Etiqueta: llibres

Passegem fins a la llibreria Shakespeare and Sons, a Malá Strana, una llibreria icònica a Praga, entre el riu i el castell. Està molt ben dotada i els preus són moderadament superiors a Amazon, però permet una compra mil·lennial i tradicional alhora. Per un costat tenen un buscador online i pots saber si el llibre està en estoc «ara mateix», però per altra banda pots anar-hi caminant, tocar el llibre, olorar-lo, i pagar en efectiu.

Quantum Computing, how it works and why it could change the world, d’Amit Katwala, em va cridar l’atenció pel groc cridaner de la coberta, dins la secció de ciència, un cop ets dins, just passada la caixa, a l’esquerra.

És un llibre d’aquest mateix any, de 150 pàgines, en format butxaca, i es llegeix amb facilitat. És de la sèrie Wired, que edita a Penguin, dedicada a temes emergents en ciència i tecnologia. No té ni una sola equació matemàtica, per a no espantar l’audiència no especialitzada. La narrativa és més periodística que tècnica, i posa molt èmfasi en la cronologia i qui ha fet què, més que en l’explicació tecnocientífica detallada.

més

Les llibreries de Praga us permeten el plaer de llegir seguits dos autors aclamats, amb grans vendes, i que entre ells dos no s’avenen gaire. Pols oposats, tots dos amb un erudit múscul oratori i llargues carreres professionals. A cap se’l pot desacreditar amb arguments simplistes. Tots dos han creat escola econòmica, han fet grans passes endavant en la comprensió dels mercats i han abordat temes molt propers.

Tot i així, són acarnissadament oposats, tant en la tinta com en debats a YouTube, on mantenen la distància amb diplomàcia. Els dos han nascut a la mateixa olla geopolítica, l’un a Israel i l’altre al Líban. Els dos han tingut èxit als Estats Units. Avui us recomanarem llibres de Daniel Kahneman i Nassim Nicholas Taleb.

D’entre unes bibliografies extenses ens fixem en dos títols emblemàtics i relativament breus, útils per a introduir-se en l’univers particular de cadascun: Thinking, fast and slow, de Kahneman, i Skin in the game, de Taleb.

més

Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”

Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.

És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.

A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.

més

Els lectors ens envien textos sobre les seves lectures. A Praga la Shakespeare and Sons és del tot digital i anglòfona, però us troben qualsevol llibre. The Globe té un restaurant adjunt i activitats socials en anglès, com club de lectura i lectura de contes, ara tot tancat fins a nou avís. Aquest article comenta quatre llibres que interessaran sobretot, però no solament, els qui teniu criatures i us sentiu sols davant del perill, entre elles i les pantalles.

I a sobre fa fred. Estarem més hores tancats i els que tenim el goig de tenir jovenalla per casa podria ser que ens preguntéssim quantes hores és saludable que els fills i nosaltres mateixos passem davant de les pantalles.

Aquest interrogant es presta a respostes ràpides i absolutes, tot i que molts haurem deixat estratègicament els cunyats fora de la bombolla sanitària de la Covid-19. Aquí veurem algunes respostes en llibres que podeu trobar a les llibreries de Praga, a càrrec d’un doctor en neurociència [1], una filòsofa i doctora en psicologia [2], una doctora en matemàtiques [3] i una psicòloga forense especialitzada en el món digital [4].

Cretinisme digital
Si teniu pressa aneu a les conclusions del primer llibre. Michel Desmurget us desglossarà per edats quants minuts diaris està demostrat que no tenen efecte quantitatiu en el rendiment escolar i el desenvolupament cognitiu.

més