Presentació dels dibuixos de Violeta Aguiló i patriotisme local de Žižkov

La Violeta (samarreta blanca), la intèrpret a la seva esquerra i l’alcalde, a la dreta, amb la samarreta fosca. Un acte de format petit i dinàmic, ben organitzat.

El 7 de febrer es va presentar al centre d’informació de Praga 3 la sèrie de dibuixos de Violeta Aguiló sobre els edificis icònics de Žižkov, de la qual vam parlar. El batlle del districte, Michal Vronský, va passar a dir unes paraules. Va fer notar com els agrada que el districte continuï atraient i inspirant artistes. La Violeta es va posar el públic la butxaca dient que va triar instal·lar-se a viure a Žižkov després de llegir blogs sobre les diverses opcions. Perquè a més d’amics i coneguts va venir públic genuïnament local. En aquest sentit els dibuixos agraden i inspiren sensacions positives per l’originalitat de la tècnica, els colors vius de les superfícies i la precisió del traç de tinta que les perfila, s’aprecia bé en les reproduccions ampliades que s’exposen. Precisament la Violeta va explicar que no recull botigues i negocis perquè van canviant. Per tant es concentra en el que és permanent, de forma intuïtiva acaba oferint una idealització de l’edifici icònic, i això connecta molt bé amb l’orgull patriòtic ultralocal que la gent del barri té i que les institucions promocionen tant com poden. És una dinàmica molt semblant al que passa per exemple al barri de Gràcia, a Barcelona

Els edificis de Praga 3 vistos per Violeta Aguiló

L’església del Sagrat Cor de Jesús, a la plaça de Jiřího z Poděbrad vista per Violeta Aguiló.

Violeta Aguiló dibuixa els edificis del paisatge de la ciutat. Va començar a Barcelona, on va néixer, continua a Praga, on viu, a Žižkov. Com tots els creadors visuals és a Instagram. La van trobar els responsables de comunicació del districte de Praga 3 i li van proposar que fes una sèrie de catorze il·lustracions sobre edificis icònics del districte. Se n’ha fet un llibret per acolorir («omalovánky») i un joc de postals. Els dibuixos són expressius i alhora precisos. És com si se centressin en la pell de l’edifici i a vegades en l’entorn, una mica d’arbrat, places i allò que dona caràcter en aquesta part de la ciutat, sempre sense incloure la figura humana. A partir del 2 de febrer els originals estan exposats al centre d’informació del districte, tocant a la plaça Jiřího z Poděbrad. Recordeu que la parada de metro està tancada per obres, aneu a la següent, o veniu en tramvia.

František Skála, il·lustrador

(ghmp.cz)

Aneu a veure l’exposició de František Skála si teniu canalla o us interessa la il·lustració que es fa a Txèquia. És a la galeria municipal de la Casa de la campana de pedra (Dům u kamenného zvonu) a la plaça de la Ciutat Vella, fins al 29 d’agost. Skála (1956) és un dels artistes txecs en actiu més interessants, amb un món i una poètica propis. Té allò que s’entén per èxit de crítica i públic. L’humor, la tendresa i una refrescant falta de pretensions permeen tota la seva obra. Cada cop que es fa una exposició el públic respon en massa. Aquesta que presentem es concentra en un aspecte menys conegut: la seva feina d’il·lustrador de llibres. Els prospectes que us donen a l’entrada amb tota la informació estan impresos per una cara i en l’altra són un pòster o imatges per pintar, de manera que si teniu canalla petita no els llençareu a la sortida.

LUSTR, festival d’il·lustració

Fins dimarts 22 hi ha temps de passar pel festival LUSTR amb el més nou de la il·lustració txeca al Kampus Hybernská. Hi ha una sèrie de tallers que us poden interessar si feu il·lustració. Alguns els fan autors estrangers i es fan en anglès, consulteu el programa. També hi ha una part d’exposicions, una sobre Devětsil, el grup de l’avantguarda txeca, i la il·lustració, i una altra que presenta l’últim any de feina dels il·lustradors joves.

Venir a Praga a treballar amb contracte: Andrea Ribera, grafista.

Europa és ara mateix el tauler de joc dels joves professionals catalans. La crisi que ve els ho anirà fent entendre. Alguns ja hi són: l’Andrea Ribera (Barcelona, 1991) va arribar a Praga el gener “fitxada”, amb un contracte. Treballa a l’estudi de disseny que dona forma, entre altres coses, a envasos que es compra al supermercat qui ens llegeixi a Txèquia. 

més

Josef Lada i l’ideal rural txec

La matança del porc vista per Josef Lada. Encara se’n fa als pobles, hi ha especialistes que van de casa en casa i és una xarxa social de primer ordre.

És molt probable que hagueu vist la seva obra només anant pel carrer a Praga, sense saber de qui és. En la «iconosfera» txeca, el conjunt d’imatges de la cultura, les creacions de Josef Lada ocupen un lloc de primer ordre. Més d’una taverna està decorada amb motius de Lada, es venen contes infantils, rondalles i calendaris, hi ha jocs de taula i un sens fi de productes. Lada va il·lustrar una edició d’aquesta icona de la txequitud que és el soldat Švejk. El grafisme clar i alegre de Lada és reconegut de forma instantània per qualsevol persona txeca des de la més tendra edat.

més

Kamil Lhoták i la poesia de la màquina i el suburbi

Cartell d’una exposició de Lhoták (turistika.cz)

Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.

més

El rei de l’animació txeca és un talp

Krteček (fanpop.com)

Es diu «Krteček» [cr te txec], diminutiu de « krtek», talp. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i vénen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt.

La mirada precisa i tendra de Miroslav Šašek

Roma! (radio.cz)

Miroslav Šašek (1916-1980) es va exiliar el 1948, quan els comunistes van guanyar les eleccions i van fer un cop d’estat, i ja no va tornar. Va estudiar arquitectura, i es pot dir que l’ull de l’arquitecte es nota en la precisió amb què dibuixava els edificis quan anava pel món fent els llibres de viatges que el van fer famós.

més