«Jo confesso» en txec: entrevista a Jan Schejbal

Jan Schejbal (nuvol.cat)

Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Recuperem una entrevista publicada el 2016, després de la seva traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. En l’entrevista Schejbal explica amb una certa extensió els orígens i la trajectòria, el que era editar literatura durant el règim comunista. Al final hi ha una relació de les seves traduccions i altres treballs.

Com s’arriba a publicar en txec Jo confesso?

L’èxit editorial a Alemanya li dóna visibilitat davant el sector editorial txec. Una editorial nova, independent, portada per un matrimoni, vol publicar un llibre català, demanen la meva consulta, jo els presento el meu dossier de propostes d’edició, parlem de les possibilitats que hi ha gràcies a l’ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull i ells decideixen publicar Jo confesso. Després de 1989 s’ha traduït molta menys literatura catalana que durant el comunisme. El Jo confesso, si té èxit, pot obrir camí a noves traduccions.

més

Praga Magica

Angelo M. Ripellino

Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible. Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. És un producte derivat del treball de l’eslavista, en el qual dona sortida al coneixement no filològic acumulat. Pertany a l’assaig, a la mateixa estanteria que un llibre posterior, Danubio, de Carlo Magris.

més

La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.

Mercè Rodoreda cap a 1938, quan va intervenir amb Francesc Trabal davant del PEN Club txec.

La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper clau, amb elements com el constructor František Müller, capaç d’encarregar el xalet a un tal Adolf Loos. O bé l’oncle de Václav Havel, un dels productors de cinema més importants.

més

Els nens de Husák i l’amor

Presentem dues obres d’autors txecs que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com «Husákovy děti» o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l’amor i de les relacions de parella. Permeten endinsar-se en la «txequitud» i els seus misteris, amb aquella visió tan certa que només dona la bona literatura.

més

Franz Kafka mascota turística

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és kafka-rona.jpg
Monument a Kafka de l’escultor txec Jaroslav Róna (mirface.com)

Kafka va néixer i viure a Praga. Avui és una mascota turística de la ciutat. Hi ha un museu que de fet és una trampa per a turistes, amb botiga al final. Hi iniciatives com una fundació dedicada a la memòria de l’escriptor i a l’herència cultural jueva, amb una llibreria molt completa. El lloc on està enterrat queda fora del centre, i el millor monument, davant d’una de les sinagogues, posa a prova de l’espectador què ha llegit, com es pot veure en la fotografia (en quin relat està inspirat?).

més