Com començar amb el txec des del català (7)

El txec s’escriu de forma quasi fonètica, que vol dir que la correspondència entre el so i la lletra és quasi total, o que tot allò que s’escriu es pronuncia.

Com es comparen les vocals i les consonants? Les vocals del txec són les proverbials cinc duplicades en una versió llarga: hi ha una “a” i una “aa”, que s’escriu “á”, i igual totes les altres vocals. També hi ha una “y/ý” semblant a la “i”.

Els diftongs són escassíssims, i els triftongs inexistents. L’únic diftong genuí és “ou” a mouka (farina) i kouř (fum). Hi ha els diftongs “au” i “eu”, però apareixen en paraules internacionals, que us agradaran perquè les entendreu a la primera, com autobus, astronaut, traumatologie, pneumatika, euro.

Les consonants del txec coincideixen majoritàriament amb les del català, n’hi ha de sordes i sonores. La “s” de prosím (si us plau) és sorda, la “z” de muzeum és sonora.

La hac s’aspira, per exemple a la salutació bàsica ahoj. La “j” es pronuncia de forma semblant a la i.

La diferència b/v existeix. Per exemple a bod (punt) i voda (aigua) la pronunciació de “b” i “v” es diferencia. La “g” txeca és la mateixa que en català, seguida de qualsevol de les cinc vocals.

El tret que més us pot cridar l’atenció de l’ortografia és un accent sobre algunes consonants, en forma de be baixa sobre la consonant “ˇ”. Allò que marca és la palatalització, les lletres amb aquest accent es pronuncien amb la llengua a la part alta del paladar.

La “š” és exactament igual que la xeix del català a caixa, i la “ž” és sonora com la ge de gerro, gironí, o la jota a joc, jeu, soja. La “c” sola en txec es pronuncia “ts”, com a potser, i quan té diacrític “č” és com “tx” en català a cotxe. L’ena amb diacrític “ň” sona igual que “ny” a canya.

El diacrític sobre la te, la de i l’ela gràficament sembla un apòstrof, i sona com una petita “i” darrere de la consonstant: “ť “, “ď “, “ľ ” us sonaran a “ti”, “di”, “li”, però és una subtilesa que podeu deixar per a més endavant.

Finalment hi ha l’erra amb diacrític o “ř”, que no sona com res conegut en català. Si l’arribeu a dominar us guanyareu l’admiració dels txecs del vostre entorn.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Com començar amb el txec des del català (6)

Avui veurem les últimes tres diferències, dues d’elles encara dins del sistema verbal.

11)
Una bona notícia, si ho entenem com una problema menys, és que en txec els verbs compostos són mínims, molt pocs, a diferència del català.

12)
Els pretèrits en català tenen persona i nombre. Això vol dir que distingim “vaig escriure” i “vam escriure”. En canvi en txec el singular “vaig escriure” és diferent si soc home “psal jsem” o dona “psala jsem”. Després també hi ha la diferència del singular i el plural.  

13)
Els numerals cardinals txecs tenen de l’1 al 5 variacions incomprensibles per als parlants d’un altre idioma, d’aquelles que els professors resolen dient “és així” perquè l’alumne accepti la realitat i tiri endavant. En català hi ha “un llibre” i després dos, tres, quatre llibres i fins a l’infinit. En txec hi ha “jedna kniha”; entre el 2 i el 4 hi ha “dvě knihy, tři knihy, čtyři knihy”, que és genitiu singular. A partir del 5 és “pět knih”, el genitiu plural.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Com començar amb el txec des del català (5)

Avui veurem tres diferències més de les tretze que vam trobar, relacionades amb els verbs.

8)
En txec l’esmorzar del dia en curs i el sopar d’ahir es diuen amb la mateixa forma verbal, és irrellevant la llunyania del passat en relació amb el moment present. Hi ha el passat, el present i el futur, i de temps compostos i perifràstics entre poc i gens.

9)
En català “beure” vi com un hàbit o “beure” vi en un moment donat, fins a acabar la copa o l’ampolla, són sempre la mateixa paraula. En txec en canvi és “pít” i “vypít”. Els verbs txecs tindran tot de partícules al principi, al final o incrustades dins per expressar aquests matisos.

10)
En txec els verbs de moviment tenen una forma diferent segons si l’acció passa en un moment donat o bé és recurrent. Una nena catalana “camina” ara mateix pel parc mentre el pare parla amb un amic, o bé direm que ja “camina” si l’últim cop que la vam veure anava a quatre grapes. En txec és “jít” quan la nena camina pel parc i “chodít” quan ja ha après a caminar pel seu compte: “dítě už chodí” vol dir que el nen, o la nena, ja camina. Igualment “jet” és el cotxe que va per la carretera ara mateix i “jezdit” és el que fa l’autobús que va, és a dir passa, cada mitja hora. Córrer en un moment donat és “běžet”, com la guilla que corre cap al campament perseguida per un eriçó, en una cançoneta infantil tradicional: “běží liška k táboru…”. Però córrer de forma regular, com l’atleta, és “běhat”.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Com començar amb el txec des del català (4)

Avui veurem quatre diferències més:

4)
En txec no hi ha articles. És cert que això és més un problema per als qui van en direcció contrària a vosaltres, els txecs que aprenen català: a molts els costa Déu i ajuda arribar a entendre i fer servir l’article determinat i l’indeterminat mínimament bé. En canvi vosaltres tot el que heu de fer és ignorar-lo.

