Jiří Sopko al Museu de Kampa

(sophisticagallery.cz)

El Kampa Museum i l’illa de Kampa són molt a prop del cor d’aquesta publicació per raons òbvies. Si voleu passar per l’illa i entrar al museu perquè us interessa l’art txec teniu, a més de la col·lecció permanent, amb obres de Kupka i Gutfreund, exposicions temporals que sempre són interessants. Fins al 22 de maig continua al Museu Kampa la retrospectiva de Jiří Sopko, amb cent quadres i cinquanta dibuixos, que recullen una panoràmica de l’obra des de 1968. Sopko és un pintor txec de la generació veterana, nascut el 1942, i té un estatus de llegenda viva en l’escena de l’art txec. Té un món propi i una manera de fer inconfusible, de colors acrílics vius, rostres expressius, figures humanes amb extremitats allargades, etc. És sobretot un pintor, tot i que ha fet incursions en la il·lustració i l’escultura. Podeu llegir sobre l’exposició aquí.

Retrats de Rembrandt a Praga

(ngprague.cz)

A Praga ara mateix i fins al 31 de gener hi ha una petita gran exposició de retrats de Rembrandt, amb autèntiques obres mestres difícils de veure normalment, provinents de diverses institucions. Atenció que estarà tancat del 12 al 25 d’octubre per la pandèmia. L’exposició aconsegueix en un espai relativament reduït recollir la trajectòria del pintor, des del context del temps en què va començar fins a les obres de maduresa i el domini del color i la llum. Els personatges retratats ens miren i estan com vius, la vida interior queda reflectida en l’expressió i l’actitud de forma fascinant si es pensa que són gent de fa tres o quatre segles. La Galeria Nacional té diverses modalitats de passis anuals que deixen el preu de les entrades a un nivell molt assequible.

L’art de Mucha i el que queda de l’aura de l’obra d’art

Sarah Bernhardt segons Mucha (kuntskopie.de)

La dona icònica de l’Art Nouveau la va crear un pintor txec, Alphonse Mucha a París en el tombant del segle XIX al XX, a partir de cartells amb l’actriu Sarah Bernhardt, la gran dama del teatre de l’època. La femme fatale, princesa, sacerdotessa. És un estil que hem vist en capses de galetes, ampolles de xampany i mil aplicacions. S’exposen pòsters de l’època a Praga i quedaran exposats fins al 2023, a l’Obecní Dům, associats al nom de Lendl, el col·leccionista, una vella glòria del tennis txec que va decidir invertir en això. Si té sentit veure art infinitament reproduït és cosa de cadascú, però és revelador que parlin de l’experiència “immersiva”, com si la contemplació del pòster no fos suficient.

D’altra banda, i sense relació organitzativa amb l’anterior, durant tot l’any hi ha obert un establiment que s’autodenomina Museu Mucha, que és un exemple no de museu amb botiga annexa sinó de tot el contrari. Mentre part de l’obra de Mucha troba aquesta explotació comercial, amb una altra part és tot el contrari. La segona part de la vida el pintor la va dedicar a pintar l’Epopeia dels eslaus, una vintena d’enormes quadres sobre la història dels txecs i els eslaus, fets entre 1910 i 1928. Actualment estan tancats en un magatzem, s’espera la construcció d’un lloc específic dedicat a l’exposició.

Descobrir la pintura de Stanislav Diviš al GASK de Kutná Hora

El color intens i vibrant de les flors imaginàries de Stanislav Diviš és la seva reacció a la descoberta dels finestrals de la catedral de Chartres, en concret de la seva vegetació ornamental, altament estilitzada. La gran exposició del GASK és una oportunitat per descobrir aquest artista, una personalitat clau de la pintura txeca contemporània, i de pas la institució. Hi ha temps fins al 13 de setembre.

més

Kamil Lhoták i la poesia de la màquina i el suburbi

Cartell d’una exposició de Lhoták (turistika.cz)

Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.

més