors prostituïts no podria ser més sagnant. L’espectador català també podrà fer comparacions no menys odioses, davant del coratge de fer front a una tirania de presó dura i pena de mort.
més