El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la Condició Humana i el Lliure Albir. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por: l’home nou que havia de crear la revolució triomfant (és 1921). La fabricació de robots com una refinada analogia de la creació de masses deshumanitzades de proletaris o, éssers fàcils de controlar, simplement garantint-los els aspectes materials de l’existència, com l’aliment, el refugi i tot això tan prosaic.

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (3)

Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.

En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.

Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.

Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.

D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.

D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.

més

La llavor de Brno

Els llibres sobre genètica comentats en aquest article.

Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.

És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.

A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (2)

En l’article anterior vam veure els paral·lelismes i les diferències històriques entre les economies txeca i catalana. En l’article present veurem com des del punt de vista de d’estructura econòmica actual Catalunya i Txèquia s’enfronten el futur des de posicions diferents.

Geografia i connectivitat
La Unió Europea ha portat un gran avenç tant a Txèquia com a Catalunya. Ara bé, Txèquia és al centre de la Unió, mentre que Catalunya és a la perifèria. Txèquia és a 350 kilòmetres del centre geogràfic de la Unió Europea després del Brexit, que és a la població de Gadheim, a Baviera. Barcelona és a 1.400 kilòmetres d’aquest centre. Si considerem el centre econòmic (al voltant del riu Rin), polític (entre Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i financer (Frankfurt), Txèquia també és més a prop.

A la Unió Europea les economies més afavorides són les situades més al centre, en relació amb les perifèriques, perquè les primeres poden participar millor dels intercanvis comercials. Per tant, el factor geografic és clau.

Ara bé, més important que els quilòmetres és la distància en temps real de transport. Les infrastructures són clau a l’hora de fer possible la conectivitat entre mercats. Catalunya té aeroports de primera magnitud europea, que són ràpids, però suposen una connectivitat menys flexible. Catalunya també té ports marítims importants, que Txèquia no té perquè que no ha sabut aprofitar els ports que ha tingut a Hamburg, segons el tractat de Versailles, després de la Primera Guerra Mundial. 

més

El món podria estar anant cap a la Tercera Guerra Mundial (diu la intel·ligència militar txeca)

L’any es va acabant, surten informes anuals de diverses institucions. Per culminar aquest any memorable de 2020 els analistes de la intel·ligència militar txeca informen el món que el món està en un estat que pot portar a la Tercera Guerra Mundial (font en txec ittb.cz).

Sostenen els experts txecs que ara s’està en una primera fase, s’estan formant els estats d’opinió necessaris i es defineixen les eines tecnològiques. Actualment hi ha no solament els aliats dels Estats Units i Rússia, sinó que entren en joc la Xina, Iran i Turquia. Els líders mundials, i això és un altre senyal, cada cop més s’allunyen del dret internacional i de les bones formes.

Finalment les campanyes de desinformació poden tenir l’efecte de fragmentar i aïllar les opinions públiques. Els analistes txecs parlen d’estat de tensió, de la possibilitat d’una mala instrucció i d’una cadena d’accidents que porti al desastre.

De pandèmies, pantalles i llibres

Els llibres comentats ens aquest article amb aguantallibres fets amb impressora 3D.

Els lectors ens envien textos sobre les seves lectures. A Praga la Shakespeare and Sons és del tot digital i anglòfona, però us troben qualsevol llibre. The Globe té un restaurant adjunt i activitats socials en anglès, com club de lectura i lectura de contes, ara tot tancat fins a nou avís. Aquest article comenta quatre llibres que interessaran sobretot, però no solament, els qui teniu criatures i us sentiu sols davant del perill, entre elles i les pantalles.

I a sobre fa fred. Estarem més hores tancats i els que tenim el goig de tenir jovenalla per casa podria ser que ens preguntéssim quantes hores és saludable que els fills i nosaltres mateixos passem davant de les pantalles.

Aquest interrogant es presta a respostes ràpides i absolutes, tot i que molts haurem deixat estratègicament els cunyats fora de la bombolla sanitària de la Covid-19. Aquí veurem algunes respostes en llibres que podeu trobar a les llibreries de Praga, a càrrec d’un doctor en neurociència [1], una filòsofa i doctora en psicologia [2], una doctora en matemàtiques [3] i una psicòloga forense especialitzada en el món digital [4].

Cretinisme digital
Si teniu pressa aneu a les conclusions del primer llibre. Michel Desmurget us desglossarà per edats quants minuts diaris està demostrat que no tenen efecte quantitatiu en el rendiment escolar i el desenvolupament cognitiu.

més

Tereza Stöckelová sobre el clima, el virus i l’ètica de la ciència

Tereza Stöckelová (novinky.cz)

La sociòloga i antropòloga txeca Tereza Stöckelová unia les dues crisis en una una entrevista recent (en txec). L’entrevistador començava notant que es parla de clima des dels anys setanta, si bé d’uns anys ençà és amb més urgència.

Stöckelová veu tres motius darrere aquesta evolució: primer un increment massiu del volum de coneixement, avui se sap molt més de la complexitat sistèmica de la Terra i de la posició de la humanitat com una part d’un tot, en el qual és capaç d’influir.

més

Txèquia i Catalunya: dues economies davant del món després de la Covid (1)

En una sèrie de tres articles veurem els antecedents històrics de les economies txeca i catalana, factors de l’estructura econòmica i social actual i algunes perspectives de futur.

Txèquia va tenir el 2019 un PIB per càpita superior al d’Espanya calculat en paritat de poder de compra, tal com va recollir la Revista Kampa. Ara bé, més enllà del simbolisme d’una dada estadística aïllada, és més revelador mirar factors estructurals i comparar dues economies d’un volum similar, com són Txèquia i Catalunya.

Pioners industrials
Les dues economies van ser pioneres en la primera revolució industrial, van tenir una evolució demogràfica molt diferent i van passar un llarg període fosc al segle XX, fins a tornar a l’Europa on pertanyien. Ara s’enfronten al món de després de la Covid des de posicions diferents en el social, l’econòmic, la connectivitat territorial, els intercanvis la captació de talent, entre altres.

Històricament Txèquia es va avançar a Catalunya des de la primera revolució industrial. Podem dir que la mecanització txeca va arribar el 1797 amb Johann Josef Leitenberger. A Barcelona en canvi la primera fàbrica és del 1832, la dels germans Bonaplata. El primer trajecte en tren Břeclav-Brno és de 1838, mentre que Barcelona-Mataró és de 1848.

més

La insuportable lleugeresa de l’anticomunisme txec

Pancarta a l’ajuntament de Praga 2 (Twitter)

Les pancartes en honor de la memòria de Milada Horáková se suposa que honren la memòria del seu assassinat judicial per part del règim comunista el 1950. En realitat són part de la lluita de partits d’avui. L’oposició liberal conservadora recorre a un anticomunisme histèric, estèril, desconnectat de les preocupacions reals de la societat, perquè contempla impotent com el populisme d’Andrej Babiš arrasa a les enquestes, mentre ells estan dividits en un munt de partits, sense líders ni propostes. Les pancartes de Milada Horáková són un intent barroer de canviar aquest marc mental: posi vostè la pancarta, proclami el seu anticomunisme, sigui vostè dels millors, etc., i mentrestant no parlarem dels efectes de la pandèmia, dels sous baixos, de la carestia d’habitatge ni d’altres coses de mal gust o massa complicades, com el canvi climàtic i les migracions.

més