Etiqueta: història

El 17 de novembre i la democràcia txeca

El calendari txec (10)

Jan Opletal (wikipedia.org)

El 17 de novembre és el dia de la democràcia txeca. La tradició ve del 1939, quan aquest dia els nazis, que havien envaït el país la primavera abans, van esclafar la revolta dels estudiants, van tancar les universitats i van malferir l’estudiant de medicina Jan Opletal, que es va morir al cap d’uns dies. Avui té un carrer anodí dedicat a la seva memòria al centre de Praga, entre el cavall de Sant Venceslau i l’Estació Central del tren.

El 17 de novembre de 1989, en el context de la caiguda dels règims comunistes a Europa Occidental, l’oposició democràtica va convocar una manifestació en memòria, sobre el paper, dels fets de 1939. El règim comunista no s’hi podia negar sense provocar comparacions odioses, però si ho permetia donava ales a l’oposició democràtica, com va acabar passant. La policia antidisturbis va repartir llenya al Passeig Nacional i el canvi de règim es va precipitar.  

Més tard, els governs democràtics van institucionalitzar el dia. La revolta antifeixista del 39 va quedar diluïda i oculta en defenses abstractes de la democràcia i la llibertat, més digeribles per al neoliberalisme conservador triomfant. Avui la bandera del 17 de novembre i la democràcia l’agafa l’oposició al primer ministre Andrej Babiš.

més

El 28 d’octubre, dia de la Independència (txeca)

El calendari txec (4): 28 d’octubre

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga.

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoeslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.

més

28 de setembre, dia de l’Estat txec

El calendari txec (9)

Sant Venceslau (martinosb.eu)
La mare de Venceslau, Ludmila, també una santa (santiebeati.it)

El 28 de setembre és la festivitat de Sant Venceslau, que és el sant patró de la nació txeca. El dia és un festiu oficial a Txèquia perquè se celebra el dia del fet estatal txec, del fet que la nació txeca està constituïda en Estat (státnosti), és a dir, com a subjecte polític indepent. La independència de 1918 és l’Estat txec modern, la consciència nacional moderna es va formant al segle XIX, dins de l’estructura confederal de l’Imperi Austríac. Venceslau va ser, segons les cròniques, un cabdill del segle X, del clan dels Premíslides, que van controlar el Castell de Praga i el poder, i van regnar a Bohèmia i Moràvia fins a principis del segle XIV. Venceslau té una molt bona reputació d’home sant: amb la mare, Ludmila, van ser instrumentals en la conversió al cristianisme de la tribu. A Venceslau el va matar el germà, per prendre-li el lloc. A la mare la va fer estrangular la jove, la dona de Venceslau, i també la van fer santa. El seu atribut és la bufanda amb què li van treure la vida. A ella està dedicada per exemple l’església neogòtica de Náměstí Míru, a Praga.

El barri de Vlasta, a Vršovice

Ens posarem ultralocals i descobrirem el barri de Vlasta, a Vršovice, que és una zona de Praga amb el nom de l’antiga vila absorbida. A Praga hi ha Jižní město o Černý most, a Plzeň Vinice, a Most hi ha Chánov, cada ciutat mitjana o gran txeca té barris coneguts a tot el país. Vlasta no és un d’ells, només l’identifiquen els veïns de Vršovice i poca cosa més.

El barri de Vlasta (cs.wikipedia.org)

«Vlasta» en txec és un nom de dona i s’assembla a  «vlast» (pàtria). Els noms dels carrers són Magnitogorská, Uzbecká, Kazašská, etc., topònims soviètics. La connexió amb el temps en què va ser construït dona la clau per a entendre associacions interessants.

més

21 d’agost, la fi de la Primavera de Praga

El calendari txec (5)

El 21 d’agost és l’aniversari de la invasió soviètica de 1968 que va acabar amb la Primavera de Praga o l’intent de reformar el comunisme. Fotografies dels fets com les de Josef Koudelka són icones de la història del segle XX. En el relat amb què els txecs s’expliquen a si mateixos, el 68 seria l’últim episodi tràgic de la petita nació atrapada entre els colossos germànic i rus, abans sotmesa per l’Imperi fins a 1918, ocupada per l’Alemanya nazi just una generació abans del 68. El gener de 1969 un estudiant es va calar foc per protestar contra la indiferència amb què els conciutadans acceptaven la invasió. Hi ha una sèrie txeca a HBO sobre l’episodi.

més

Jan Palach a HBO internacional

Agnieszka Holland va estrenar a la HBO txeca el 2013 una sèrie de tres capítols sobre el cas de Jan Palach i l’advocada Dagmar Burešová, que ara estrena HBO a tot el món o si més no a Espanya. Jan Palach es va abocar gasolina i es va cremar el 1969 per protestar contra la indiferència que l’ocupació soviètica provocava en els seus conciutadans. Ho va fer just davant del Museu Nacional, darrere del cavall de Sant Venceslau. El lloc està marcat i a vegades algú encara hi deixa flors. Un parlamentari comunista va difamar el noi i la senyora Burešova va acceptar representar la mare en defensa de l’honor de la família. Enfrontar-se al règim comunista el 1969 demanava autèntic coratge. La comparació amb l’anticomunisme histèric de certs polítics txecs d’avui i els seus opinadors prostituïts no podria ser més sagnant. L’espectador català també podrà fer comparacions no menys odioses, davant del coratge de fer front a una tirania de presó dura i pena de mort.

més

5 de juliol, Ciril i Metodi

El calendari txec (7): 5 de juliol

Ciril, Metodi i l’alfabet (wikimedia.org)

El 5 de juliol és la festa de Ciril i Metodi, dos germans, dos peregrins evangelitzadors dels eslaus, al segle IX. A una societat secular com Txèquia el significat del festiu és històric i cultural, més que religiós. Solament a Moràvia hi ha festivitats eclesiàstiques, amb reunions i misses. És la regió més tradicionalment religiosa del país. La data del 5 de juliol es va instaurar de forma arbitrària al segle XIX.

més

Jan Hus i els hussites

Monument a Jan Hus (wikimedia.org)

Al centre de la plaça de la Ciutat Vella hi ha un monument amb la figura d’un home que s’alça sobre una pila de cossos, el conjunt voltat per un parterre amb vegetació i bancs per al repòs dels turistes, que s’hi asseuen d’esquena. És Jan Hus. Se’l recorda sobretot perquè va traduir la Bíblia al txec. Va ser decisiu en la història de l’idioma i la primera articulació de la consciència nacional txeca.

El context és el de transició de la baixa edat mitjana a l’alta modernitat, en el tombant dels segles XIV i XV. Per tot Europa es va anar estenent una confluència de moltes crisis: la pesta va delmar la població i va deixar la noblesa terratinent sense braços al camp. Mentrestant a les ciutats, la burgesia comercial incipient defensava els seus interessos, contraris tant a la pressió fiscal dels reis com a l’asfíxia de les regulacions feudals.

més