5)
Consonants mutants: en català per exemple diem “pluja” i el plural “pluges”, “força” i “forces”. Canvia la lletra (j-g, ç-c) però es manté el so. En canvi en txec prepareu-vos a veure canviar no solament la lletra sinó el so: “pomáhat” vol dir “ajudar”, amb la primera “a” llarga i la hac aspirada. Però a “pomůžu”, que vol dir “ajudo”, la hac aspirada a canviat a “ž”, que sona com j-g a Josep, Girona.

6)
Els noms substantius txecs es declinen, que vol dir que canvien de forma segons la funció en la frase. Per exemple, nosaltres tenim sembre la mateixa “poma” tant si ens mengem una poma com si ens bevem un suc de poma, però en canvi en txec no.

7)
En txec l’adjectiu va normalment davant del nom, anteposar l’adjectiu no té cap funció poètica sinó que és el normal. El joc de “home pobre” i “pobre home” no es pot fer. En txec “persiana verda” es diu “zelená roleta”, i la primera paraula és l’adjectiu.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Com començar amb el txec des del català (3)

Hem comptat les diferències principals entre el català i el txec i ens en surten tretze. Repassem les primeres tres:

1) El txec té un tercer gènere, el neutre. El “miminko” és el “bebè”, que no té gènere , i “děti” és la denominació genèrica dels humans després de la lactància i abans de l’adolescència. Per tant tot això que s’estalvien els txecs en desdoblaments feixucs, tan de moda en català entre segons qui.

2) El txec té vocals llargues i curtes, per exemple “jim” vol dir “a ells”, però “jím” vol dir “menjo”. L’accent sobre la “i” i les vocals marca que són llargues, o sigui que duren més, us podeu imaginar que n’hi ha dues: “jiim”, però que per no escriure la “i” dos cops hi posen un accent.

3) Els txecs són capaços de dir “vlk” (llop), “krk” (coll), “mlč!” (calla!), “prst” (dit), “trn” (espina) i moltes més. És a dir, són capaços de pronunciar “l” i “r” dins de la síl·laba. En català necessitem la vocal al mig. És un aspecte que haureu de treballar: dir “vlk” sense perdre massa aire pel mig, no dir “valak”, “valk” o “vlak”, sinó “vlk”. Si perdeu massa aire podeu arribar a dir tota una altra cosa, per exemple “vlak” vol dir “tren”, i “valk” és quasi com “válka”, que vol dir “guerra”. De manera que si teniu un txec a mà li podeu dir que us digui en txec la frase “el llop se’n va la guerra en tren”. Sort!

Continuarà… 

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.

Com començar amb el txec des del català (1)

El professor Vicent Beltran Calvo, dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant, ha preparat una comparació del català i el txec que et pot ser útil si estàs en un moment molt particular en la relació amb l’idioma: portes temps al país, saps que t’hi quedaràs, i t’agradaria fer un salt qualitatiu. L’anirem presentant en forma de deu articles o posts curts. Esperem que serveixi com una introducció al txec.

Per començar situarem els dos idiomes (català, txec) en el context europeu i mirarem què els uneix i què els separa.

El català és una llengua romànica, el txec és una llengua eslava. El tercer gran grup és el de les llengües germàniques.

Tot ve de l’indoeuropeu, una llengua reconstruïda o si ho preferiu inventada pels lingüistes com un hipotètic antecedent ancestral de totes les altres, per una mena d’enginyeria lingüística inversa.

Per exemple “heart” (anglès), “cor”, i “srdce” (txec) aparentment no tenen res a veure, però venen de l’indoeuropeu “kerd”. Els lingüistes escriuen lleis que expliquen com la “k” de l’indoeuropeu passa a ser una “h” en llengües germàniques (heart, Herz, hart, hjart, hjerte, hjärta), una “c” amb so de “k” en llengües romàniques (cor, coeur, cuore, corazón, coraçao) i una “s” a les llengües eslaves, com en txec “srdce”.

El mateix exercici es pot fer amb “hundred”, “cent”, “sto” i l’indoeuropeu “kmtom”. Això us serveix per aprendre txec? No, però és interesantíssim i us situa el txec en el sistema de les llengües europees, que és del que es tracta per començar.

____

Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant. Aquestes notes es basen en la seva comparació del català i el txec presentada a la Universitat Masaryk de Brno el 23 d’octubre de 2020.

Els accents diacrítics del txec

ě š č ň ř ž ť ľ ď

L’idioma txec s’escriu de forma quasi fonètica, que vol dir que a cada so li correspon una lletra i no hi ha lletres mudes. D’aquí que, davant del text, una de les primeres coses que cridarà l’atenció el primer dia seran els accents en forma de v sobre algunes lletres (d’apòstrof a la te, l’ela i la de).

Més

Els cognoms txecs són molt interessants

El cognom de la senyora d’Artur Mas és txec i vol dir aquest simpàtic ocellet, en català «boscarla de canyar», o això diu la Viquipèdia.

Per exemple, el «Rakosnik»  de l’esposa del polític Artur Mas és el nom txec d’un ocell, en català «boscarla de canyar» segons la Viquipèdia. Els avantpassats de la senyora figura que eren austríacs, però els avantpassats dels avantpassats devien ser txecs, com milers d’emigrants pobres que venien de Bohèmia, Moràvia i tots els racons de l’Imperi Àustrohongarès a buscar fortuna a la capital. L’enorme quantitat de cognoms txecs que es veu encara avui a Viena anant pel carrer és un testimoni eloqüent.

més