La hisenda espanyola reclama impostos a residents catalans a l’exterior

Una resident catalana a Txèquia denuncia un cas d’injustícia fiscal

La persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa en qualsevol país de la Unió Europea, i hi paga els impostos, no ha de pagar ni cinc en concepte de renda del treball a la hisenda espanyola. És resident fiscal a Espanya qui està com a mínim 183 dies al territori de l’Estat dins de l’any natural. Pagarà impostos a Catalunya el no resident que per exemple hi tingui un patrimoni que generi obligacions, o hi rebi una herència. Però per la feina no.

La residència fiscal a Txèquia es demostra amb un document que es diu “daňový domicil” (“domicili fiscal”), que emeten les autoritats fiscals txeques. Hauria de ser suficient davant de qualsevol reclamació de la hisenda espanyola d’impostos pel rendiment de la feina.

És suficient sempre? Pot ser-ho. Tenim el cas concret d’una professional resident a Praga que es va veure en aquesta situació el 2015. Va presentar el “daňový domicil” a la hisenda espanyola i la van deixar tranquil·la.

Deus tant, tu primer paga i després ja veurem
Ara bé, el 2017 la mateixa hisenda espanyola diu que el “daňový domicil” no és suficient. Li han exigit 6000 euros, i li permeten reclamar, i ha de demostrar residència a Txèquia amb pagaments de lloguers i consums de 2017. Però el pagament està fet i ara toca esperar que el diner torni després de dos o tres anys de via judicial.

Per tant pot passar, la hisenda espanyola pot menystenir el “domicili fiscal” de les autoritats txeques, i pot exigir a la víctima que demostri que viu en un país de la Unió Europea. Si us passés, prepareu-vos a demostrar el rastre de pagaments de lloguers i consums i qualsevol cosa que demostra que viviu a un lloc.

Si treballeu a la Unió Europea no heu de pagar a Espanya impostos pel rendiment del treball. Si rebeu aquesta atenció indesitjada no us deixeu intimidar per l’actitud confiscatòria, pel menysteniment sistemàtic i impune del ciutadà que és tan propi de la cultura funcionarial espanyola. Armeu-vos de paciència: el dret europeu és al vostre favor.
___
Actualització: ens arriba un segon cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola a una altra resident a Txèquia, que mantenim en l’anonimat per raons òbvies. A ella li demanaven 7000 euros, ho va solucionar de nou amb “domicili fiscal” i amb un document emès per l’organització on treballa, i amb moltes visites a la hisenda local quan estava en territori espanyol, i havent de pagar un gestor.

fortna, o els carmelitans descalços s’obren a la societat

El monestir dels carmelitans descalços de Hradčany obre les portes. És a la mateixa plaça del Castell. Hi podeu anar a seure en una butaca en silenci i us podeu interessar per diverses activitats terapèutiques i de meditació, individuals o en grup. La web està en anglès a títol informatiu, però les activitats de grup són en txec. Si això fa tendència serà una deriva molt interessant. Com se sap, la societat txeca és una de les més secularitzades del món, però el patrimoni immobiliari de l’església és molt superior als recursos humans i materials de la institució. Literalment no saben què fer amb tanta propietat i els costa Déu i ajuda, mai més ben dit, mantenir-la oberta, en bon estat i funcionant. Aquest «obrir-se a la societat» sembla pragmàtic i intel·ligent. Només anant-hi sols podeu provar el que és seure a un claustre al cor de la Praga històrica. El silenci és irreal, de com de fora d’aquest món.

fortna.eu

Provaznictví Újezd

jra.cz

Està per veure si aquesta revista trobaria a Praga una sèrie de comerços singulars, però aquesta botiga de corda segur que hi hauria de ser. El comerç digital ja se sap que pot ser fred, compulsiu, anònim, però avança perquè alguna demanda satisfà. Aquesta botiga, en canvi, és tot el contrari. Té tota mena de cordes i cordills, és a Malá Strana, a Újezd, i és un exemple de com el comerç minorista pot sobreviure. Un local exquisit, de només 90 metres (aquí teniu la reforma explicada pels arquitectes que la van fer). Una gran especialització: hi ha més cordes de les que és possible imaginar-se, hi ha fins i tot xarxa, per a hamaques i porteries de futbol. Finalment, una senyora molt amable que ho sap tot i sempre té raó (sobre cordes). Direu que no passa sovint, que es necessiti comprar corda. Però el client praguès o txec està acostumat a fer-se moltes coses amb les mans, i l’oferta d’aquesta botiga és imbatible, i si (per exemple) teniu gent petita corrent per casa i volguéssiu fer el gronxador al jardí o a la chalupa hauríeu de passar per aquí. Diguem-ne que hi entreu per una corda i us fa venir ganes de comprar-ne més, perquè són ben boniques.

