Jan Palach a HBO internacional

Agnieszka Holland va estrenar a la HBO txeca el 2013 una sèrie de tres capítols sobre el cas de Jan Palach i l’advocada Dagmar Burešová, que ara estrena HBO a tot el món o si més no a Espanya. Jan Palach es va abocar gasolina i es va cremar el 1969 per protestar contra la indiferència que l’ocupació soviètica provocava en els seus conciutadans. Ho va fer just davant del Museu Nacional, darrere del cavall de Sant Venceslau. El lloc està marcat i a vegades algú encara hi deixa flors. Un parlamentari comunista va difamar el noi i la senyora Burešova va acceptar representar la mare en defensa de l’honor de la família. Enfrontar-se al règim comunista el 1969 demanava autèntic coratge. La comparació amb l’anticomunisme histèric de certs polítics txecs d’avui i els seus opinadors prostituïts no podria ser més sagnant. L’espectador català també podrà fer comparacions no menys odioses, davant del coratge de fer front a una tirania de presó dura i pena de mort.

més

5 de juliol, Ciril i Metodi

El calendari txec (7): 5 de juliol

Ciril, Metodi i l’alfabet (wikimedia.org)

El 5 de juliol és la festa de Ciril i Metodi, dos germans, dos peregrins evangelitzadors dels eslaus, al segle IX. A una societat secular com Txèquia el significat del festiu és històric i cultural, més que religiós. Solament a Moràvia hi ha festivitats eclesiàstiques, amb reunions i misses. És la regió més tradicionalment religiosa del país. La data del 5 de juliol es va instaurar de forma arbitrària al segle XIX.

més

Jan Hus i els hussites

Monument a Jan Hus (wikimedia.org)

Al centre de la plaça de la Ciutat Vella hi ha un monument amb la figura d’un home que s’alça sobre una pila de cossos, el conjunt voltat per un parterre amb vegetació i bancs per al repòs dels turistes, que s’hi asseuen d’esquena. És Jan Hus. Se’l recorda sobretot perquè va traduir la Bíblia al txec. Va ser decisiu en la història de l’idioma i la primera articulació de la consciència nacional txeca.

El context és el de transició de la baixa edat mitjana a l’alta modernitat, en el tombant dels segles XIV i XV. Per tot Europa es va anar estenent una confluència de moltes crisis: la pesta va delmar la població i va deixar la noblesa terratinent sense braços al camp. Mentrestant a les ciutats, la burgesia comercial incipient defensava els seus interessos, contraris tant a la pressió fiscal dels reis com a l’asfíxia de les regulacions feudals.

més

La ciutat del rei Carles

(pragueresidences.com)

El pont icònic de Praga es diu «de Carles» des del segle XIX, com un homenatge del nacionalisme txec al rei del segle XIV que el va construir. Se’l considera un pare de la pàtria. A ell es deu la fundació de la Universitat Carolina. Com diu a totes les guies txeques va ser la primera a Europa Central. Com no diu a cap guia txeca, la número trenta-i-tants a Europa. Però sobretot Carles va ser el més gran promotor immobiliari de la història de Praga. Va fer una mena d’eixample gòtic de la ciutat a la riba dreta, tancat per noves muralles, que avui és el districte històric de Ciutat Nova (Nové Město).

més

Un tortosí va passar per Praga fa mil anys (s. XI-XIII)

El comerciant i diplomàtic tortosí Ibrahim Ibn Jakub (archiwum.rp.pl)

El primer text conservat on apareix el nom «Praga» el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.

«Bohèmia és el país del rei Boyslav. La distància entre la ciutat de Praga i la de Cracòvia és d’un viatge de tres setmanes, i es cobreix tot al llarg de la frontera amb el país dels turcs. La ciutat de Praga està construïda amb pedra i guix i és la més rica en comerç de tots aquells paratges. Els russos i els eslaus hi porten mercaderies des de Cracòvia. Musulmans, jueus i turcs de més enllà de la seva frontera també vénen carregats de mercaderies i balances de mercat. Porten a vendre esclaus, estany, i diverses menes de pells precioses. Llur país és el millor entre tots els pobles del Nord, i el més ric en farratge. Per un cèntim et venen prou farina per satisfer un home durant un mes, i pel mateix preu també pots adquirir ordi per nodrir una muntura durant quaranta nits. A la ciutat de Praga fan selles, brides i els lleugers escuts de cuir que usen aquí.» (Ibrahim ibn Yaqub al-Turtushi, Viatges)

Font: Manuel Forcano, Els jueus catalans, Angle Editorial, Barcelona, 2014.
més

L’Eduardo García Salas, la música i la història

L’Eduardo (a l’esquerra), la cel·lista Jana Podolská i el pianista Václav Mácha, o el Halíř Trio (foto Michal Novák)

L’Eduardo García Salas és un violinista amb vocació d’historiador. Ha descobert un document de 1719 on cert aristòcrata encarrega una música i el compositor signa haver rebut l’encàrrec. El compositor venia del que avui és Itàlia, a la recerca de clients. Era Antonio Vivaldi, el client el comte Morzin i d’aquell encàrrec venen entre altres composicions com les Quatre Estacions. Aquest vídeo de la TV italiana explica la història (min. 16:42).

més

8-9 maig, el final de la Segona Guerra Mundial

El calendari txec (6): 8-9 de maig

El final de la Segona Guerra Mundial a Praga es recorda els dies 8 i 9 de maig. L’anomenat Alçament, Revolta o Insurrecció de Praga («Pražského povstání») dona nom també una estació de metro de la línia C. En aquells dies de maig la guerra s’estava acabant, la Unió Soviètica avançava per l’est i els americans havien entrat a Plzeň. Els soviètics estaven entrant al mateix Berlín.

més

Johannes Kepler i Praga

Placa d’una casa on va viure Kepler al carrer Karlova, al centre de Praga.

En un article anterior comentàvem les observacions i conjectures de Tycho Brahe, que posaven en dubte la concepció tradicional de l’estructura de l’univers i del moviment dels astres. Però la ruptura definitiva l’havia de fer el seu assistent, Johannes Kepler, l’altre senyor de l’estàtua de Pohořelec.

més

Sang blava: sobre els castells que veiem anant d’excursió per Txèquia

Viatjant per Txèquia pot sorprendre que hi hagi tants castells i palaus. Pot fer preguntar-se qui hi viu, de qui és, qui ho va construir i d’on van treure els diners. Preguntes que poden obrir una via per familiaritzar-se amb la història del país. Si no teniu almenys un llibre sobre la història txeca trobeu-ne un ràpidament, perquè per internet tantes coses interessants no són fàcils de saber. A més, hi ha molta informació enganyosa. Una altra possibilitat de respostes a algunes preguntes és la sèrie «Modrá krev» (Sang blava) sobre l’aristocràcia txeca emesa per la televisió pública, disponible a la web de la televisió pública txeca. (Enviat per Germán Palomino)

Tycho Brahe i Praga

El monument als dos astrònoms està davant del prestigiós institut de secundària amb el nom de Kepler (learnodo-newtonic.com).

És possible que passejant pel barri del Castell de Praga us hagi cridat l’atenció l’estàtua de dos senyors a la parada de tramvia de Pohořelec. Es tracta de Tycho Brahe i Johannes Kepler, dos astrònoms del renaixement. Què hi pinten aquests dos, al lloc on són?

més