Els tramvies de Praga (i 6)
Una panoràmica de Praga millora amb un tramvia T3 pel mig, oi? Aquests vells vehicles donant servei em van captivar. I, sempre des de la perspectiva del visitant, vaig començar a imaginar-me que al darrere hi havia la voluntat de què hi continuïn funcionant. En cinc articles he mirat de repassar els principals tipus de tramvia.
Suposo que tant els responsables polítics i tècnics com la ciutadania poden arribar a tenir una gran estima per aquest patrimoni. Per exemple, és significatiu l’esforç per fer una mica més accessibles els vells tramvies i permetre que sobrevisquin. Desballestar un tramvia i construir-ne un de nou té un cost ambiental, de manera que reutilitzar i aprofitar les coses és molt lloable. Per saber-ne més podeu visitar el museu del transport públic.
No són només tramvies circulant per Praga, parlem de tramvies que són de Praga. Tots ells, també els Škoda construïts a Pilsen, van ser dissenyats per a Praga i els prototips van començar a provar-se en els seus carrers.
L’inconvenient dels tramvies és la complexitat tècnica de la xarxa, l’estructura, l’espai que ocupa i la incidència que provoca un vehicle aturat per averia o accident amb els canvis de rutes conseqüents. Per l’altra part, els tramvies són eficients energèticament i poc contaminants per on es mouen, una altra cosa és a on i com es genera l’electricitat que necessiten.
No puc evitar la comparació amb els autobusos de Barcelona. són moderns MAN, Volvo o Mercedes i no hi ha Ferrari perquè els 20 directius de TMB, amb sous superiors a 100.000€, no els han trobat. Desconec si l’empresa de transport de Praga té dèficit, però el de la Barcelona és enorme. També podríem comparar les tarifes i les freqüències de pas en una ciutat i l’altra. Tot en els tramvies de Praga, i la idea de ciutat i de país subjacents, em va semblar digne d’admirar i donar a conèixer.
Antoni Molist (Barcelona)
relacionat
Podeu recuperar la sèrie sota l’etiqueta “tramvies”