Fer la bugada a la bugaderia

pradelny-lavor.cz

A mesura que els preus de l’energia vagin pujant potser surt cada cop més a compte fer la bugada a la bugaderia, tranquil·lament, amb wifi, i en una hora fins a quinze quilos de roba nets i eixuts. La cadena Lavor va obrint sucursals per Praga, també es va expandint com una franquícia. N’hi ha més però aquesta seria la que més es veu. Entre el públic, en una observació subjectiva, sembla que hi ha sobretot la gent jove i professional. Aquests locals permeten, si cal, viure prescindint de la rentadora i del manteniment de la rentadora. Val la pena estudiar-ho.

Una cadena de fleques txeca en expansió.

vasepekarna.cz

Un interessant concepte de fleca txeca està progressant per Praga i per les regions del nord. Es diu Vaše Pekárna, i si viviu a la capital ja en deveu haver vist alguna, aquí tenen la llista de fleques. Són locals de diverses dimensions, però pensats i dirigits des d’un centre, per funcionar també com cafeteries i llocs acollidors. Són franquícies, en diverses formes. Aquí hi ha una llista de productes, hi ha diversos pans i pastisseria tradicional (koláč, etc.). És de destacar per exemple el pa de sègol, sense llavors ni coses, només la farina de sègol, més fosca, que pel que sembla és més sana que la farina refinada blanca de blat.

L’altra cuina mediterrània: instruccions d’ús.

Yazan Manjah (olakala.cz)

Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer en demostracions com la que va fer el 23 de juliol al Kampus Hybernska. Si preferiu indoor food, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.

més

Bezobalu, entre el canvi
cultural i el negoci

Comprar aliments i drogueria d’origen conegut, sobretot local, a granel, sense envasos. Us podeu portar el pot, i si no ja us el donen. Peseu el pot, imprimiu una etiqueta amb el pes i l’enganxeu al pot; ompliu-lo de producte i us descomptaran el pes de l’etiqueta, perquè pagueu el pes net de l’arròs, la civada, els cigrons o el que sigui.

Bezobalu en principi és això (web, en txec). Darrere hi ha una iniciativa que existeix com un negoci. Han de ingressar més del que gasten, però alhora el model de negoci depèn d’un canvi cultural que s’esforcen en promoure. Diguem que l’eficiència econòmica que porta al benefici se sotmet al principi superior de contribuir a reduir els 500 quilos de brossa a l’any que li corresponen a cada persona a Txèquia. Idealista? Per descomptat.

Pesar el pot, comprar a granel.

Funcionen des de 2013, tenen tres botigues pròpies a Praga, vint més d’emprenedors formats per ells a la capital, i fins cent vint a tot el país. No són una franquícia. No hi ha vincles contractuals. La comunitat de col·laboradors, empleats i associats la mantenen a base de comunicació molt poc jeràrquica i les xarxes, i amb trobades periòdiques. Tot i amb això es reserven un cert control: donen formació a qui vulgui obrir una botiga, però si en voleu obrir una prop d’on ja n’hi ha una altra no us faran cas.

Gairebé deu anys és molt, més encara si rondes la trentena. Jiří Sedlak (1990) és el líder visible. Insisteix en una cultura de lliure associació entre gent que comparteix uns valors. S’inspira en el llibre Reinventing organizations. No hi ha, per exemple, una central de compres imposant un producte a una xarxa. No s’impedeix que, per dir alguna cosa, una botiga de qualsevol ciutat petita arribi a un acord amb una explotació agrícola familiar del poble del costat, perquè els subministrin pastanagues només a ells.

Connexió hispanoparlant
La Pavla Čevelová és de l’equip de Bezobalu a la botiga de Praga 6. S’ocupa de les compres i la relació amb els proveïdors. Si quedeu amb ella abans us pot atendre i us explicarà el projecte amb una gran generositat i en un espanyol fluid. Li encanta parlar de menjar i de fet li encanta parlar, de manera que és una guia òptima.

més

Les organitzacions de veïns de Praga: Vršovice i Nusle

“Bleší Trh” és la traducció literal al txec de “Marché aux Puces”: aquí, un mercat al pati interior d’una illa de cases de Nusle.

Organitzacions de veïns, autènticament de base, treballant per la millora de la qualitat de vida de la gent i obtenint resultats, mantenint a ratlla el càncer sectari dels partits i l’asfíxia burocràtica. A Praga se’n van sortint prou bé. Us expliquem com ho fan. Un secret: la ciutadania ha entès que cap partit és “el nostre” i que la gent de partit i els buròcrates tenen interessos propis. Això no condemna a cap confrontació estèril, sinó que obliga a no perdre mai de vista la negociació i la defensa pragmàtica dels interessos veïnals.

més